Josep d'Arimatea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Josep (desambiguació)».
sant Josep d'Arimatea

Talla palentina de 1300, d'un grup d'un davallament de la Creu. Fundació Godia
confessor
Nom secular )
Naixement s. I a. C.?
Palestina (Arimatea?)
Defunció S. I
Palestina
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 17 de març (occident); 31 de juliol (orient)
Fets destacables Fariseu, membre del Sanedrí, seguidor de Jesús i propietari del sepulcre
Iconografia Jueu, amb turbant o robes de sacerdot jueu; habitualment, ajudant a l'enterrament de Crist
Patronatge Embalsamadors, sepulturers

Josep d'Arimatea, personatge que segons els evangelis, després de la mort de Jesús a la creu, va demanar a Ponç Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del que era propietari. Amb l'ajut de Nicodem i possiblement alguns servents, desclava el cos de la creu i el embolcalla en un llençol. Aquest és, probablement, una peça de lli que té la forma d'una tovallola allargada que dóna la volta sencera al cos, pel davant i pel darrere. D'aquesta manera el cadàver de Jesús va ser baixat des del Gòlgota fins al sepulcre, lloc actual on es troba la Basílica del Sant Sepulcre.

Segons algunes versions Josep d'Arimatea era germà menor de Joaquim, el pare de la Verge Maria. Es convertí en tutor del Natzaret després de la mort de Josep, l'espòs de Maria. Segons l'Evangeli de Pere era amic de Ponç Pilat.

Era membre del Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus. Un «home ric» segons Mateu; un home «iŀlustre» segons Marc; «persona bona i honrada» segons Lluc; «...que era deixeble de Jesús» segons Mateu, «però clandestí per por a les autoritats jueves», segons Joan.

La tradició católica el té com el sant patró dels embalsamadors i sepulturers.

Llegenda de Josep d'Arimatea predicador[modifica | modifica el codi]

Josep d'Arimatea, per Pietro Perugino

Una tradició medieval converteix Josep d'Arimatea en predicador, natural d' Arimathea i enviat per l'apòstol Felip a predicar l'evangeli a Britània. Aquesta tradició fou reconeguda i impulsada pel Concili de Constança el 1414. Alguns historiadors el fan autor d'Epistolae quaedam ad Ecclesias Britannoruma però hi ha seriosos dubtes fins i tot de l'existència d'aquest escrit.

La llegenda, desenvolupada durant l'Edat mitjana, fa Josep custodi del Sant Greal, que ell mateix portaria a Europa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep d'Arimatea