L'Arboç

L'Arboç

Escut d'armes
Localització
41° 16′ 03″ N, 1° 36′ 16″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Baix Penedès
Població humana
Població	5.713 (2023) (405,18 hab./km²)
Llars	81 (1553)
Gentilici	Arbocenc, arbocenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	14,1 km²
Banyat per	riera de Marmellar
Altitud	166
Limita amb	Castellet i la Gornal Castellví de la Marca Sant Jaume dels Domenys Banyeres del Penedès Santa Margarida i els Monjos
Organització política
• Alcalde	Joan Sans Freixas (2011–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43720
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43016
Codi IDESCAT	430167
Lloc web	arbocenc.org

L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.

Entitat de població	Habitants
Arboç, l'	4.522
Can Vies	0
Casetes de Puigmoltó, les	30
Llacuneta, la	10

Geografia

El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), excepte per l'oest on limita amb Banyeres del Penedès i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys. L'enclavament de Can Vies (0,3 km²) està separat uns 1.300 m del sector principal del terme. L'enclavament és entre Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès i a la província de Barcelona.

Els conreus tradicionals són la vinya, l'olivera, els sembrats (avui en dia en franca regressió).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 57 59 81 486 1.229 1.397 1.601 1.774 1.918 1.866

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.721 1.621 1.463 1.509 1.785 2.361 3.977 3.735 3.537 3.537

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 3.362 3.427 3.551 3.873 4.164 4.802 5.377 5.469 5.486 5.515

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 5.520 5.505 5.609 5.604 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura

La tradició folklòrica de l'Arboç és rica i variada.

El Ball de diables amb la seva famosa carretillada, el Ball de bastons, els Gegants i Nans i el drac Badalot són l'exponent de l'empenta associativa de l'Arboç, als quals s'han d'afegir l'Elenc Artístic Arbocenc, la Coral Ressò, l'Esbart Sant Julià, una penya blaugrana, una penya ciclista i un club de futbol, entre altres. Tot plegat fa de l'Arboç una vila culturalment rica, de tarannà amable amb el visitant i sempre amatent per a mantenir dempeus els puntals de la seva pròpia identitat.

Hi són tradicionals les puntes de coixí ("L'Arboç, terra de bon vi i de puntes de coixí"), que amb les d'Arenys de Mar són les de més anomenada del Principat. Fins i tot hi ha un museu, el Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç També hi ha un museu anomenat El Caut del Tauró.

Folflore

Pel que fa al folklore hi destaquen les següents manifestacions:

• Un dels balls de diables més antics de Catalunya. El punt culminant d'aquest ball de diables és La Carretillada. La Carretillada és la figuració de l'infern que segueix la representació de l'acte sacramental. Els diables cremen les seves carretilles saltant en cercle, de forma contínua, a la plaça del poble, la nit de la Festa Major. Cal que el foc no es deturi ni afluixi ni un instant.[1]

• Una de les colles bastoneres més antigues de Catalunya.

• Uns gegants centenaris, en Chabran i la Llúcia, estrenats l'any 1827. El gegant rep el nom d'un general francès que comandava les tropes de Napoleó. Després d'incendiar la vila, els arbocencs i arbocenques li van dedicar un gegant, a mode de burla. Ella simbolitza la figura d'una comtessa barcelonina i representa la puntaire, símbol també de l'Arboç. L'any 1984, la parella de gegants original, catalogada com a Peces de Patrimoni per la Generalitat de Catalunya, va ser substituïda per dues rèpliques exactes. Des d'aleshores, en Chabran i la Llúcia originals estan exposats a la Casa de Cultura.

• És considerada la plaça castellera sense colla pròpia (depenent de la intermitència amb què apareixen els Minyons de l'Arboç) més important de Catalunya

• El Garot de L'Arboç, una figura emblemàtica dins el àmbit del Bestiari Festiu i que és una reproducció del ruc català.

Es diu:

• A l'Arboç, ni dona ni gos

La Festa Major

La Festa Major de l'Arboç és una de les més típiques de Catalunya. Se celebra el quart diumenge d'agost, tal com diu la dita popular a la contrada: El quart diumenge d'agost, és Festa major a l'Arboç. i acull una gran varietat d'actes: des de l'actuació del folklore de la vila, com poden ser la colla de diables, bastoners, gegants, bestiari o minyons, fins a concerts d'algun dels grups del moment. Ara bé, el moment més esperat per la majoria d'arbocencs i arbocenques és la tradicional Carretillada, quan el carrer Major a les fosques acull el ball de diables.

La Festa Major de l'any 2008 va recuperar el "Ball de Pastorets i Pastoretes" que no sortia des de l'any 1947.

El 2009, la Festa Major de l'Arboç va ser declarada festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Història

La història de l'Arboç ve marcada per la seva condició de Vila Reial -no sotmesa al senyor feudal-, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l'any 1200, la Fira de Santa Llúcia de l'any 1230, a més de posseir un notari públic i un call jueu.

Però fent un salt en el temps, la petjada històrica que més ha colpit la història col·lectiva d'aquesta població foren els episodis protagonitzats l'any 1808 pels vilatans arbocencs a la Guerra del Francès, amb l'heroica resistència contra les tropes napoleòniques comandades pel general Chabran.

Arquitectura

• L'Esglèsia Parroquial, Edifici construït entre 1631 i 1647 substituint un temple anterior, d'època romànica. Té una sola nau amb un absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La volta és de creueria, de tradició gòtica. El campanar, bastit abans de l'església, entre 1622–27, conserva el basament romànic i una capella interior coberta amb volta de canó. La façana és flanquejada per dues torretes de planta quadrada. Té una gran rosassa i, a sota, la portalada barroca. La porta està emmarcada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament partit, amb frontó semicircular. Al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna del sant. A l'interior hi ha la capella dels Dolors, que correspon a la capçalera de l'antiga església, del segle XIII. Conserva les restes de pintures murals franco-gòtiques.El 1936 va ser cremada i van resultar destruïts els valuosos retaules barrocs que contenia. La reconstrucció del temple va ser duta a terme per l'arquitecte Pere Cendoya. L'altar major va ser substituït per un baldaquí amb una imatge de Sant Julià, obra de Frederic Marès

• La Giralda,a dues passes del monument a l'abat de Montserrat Aureli M. Escarré, fill il·lustre de la vila, s'aixeca l'esvelta silueta de LA GIRALDA, una fantasia d'estil historicista neoàrab edificada a principis del segle XX amb la voluntat de reproduir, a menor escala i dins un mateix edifici, la Giralda de Sevilla, el Pati dels Lleons i el Saló d'Ambaixadors de l'Alhambra de Granada.

• El carrer Major i la plaça de la Vila reuneix la rectoria, la casa de la vila, la casa pairal de l'abat Escarré i les façanes d'estil modernista amb les cases porticades de la plaça, componen un atractiu conjunt capaç d'embadalir qualsevol vianant. Igualment cal fer una parada interessant a l'Arxiu Arbocenc, un valuós compendi gràfic i documental de tot allò que fa referència a l'Arboç. També són de visita obligada el PALAU GENER I BATET, construït en dues etapes (1877 i 1889) per Josep Gener i Batet, fill de la vila i fundador dels tabacs Gener de l'Havana, avui dia convertit en centre educatiu.

• L'Hospital De Sant Antoni Abat.Edifici construït entre 1905–1911 per substituir un antic hospital medieval documentat des del segle XIII. Va ser promogut per la família Gener Batet. Actualment és una residència geriàtrica.L'edifici s'articula a l'entorn d'un claustre i compta amb una capella neogòtica inspirada en la capella preexistent de l'hospital antic.La resta de l'edifici és d'estil modernista. Destaquen les dues torres bessones de la façana del carrer Pere Francesc Palau. Les obertures ogivals, d'insspiració gòtica, i els emmarcaments en maó vist són els elements més característics. Documentat al segle XIV, va servir d'hospital durant l'edat mitjana.

Arbocencs il·lustres

• Aureli Maria Escarré i Jané (1908-1968): Abat de Montserrat.
• Salvador Sadurní i Urpí (1941): porter del Futbol Club Barcelona.

Vegeu també

• Plataforma No fem el CIM

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Arboç

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web de Ràdio l'Arboç
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de l'Arboç
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Ball de Diables de L'Arboç