Les Salines

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Les Salines (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticales Salines
Salinas
Escut de les Salines
Escut de les Salines
Salinas. Iglesia de San Antonio Abad y plaza España.JPG

Localització
Localització de Salines respecte el País Valencià.png
38° 31′ 16″ N, 0° 54′ 42″ O / 38.521111111111°N,0.91166666666667°O / 38.521111111111; -0.91166666666667
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Alt Vinalopó
Municipis 1
Població
Total 1.569 (2016)
• Densitat 25,43 hab/km²
Gentilici Saliner, salinera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 61,7 km²
Altitud 490 m
Limita amb
Partit judicial Villena
Organització i govern
• Alcalde Isidro Monzó Pérez
Indicatius
Codi postal 03638
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03116
Codi ARGOS 03116
Altres dades

Web www.salinas.es
Modifica dades a Wikidata

Les Salines, també conegut com les Salines d'Elda (en castellà i oficialment Salinas), és una població valenciana de la comarca de l'Alt Vinalopó.[1] Tenia con una población de 1.596 habitantes (INE) el 2009.[2]

Cavanilles va descriure aquesta llacuna com "causa destructora de viviendas y campos", ja que el 1751 causà inundacions que tornaren a repetir-se a finals de la mateixa centúria. Francesc Sirera, veí de Novelda, encetà el projecte de dessecació de la llacuna, encara que com el mateix Cavanilles ens narra, a causa de les febres tercianes que contreien els treballadors, les obres es perllongaren fins començaments del segle XIX. En aquesta centúria s'emprimaren terres mentre s'expandia l'agricultura vitivinícola.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

El municipi de Salinas està situat en una conca endorreica, i s'estén al voltant d'una llacuna seca la major part de l'any en la qual,[3] fins a 1950, s'extreien encara grans quantitats de sal. La conca està envoltada per la serra de Salines al NO, la de la Cabrera al NE, la de Cambra o l'Ombria al SE i la de la Sima al SO. Totes elles formen part del sistema prebètic, amb predomini de les roques cretàciques, des de les vessants fins a la llacuna s'estenen una sèrie de glacis amb constra de calcària.[3]

Localitats limítrofes

  Nord: Villena  
Oest: Villena Rosa dels vents Est: Saix, Elda
  Sud: Monòver  

Clima[modifica | modifica el codi]

El medi climàtic presenta alguns símptomes de continentalitat i es veu afectat per la sequedat que afecta a la vall del Vinalopó, si bé Salines escapa una mica de l'àrea més seca. Així doncs, mentre que al fons de la vall les precipitacions no solen passar de 300 mm, a les serres occidentals de Salines superen els 400 mm.[3]

Les mitjanes tèrmiques oscil·len entre els 8º de gener i els 24º d'agost, registrant gelades a la primavera.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Llacuna de Salines al capvespre.
Evolució urbanística de Salines. Al sud-est, a la vora de la llacuna, es troba el Lloc Vell, nucli original de la població, al nord-oest es va desenvolupar l'actual nucli urbà des del seu trasllat en 1751.

L'existència de la llacuna de Salines ha marcat i condicionat el poblament des de la Prehistòria.[4] Entre els segles VIII i VII aC la zona de la llacuna va cobrar una gran importància estratègica en estar entre la ruta que permetia el pas entre Andalusia i la muntanya de Conca. La llacuna, tot i la insalubritat de les seues ribes, afavoria l'existència de terres de pasturatge i el cultiu de cereals, i l'extracció de sal, de gran importància econòmica. A més, l'espart silvestre que creixia al voltant de la llacuna fomentar així mateix la producció de tèxtils.

Anys més tard es van establir els fenicis, que van penetrar des d'una colònia situada a la rodalia de Callosa de Segura. En uns contraforts de la serra del Puntal es va trobar un important nucli ibèric, El Puntal de Salines, arran d'unes excavacions de José María Soler García en 1952.[4] El declivi de la civilització ibera a l'àrea de Salines ve marcada per la romanització, que va començar al voltant del segle III aC La zona es va despoblar, encara que no va perdre la seua força agrícola, atès que es van instal·lar algunes viles als voltants de la llacuna.

Les investigacions apunten l'existència d'un recinte emmurallat del segle XI amb una torre en la qual viuria una comunitat andalusí.[4] Després de la conquesta cristiana, la població es va adjudicar al senyoriu de Villena, per passar després al d'Elda i al Regne de València.[3] L'esmentada torre podria ser la que a finals del segle XIII o principis del XIV va esdevenir una ermita i posteriorment en la primera església de Sant Antoni Abat.[4] D'aquesta època data també el castell, del qual s'han documentat restes que semblen correspondre més a fonamentacions que a alçats de les construccions.[4]

L'any 1751 es va produir una gran inundació que va negar totalment la població. Aquesta, amb l'ajuda del comte de Puñonrostro, va haver de reconstruir-se i per a tal fi es va decidir traslladar-la a un nou emplaçament, aproximadament un quilòmetre al nord-oest de l'anterior, més allunyada de la llacuna.[3] Reutilitzant en la mesura del possible els materials de l'antic poble, es va aixecar un nucli de reduïdes dimensions, amb nombre similar de cases i distribuïdes d'una forma racional en aplicar un pla hipodàmic en el disseny urbà. L'espai edificat es va organitzar al voltant de la plaça central (actual plaça d'Espanya), en la qual se situen l'ajuntament i l'església parroquial.[5] Als 4 anys d'haver-se iniciat les obres de trasllat, ja s'havien edificat 20 habitatges, l'ajuntament i la nova església, a més d'un forn de vidre, una botiga i una fonda.[4] El 1837, amb l'abolició dels senyorius, Salines va esdevenir un municipi independent.[4] En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció:

« L[ugar] con ayunt[amiento] de la prov[incia] de Alicante (9 horas) [...] Sit[uado] al estremo occidental de la prov[incia] en las raices meridionales de la sierra de su nombre [...] Tiene 113 casas, inclusas las del ayunt[amiento] y cárcel; un hospital para pobres enfermos; escuela de niños [...] otra de niñas [...] igl[esia] parr[oquial] (San Antonio Abad) [...] 5 ermitas sostenidas por los vec[inos] y un cementerio á 50 varas al NE. de la pobl[ación]. Los vec[inos] se surten para sus usos de 2 fuentes y varios pozos manantiales de buenas aguas. [...] en su radio comprende [...] varios montes, siendo los principales Cabreras, Cámara, Humbria y Cordillera de Salinas, y una laguna de agua salda inmediata á la pobl[ación] hácia el SE., formada por las vertienes de los montes inmediatos y varios manantiales, ocupando sobre 4,000 tahullas de tierra [...] El terreno participa de monte y llano [...]; secano, a escepcion de una corca huerta que se riega con el agua que nace en una balsa que hay inmediata á la pobl[ación]. Los caminos se dirigen á Valencia, Alicante, Sax y Pinoso, son carreteros y en buen estado. Prod[ucción]: trigo, cebada, avena, maiz, vino, aceite, anis, almendra, patatas y legumbres; mantiene ganado lanar, cabrio y mular, y hay caza de conejos, liebres, perdices y algunos ánades en la laguna. Ind[ustra]: la agrícola, 2 molinos de aciete dentro del pueblo, y 4 en el campo [...], una fáb[rica] de vidrio y 2 de agua fuerte [...] Pobl[ación]: 184 vec[inos], 708 alm[as] [...] Este pueblo empezó a fundarse en el año 1732 (sic), por haberse inundado en el anterior el ant[iguo] de Salinas sit[uado] á 200 varas SAgrupación de Electores Salinas IndependienteE. del nuevo, en el hondo mismo que ocupan hoy las aguas de la laguna, en cuyo estremo setentrional existe todavia una torre de sólida construccion; circuida por un foso de 42 palmos de ancho y 8 de alto, la cual se conserva en bastante buen estado, a pesar de haber sido batida y cubierta por las aguas cerca de un siglo. »
Diccionari de Madoz[6]

A 1904 una Reial ordre declarar insalubre la llacuna, amb el que es va començar a construir un canal de drenatge, les obres van acabar el 1929. No obstant això, la llacuna va seguir retenint aigües i en 1942 el marquès de Triaño va decidir construir pous d'aigües i per a l'extracció de sal. Aquest procés es va paralitzar el 1952 i la llacuna romandre sense modificacions fins a 1994, en què el Ministeri d'Hisenda la va cedir a l'ajuntament de Salines.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 1510 Salines tenia uns 20 veïns (uns 80 habitants), que van augmentar a 60 (uns 240 hab.) en 1646 a causa de l'emigració cap a terres deixades pels moriscos. A 1787 ja reunia 521 habitants, que van créixer a 973 a 1857 i 1261 a 1910. Després va entrar en una fase d'estancament i emigració que va reduir la població a 918 habitants en 1970, però després ha augmentat fins a arribar a 2003 als 1388 habitants.[3]

En les últimes dècades del segle XX es va produir un important moviment urbanitzador, el que va propiciar un ràpid augment de la població i va augmentar el percentatge d'estrangers, tant europeus com extracomunitaris.

Evolució demogràfica de Salines[2]
1860 1900 1930 1960 1981 1991 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Población 969 1.440 1.239 1.112 1.000 1.097 1.215 1.264 1.322 1.388 1.402 1.466 1.498 1.522 1.588 1.596

Política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Salines.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Pérez Barceló UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Juan José Amorós Vidal PCE 28/05/1983
1987 - 1991 Juan José Amorós Vidal IU-UPV 30/06/1987
1991 - 1995 Juan José Amorós Vidal IU 15/06/1991
1995 - 1999 Juan José Amorós Vidal EU-EVPV 17/06/1995
1999 - 2003 Juan José Amorós Vidal EU-EVPV 03/07/1999
2003 - 2007 Juan José Amorós Vidal EU-Entesa 14/06/2003
2007 - 2011 Joaquín Marco Bernabé
Isidro Monzó Pérez
PSPV-PSOE
PP
16/06/2007
2011 - 2015 Isidro Monzó Pérez PP 11/06/2011
Des del 2015 n/d n/d 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació de l'Alt Vinalopó.

El sector agrícola, molt important fins a la dècada de 1950, amb prou feines ocupava en 2003 al 6,6% de la població activa.[3] Tanmateix, la superfície conreada és de 2500 ha, el que suposa un 41% del terme. Unes 500 d'aquestes ha són de regadiu, sent les restants de secà. Dominen l'ametller, la vinya i l'olivera.[3]

L'activitat industrial, un cop desmantellada l'extracció de sal, va aconseguir un important desenvolupament a partir de la dècada de 1960, amb la fabricació de bosses i calçat, així com altres sectors menors, que en total ocupen un 60% de la població.[3]

Transports[modifica | modifica el codi]

L'única carretera d'entitat que travessa el terme de Salines és la CV-830, que enllaça en pel nord a la A-31 a l'altura de Saix i pel sud a la CV-83 entre Monòver i el Pinós.[7]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de Sant Antoni Abat.
  • Església parroquial de Sant Antoni Abat: La seua construcció es van iniciar al segle XVIII, en traslladar la població al seu emplaçament actual arran de la inundació de 1751.[3] El temple és d'una sola nau amb capelles laterals i cúpula central. La capella de la comunió conserva el paviment original. Entre la decoració hi ha tres quadres del pintor saliner Juan Gabriel Barceló.[8]
  • Ermita de Sant Isidre Llaurador: Es troba allunyada uns 2 km del nucli urbà,[3] en estat ruïnós.[8]
  • Ermita Nova de Sant Isidre: Es va construir a finals de la dècada de 1990 en el Cabezo de l'Àguila i constitueix l'eix central d'una romeria que es realitza el 15 de maig.[8]
  • El Castell: A la zona anomenada de Los Castillos ha evidència de diverses torres i un possible aljub d'època incerta. Tot sembla indicar que la fortificació no va ser destruïda, sinó que mai va acabar de construir-se.[8]

Patrimoni arqueològic[modifica | modifica el codi]

  • El Puntal: Es tracta d'un poblat i necròpolis ibèrics datats al segle IV aC[3] Està situat a uns 3 km de la localitat i va ser excavat a partir de 1952 per José María Soler. Els materials descoberts es troben exposats al Museu Arqueològic de Villena.[8]
  • La Molineta: Es tracta d'un jaciment que mai ha estat excavat, encara que s'han trobat diverses troballes ibers i romanes es considera que podria tractar-se d'una necròpolis ibèrica.[8]
  • Lugar Viejo: Es tracta de l'antic recinte de la localitat, ocupat almenys des del segle XI per una comunitat andalusí, que va construir un recinte emmurallat amb torre. Actualment queden poques restes de cap dels períodes.[8]

Patrimoni natural[modifica | modifica el codi]

  • Serra de Salines: Es tracta d'un sistema muntanyós que s'estén per uns 17 quilòmetres de longitud, cap als termes de Iecla i Villena. A la Serra de Salines s'han catalogat 500 espècies de plantes diferents, encara que aquest nombre és tan sols estimat, ja que es pensa que poden rondar les 800 espècies.[9] Es pot trobar també fauna com el duc, el gamarús i l'àguila reial. Està travessada per multitud de senders de petit recorregut.[9]
  • Llacuna de Salines: Es tracta d'una llacuna endorreica de caràcter salat en què desemboquen els cursos fluvials de les serres del voltant, així com de diversos pous.[10] Roman gairebé seca gran part de l'any a causa de la falta de pluges existent a la conca del Vinalopó.[11]

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Auditori municipal: Es va inaugurar en 2008, amb capacitat per a 265 espectadors. Està preparat per a representacions teatrals, bandes de música, dansa, cinema, conferències i actes protocol·laris en general. També disposa d'un escenari a l'aire lliure.[12]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat: Se celebren al gener en honor a Sant Antoni Abat, patró de l'església parroquial.[13]
  • Moros i cristians: Se celebren al maig en honor a la Mare de Déu del Roser.[3] Participen 3 comparses: pirates, contrabandistes i moros laguneros. Entre els actes més destacats hi l'Entrada, la Retreta i les Ambaixades.[13]
  • Verge del Rosari: Se celebren a l'octubre en honor de la Mare de Déu del Roser, patrona de la localitat. Les activitats inclouen actes litúrgics i processons.[13]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Gastronomia del País Valencià

La gastronomia de Salinas està en transició entre la cuina mediterrània i la manxega. Es caracteritza per l'ús d'oli d'oliva, verdures, carn de corder i porc. Pel que fa a la rebosteria, destaquen les coques preparades amb ametlles i les tradicionals tonyes, rotllos fregits, ametllats i sequillos. Entre els plats més típics són el gaspatxo saliner, la gatxamiga (elaborades amb oli d'oliva, sal, farina, all i aigua), els arrossos, sobretot amb conill i caragols, caldós i amb cigrons, el fandango (tomaca seca, nyores, cebes, pebrots, creïlles), l'olla gitana (fesols, ceba, arròs, llenties, bledes) i la salsa de cigrons.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CIVIS (Sistema de Información Municipal de la Generalitat Valenciana)
  2. 2,0 2,1 INE - Relación de unidades poblacionales
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 «Salinas». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Historia» (en castellà). Ayuntamiento de Salinas. [Consulta: 11 juliol 2011].
  5. Ayuntamiento de Salinas «Plaza de España». Asociación para el desarrollo del Alto Vinalopó.
  6. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). 13, 1850, p. 697. 
  7. Mapa Oficial de Carreteras. 46a ed.. Madrid: Ministeri de Foment, 2006. ISBN 84-498-0751-4. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «Patrimonio arquitectónico y cultural» (en castellà). Ayuntamiento de Salinas. [Consulta: 28 abril 2010].
  9. 9,0 9,1 «Salinas: La ciudad». Senderos de la Sal. Diputació d'Alacant, 2007. [Consulta: 11 juliol 2011].
  10. «VII. Humedales y áreas lacustres: Lagunas interiores». A: Atlas temático de la Comunidad Valenciana (en castellà). Alfredo Morales Gil (dir.). I. Valencia: Levante: El Mercantil Valenciano, 1991. ISBN 84-87502-10-5. 
  11. «Salinas, laguna de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  12. «Auditorio municipal» (en castellà). Ayuntamiento de Salinas. [Consulta: 11 juliol 2011].
  13. 13,0 13,1 13,2 «Fiestas» (en castellà). Ayuntamiento de Salinas. [Consulta: 28 abril 2010].
  14. «Ocio y gastronomía» (en castellà). Ayuntamiento de Salinas. [Consulta: 28 abril 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Salines Modifica l'enllaç a Wikidata