Llibertat Ródenas Rodriguez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlibertat Ródenas Rodriguez
Llibertat Ródenas.jpg
Biografia
Naixement 1892
Mort 1970 (77/78 anys)
Activitat
Ocupació Sindicalista, anarquista, feminista i anarcosindicalista
Modifica les dades a Wikidata

Llibertat Ródenas (Xera, Serrans, 1892 - Mèxic, 1970) fou una sindicalista valenciana d'ideologia anarcosindicalista.[1]

Biografia[modifica]

Llibertat Ródenas fou coneguda per la seva activitat, era filla de pare republicà i anticlerical, i estudià en una escola laica. Procedent de Xera, es traslladà a Barcelona l’any 1918. Entrà en contacte amb la CNT i dugué a terme diverses campanyes propagandístiques. L’any 1920, després d’uns mítings, fou empresonada a Manresa durant tres mesos, i tornà a ser empresonada poc després a Guadalajara perquè denuncià públicament els abusos del general Martínez Anido a Barcelona. Ródenas, que participà en comitès d’ajuda als presos, va criticar durament la llei de fugues, que s’havia convertit en una forma d’eliminar persones conflictives per al règim. A partir de l’any 1931 va fer una campanya molt activa a favor de les FAI. L’any 1932 es convertí en la companya sentimental del militant de la CNT Josep Viadiu, amb qui va tenir tres fills. Quan esclatà la guerra l’any 1936 s’enrolà a la columna Durruti i anà a combatre al front de Saragossa amb dos mil voluntaris de la CNT i la FAI. Allà fou responsable de l’evacuació de nens i nenes aragonesos. Però després del conflictes interns dins el bàndol republicà es militaritzà l’exèrcit, i una de les primeres mesures que es prengueren fou la d’excloure les dones del front. Així, la imatge de la miliciana fou bandejada dels cartells propagandístics i al seu lloc van aparèixer imatges de dones dedicades a tasques d’assistència social, a la rereguarda. Aquest rebuig motivà la seva entrada al col·lectiu pioner «Agrupación de mujeres libres», que combinava la lluita llibertària amb la feminista. Ella creia que la renovació dels rols de gènere passava per l’educació i participà activament en les tasques d’alfabetització i formació especialitzada del Casal de la Dona Treballadora, on assistien a classe entre 600 i 800 dones. Després de la guerra s’exilià a Mèxic. Llibertat Ródenas, que havia enviat els seus tres fills a l'URSS durant la guerra, pogué recuperar el fill petit des de Mèxic. Els altres dos moriren lluitant contra el nazisme a la batalla de Leningrad.[1]

Destacà aviat per la seva oratòria propagandística durant els anys de la Primera Guerra Mundial. El 1918 s'establí a Barcelona, ingressà en la CNT i participà en el Congrés de Sants. El 1919 va fer campanyes arreu de Catalunya (amb Josep Viadiu i Vendrell i Felip Barjau i Riera) i al País Valencià (amb Eusebi Carbó i Carbó) donant a conèixer la filosofia i l'organització dels Sindicats Únics.

El 1920 va ser empresonada tres mesos després d'uns mítings a Manresa. Un cop alliberada denuncià el terror que Severiano Martínez Anido estava imposant a Barcelona, en mítings als ateneus obrers de Madrid (amb Joan Peiró) i Guadalajara el 1922, on va ser altre cop empresonada. Quan fou alliberada, es va unir sentimentalment a Josep Viadiu i Vendrell i formà part del comitè a favor dels presos de la regional catalana. Durant la Segona República Espanyola actuà activament a favor de la FAI.

Quan esclatà la guerra civil espanyola el juliol de 1936 marxà amb la columna Durruti cap al Front d'Aragó, i posteriorment formà part de l'Agrupación de Mujeres Libres. El 1939 s'exilià a França, després a Santo Domingo i finalment s'establí a Mèxic. Dos dels seus tres fills van morir lluitant contra els nazis al setge de Leningrad amb l'uniforme de l'Exèrcit Roig.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Llibertat Ródenas Rodriguez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]