Lluís Lúcia i Lúcia

Lluís Lúcia i Lúcia

Nom original	(es) Luis Lucia Lucia
Biografia
Naixement	17 octubre 1888 les Coves de Vinromà (Plana Alta)
Mort	5 gener 1943 (54 anys) València
Sepultura	Cementeri General de València
Diputat a les Corts republicanes
26 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: València (capital)
Ministre de Foment d'Espanya
6 maig 1935 – 14 desembre 1935 ← César Jalón Aragón – Cirilo del Río Rodríguez →
Diputat a les Corts republicanes
30 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: València (capital)
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Periodista
Partit	Dreta Regional Valenciana (CEDA)
Membre de	Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Família
Fills	Lluís Lúcia i Mingarro

Lluís Lúcia i Lúcia (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - València, 6 de gener de 1943) fou un periodista i polític valencià. És pare del director de cinema Lluís Lúcia i Mingarro.

Biografia

Fill d'una família aragonesa i camperola originària de Tronchón (província de Terol), estudià dret a la Universitat de València, on també hi fou cap de les Joventuts Carlines. Dirigí el setmanari El Guerrillero, i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia, òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista al País Valencià. Quan el 1919 es produí l'escissió de Vázquez de Mella, abandonà el jaumisme, i s'aproximà als moviments polítics propers a la democràcia cristiana. Quan va caure la Dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1930 fou un dels fundadors de la Dreta Regional Valenciana (DRV), del qual en fou dirigent i inspirador.

Fou diputat a corts per València a les eleccions de 1933 i 1936, amb José María Gil-Robles fou un dels dirigents de la CEDA i fou ministre de Comunicacions als governs presidits per Alejandro Lerroux i Joaquín Chapaprieta el 1935.

En esclatar la guerra civil espanyola, a diferència d'altres membres de la CEDA i de la DRV, es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola, cosa que no impedí que fos perseguit. Detingut prop de Terol, el 1937, la comissió de suplicatoris de les Corts denegà el seu suplicatori, però la Diputació Permanent l'acabà concedint. En acabar el conflicte les autoritats franquistes el condemnaren a mort, mercès a la defensa de la lleialtat al règim que efectuà davant la comissió de suplicatoris de les Corts. Tanmateix, per pressions de l'Arquebisbe de València, li fou commutada per la deportació a les Illes Balears. Fou perdonat el 1943 i va morir poc després de tornar a València.

Obres

• Problemas regionales. Valencia ante la guerra (1917)
• En estas horas de transición (1930)
• Salterio de mis horas (1953)

Bibliografia

• Gascón Pelegrí, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Caixa d'Estalvis de València, València, 1978. ISBN 84-500-2630-X (castellà)
• Comes Iglesia, Vicent. En el filo de la navaja: biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943). Biblioteca Nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8 (castellà)

Enllaços externs

• Acta de la sessió de la Diputació Permanent de Corts 30 i 31 de desembre de 1937.
• «Lluís Lúcia i Lúcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: César Jalón Aragón	Segona República Espanyola Ministre d'Obres Públiques i Comunicacions 1934-1935	Succeït per: Cirilo del Río Rodríguez