Maria Salvo Iborra
 Maria Salvo al MHC el 2004 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Salvo Iborra  27 maig 1920 Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 16 novembre 2020 (100 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, política, activista |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Barcelona en Comú |
| Membre de | |
| Moviment | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Conflicte | Repressió franquista i Guerra Civil espanyola |
| Cronologia | |
| 17 juliol 1936-1945 | repressió franquista
|
Premis | |
Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920) és una activista antifranquista catalana.
Biografia
El seu avi era un emigrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la seva família a Les Corts, i amb tretze ja treballava com a portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'ERC, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les JSUC.[1]
En esclatar la guerra civil espanyola era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat CNT i UGT. El 1938 fou nomenada Secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.
Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on degut a les tortures que patí no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores (Saragossa) i després a a la presó de dones de Ventas. En febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, dels quals en passà la major part a la presó de Segòvia.
De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2005 la Creu de Sant Jordi.
Referències
- ↑ Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió
PDF
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Salvo Iborra |
.svg)