Maria Salvo Iborra

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:20, 27 jul 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2005 Maria Salvo Iborra
Maria Salvo.jpg
Maria Salvo al MHC el 2004
Biografia
Naixement(es) María Salvo Iborra Modifica el valor a Wikidata
27 maig 1920 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSindicalista, política i activista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Barcelona en Comú Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920) és una activista antifranquista catalana.

Biografia

El seu avi era un emigrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la seva família a Les Corts, i amb tretze ja treballava com a portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'ERC, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les JSUC.[1]

En esclatar la guerra civil espanyola era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat CNT i UGT. El 1938 fou nomenada Secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on degut a les tortures que patí no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores (Saragossa) i després a a la presó de dones de Ventas. En febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, dels quals en passà la major part a la presó de Segòvia.

De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2005 la Creu de Sant Jordi.

Referències

  1. Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Salvo Iborra