Monopoly

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula jocMonopoly
Partida de Monopoly (versió alemanya del joc)
Partida de Monopoly (versió alemanya del joc)
Tipusjoc de tauler Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorElizabeth Magie i Charles Darrow Modifica el valor a Wikidata
EditorHasbro Modifica el valor a Wikidata
FabricantParker Brothers i Hasbro Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1935 Modifica el valor a Wikidata
OrigenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Basat enEl joc del propietari Modifica el valor a Wikidata
Jugadors2-8
Edats+8
Preparació5-15 minuts
Durada1,5 a 6 hores
AtzarMitjana (tirar daus, robar cartes, sort)
HabilitatsNegociació, Habilitats socials, Comptar
Nombre mínim de jugadors2 Modifica el valor a Wikidata
Nombre màxim de jugadors8 Modifica el valor a Wikidata
Gènereroll-and-move (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sistema de jocgestió de recursos i bidding (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
BoardGameGeek1406 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web oficialmonopoly.hasbro.com Modifica el valor a Wikidata

Monopoly és un joc de taula sobre béns immobles, actualment produït per l'empresa nord-americana Hasbro. Monopoly és un dels jocs de taula comercials més venuts del món. Actualment existeixen més de 1.700 versions,[1] en 37 llengües i es comercialitza en 103 països. Des del 1935 s'han venut 250 milions de còpies i es calcula que 750 milions de persones hi han jugat. El seu èxit li ha merescut la inclusió al National Toy Hall of Fame. En els anys 80 es va fer una edició en català, per part de Parker, però fa anys que està exhaurida. Entre les particularitats d'aquesta edició es troba l'existència d'una sèrie de faltes ortogràfiques en el tauler com la falta d'alguns accents i dièresis.

Com el nom indica, l'objectiu del joc és aconseguir beneficis i finalment el monopoli del mercat, tenint totes les propietats immobles imaginàries que apareixen al joc. Els jugadors mouen les seves respectives fitxes per torns en sentit horari al voltant d'un tauler, basant-se en el llançament de daus, i cauen en caselles que representen propietats i que poden comprar d'un banc imaginari, o deixar que el banc les subhasti en cas de no ser comprades. Si les propietats en les quals cauen ja tenen amos, els amos poden cobrar lloguers. Quan es té el monopoli (totes les caselles d'un color determinat) es pot construir edificis o hotels i augmentar així els lloguers que es cobren. Les cartes de sort i la possibilitat de comprar i vendre propietats entre jugadors augmenten l'emoció del joc.

Jocs similars a Monopoly eren ja populars a començaments del segle xx, sobretot als Estats Units i el Regne Unit.

Història[modifica]

Primers anys[modifica]

Disseny del tauler de 1904 de Lizzie Magie.

El joc del Monopoly el va inventar Elizabeth Magie l'any 1903 i va patentar-ho el 1904 sota el nom El joc del propietari (The Landlord game). Seguidora del georgisme, volia demostrar que els monopolis especialment el de la terra eren perniciosos per la societat i també conciliar les teories liberals amb el socialisme utòpic. El seu joc, va ser autopublicat, començant el 1906..[2]

Magie va crear dos conjunts de regles: un conjunt antimonopolista en què tots eren recompensats quan es creava la riquesa, i un conjunt monopolista en el qual l'objectiu era crear monopolis i aixafar els oponents.[3]

Diverses variants de jocs de taula, basades en el seu concepte, es van desenvolupar des de 1906 fins a la dècada de 1930; implicaven tant el procés de compra de terrenys per al seu desenvolupament com la venda de qualsevol propietat sense urbanitzar. Es van afegir cases de cartró i van augmentar els lloguers a mesura que s'afegien a una propietat. Magie va patentar el joc de nou l'any 1923.[4]

Aquest joc es va anar fent molt popular, sobretot quan el 1933, a partir d'una versió del joc realitzada per Ruth Hoskins, es va estendre a moltes llars d'Atlantic City, especialment a la comunitat quàquera.[5]

Segons un anunci publicat a The Christian Science Monitor, Charles Todd de Filadèlfia va recordar el dia de 1932 en què la seva amiga de la infància, Esther Jones, i el seu marit Charles Darrow van anar a casa seva per sopar. Després de l'àpat, els Todd van presentar a Darrow El joc del propietari, que després van jugar diverses vegades. El joc era completament nou per a Darrow, i va demanar als Todds un conjunt escrit de regles. Després d'aquella nit, Darrow va utilitzar això i va distribuir el joc ell mateix com a Monopoly.[6]

Parker Brothers va comprar els drets d'autor del joc a Darrow.[7] Quan la companyia va saber que Darrow no era l'únic inventor del joc, va comprar els drets de la patent de Magie per 500 dòlars.[8]

Parker Brothers va començar a comercialitzar el joc el 5 de novembre de 1935.[9] El dibuixant Franklin Osborne (F. O.) Alexander va contribuir al disseny.[10] La patent dels EUA número 2026082 A es va emetre a Charles Darrow el 31 de desembre de 1935 per al disseny del tauler de joc i va ser assignada a Parker Brothers Inc.[11] The original version of the game in this format was based on the streets of Atlantic City, New Jersey.

1936–1970[modifica]

Parker Brothers va començar a llicenciar el joc per a la venda fora dels Estats Units el 1936. El 1941, el Servei d'Intel·ligència Secreta britànic tenia John Waddington Ltd., el fabricant amb llicència del joc al Regne Unit, crear una edició especial per als presoners de guerra en poder dels naziss durant la Segona Guerra Mundial.[12] Dins d'aquests jocs s'amagaven mapes, brúixoles, diners reals i altres objectes útils per escapar. Van ser distribuïts als presoners per falses organitzacions benèfiques creades pel Servei secret britànic.[13]

A l'Països Baixos ocupats pels nazis, el govern alemany i els seus col·laboradors estaven disgustats amb els neerlandesos que utilitzaven jocs de monopoli amb localitzacions americanes o britàniques, i van desenvolupar una versió amb ubicacions holandeses. Com que aquesta versió no tenia elements pro-nazis específics, va continuar utilitzant-se després de la guerra i va formar la base per als jocs de monopoli utilitzats als Països Baixos fins al present.

Dècades de 1970-1980[modifica]

El professor d'economia Ralph Anspach va publicar Anti-Monopoli el 1973, i va ser demandat per infracció de marca per Parker Brothers el 1974. El cas va ser jutjat el 1976. Anspach va guanyar el judici el 1976 i en apel·lacions l'any 1979, ja que el Tribunal del 9è Circuit va determinar que la marca registrada Monopoly era genèrica i, per tant, inaplicable.[14] La Cort Suprema dels Estats Units es va negar a escoltar el cas, i va permetre que la sentència del tribunal d'apel·lació es mantingués. Aquesta decisió va ser anul·lada per l'aprovació de la Llei Pública 98-620 el 1984.[15][16] Amb aquesta llei en vigor, Parker Brothers i la seva empresa matriu, Hasbro, continuen tenint marques comercials vàlides per al joc Monopoli. Tanmateix, Anti-Monopoly va quedar exempt de la llei i Anspach va arribar més tard a un acord amb Hasbro i comercialitza el seu joc sota la llicència d'ells.[17]

La investigació que Anspach va dur a terme durant el litigi va ser la que va ajudar a posar la història del joc segons Charles Darrow en el punt de mira.[14]

Propietat de Hasbro[modifica]

Hasbro va adquirir Parker Bros. i, per tant, Monopoly l'any 1991.[18] Abans de l'adquisició per part de Hasbro, Parker Bros. actuava com a editor només emetent dos versions alhora, una normal i l'altra de luxe.[19] Hasbro va crear i llicenciar moltes altres versions de Monopoly i va buscar l'aportació del públic per variar el joc.[20] Una nova onada de productes amb llicència es va començar el 1994, quan Hasbro va concedir una llicència a USAopoly per començar a publicar una edició San Diego de Monopoly,[18][21] que des de llavors ha estat seguida per més d'un centenar de llicenciataris més, inclosos Winning Moves Games (des de 1995)[22] i Winning Solutions, Inc. (des de 2000) als Estats Units.

La companyia va celebrar un torneig nacional en un tren noliejat que anava de Chicago a Atlantic City el 2003.[20] També aquell any, Hasbro va demandar el fabricant de Ghettopoly[23] i va guanyar.[24] Al febrer de 2005, l'empresa va demandar a RADGames pel seu joc de taula d'accessoris Super Add-On que encaixava al centre del tauler.[25] El jutge va emetre inicialment una mesura cautelar el 25 de febrer de 2005 per aturar la producció i les vendes abans de pronunciar-se a favor de RADGames l'abril de 2005.[26]

El Speed Die es va afegir a tots els conjunts habituals de Monopoly el 2008.[22] Després de fer enquestes als seus seguidors de Facebook, Hasbro Gaming va prendre les regles principals i les va afegir a una edició de regles publicada a la tardor de 2014 i com a regles opcionals el 2015.[27] Al gener de 2017, Hasbro va convidar els usuaris d'Internet a votar un nou conjunt de peces de joc, amb aquesta nova edició regular que es publicaria el març de 2017.[28]

L'1 de maig de 2018, la directora gerent de Hasbro per al sud-est asiàtic, Hong Kong i Taiwan, Jenny Chew Yean Nee amb M101 Holdings Sdn Bhd, va anunciar l'acord amb l'hotel Monopoly Mansion, hotel de 225 habitacions, aleshores en construcció, situat a Kuala Lumpur que tindria una sensació de Gatsby de la dècada del 1920. El grup Sirocco de M101 gestionaria l'hotel quan es va obrir el 2019.[29]

Hasbro va anunciar el març de 2021 que planeja actualitzar les cartes del cofre de la comunitat amb altres que seran més conscients socialment, convidant els fans del joc a votar les noves versions.[30] L'abril de 2022, Hasbro va anunciar una altra enquesta. Aquesta votació suposaria la reintroducció d'una peça retirada anteriorment a canvi d'una peça existent.[31] El resultat d'aquesta veurà la tornada de la peça del didal i el T-Rex s'eliminarà gradualment a la tardor de 2022.[32]

Edició en català per a Barcelona[modifica]

APARCAMENT GRATUÏT CARRER DE LLEIDA
PREU 22.000
SORT CARRER DE FONTANELLA
PREU 22.000
TRAVESSERA DE LES CORTS
PREU 24.000
ESTACIÓ DE FRANÇA
PREU 20.000
RAMBLES
PREU 26.000
VIA LAIETANA
PREU 26.000
COMPANYIA D'AIGÜES
PREU 15.000
PLAÇA DE CATALUNYA
PREU 28.000
VÉS A LA PRESÓ
                 
CARRER D'ARAGÓ
PREU 20.000
   MONOPOLY®    AVINGUDA PORTAL DE L'ANGEL
PREU 30.000
PLAÇA DE SANT JAUME
PREU 18.000
      PASSEIG MARAGALL
PREU 30.000
CAIXA DE COMUNITAT CAIXA DE COMUNITAT
PASSEIG DE SANT JOAN
PREU 18.000
      AVINGUDA DE SARRIÀ
PREU 32.000
ESTACIÓ PASSEIG DE GRACIA
PREU 20.000
ESTACIÓ DE SANTS
PREU 20.000
CARRER DE TARRAGONA
PREU 16.000
   SORT
CARRER D'ARIBAU
PREU 14.000
      CARRER DE BALMES
COBRAR 35.000
COMPANYIA ELÈCTRICA
PREU 15.000
TAXA DE LUXE
PAGAR 10.000
CARRER DE MUNTANER
PREU 14.000
      PASSEIG DE GRÀCIA
PREU 40.000
PRESÓ       SORT    ESTACIÓ FERROCARRILS CATALANS
PREU 20.000
IMPOST SOBRE REINTEGRAMENTS
PAGAR 10% o 20.000
   CAIXA DE COMUNITAT    SORTIDA
COBRA 20.000 CADA VEGADA QUE PASSIS PER ACÍ
CARRER DE CONSELL DE CENT
PREU 12.000
CARRER D'URGELL
PREU 10.000
CARRER DE GIRONA
PREU 10.000
CARRER DE ROSSELLÓ
PREU 6.000
CARRER D'AVINYÓ
PREU 6.000

Edició global[modifica]

L'any 2008 Parker Brothers va convocar una votació popular per tal d'escollir les 22 ciutats que apareixeran a MONOPOLY Here & Now, la primera versió global de Monopoly. Els seguidors del popular joc van poder votar 20 ciutats, del 22 de gener al 28 de febrer del 2008. Les altres 2 ciutats, que a diferència de les altres van ser nominades popularment, van rebre vots entre el 29 de febrer i el 9 de març del 2008. L'agost de 2008 es va fer públic el tauler final del nou Monopoly, que va sortir a la venda a 45 països.

Les 68 ciutats nominades per Parker Brothers per a la votació mundial de les 20 ciutats van ser:

Finalment les 22 ciutats triades (20+2) per ordre de nombre de vots van ser:[33]

En els mitjans[modifica]

Cinema[modifica]

El juliol de 2015 Hasbro va anunciar que Lionsgate distribuiria un film sobre Monopoly amb Andrew Niccol de guionista, i seria una pel·lícula d'acció-aventura per a tota la família.[34] Estaria cofinançada per Lionsgate i per Allspark Pictures de Hasbro.[35]

El gener de 2019 va ser anunciat que Allspark Pictures estaria produint un film de Monopoly conjuntament amb la productora de Kevin Hart, HartBeat Productions, i amb The Story Company.[36] Hart possiblement protagonitzaria el film i Tim Story podria dirigir-ho; no s'han donat més detalls d'aquesta nova iteració del projecte de llarga gestació.[36]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Llistat de versions del joc
  2. Orbanes, Philip E. Monopoly: The World's Most Famous Game & How it Got that Way. Da Capo Press, 2006, p. 22. ISBN 0-306-81489-7. 
  3. «The secret history of Monopoly: the capitalist board game's leftwing origins». The Guardian, 11-04-2015.
  4. Pilon, Mary. The Monopolists: Obsession, Fury, and the Scandal Behind the World's Favorite Board Game. New York, London: Bloomsbury Publishing Plc, 2015, p. 30–41, 67–79, 84–89. ISBN 978-1-60819-963-1. 
  5. Costa, Roger «Té alguna relació l'origen del joc del Monopoly amb el creack del 29?». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  6. Pilon, 2015, p. 90–92, 132–133.
  7. Brady, Maxine. The Monopoly Book. New York: David McKay Co, 1974, p. 18. ISBN 0679202927. 
  8. Chokshi, Niraj «A New Monopoly Game Celebrates Women, but What About the One Behind the Original?» (en anglès). The New York Times, 12-09-2019.
  9. «The Most Popular Game in History Almost Didn't Pass 'Go'». Time. 
  10. Pilon, Mary. «Monopoly Was Designed to Teach the 99% About Income Inequality», gener 2015a.
  11. Charles Darrow, "Board Game Apparatus", US patent 2026082, emesa 1935-12-31, assignada a Parker Brothers Inc.
  12. Brian McMahon. «How board game helped free POWs», 29-11-2007. (originalment a la revista Mental floss)
  13. Ki Mae Heussner. «Get Out of Jail Free: Monopoly's Hidden Maps», 18-09-2009.
  14. 14,0 14,1 «How a Fight Over a Board Game Monopolized an Economist's Life». Wall Street Journal, 20-10-2009.
  15. «Trademark Clarification Act of 1984».
  16. Pilon, 2015, p. 241.
  17. Pilon, Mary «How a Fight Over a Board Game Monopolized an Economist's Life». The Wall Street Journal, 20-10-2009.
  18. 18,0 18,1 Seay, Elizabeth «Get on Board». Wall Street Journal, 28-09-1998.
  19. «Monopoly».
  20. 20,0 20,1 Rivenburg, Roy «Still passing 'Go'». The Vindicator. Los Angeles Times, 06-06-2005, p. B5.
  21. Mannes, Tanya «Board game inventors spill secrets». San Diego Union Tribune, 19-12-2011.
  22. 22,0 22,1 DeMarco, Peter «The chairman of the board». Boston Globe. The Globe Company, 22-10-2009.
  23. «Hasbro sues 'Ghettopoly' creator». NBC News, 22-10-2003.
  24. «8 Obscure Twists on Monopoly», 12-06-2009.
  25. Los Angeles Times «"Community Chest" of variations». The Vindicator. Los Angeles Times, 06-06-2005, p. B5.
  26. Decker, Susan «The maker of Monopoly game loses court ruling». Houston Chronicle. Bloomberg News, 08-04-2005.
  27. Italie, Leanne «No rent from jail, bonus for snake eyes among 5 Monopoly house rules fans pick for new set». Star Tribune. AP, 04-04-2014.
  28. Kavilanz, Parija «Monopoly wants the internet to pick its next eight figurines». CNNMoney, 10-01-2017.
  29. Bernama «World's first Monopoly hotel to open in KL in 2019». New Straits Times, 02-03-2018.
  30. Bernama «Time For Mr. Monopoly's Get Woke Moment». Forbes, 18-03-2021.
  31. Naylor «Which Retired Token Will Return To Monopoly? – 2022 Throwback Token Vote». Rich Uncle Pennybags, 29-04-2022.
  32. Naylor «Thimble Returns & T-Rex Extinct: The New Monopoly Token Line Up has been announced!». Rich Uncle Pennybags, 31-05-2022.
  33. «Ciutats guanyadores». Arxivat de l'original el 2020-09-05. [Consulta: 25 agost 2008].
  34. Schaefer, Sandy. «'Monopoly' Gets A Synopsis; Andrew Niccol Writing The Script», 01-07-2015.
  35. «Monopoly movie passes go». Kidscreen. Brunico Communications Ltd., 02-07-2015 [Consulta: 4 juliol 2015].
  36. 36,0 36,1 «Kevin Hart To Star In 'Monopoly' Movie For Lionsgate & Hasbro, Tim Story To Direct». Deadline Hollywood. Penske Media Corporation, 17-01-2019. [Consulta: 17 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]