Necatorosi

Necatorosi

Tipus	helmintosi i ancilostomosi
Especialitat	infectologia
Clínica-tractament
Símptomes	severe abdominal cramp (en) , rampa abdominal i diarrea
Medicació albendazole i mebendazole
Patogènesi
Causat per	infecció i Necator americanus
Classificació
CIM-11	1F68.1
CIM-10	B76.1
CIM-9	126.9
Recursos externs
MeSH	D009332
UMLS CUI	C0027528
DOID	DOID:2790

La necatorosi és una helmintosi pel nematode Necator americanus. És una parasitosi considerada una de les Malalties tropicals desateses.

Causa

Cicle vital del nematode

Larva cutània migrant

El causant de la necatoriosi és cuc Necator americanus, el qual es pot dividir en dos estadi: larvari i adult. Quan està en la tercera etapa larval s'acosta a la pell humana seguint gradients tèrmics. Típicament, les larves entren a través de la pell de les mans i dels peus en contacte amb terra contaminada. En el punt d'entrada a l'hoste humà es produeix una erupció cutània pruriginosa, papular i coent. Això també es coneix com a "picor de terra". Aquestes larves, després de penetrar la pell humana, són capaces de migrar pel torrent sanguini i arribar al pulmó passant pel ventricle dret del cor. Una vegada aquí, perforen i penetren la cavitat alveolar i ascendeixen per la tràquea on són deglutits i descendeixen fins a l'intestí prim. En general, la migració a través dels pulmons és asimptomàtica, però es pot produir tos lleu i irritació faríngia durant la migració larvària a les vies respiratòries. Després de travessar els alvèols les larves arriben al tracte gastrointestinal i s'adhereixen a la mucosa intestinal on es converteixen en cucs adults. Els cucs s'adhereixen al folre de la mucosa amb les seves làmines tallants que els permeten penetrar els vasos sanguinis i alimentar-se del subministrament sanguini de l'amfitrió. Cada cuc consumeix 30μl de sang al dia. El principal problema prové d'aquesta pèrdua de sang intestinal que pot conduir a una anèmia de deficiència de ferro en infeccions moderades a greus. Altres símptomes comuns inclouen dolor i sensibilitat epigàstrica, nàusees, dispnea per esforç, dolor a les extremitats inferiors i articulacions, dolor a l'estèrnum, mal de cap, fatiga i impotència. Rarament és mortal en humans.

Simptomatologia

Quan els cucs adults s'adhereixen a les vellositats de l'intestí prim, xuclen la sang de l'hoste, la qual cosa pot causar dolor abdominal, diarrea, rampes i pèrdua de pes que poden conduir a l'anorèxia. Les infeccions greus poden ocasionar deficiència de ferro i l'anèmia ferropènica. Aquesta forma d'anèmia en els nens pot generar un retard físic i mental. També hi pot haver afectació cutània causada per les larves que migrants a la pell, que es caracteritza per ruptures cutànies i picor severa. Llavors es produeix una erupció pruriginosa i eritematosa que es desenvolupa al voltant dels llocs de penetració de les larves infeccioses, generalment a les mans i als peus.

Epidemiologia

N. americanus fou descobert inicialment a Brasil i posteriorment trobat també a Texas i les planes de Veneçuela. Va ser descrit també en nadius d'Àfrica, Xina, illes del pacífic sud, Índia i el Sud-est d'Àsia. És un paràsit de tipus tropical i és una espècie comuna en els humans. Aproximadament el 95 % dels ancilostomes trobats al sud-est dels Estats Units són N. americanus. Aquest paràsit es troba en humans, però també es troba en porcs, gossos i gats.

La transmissió de Necator americanus requereix el dipòsit de femta amb ous en sòls ombrejats i ben drenats i el seu desenvolupament és afavorit per les condicions del clima tropical com la calor i la humitat. Per aquesta raó les infeccions a nivell global són sovint reportades en llocs on ocorre contacte amb sòls contaminats.

Necator americanus és el paràsit gastrointestinal humà més comú, i juntament amb Ancylostoma duodenale sumen aproximadament 740 milions de casos d'anèmia per infecció en regions pobres dels tròpics i subtropicals, i la major incidència d'anèmia per infecció que ocorren a Àsia i Àfrica subsahariana. En general, les taxes d'infecció són elevades en zones amb temperatures càlides i plujoses. La taxa de mortalitat a tot el món, atribuïda a infecció per aquest paràsit, s'estima en 65.000 morts per any. Tanmateix, la morbiditat i la discapacitat causades per l'anèmia d'aquesta infecció poden ser molt més altes que la taxa de mortalitat. La prevalença de la infecció tendeix a augmentar amb l'edat, i és la més alta en infants entre els 6 i 10 anys, després arriba a un altiplà durant l'edat adulta. De la mateixa manera, la intensitat mitjana de la infecció també tendeix a augmentar progressivament amb l'edat. La prevalença d'infecció tendeix a ser major en els homes; No obstant això, les dones (en particular les dones embarassades i les mares) i els infants són les més vulnerables a la pèrdua de sang crònica per la infecció d'anèmia, ja que ja tenen unes reserves de ferro baixes.

Diagnòstic en laboratori

La tècnica més comuna de diagnòstic per Necator americanus és mitjançant la presa d'una mostra de matèria fecal, fixar-la en formalina al 10 % i concentrar-la amb la tècnica de sedimentació amb etilacetat de formalina, i recollir posteriorment el sediment per veure-ho al microscopi. No obstant això, els ous de A. duodenale i N. americanus no es poden distingir entre si, la qual cosa pot fer-se per mitjà de la identificació de les larves. Aquestes poden ser trobades en la matèria fecal fins que les mostres romanguin a temperatura ambient durant un dia o més.

Prevenció

Per a una prevenció efectiva són essencials l'educació per a la salut, instauració de bones condicions sanitàries i la disposició adequada dels excrements humans. De forma addicional, l'ús de calçat en zones endèmiques ajuda a reduir l'ocurrència de la infecció.

Tractament

La parasitosi per N. americanus pot ser tractada amb benzimidazols, albendazol i mebendazol. Una dosi oral de tetracloroetè amb l'estómac buit pot eliminar fins al 90 % dels paràsits. El medicament alternatiu és el pamoat de pirantel. La crioterapia és un altre tractament usat per matar aquests nemátodos. En els casos severs d'anèmia pot requerir-se transfusió de sang. Les infeccions lleus generalment romanen sense tractament en àrees on la reinfecció és freqüent. Els suplements de ferro i una dieta rica en proteïnes accelera el procés de recuperació. En un estudi de casos que va involucrar a 60 homes amb Trichuris trichiura i/o N. americanus, va mostrar que tant l'albendazol com el mebendazol eren 90 % efectius per guarir la T. trichiura. No obstant això, l'albendazol tenia una taxa de curació del 95 % per a N. americanus, mentre el mebendazol només tenia una percentatge de cura del 21 %. Això suggereix que l'albendazol és més efectiu per al tractament de la infecció combinada de T. trichiura i N. americanus.