Vés al contingut

Oenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralOenita
Fórmula químicaCoSbAs
EpònimIng Soen Oen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuscamp miner de Cu-Co de Tunaberg, Tunaberg, Nyköping, Södermanland, Suècia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.10f Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.10f Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 3,304Å; b = 6,092Å; c = 10,258Å;
Colorblanc platejat
Fracturairregular, desigual
Duresa5 a 5,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris
Diafanitatopaca
Densitat7,91 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1995-007
SímbolOen Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'oenita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la löllingita. Va ser anomenada en honor d'Ing Soen Oen (1928-1996), professor de petrologia, mineralogia i geologia mineral a la Universitat d'Amsterdam i la Universitat Lliure d'Amsterdam.[1]

Característiques

[modifica]

L'oenita és un antimonur-arsenur de cobalt de fórmula química CoSbAs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma d'agregats policristal·lins anèdrics, de fins a 300 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oenita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

[modifica]

L'oenita va ser descoberta en skarns amb contingut de Cu-Co en el camp miner de Cu-Co de Tunaberg (Nyköping, Södermanland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Oenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Oenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 6 març 2018].