Olimpíada d'escacs de 1924

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Olimpíada d'escacs de 1924 va tenir lloc del 12 de juliol al 20 de juliol al l'Hotel Majestic de París coincidint amb els Jocs Olímpics d'Estiu (de la VIII Olimpíada). Va ser el primer torneig d'escacs en què la participació es feia en representació oficial de països, tot i que aquesta Olimpíada no és inclosa a la numeració oficial de les edicions de les Olimpíades d'escacs en tant que no fou organitzada per la FIDE, sinó que fou una iniciativa personal dels francesos Pierre Vincent, (Cap del Comitè Organitzador) i Alexander Alekhine (Director del Torneig), als quals va donar suport la Federació francesa d'escacs.[1] L'esdeveniment és citat a la literatura escaquística com la I Olimpíada no oficial

Hi varen participar 54 jugadors representant 18 països (es va fixar un màxim de 4 jugadors per país). Els jugadors es varen dividir en nou grups de sis jugadors cadascun, on el campió de cada grup tenia dret a participar en la fase final, mentre els altres participarien en el torneig de consolació a vuit rondes. El campió del torneig individual, el letó Hermanis Matisons, va ser reconegut com a Campió del Món Amateur. La primera dona que va participar en les Olimpíades dels escacs fou la britànica Edith Holloway.

Resultat final[modifica | modifica el codi]

Campionat del món amateur[modifica | modifica el codi]

Pos. Jugadors Punts
Medalla d'or Hermanis Matisons (Letònia Letònia) 5,5
Medalla de plata Fricis Apšenieks (Letònia Letònia) 5,0
Medalla de bronze Edgard Colle (Bèlgica Bèlgica) 4,5
4 Árpád Vajda (Hongria Hongria) 4,0
5 Max Euwe (Països Baixos Països Baixos) 4,0
6 Anatol Tschepurnoff (Finlàndia Finlàndia) 4,0
7 Luis Argentino Palau (Argentina Argentina) 3,5
8 Manuel Golmayo de la Torriente (Espanya Espanya) 3,0
9 Kornél Havasi (Hongria Hongria) 2,5

Torneig de consolació[modifica | modifica el codi]

Els punts obtinguts són la suma dels guanyats a la primera volta de classificació més els obtinguts al torneig de consolació.[2]

Pos. Jugadors Punts
1 Karel Hromádka (Txecoslovàquia Txecoslovàquia) 9,5
2 Jan Schulz (Txecoslovàquia Txecoslovàquia) 9,0
3 Erwin Voellmy (Suïssa Suïssa) 8,5
4 Karlis Betins (Letònia Letònia) 8,0
5 Georges Renaud (França França) 8,0
6 Roberto Grau (Argentina Argentina) 8,0
7 George Koltanowski (Bèlgica Bèlgica) 8,0
8 Giovanni Cenni (Itàlia Itàlia) 7,5
Endre Steiner (Hongria Hongria) 7,5
Otto Zimmermann (Suïssa Suïssa) 7,5
Dawid Daniuszewski (Polònia Polònia) 7,5
Károly Sterk (Hongria Hongria) 7,5
Damián Reca (Argentina Argentina) 7,5

Medalles individuals[modifica | modifica el codi]

Les medalles es varen assignar seguint els següents criteris:

Jugador Motiu
Medalla d'or Hermanis Matisons (Letònia Letònia) Campió del Campionat del Món Amateur
Medalla de plata Fricis Apšenieks (Letònia Letònia) Segon lloc al Campionat del Món Amateur
Medalla de plata Edgard Colle (Bèlgica Bèlgica) Tercer lloc al Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Árpád Vajda (Hongria Hongria) Finalista del Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Max Euwe (Països Baixos Països Baixos) Finalista del Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Anatol Tschepurnoff (Finlàndia Finlàndia) Finalista del Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Luis Argentino Palau (Argentina Argentina) Finalista del Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Manuel Golmayo de la Torriente (Espanya Espanya) Finalista del Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Kornél Havasi (Hongria Hongria) Finalista del Campionat del Món Amateur
Medalla de bronze Karel Hromádka (Txecoslovàquia Txecoslovàquia) Campió de la Copa de consolació

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

Pos. Nació Jugadors Punts
Medalla d'or Txecoslovàquia Txecoslovàquia Hromádka (9,5), Schulz (9), Vanek (6,5), Skalička (6) 31,0
Medalla de plata Hongria Hongria Vajda (8), Sterk (7,5), Steiner E. (7,5), Havasi (7) 30,0
Medalla de bronze Suïssa Suïssa Voellmy (8,5), Zimmermann (7,5), Johner (6,5), Naegeli (6,5) 29,0
4 Letònia Letònia Apšenieks (10), Matisons (9,5), Betins (8) 27,5
Argentina Argentina Grau (8), Reca (7,5), Palau (7), Coria (5) 27,5
6 Itàlia Itàlia Cenni (7,5), Rosselli del Turco (7), Romih (6,5), Miliani (5,5) 26,5
7 França França Renaud (8), Lazard (6,5), Duchamp (6), Gibaud (5) 25,5
Polònia Polònia Daniuszewski (7,5), Piltz (6), Kohn (6), Kleczyński (6) 25,5
9 Bèlgica Bèlgica Colle (8,5), Koltanowski (8), Lancel (5), Jonet (2,5) 24,0
10 Espanya Espanya Golmayo (7), Marín (6), Rey Ardid (6) 19,0
11 Països Baixos Països Baixos Euwe (8), Oskam (6), Rueb (4,5) 18,5
12 Romania Romania Davidescu (7), Gudju (6), Loewenton (5) 18,0
13 Finlàndia Finlàndia Tschepurnoff (9), Malmberg (6) 15,0
14 Regne Unit Regne Unit Handasyde (6), Wreford (3,5), Holloway (3) 12,5
15 Irlanda Irlanda O'Hanlon (5,5) 5,5
16 Canadà Canadà Smith (5) 5,0
17 Rússia Rússia Potemkine (3), Kahn (1,5) 4,5
18 Bandera del regne de Iugoslàvia Iugoslàvia Rozic (2,5) 2,5

Equip de Rússia[modifica | modifica el codi]

Peter Potemkine i Victor Kahn eren expatriats russos que vivien a França. El quadre oficial del torneig els presentava sota bandera russa, malgrat que en aquest any 1924 ja s'havia produït la revolució soviètica, i el Partit Comunista ja havia assolit el poder a Rússia.

Fundació de la FIDE[modifica | modifica el codi]

El 20 de juliol del 1924, darrera jornada de la competició, 15 delegats de tot el món varen firmar l'acta de fundació de la Federació Internacional d'Escacs (denominació original en francès: Fédération Internationale des Échecs, FIDE) i varen elegir el neerlandès Alexander Rueb com a primer president.[3]

La dita llatina Gens una sumus (Sóm una família) va esdevenir el lema oficial de la comunitat escaquística. Els 15 membres fundadors, que signaren l'acta de constitució de la FIDE foren: I.Abonyi (Hongria), R.Grau (Argentina), J.Gudju (Romania), F.Marusi (Itàlia), M.Nicolet (Suïssa), JM.Ovadija (Iugoslàvia), Peñalver i Zamora (Espanya), FH.Rawlins (Gran Bretanya), A.Rueb (Països Baixos), K.Skalicka (Txecoslovàquia), SF.Smith (Canadà), T.Towbin (Polònia), A.Tschepurnoff (Finlàndia), P.Vincent (França) i L.Weltjens (Bèlgica).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inforchess :: Olimpiada de París 1924 (castellà)
  2. Copa de Consolació Taula completa de rondes i resultats [Consulta 25 novembre 2009]
  3. Les Jardins de Caissa :: Detalls sobre la fundació de la FIDE (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]