Operació Anubis
 |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. |
| ||||
| Tipus | operació policial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Anubis | |||
| Part de | procés independentista català i referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 | |||
| Data | 20 setembre 2017 | |||
| Localització | Catalunya (Espanya) | |||
| Estat | Espanya | |||
| Participant | ||||
L'operació Anubis és una operació contra el referèndum convocat per l'1 d'octubre a Catalunya. L'operació va ser executada el 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, del qual és titular el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer. Es van registrar diferents seus del govern català i es van efectuar 15 detencions d'alts càrrecs, treballadors públics i responsables d'empreses col·laboradores en la preparació del referèndum.[1] Les forces de la Guàrdia Civil van escorcollar les conselleries d’Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies, a més de les dependències vinculades.[2]
Poc després de l'arribada d'efectius policials a les seus escorcollades, van començar, de forma espontània, concentracions de manifestants en suport al Govern de la Generalitat.
20 de setembre
Aquesta operació prové de la investigació judicial portada pel jutjat d'instrucció número 13, que investiga les declaracions de l'exjutge Santi Vidal arran d'una denúncia del partit polític VOX i d'un particular.[3][4] Aquesta instrucció està sota secret de sumari.
A primera hora del matí diverses unitats de la Guàrdia Civil es van presentar a les seus de Vicepresidència i Economia, el Departament d’Exteriors, el de Govermació, el d'Afers Socials i Família, l'Agència Tributària de Catalunya, el Consorci d'Administració Oberta de Catalunya, l'Institut Català de Finances, la Fundació Puntcat, alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre altres.
Aquests escorcolls van anar finalitzant i la Guàrdia Civil va anar abandonant progressivament els edificis, excepte a la Via Laietana i a la seu del Departament d'Economia, on s'havien concentrat milers de manifestants. La guàrdia Civil, va sortir a altes hores de la matinada, protegits pels Mossos d'Esquadra i alguns dels manifestants.
Al mateix matí, membres de la Policia Nacional es van presentar davant la seu de la CUP al carrer Casp de Barcelona. Atès que no van presentar cap ordre judicial, membres i simpatitzants del partit els van aconseguir impedir l'entrada. El desplegament es va mantenir durant vuit hores i finalment van marxar sense fer cap escorcoll ni detenció.[5]
La Guàrdia Civil també va fer escorcolls a les dependències de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer, on no es van practicar detencions.[6]
El mateix dia es va saber que arribaven als ports de Barcelona i Tarragona tres vaixells per allotjar-hi reforços policials mobilitzats des d'altres parts de l'Estat.[7] El primer vaixell en arribar va ser el Rhapsody, d'una naviliera italiana seguit del MS Moby Dada també italià. El vaixell atracat a Tarragona porta per nom GNV Azzurra. Tots tres vaixells sumen més de 4.000 llits.
Detencions
La Guàrdia Civil va detenir 14 persones, la majoria dels quals són alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya:[8]
- Josep Maria Jové, el secretari general de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
- Josep Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda.
- David Franco, cap de desenvolupament de l'àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.
- David Palanques, oficina tècnica de projectes del Departament de Treball, Afers Socials i Families.
- Josuè Sallent Rivas, director d'Estratègia i Innovació del CTTI.
- Xavier Puig Farré, responsable de l'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Departament d'Exteriors.
- Joan Manel Gómez, treballador del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya.
- Francesc Sutrias, director del departament de Patrimoni.
- Joan Ignasi Sánchez, assessor del gabinet de la consellera de Governació.
- Natàlia Garriga, directora de serveis de la Vicepresidència.
- Josep Masoliver, director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació puntCat.
- Mercè Martinez Martos, tècnica del departament de Vicepresidència.
- Rosa María Rodríguez Curto, directora de serveis de l'empresa T-Systems.
- Pau Furriol, propietari d'una nau industrial on es van confiscar paperetes del referèndum.
Mobilitzacions ciutadanes
Quasi simultàniament als escorcolls, ciutadans es van anar concentrant davant les seus on estava entrant la Guàrdia Civil, majoritàriament davant la seu del Departament d’Economia a la Rambla de Catalunya i la seu del Departament d’Exteriors a Via Laietana, tots dos a Barcelona.
Les entitats sobiranistes, davant la magnitud de l'operació i les primeres noticies de detencions d'alts càrrecs, van fer una crida a la mobilització pacífica davant els edificis on es feien els escorcolls.[9]
A mig matí la quantitat de manifestants congregats a rambla de Catalunya va anar augmentant i van tallar la Gran Via.
La concentració davant la seu d'Economia va anar creixent en quantitat fins a esdevenir massiva –més de 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana– a primera hora de la tarda. La concentració a Economia es va allargar fins ben entrada la matinada, quan Mossos i Guàrdia Civil van abandonar l'edifici.
Arreu de Catalunya va haver-hi diverses concentracions de protesta, així com una cassolada des de les cases convocada a les 10 del vespre. A d'altres ciutats de l'estat espanyol també es van produir concentracions de rebuig.[10]
Al Liceu de Barcelona el públic va cantar els Els segadors i es van cridar consignes a favor del referèndum abans de la representació de Il Viaggio a Reims[11].
-
Manifestació davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona. -
Manifestació a Berga. -
Manifestació a València.
.jpg)
21 de setembre
El dia 21 de setembre, endemà de les detencions, es va convocar una concentració al passeig de Lluís Companys de Barcelona, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per reclamar l'alliberament de totes les persones detingudes.[12] L'Assemblea i Òmnium van fer una crida a la mobilització permanent per defensar les institucions de Catalunya i van reclamar que s'alliberin tots els detinguts. A l'acte hi van assistir milers de persones i hi van intervenir Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Albano Dante Fachin, entre d'altres personalitats.
Els estibadors del port de Barcelona i de Tarragona es van negar a treballar amb els vaixells que allotgen la policia. Aquesta decisió es va votar en assemblea el matí del dia 21 de setembre.[13]
Un col·lectiu d'Estudiants universitaris van abandonar les aules i van tallar l'avinguda de la Diagonal de Barcelona a l'altura del Palau Reial, i es van dirigir fins a l'Arc de Triomf. També van taller la Gran Via a la zona de l'edifici antic de la Universitat de Barcelona, a plaça de la Universitat. A la Universitat Autònoma de Barcelona també es va organitzar un acte de protesta.[14]
A la Caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia es va produir una concentració a favor de la Guàrdia Civil, on unes 150 persones van cantar reclams com Espanya una i no cinquanta-una, No votareu, Que no ens enganyin Catalunya és Espanya, o Visca la Guàrdia Civil.[15]
24 de setembre
Es preveu que el proper diumenge 24, a les 11 del matí, es faci una Marató per la Democràcia davant dels ajuntaments dels municipis catalans. S'ha demanat que sigui una jornada festiva i participativa, coorganitzada per les entitats municipals i impulasada pel col·lectiu Crida per la Democràcia.[16]
Reaccions institucionals
A Catalunya
A les poques hores d'iniciar-se els escorcolls, el president de la Generalitat Carles Puigdemont va convocar una reunió de Govern extraordinària. Al finalitzar la reunió va haver-hi una compareixença del Govern en ple. En aquesta compareixença es va denunciar que l'estat espanyol havia instal·lat un "estat d'excepció de facto" a Catalunya; també es va deixar clar que el Referèndum de l'1 d'octubre seguia convocat.[17]
A la resta de l'estat
El president de l'estat Mariano Rajoy va comparèixer a les 21.00 per llegir una declaració. En aquesta declaració va justificar l'operació policial i judicial per fer complir l'estat de dret i fent èmfasi en la independència judicial i va tornar a qualificar el referèndum d'il·legal i que l'esta seguiria responent a tota vulneració de la legalitat a Catalunya.[18]
El mateix dia al matí el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va signar l'ordre que treu el control de la despesa de la Generalitat ("la clau de la caixa").[19]
A l'endemà dia 21 de setembre, membres dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats Podem, PDeCAT, Compromís, IU, PNB i Bildu es van solidaritzar en una intervenció amb la petició d'ERC d'alliberar tots els detinguts.[20]
Fora de l'estat
Membres de la càmera dels Lords i dels Comuns al parlament de Westminster van reclamar a l'executiu de Mariano Rajoy que no posi més obstacles a la celebració del referèndum de l'1 d'Octubre en una carta oberta. Els signants de la carta són membres del grup de discussió sobre Catalunya de Westminster.[21]
El dijous 21 de setembre en una intervenció al Parlament Escocès , la primera ministra Nicola Sturgeon ha afirmat que "preocupa a tot arreu" que l'Estat espanyol "negui el dret d'un poble a expressar democràticament la seva voluntat".[22]
El matí del 22 de setembre el Consell Regional de Sardenya va aprovar per unanimitat una moció de solidaritat amb Catalunya i demanant una intervenció útil a la comunitat internacional. [23]
Altres respostes
El FC Barcelona va condemnar "qualsevol acció" que atempti contra l'exercici de "la democràcia, la llibertat d'expressió i el dret a decidir" en un comunicat publicat via Twitter.[24] El Girona FC també va emetre un comunicat per condemnar les mesures repressives.[25] El RCD Espanyol va publicar una sèrie de piulades demanant diàleg i "no atiar el conflicte en la societat catalana".[26]
A l'editorial del setmanari britànic "The Economist" del dia 22 de setembre demanant que es reformi la constitució espanyola per permetre un referèndum a Catalunya i demana al Govern de la generalitat que es faci un pas endarrere en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. [27][28]
Referències
- ↑ A.-Etxearte, Odei «Cop de l’Estat a la Generalitat». El Punt Avui.
- ↑ «La 'operación Anubis' desmonta el referéndum independentista en 20 horas» (en castellà). El Español.
- ↑ «Admesa a tràmit una denúncia contra Santi Vidal per revelació de secrets i delicte informàtic» (en catala). ccma, 09-02-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «Un jutge de Barcelona obre una investigació per les declaracions de Santi Vidal». Ara.cat.
- ↑ «La policia espanyola abandona la seu de la CUP vuit hores després sense haver-hi pogut entrar». [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «1-O.- La Guàrdia Civil acudeix a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern». [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «El govern espanyol mobilitza tres "vaixells d'estat" als ports de Barcelona i Tarragona». Ara.cat.
- ↑ «Qui són els 15 detinguts?». Ara.cat.
- ↑ «Un dia que durarà anys: la independència ja és al carrer». [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ [1]
- ↑ ACN «El Liceu entona ‘Els Segadors’ i crida ‘Votarem’ abans de la representació d’aquest dimecres al vespre». El Punt Avui.
- ↑ «En directe: Una gentada es concentra davant del TSJC per exigir la llibertat dels detinguts en el cop d’estat». [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ Press, Europa «Els estibadors de Barcelona decideixen no operar un buc que allotja policia». El Punt Avui.
- ↑ «Milers de persones concentrades al TSJ per reclamar l’alliberament dels detinguts». RAC1.
- ↑ Món, El «Més de 150 persones es manifesten a favor de la Guàrdia Civil a la caserna de Travessera de Gràcia» (en anglès). El Món.
- ↑ «La marató per la democràcia». [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «Cop de l’Estat a les institucions catalanes». Ara.cat.
- ↑ «Rajoy advierte a la Generalitat: "Están a tiempo de evitar males mayores"» (en castellà). El Español.
- ↑ «Intervenció total: Hisenda es queda amb la gestió de 4.500 M€ del pressupost de la Generalitat». Ara.cat.
- ↑ «91 diputats del Congrés fan pinya per demanar la llibertat dels detinguts del 20S» (en catala). CCMA, 21-09-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ ACN «Una vintena de diputats i lords a Westminster reclamen a Rajoy que permeti l’1-O "sense més obstacles"». El Punt Avui.
- ↑ «Sturgeon reclama a Espanya que "respecti" el dret a l'autodeterminació de Catalunya». [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «Diputats sards demanen al seu govern que imprimeixi i guardi les butlletes pel referèndum català». [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ FC Barcelona. «pic.twitter.com/j8hNbQb94a», 20-09-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «El Barça condemna qualsevol acció que atempti contra la democràcia, la llibertat d'expressió i el dret a decidir». Ara.cat.
- ↑ RCD Espanyol. «Atents i preocupats pel que ve passant a la nostra estimada terra, desitgem que tot se solucioni amb diàleg i responsabilitat de tothom», 21-09-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «Catalonia’s unconstitutional means to an undesirable end» (en anglès). The Economist.
- ↑ Món, El «'The Economist' reclama a Rajoy que reformi la Constitució per "permetre" un referèndum d'independència» (en anglès). El Món.