Palaia-guarda-la-vida

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPalaia-guarda-la-vida
Citharus linguatula
Citharus linguatula.JPG
Exemplar capturat a la província de Liorna (Itàlia).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 198726
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopterygii
OrdrePleuronectiformes
FamíliaCitharidae
GènereCitharus
EspècieCitharus linguatula
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Citharus macrolepidotus (Bloch, 1787)
  • Pleuronectes citharus (Spinola, 1807)
  • Pleuronectes linguatula (Linnaeus, 1758)
  • Pleuronectes macrolepidotus (Bloch, 1787)[3]
Modifica les dades a Wikidata

La palaia-guarda-la-vida[4][5] o palaia falsa[6] (Citharus linguatula) és una espècie de peix pertanyent a la família dels citàrids i l'única del gènere Citharus.[7][8]

Etimologia[modifica]

Citharus prové del llatí cithara (cítara).[9]

Descripció[modifica]

És un peix pla de cos allargat i comprimit, cobert d'escates grosses i poc adherents, en nombre d'unes 50 sobre la línia longitudinal màxima. El perfil superior del cap és còncau, i el musell és una mica més llarg que el diàmetre ocular màxim. Els ulls estan sobre el costat esquerre (el superior un poc més avançat que l'inferior). La boca és ampla i forma un angle proper a 45° amb l'eix del cos. El maxil·lar no arriba a l'altura del marge posterior dels ulls. La mandíbula és prominent i a la símfisi hi té una punteta dirigida cap avall. L'aleta dorsal té de 64 a 73 radis, dels quals els 3 o 4 primers són simples i la resta són bífids; els primers 6 a 8 estan inserits sobre el costat cec. Els radis de l'aleta anal, de les ventrals i de la caudal també són bífids. El cos és de color de palla clar o gris blanquinós translúcid, les escates tenen el marge fosc i el musell és brunenc. Normalment hi ha una taqueta bruna o negra sobre el marge del cos vora l'extrem posterior de les aletes dorsal i l'anal. No supera els 25-30 cm de longitud total màxima,[5][10] tot i que la seua mida normal és de 15 cm.[11]

Alimentació i depredadors[modifica]

Es nodreix de peixets i crustacis[12][13] i el seu nivell tròfic és de 3,97.[14] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[15] a l'Estat espanyol per la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus)[16] i la rata (Uranoscopus scaber),[17] i a Portugal pel gall (Zeus faber).[18][19]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical, el qual viu sobre els fons fangosos de la plataforma continental i sobre l'inici del talús continental fins a uns 300 m de fondària.[20][21][5] Habita a la mar Mediterrània[22][23][24][25][26][27][28][29] (la mar Catalana,[30][31] França[32] -incloent-hi Còrsega[33]-, Itàlia,[11][34][35] Eslovènia,[36] Croàcia,[37][38] Albània,[39][40] Grècia,[41][42] la mar Egea,[43][44][45] la mar de Màrmara,[43][46] Turquia,[43][47] Síria,[48][49] Malta,[50][51] Egipte[52] i Algèria)[53][54] i l'Atlàntic oriental[10][24][55][56][57] (la mar Cantàbrica,[58] l'Estat espanyol,[59][60] Portugal,[61][62] el Marroc,[63] Mauritània, Cap Verd,[64] el corrent de Guinea,[65] Guinea Bissau,[66] Guinea,[20] Sierra Leone,[20][67] Ghana,[68] el Gabon,[65] el corrent de Benguela,[10] Angola[69][70] i, possiblement també, Namíbia).[71][3][72][73]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[72] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (36 de 100).[74]

Referències[modifica]

  1. Röse A. F., 1793. Petri Artedi Angermannia--Sueci synonymia nominum piscium fere omnium;... Ichthyologiae pars IV. Editio II. Grypeswaldiae. Petri Artedi Synonymia. i-ii + 1-140.
  2. Linnaeus, C., 1758: Systema Naturae per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, Tomus I. Editio decima, reformata. Holmiæ: impensis direct. Laurentii Salvii. i–ii, 1–824 pp. [1].
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. Gibert, A. M., 1913. Fauna Ictiològica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. Barcelona, Impr. J. Bartra.
  5. 5,0 5,1 5,2 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 289.
  6. Duran, Miquel «L'ús dels mots palaia i llenguado segons els ictiòlegs». Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans] Vol. 31, 2009, pàg. 323-326.
  7. Encyclopedia of Life (anglès)
  8. The Taxonomicon (anglès)
  9. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  10. 10,0 10,1 10,2 Nielsen, J. G., 1990. Citharidae. P. 1025. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  11. 11,0 11,1 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia. Pàg. 1047.
  12. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  13. Food items reported for Citharus linguatula - FishBase (anglès)
  14. Sea Around Us (anglès)
  15. Papaconstantinou, C. i K. I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of eastern Mediterranean hake (Merluccius merluccius). Pàgs. 149-180. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.). Hake:Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  16. Morte, M. S., M. J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 77:527-537.
  17. Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46. Pàg. 42.
  18. Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 79:333-340. Pàg. 335.
  19. Organisms Preying on Citharus linguatula - FishBase (anglès)
  20. 20,0 20,1 20,2 Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p. Pàg. 57.
  21. Nielsen, J. G., 1981. Citharidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W. B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 2, FAO, Roma.
  22. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 80(6):981-988. Pàg. 983.
  23. Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 388.
  24. 24,0 24,1 Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 372.
  25. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 339.
  26. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  27. Nielsen, J., 1979. Citharidae. P. 615. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  28. Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 45.
  29. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 39.
  30. Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  31. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  32. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p. Pàg. 157.
  33. R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
  34. Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  35. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 154.
  36. List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  37. Dulčić, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  38. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  39. Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm. Pàgs. 144 i 153.
  40. List of Marine Fishes reported from Albania - FishBase (anglès)
  41. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  42. Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 176.
  43. 43,0 43,1 43,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 147.
  44. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  45. Vassilopoulou, V. i C. Papaconstantinou, 1994. Age, growth, and mortality of the spotted flounder (Citharus linguatula, Linnaeus, 1758) in the Aegean Sea. Scientia Marina 58:261-267.
  46. Species in Sea of Marmara - FishBase (anglès)
  47. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
  48. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 104.
  49. List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
  50. Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  51. Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 61.
  52. Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  53. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig. Pàgs. 292-293.
  54. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de I'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  55. Nielsen, J. G., 1986. Citharidae. P. 1286. A: P. J. P. Whitehead, M. -L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  56. Séret, B. i P. Opic, 1997. Poissons de mer de l'ouest Africain tropical. ORSTOM. Initiations-documentations techniques. Pàg. 384.
  57. Zuev, G. V. i A. R. Boltachev, 2000. Demersal fish communities on the Guinea Shelf (West Africa). J. Ichthyol. 40(4):312-319. Pàg. 314.
  58. Species in Cantabrian Sea - FishBase (anglès)
  59. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 23.
  60. Torres, M. A., F. Ramos i I. Sobrino, 2012. Length-weight relationships of 76 fish species from the Gulf of Cadiz (SW Spain). Fish. Res. 127-128:171-175. Pâg. 173.
  61. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396. Pàg. 395.
  62. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361. Pàg. 356.
  63. Belghyti, D., O. Berrada-Rkhami, V. Boy, P. Aguesse i C. Gabrion, 1994. Population biology of two helminth parasites of flatfishes from the Atlantic coast of Morocco. J. Fish Biol. 44(6):1005-1021. Pàgs. 1005-1006.
  64. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p. Pàg. 261.
  65. 65,0 65,1 Delgado de Molina, A. i J. C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  66. Sanches, J. G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Pàg. 287.
  67. Vakily, J.M., 1994. Sierra Leone Fishery Surveys Database System (FisDas). Vol. 1 User manual; vol. 2 Technical Reference Handbook, IMBO, Freetown/ ICLARM, Manila, Filipines.
  68. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  69. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p. Pàg. 95.
  70. Bianchi, G., 1992. Demersal assemblages of the continental shelf and upper slope of Angola. Mar. Ecol. Prog. Ser. 81:101-120.
  71. Bianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma. 250 p. Pàgs. 134 i 224.
  72. 72,0 72,1 FishBase (anglès)
  73. GBIF (anglès)
  74. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.


Bibliografia[modifica]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona. Pàg. 33.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del CSIC. CSIC, l'Estat espanyol.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 78.
  • Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51:309-319. Pàg. 314.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Sabatés, A., 1988. Citharus linguatula. J. Plankton Res. 10:1131-1140.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 43.
  • Trenkel, V. M., O. Berthelé, P. Lorance, J. Bertrand, A. BrindÁmour, M.-L. Cochard, F. Coppin, J.-P. Leauté, J.-C. Mahé, J. Morin, M.-J. Rochet, M. Salaun, A. Souplet i Y. Vérin, 2009. Atlas des grands invertébrés et poissons observés par less campagnes scientifiques. Bilan 2008. Ifremer, Nantes, EMH:09-003. 100 p. Pàg. 70.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]