Ricardo Tormo Blaya

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:22, 9 març 2013 amb l'última edició de Legobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRicardo Tormo
RicardoTormo autografo.jpg
Tormo cap a finals dels anys 70
Biografia
NaixementRicardo Tormo Blaya
7 de setembre de 1952
Aiacor (Canals), la Costera
Mort28 de desembre de 1998(1998-12-28) (als 46 anys)
València
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia)
Dades personals
Altres nomsRicardet
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Activitat
OcupacióMotociclista i pilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 - 1984
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Marques Kreidler, Bultaco, MBA, Sanvenero, Derbi
Participà en
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 50cc2 (1978, 1981)
Palmarès en Grans Premis
GPs Victòries Podis Poles Voltes ràpides Punts
62 19 36 23 3
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. 50cc4 (1977 - 1980)
C. Esp. 125cc4 (1979 - 1981, 1983)
Total: 8 Campionats estatals
Premis
• Medalla d'or de la RFME
• Medalla d'or de la Generalitat Valenciana
• Insígnia d'or i brillants del València CF
Circuit Ricardo Tormo a Xest

Find a Grave: 9789581 Modifica el valor a Wikidata

Ricardo Tormo Blaya (Aiacor, la Costera, 7 de setembre de 1952València, 28 de desembre de 1998) va ser un pilot valencià de motociclisme. Nascut en Aiacor, pedania de Canals, encara que als 8 anys es trasllada a viure a Canals. Va ser campió del món dues vegades, les dues en la categoria de 50 centímetres cúbics, la primera en 1978 i la segona en 1981.[1] Les dues vegades amb una motocicleta Bultaco, encara que la segona vegada sense suport oficial de la marca.

A part d'aquestos dos campionats del món, va aconseguir quatre campionats d'Espanya en la categoria de 50 cc i quatre en la de 125 cc.

Va morir a València a conseqüència d'una leucèmia[2] que li va ser diagnosticada uns anys abans. En la seua memòria, el circuit de la Comunitat Valenciana ubicat a Xest, on es realitzen Grans Premis i altres curses d'importància, duu el seu nom, anomenant-se oficialment "Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo".

Resum biogràfic

Mecànic de motocicletes de professió, debutà en competició com a pilot aficionat el 1973 i l'any seguent ja es convertí en professional.[2] Pilotant la Kreidler de 50 cc -patrocinat pel fabricant de roba interior Ferrys- aconseguí els seus primers èxits al campionat estatal, fins que a partir de 1977 fou fitxat per Bultaco i començà a guanyar campionats estatals de 50 i 125 cc ininterrompudament fins al 1981, i encara un altre el 1983 (els darrers, pilotant les motocicletes italianes MBA i Sanvenero). Durant aquells anys fou també un dels grans del mundial de motociclisme, aconseguint els seus dos títols de Campió del Món amb Bultaco. La seua carrera va estar molt lligada a la d'Ángel Nieto, pilot que va ser company d'equip en unes ocasions i, en altres, rival.

En 1983 junt a un aleshores jove Jorge Martínez "Aspar", fitxà per Derbi per a afrontar el proper campionat del món de 1984. En el primer Gran Premi d'aquell any (Misano, Itàlia) va trencar i no va poder acabar la cursa. El següent Gran Premi era el GP d'Espanya en el circuit del Jarama.

L'accident de 1984

Abans de la cursa d'Espanya l'equip volia fer unes proves; com que aleshores només hi havia dos circuits fixos a l'estat (Jarama i Calafat), l'empresa feia de tant en tant proves al polígon industrial de Martorelles (Vallès Oriental), pròxim a la fàbrica Derbi. En aquesta prova, Ricardo tingué un accident: xocà mentre anava a 160 km/h[2] contra un automòbil que circulava pel polígon industrial i que no havia sigut aturat pels ajudants de Derbi. Com a conseqüència d'aquell desgraciat accident, Tormo es va destruir una cama (patí 10 fractures al cos i prop de 100 a la cama dreta) i ahí va acabar la seua carrera com a pilot i va començar una innumerable successió d'operacions, en què arribaren a operar-lo fins a 27 vegades. Tot i així, ell no defallia i la seva intenció va ser sempre recuperar-se per a poder tornar a córrer.[2]

Darrers temps

En 1994 fou guardonat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i va editar, en col·laboració amb el periodista Paco Desamparados, un llibre autobiogràfic titulat "Yo Ricardo, una vida por y para la moto".

Premis

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Punts Posició Victòries
1973 50cc Derbi GER
-
NAC
-
IUG
-
DTT
-
BEL
-
SUE
-
ESP
10
1 28è 0
1976 50cc Kreidler FRA
-
NAC
-
DTT
-
BEL
-
SUE
-
FIN
-
GER
-
ESP
6
5 19è 0
1977 50cc Bultaco GER
-
NAC
2
ESP
3
IUG
2
DTT
2
BEL
4
SUE
1
69 3r 1
1978 50cc Bultaco ESP
2
NAC
1
DTT
2
BEL
1
GER
1
TXE
1
IUG
1
99 1r 5
125cc Bultaco VEN
-
ESP
-
AUT
10
FRA
-
NAC
-
DTT
-
BEL
-
SUE
-
FIN
-
GBR
-
GER
-
IUG
-
1 30è 0
1979 50cc Bultaco GER
-
NAC
-
ESP
-
IUG
5
DTT
-
BEL
-
FRA
-
6 17è 0
125cc Bultaco VEN
-
AUT
-
GER
-
NAC
-
ESP
-
IUG
-
DTT
2
BEL
-
SUE
-
FIN
1
GBR
-
TXE
-
FRA
2
39 1
1980 50cc Kreidler Van Veen NAC
-
ESP
5
IUG
1
DTT
1
BEL
-
GER
-
36 4t 2
125cc MBA NAC
-
ESP
5
FRA
-
IUG
-
DTT
6
BEL
9
FIN
-
GBR
-
TXE
-
GER
-
13 12è 0
1981 50cc Motul Bultaco GER
-
NAC
1
ESP
1
IUG
1
DTT
1
BEL
1
SMR
1
TXE
-
90 1r 6
125cc Sanvenero ARG
-
AUT
-
GER
-
NAC
-
FRA
-
ESP
-
IUG
-
DTT
8
SMR
4
GBR
9
FIN
4
SUE
1
TXE
-
36 1
1982 50cc Motul ESP
-
NAC
2
DTT
3
IUG
3
SMR
-
GER
4
40 4t 0
125cc Sanvenero ARG
2
AUT
-
FRA
-
ESP
8
NAC
-
DTT
5
BEL
1
IUG
3
GBR
2
SUE
-
FIN
-
TXE
3
52 1
1983 50cc Garelli FRA
-
NAC
-
GER
-
ESP
-
IUG
NC
DTT
3
SMR
1
25 1
125cc MBA FRA
1
NAC
4
GER
NC
ESP
10
AUT
DSQ
IUG
NC
DTT
2
BEL
3
GBR
NC
SUE
5
SMR
NC
52 1
1984 80cc Derbi NAC
NC
ESP
-
AUT
-
GER
-
IUG
-
DTT
-
BEL
-
SMR
-
0 - 0

Referències

  1. «Ricardo Tormo» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Ricardo Tormo (1952-1998)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4. 

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricardo Tormo Blaya