Rinobàtids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rinobàtid)
Infotaula d'ésser viuRinobàtids
Rhinobatidae Modifica el valor a Wikidata

Rhinobatos productus Modifica el valor a Wikidata
Període
Juràssic Superior - actualitat[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreRhinopristiformes
FamíliaRhinobatidae Modifica el valor a Wikidata
Müller i Henle, 1837
Exemplar del gènere Trygonorrhina fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).
Rhinobatos cemiculus
Il·lustració de Rhynchobatus djiddensis (circa 1889)
Exemplar del gènere Trygonorrhina fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).
Rhinobatos lentiginosus
Rhynchobatus djiddensis fotografiat a la Gran Barrera de Corall.
Rhinobatos cemiculus
Rhinobatos lentiginosus

Els rinobàtids (Rhinobatidae) constitueixen una família de peixos cartilaginosos de l'ordre dels raïformes, amb una morfologia a mig camí entre els taurons i les rajades.[2] Són comuns a les costes del Mediterrani Occidental. Inclou els peixos guitarra.

Morfologia[modifica]

  • Semblen taurons, però se'n diferencien clarament per tindre les aletes pectorals (no tan amples com les rajades) soldades lateralment amb el cap i les fenedures es troben en posició ventral.
  • Cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d'una guitarra.
  • El disc és llarg i estret, representant un terç de la llargària total.
  • Tenen una filera mediodorsal d'espines.
  • El rostre és angulós i aixafat.
  • Les dues dorsals tenen la mateixa mida i es troben per darrere de les pèlviques.
  • La caudal és petita, triangular, ben desenvolupada i no té lòbul inferior.[3][4]
  • Les aletes pectorals són estretes, amb els àpexs molt arrodonits, i estan soldades als costats del cap fins a un poc per davant el nivell dels ulls.
  • Sobre tota la llargada de cada costat de la regió caudal hi ha un estret replec cutani.
  • Cua robusta.
  • Musell allargat, de forma triangular, amb dues carenes o crestes rostrals ben marcades.
  • Ulls i espiracles en posició dorsal.
  • Obertures nasals allargades i obliqües.
  • Boca recta.
  • Dents nombroses, petites, arrodonides i disposades en mosaic.[5]
  • Rhynchobatus djiddensis n'és l'espècie més grossa, ja que pot assolir els 3 m de longitud i els 225 kg de pes[6]

Reproducció[modifica]

Són ovovivípars i les cries neixen completament desenvolupades.[7]

Alimentació[modifica]

Es nodreixen d'altres peixos i d'invertebrats (mol·luscs i crustacis).[7]

Hàbitat[modifica]

Són costaners bentònics: habiten als fons de sorra i fang. Molt rarament entren als estuaris i als cursos d'aigua dolça[8]

Distribució geogràfica[modifica]

Viuen als oceans i mars tropicals, subtropicals i temperats, com ara l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.[8]

Costums[modifica]

Els agrada viatjar en moles nombroses.[6]

Taxonomia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, Alemanya. Any 1958
  2. ↑ ZipcodeZoo.com
  3. ↑ «Rinobàtids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 69.
  5. ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84-273-6508-7. Pàg. 168.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Rhinobatidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 21 de març 2009. [Consulta: 16 d’agost 2008].
  7. ↑ 7,0 7,1 FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 FishBase (anglès)
  9. ↑ Norman J. R. 1926. A synopsis of the rays of the family Rhinobatidae, with a revision of the genus Rhinobatus. Proc. Zool. Soc. Lond. 1926 (pt 4). 941-982.
  10. ↑ Shaw, G. & F. P. Nodder. 1789-1813. The Naturalist's Miscellany, or coloured figures of natural objects; drawn and described from nature. Londres. Naturalist's Misc.: unnumbered pages.
  11. ↑ 11,0 11,1 Last, P. R. 2004. Rhinobatos sainsburyi n. sp. and Aptychotrema timorensis n. sp. -- two new shovelnose rays (Batoidea: Rhinobatidae) from the eastern Indian Ocean. Rec. Aust. Mus. v. 56 (núm. 2): 201-208.
  12. ↑ Haacke, W. 1885. Über eine neue Art uterinaler Brutpflege bei Wirbelthieren. Zool. Anz. v. 8 (núm. 202): 488-490.
  13. ↑ 13,0 13,1 Müller J. & Henle F. G. J. 1838. On the generic characters of cartilaginous fishes, with descriptions of new genera. Mag. Nat. Hist. [Charlesworth, ed.] (N. S.) v. 2. 33-37; 88-91.
  14. ↑ Garman S. 1881. Synopsis and descriptions of the American Rhinobatidae. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 3 (núm. 180). 516-523.
  15. ↑ Jordan, D. S. & Gilbert, C. H. 1880. Description of a new ray (Platyrhina triseriata), from the coast of California. Proceedings of the United States National Museum v. 3 (núm. 108): 36-38.
  16. ↑ Bloch M. E. & Schneider J. G. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.. i-lx + 1-584.
  17. ↑ Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
  18. ↑ Philippi, R. A. 1887. Historia natural.--Sobre los tiburones i algunos otros peces de Chile. (Plus:) Apéndice sobre el peje-espada, peje-aguja, peje-perro i vieja negra. An. Univ. Santiago Chile Sec. 1, v. 71: 535-574, Pls. 1-8.
  19. ↑ Linck H. F. 1790. Versuch einer Eintheilung der Fische nach den Zähnen. Mag. Neueste Phys. Naturgesch. v. 6 (núm. 3). 28-38.
  20. ↑ Norman, J. R. 1930. A new ray of the genus Rhinobatus from the Gold Coast. Annals and Magazine of Natural History (Series 10) v. 6 (núm. 32): 226-228.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Norman, J. R. 1926. A synopsis of the rays of the family Rhinobatidae, with a revision of the genus Rhinobatus. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1926 (pt 4): 941-982.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Müller, J. & F. G. J. Henle. 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
  23. ↑ Geoffroy Saint-Hilaire, E. 1817. Poissons du Nil, de la mer Rouge et de la Méditerranée. A Description de l'Egypte, ... Histoire Naturelle. Poiss. Nil v. 1. Pls. 18-27.
  24. ↑ Jordan, D. S. & C. H. Gilbert. 1883. Description of a new species of Rhinobatus (Rhinobatus glaucostigma) from Mazatlan, Mexico. Proceedings of the United States National Museum v. 6 (núm. 370): 210-211.
  25. ↑ Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  26. ↑ Forsskål, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
  27. ↑ Norman, J. R. 1922. Three new fishes from Zululand and Natal, collected by Mr. H. W. Bell Marley; with additions to the fish fauna of Natal. Annals and Magazine of Natural History (Series 9) v. 9 (núm. 52): 318-322.
  28. ↑ Richardson, J. 1846. Report on the ichthyology of the seas of China and Japan. Report of the British Association for the Advancement of Science 15th meeting [1845]: 187-320.
  29. ↑ Norman, J. R. 1931. Four new fishes from the Gold Coast. Annals and Magazine of Natural History (Series 10) v. 7 (núm. 40): 352-359.
  30. ↑ 30,0 30,1 Last, White & Fahmi 2006 «Rhinobatos jimbaranensis and R. penggali, two new shovelnose rays (Batoidea: Rhinobatidae) from eastern Indonesia.». Cybium, 30, 3, 2006, pàg. 262ff..
  31. ↑ Garman, S. 1880. New species of selachians in the museum collection. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology v. 6 (núm. 11): 167-172.
  32. ↑ Günther, A. 1867. On the fishes of the states of Central America, founded upon specimens collected in fresh and marine waters of various parts of that country by Messrs. Salvin and Godman and Capt. J. M. Dow. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1866 (pt 3): 600-604.
  33. ↑ Teng, H.-T. 1959. Studies on the elasmobranch fishes from Formosa. Pt. 7. A review of the rhinobatoid rays of Formosa, with description of a new species of Rhinobatos. Report - Laboratory of Fishery Biology, Taiwan Fisheries Research Institute Núm. 10: 1-15, Pls. 1-2.
  34. ↑ Peter R. Last, Leonard J.V. Compagno and Kazuhiro Nakaya «Rhinobatos nudidorsalis, a new species of shovelnose ray (Batoidea: Rhinobatidae) from the Mascarene Ridge, central Indian Ocean». Ichthyological Research, 51, 2, 2004, pàg. 153–158. DOI: 10.1007/s10228-004-0211-0.
  35. ↑ 35,0 35,1 Müller, J. & F. G. J. Henle. 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlín. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
  36. ↑ Walbaum, J. J. 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae (Greifswald). Artedi Piscium Pt. 3: [i-viii] + 1-723, Pls. 1-3.
  37. ↑ Chabanaud, P. 1929. Description d'un nouvel élasmobranche batoïde de Madagascar. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2) v. 1 (núm. 6): 365-369.
  38. ↑ Garman, S. 1880. New species of selachians in the museum collection. Bull. Mus. Comp. Zool. v. 6 (núm. 11): 167-172.
  39. ↑ Ayres, W. O. 1854. (Description of new fishes from California.) (Minutes of Academy meetings were printed in "The Pacific" (a newspaper) shortly after each meeting. New species date to publication in The Pacific. Dates of publication are given in each species account). The Pacific v. 3 and 4 (thru núm. 6).
  40. ↑ Compagno, L. J. V. & J. E. Randall. 1987. Rhinobatos punctifer, a new species of guitarfish (Rhinobatiformes: Rhinobatidae) from the Red Sea, with notes on the Red Sea batoid fauna. Proceedings of the California Academy of Sciences (Series 4) v. 44 (núm. 14): 335-342.
  41. ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  42. ↑ Randall, J. E. & L. J. V. Compagno. 1995. A review of the guitarfishes of the genus Rhinobatos (Rajiformes: Rhinobatidae) from Oman, with description of a new species. The Raffles Bulletin of Zoology v. 43 (núm. 2): 289-298.
  43. ↑ Günther, A. 1870. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Gymnotidae, Symbranchidae, Muraenidae, Pegasidae, and of the Lophobranchii, Plectognathi, Dipnoi, ...[thru] ... Leptocardii, in the British Museum. Cat. Fishes v. 8: i-xxv + 1-549.
  44. ↑ Anonymous. 1798. Review of Tome I of 'Histoire naturelle des poissons' by Lacépède (1798). v. 3 (Núm. 287): columns 673-680 v. 3 (Núm. 287): columns 673-680.
  45. ↑ Bennett, E. T. 1830. Class Pisces. Pp. 686-694. A Memoir of the Life and Public Services of Sir Thomas Stamford Raffles.... By his Widow [Lady Stamford Raffles]. Memoir Life Raffles: 701 pp.
  46. ↑ Nair, R. V. & R. S. Lal Mohan. 1973. On a new deep sea skate, Rhinobatos variegatus, with notes on the deep sea sharks Halaelurus hispidus, Eridacnis radcliffei and Eugaleus omanensis from the Gulf of Mannar. Senckenbergiana Biologica v. 54 (núms. 1/3): 71-80.
  47. ↑ 47,0 47,1 Müller, J. & F. G. J. Henle. 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlín. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
  48. ↑ Scott, T. D. 1954. Four new fishes from South Australia. Rec. S. Aust. Mus. (Adelaide) v. 11 (núm. 2): 105-112, Pl. 22.
  49. ↑ Jordan, D. S. & C. H. Gilbert. 1880. On the generic relations of Platyrhina exasperata. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 3 (núm. 119): 53.
  50. ↑ Jordan, D. S. & C. H. Gilbert. 1880. Notes on a collection of fishes from San Diego, California. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 3 (núm. 106): 23-34.
  51. ↑ ITIS[Enllaç no actiu] (anglès) i (francès)
  52. ↑ Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1896. The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America, north of the Isthmus of Panama. Part I. Bull. U. S. Natl. Mus. Núm. 47: i-lx + 1-1240.
  53. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  54. ↑ NCBI (anglès)
  55. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  56. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Allen, G.R. 1997. Marine Fishes of Tropical Australia and South-east Asia. Perth: Western Australian Museum 292 pp. 106 pls.
  • Bennett, E.T. 1830. Catalogue of the fishes of Sumatra. pp. 686–694 a Lady Raffles (ed.) Memoir of the Life and Public Services of Sir Stanford Raffles. Londres. 701 pp.
  • Bigelow, H.B. & Schroeder, W.C. 1953. Sawfishes, guitarfishes, skates and rays. pp. 1–514, figs 1–117 a Parr, A.E. (ed.). Fishes of the western North Atlantic. Memoir. Sears Foundation of Marine Research 1(2): 1–599.
  • Castelnau, F.L. de 1873. Contribution to the ichthyology of Australia. 8. Fishes of Western Australia. Proceedings of the Zoological and Acclimatisation Society of Victoria 2: 123–149.
  • Compagno, L.J.V., 1986. Rhinobatidae. p. 128-131. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Compagno, Leonard J. V. / Hamlett, William C., ed.: Checklist of Living Elasmobranchs. Sharks, Skates, and Rays: The Biology of Elasmobranch Fishes. Johns Hopkins University Press. Baltimore, Maryland, Estats Units. Planes 471-498. ISBN 0-8018-6048-2. Any 1999.
  • Daley, R.K., Stevens, J.D., Last, P.R. & Yearsley, G.K. 2002. Field Guide to Australian Sharks & Rays. Hobart: CSIRO Marine Research 84 pp.
  • Garman, S., 1881. Synopsis and descriptions of the American Rhinobatidae. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 3 (núm. 180), p. 516-523.
  • Grant, E.M. 1975. Guide to Fishes. Brisbane: Queensland Government, Co-ordinator General's Department 640 pp.
  • Haacke, J.W. 1885. Diagnosen zweier bemerkenswerther südaustralischer Fische. Zoologischer Anzeiger 8(203/4): 508–509.
  • Ishiyama, R. 1967. Fauna Japonica. Rajidae (Pisces). Tòquio (Japó): Academic Press of Japan 162 pp. 23 figs 32 pls.
  • Krefft, G. i Stehmann, M., 1973: Pristidae (pp. 51-52), Rhinobatidae (pp. 53-54), Torpedinidae (pp. 55-57), Dasyatidae (pp. 70-73), Myliobatidae (pp. 74-75), Rhinopteridae (p. 76), Mobulidae (p. 77). A Hureau & Monod 1973. Clofnam v. 1.
  • Last, P.R., Scott, E.O.G. & Talbot, F.H. 1983. Fishes of Tasmania. Hobart: Tasmanian Fisheries Development Authority 563 pp. figs.
  • Malm, A.W. 1877. Göteborgs och Bohusläns fauna, Ryggradsdjuren. Göteborg. 1-674 pp.
  • McCulloch, A.R. 1930. A check-list of the fishes recorded from Australia. Memoirs of the Australian Museum 5(1–4): 1–534.
  • McEachran, J.D. i C. Capapé, 1984. Rhinobatidae. P. 156-158. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 1.
  • McEachran, J.D., 1995. Rhinobatidae. Peces guitarra. p. 778-781. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (editors) Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia.
  • McEachran, J.D. i M.R. de Carvalho: Rhinobatidae. Guitarfishes. planes 527-530. A K.E. Carpenter (ed.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 1: Introduction, molluscs, crustaceans, hagfishes, sharks, batoid fishes, and chimaeras. Any 2002.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nakaya, K., 1984. Rhinobatidae. P. 12. A H. Masuda, K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino (editors) Fishes of the Japanese Archipelago. Tokai Univ. Press, Tòquio (Japó). 437 p, 370 pls.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons (1994).
  • Nishida, K. 1990. Phylogeny of the suborder Myliobatidoidei. Memoirs of the Faculty of Fisheries, Hokkaido University 37(1-2): 1-108.
  • Norman, J. R., 1926: A synopsis of the rays of the family Rhinobatidae, with a revision of the genus * Rhinobatus*. Proc. Zool. Soc. Lond. 1926 (pt 4), p. 941-982.
  • Paxton, J.R., Hoese, D.F., Allen, G.R. & Hanley, J.E. 1989. Zoological Catalogue of Australia. Pisces: Petromyzontidae to Carangidae. Canberra: Australian Government Publishing Service Vol. 7. 665 pp.
  • Rafinesque, C.S. 1810. Caratteri di alcuni Nouvi Generi e Nouve Specie di Animali e Piante della Sicilia con varie Osservazioni sopra i Medesimi. Palermo 105 pp. 20 pls.
  • Randall, J.E., Allen, G.R. & Steene, R. 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. Bathurst : Crawford House Press 507 pp. figs.
  • Randall, J.E., Allen, G.R. & Steene, R. 1997. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. Bathurst: Crawford House Press 557 pp. figs.
  • Stehmann, M., 1981. Rhinobatidae. A W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (editors) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 5.
  • Stehmann, M., 1990. Rhinobatidae. p. 23-27. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  • Waite, E.R. 1928. Check list of the marine fishes of South Australia. Journal of the Pan-Pacific Research Institute 3(1): 3-13.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
  • Whitley, G.P. 1939. Taxonomic notes on sharks and rays. Australian Zoologist 9(3): 227–262 figs 1–18 pls 20–22.
  • Yearsley, G.K., Last, P.R. & Ward, R.D. (eds) 1999. Australian Seafood Handbook. Hobart: CSIRO Marine Research 460 pp.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rinobàtids&oldid=32798234»