Trinquet (nàutica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Trirrem grec amb un pal artemon a proa.
Vela de trinquet en un bricbarca de quatre pals.

En nàutica el trinquet és el pal situat més a la proa, en els vaixells de més d'un pal sempre que sigui més petit que el pal major.[1]

Per extensió, també s'anomena trinquet la verga més baixa del pal trinquet i la vela que conté envergada.

Història[modifica]

Artemon original[modifica]

Cap a l'any 500 aC, alguns vaixells de vela (mercants o de guerra) començaren a afegir un arbre a proa anomenat artemon. Aquest arbre, considerablement més petit que l'arbre principal, podia hissar una vela quadra, també anomenada artemon.[2][3]

Inclinació[modifica]

L'observació de les imatges de vaixells antics (pintures, mosaics, baixos relleus…) permet observar una gran inclinació d'aquest pal de proa.

Dos vaixells romans descarregant amb puntals al port d'Ostia.[4]

Artemon puntal de càrrega?[modifica]

Mosaic amb dues naus mercants romanes.

Marc Vitruvi Pol·lió, en la seva obra De Architectura, parlava de l'artemon com una part d'un giny d'elevació de càrregues.[5][6][7][8][9]

« ... In radice autem machinae collocatur tertia trochlea; eam autem Graeci epagon, nostri artemonem appellant. »
— ... al peu de la màquina hi posen un tercer ternal, que els grecs anomenen epagon i nosaltres artemon..., Vitruvi. Arquitectura.

Artemon: arbre, vela i puntal[modifica]

La comparació d'algunes imatges i referències literàries indica la doble funció del "artemon", com a arbre de vaixell i com a puntal de càrrega. El nom de la vela deriva del nom del pal.

Artemon medieval[modifica]

Galeres[modifica]

Algunes referències medievals al pal anomenat artimó (en qualsevol grafia aproximada) indiquen de forma clara que ja no era el pal de proa sinó el pal principal o mestre d'una galera, o la vela que hom hissava en aquest arbre.

Velers medievals[modifica]

Els vaixells dels tipus coca i nau, disposaven inicialment d'un arbre únic amb una vela quadra.

  • Model d'una coca (Bremer Kogge)
    Model d'una coca (Bremer Kogge)
  • Maqueta d'una coca exposada a l'exposició Jaume I: geografia, fets i memòria. Santes Creus.
    Maqueta d'una coca exposada a l'exposició Jaume I: geografia, fets i memòria. Santes Creus.
  • Dues coques catalanes (Detall del Retaule de santa Úrsula)
    Dues coques catalanes (Detall del Retaule de santa Úrsula)
  • El document més antic que esmenta una coca (vaixell) de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[10][11] Els dos arbres eren: mestre (o major) i mitjana.
  • Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[12] En una nau de tres pals, a més de l'arbre mestre i l'arbre de mitjana, ja hi ha el pal de trinquet a proa.

Els trinquets fins a l'actualitat[modifica]

A partir del segle xv els vaixells de vela amb tres pals són freqüents. La terminologia de l'època, un cop establerta, s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Noms dels pals en un vaixell A proa Al mig A popa
Català trinquet mestre mitjana
Castellà trinquete mayor mesana
Anglès fore-mast main-mast mizzen-mast
Francès (atenció als falsos amics) mât de misaine grand-mât mât d'artimon
Italià albero di trinchetto albero di maestra albero di mezzana

Documents[modifica]

  • 1389. Arbres d'una galera: llop, artimó i mitjana (lop, artimó, mitjana).[13]
  • 1429. Inventari de les veles d'una galera de Peníscola: «lo lop i un artimó i la migana de la galera».[14]
  • 1464. Benedetto Cotrugli: “trinchecto”.[15]
« ... La vela quatra ch’usano i nelle nave have la maestra, et quattro bonecte, et deve havere dui maestre, la una de respecto, deve havere anchi la vela de la meçana, la vela delo trinchecto, de castel de prova. Lo qual trinchecto serve allo girare della nave et allo oscire dello portu, et anchi quando lo nauchiero vole che la nave faccia pocho cammino, et anchi adiuta andare la nave a l'orça. Et anchi si fa lo trinchecto alla gagia per rispecto chella nave se adiuta ad fare più cammino. Et anchi in nelle navi grosse fanno la meçana in su lo castello de poppe, et queste sonno le vele della nave ... »
— Benedetto Cotrugli. De Navigatione.
  • 1465. "L'abre e antenes del trinquet"[16]
  • 1472. Gènova, Archivio di Stato, Archivio Segreto. “Inventarium munitioni navis Barnabi Justiniani :... Item trinchetum velum novium ...“.[17]
  • 1484. "Habet etiam prora proprium velum, dictum dalum, quod vulgariter trinketum nominant …"[18]
  • 1486. Bernhard von Breydenbach. Peregrinatio Ad Terram Sanctam. “... cum trincheto duntaxat navigavimus...” [19][20]
  • 1532. François Rabelais: "trinquet de prora".[21]
  • 1548.[22]
  • 1553. « Aquesta es la nau de mi, Roco Tomaso di Stefano regoseu, que al primer de dezembre 1553, lo divendres dos hores ans de die, trobant-se en lo golf de lleo li prengue una gran gropada de temps mestrals que li lleva lo trinquet de proa ab lo boupres y Trinquet de gabia qual estigueren dos...”[23]
  • 1579.[24]
  • 1600.[25]
  • 1607. Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea .[26]
  • 1614. Pantero Pantera. L'armata nauale.[27]
  • 1644. Marin Mersenne[28]
  • 1661. En un inventari de la galera Haudancourt, en francès, es mantenia el terme mediterrani tradicional de trinquet.[29]
  • 1819. "Ártemon, -ónis: El Artemon, vela grande de la galera".[30]
  • 1849. Segons la referència adjunta, per les festes de Nadal els vaixells medievals només navegaven amb la vela del trinquet.[31]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Trinquet». Optimot. [Consulta: 3 novembre 2013].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Georgia L. Irby. A Companion to Science, Technology, and Medicine in Ancient Greece and Rome, 2 Volume Set. John Wiley & Sons, 4 abril 2016, p. 881–. ISBN 978-1-118-37267-8. 
  3. ↑ Ancient Ships. CUP Archive, p. 88–. GGKEY:BFJG8KE4LH1. 
  4. ↑ Lionel Casson. The Ancient Mariners: Seafarers and Sea Fighters of the Mediterranean in Ancient Times. Princeton University Press, 15 setembre 1991, p. 194–. ISBN 0-691-01477-9. 
  5. ↑ Aurelius Cornelius Celsus; Marcus Vitruvius Pollio Celse, Vitruve, Censorin (oeuvres complètes), Frontin (Des aqueducs de Rome): avec la traduction en français. Dubochet, 1846, p. 1–. 
  6. ↑ Walter Whiter. Etymologicon Universale: Or, Universal Etymological Dictionary. On a New Plan. In which it is Shewn, that Consonants are Alone to be Regarded in Discovering the Affinities of Words, and that the Vowels are to be Wholly Rejected; that Languages Contain the Same Fundamental Idea; and that They are Derived from the Earth, and the Operations, Accidents, and Properties Belonging to it. Printed at the University Press, 1822, p. 543–. 
  7. ↑ Patents for Inventions: Abridgments of Specifications : Class .... Patent Office, 1872, p. 28–. 
  8. ↑ Vitruvius Pollio. L'architecture de Vitruve. Panckoucke, 1848, p. 524–. 
  9. ↑ Vitruvius. Architectura cum exercitationibus notisque novissimis Johannis Poleni et commentariis variorum, additis nunc primum studiis Simonis Stratico. Mattiuzzi, 1830, p. 1–. 
  10. ↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  11. ↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  12. ↑ Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  13. ↑ Andrés Díaz Borrás. Los orígenes de la piratería islámica en Valencia: la ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana. Editorial CSIC - CSIC Press, 1993, p. 289–. ISBN 978-84-00-07123-3. 
  14. ↑ Sociedad Castellonense de Cultura. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Sociedad Castellonense de Cultura., 2005. 
  15. ↑ Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University) a cura di Piero Falchetta
  16. ↑ DCVB: Trinquet.
  17. ↑ Guglielmo Cavallo. Cristoforo Colombo e l'apertura degli spazi: mostra storico-cartografica. Istituto poligrafico e Zecca dello Stato, 1992. 
  18. ↑ Felix Fabri. Fratris Felicis Fabri Evagatorium in Terræ Sanctæ, Arabiæ et Egypti peregrinationem. sumtibus Societatis literariæ stuttgardiensis, 1843, p. 131–. 
  19. ↑ Glossarium ad scriptores mediæ et infimæ latinitatis, auctore Carolo Dufresne, domino du Cange ... Tomus primus [-sextus]: 6: S-Z., 1740, p. 1241–. 
  20. ↑ Bernhard ¬von Breydenbach. Peregrinatio Ad Terram Sanctam. Schirlentz, 1536. 
  21. ↑ Œuvres: Anciennement publiées sous le titre de faits et dicts du grand Gargantua, et de Pantagruel ..., 1789, p. 81–. 
  22. ↑ La Guerra dei Pirati e la Marina pontificia dal 1500 al 1560 ; volume secondo. Successori Le Monnier, 1876, p. 161–. 
  23. ↑ Revista Catalana, 1889. 
  24. ↑ Antonio : de Guevara. Libro de los inuentores del arte del marear, y de muchos trabajos que se passan en las galeras copilado por ... Antonio de Gueuara ... Tocanse enel muy excelentes antiguedades, y auisos para los que nauegan en las galeras. impresso ... por Thomas Porrâlis. Vendense en Salamanca en casa de Vincente de Millis de Trino, 1579, p. 1–. 
  25. ↑ Aristoteles. Mechanica Graeca, emendata, Latina facta & Commentariis illustrata: Ab Henrico Monantholio ... Accedit ab eodem autore Tractatus de Puncto [Primo Geometriae Principio]. Bibliopolium Commelianum, 1600, p. 1–. 
  26. ↑ Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 80–. 
  27. ↑ Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera gentil'huomo comasco, & caualliero dell'habito di Cristo. Diuisa in doi libri. ... Con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, & le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, & l'altra delle materie dell'opera. All'illustriss. ... Don Francesco di Castro, ambasciatore per sua maestà catolica, in Roma. appresso Egidio Spada, 1614, p. 172–. 
  28. ↑ Marin Mersenne. F. Marini Mersenni minimi cogitata physico mathematica, in quibus tam naturae quam artis effectus admirandi certissimis demonstrationibus explicantur. Sumptibus Antonii Bertier, via Iacobaea, 1644, p. 453–. 
  29. ↑ Le Cabinet historique: moniteur des bibliothèques et des archives. Au bureau du Cabinet historique, 1860, p. 89–. 
  30. ↑ Joaquin Sanchis Albella. Catalogo Latino-Español De Las Voces Contenidas En El Libro Titulado Janua Linguarum De Juan Comenio Indicadas En Sus Primeras Posīturas. En La Imprenta De Domingo Y Mompié, 1819, p. 188–. 
  31. ↑ Thomas Dudley Fosbroke. British Monachism; Or, Manners and Customs of the Monks and Nuns of England (etc.) 3. Ed. John Bowyer Nichols, 1843, p. 44–. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trinquet

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trinquet_(nàutica)&oldid=32541453»