Videojoc per a adults

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El terme videojocs per a adults inclou els videojocs eròtics i els pornogràfics i es refereix als "videojocs que tenen l'objectiu de donar l'experiència de desig, amor i plaer sexual".[1]

Estan disponibles en diverses maquinaris: telèfon mòbil, PSP, Playstation 2, ordinador personal,[2] i altres.

Hi ha videojocs que tenen escenes de sexe com God of War,[3] The Witcher i Mass Effect,[4] i hi ha el videojoc Second Life que permet tindre sexe virtual.[5]

Els videojocs de novel·les visuals eròtiques s'anomenen eroge al Japó. I destaquen els videojocs casers anomenats videojocs doujin.[6] Dins el subgènere del simulador de cites destaca el gènere de videojoc provinent del Japó bishoujo (que significa en japonès xica bonica) que consisteix a interactuar amb xiques boniques[7] (que en la seua majoria són eròtics)[8] que són adolescents amb personalitats infantils. Destaquen del gènere bishojo: Pia Carrot i Lolita Syndrome (publicat per Enix l'any 1983).[9] S'ha arribat a estudiar la persistència del sadisme i la violència en aquests jocs.[10] A més hi ha altres subgèneres del gènere de videojocs de simulació de cites com GxB o otome i BL ("boys' love") que també poden ser eròtics.[8]

Història[modifica]

A mitjan dècada de 1960 Ken Knowlton i Leon Harmon escanejaren una fotografia d'una ballarina nua. Suposà la introducció de la idea de l'art fet amb ordinadors.[11] A principis de la dècada de 1980 va aparèixer Interlude: The Ultimate Experience, el primer programa comercial sobre sexe. Era un programa per a parelles en la qual cadascú deia el seu estat d'ànim i el programa donava instruccions per aconseguir més plaer.[11]

Un any després Scott Adams’s Adventure International va traure un parell de jocs de temàtica sexual.[11] Hi hagué el videojoc de la companyia Mystique per a Atari 2600 anomenat Custer’s Revenge que tractava sobre la violació d'una nativa americana[11] i que va vendre la xifra bastant elevada per a aquell temps 80.000 còpies.[12] Chuck Benton creà Softporn Adventure, un videojoc d'aventura textual[11] que Ken Williams publicà.[13]

MacPlaymate és probablement el primer videojoc eròtic. Li seguí Virtual Valerie. També destaca Tomb Raider.[1]

L'any 1990 Pavel Curtis desenvolupà un videojoc en línia textual de comunitat virtual. El 1994 un personatge anomenat Mr. Bungle utilitzà un subprograma per a controlar altres personatges i els obligava a realitzar actes sexuals.[14]

Des dels primers videojocs pornogràfics i no completament pornogràfics hi ha hagut en la trama d'alguns d'aquests violència contra la dona. Són exemples: l'escena de violació inclosa a Phantasmagoria (1995); a Slaves of the red mansion les xiques són venudes com a esclaves sexuals i són encadenades; la violació amb tentacles a Fear Effect; les violacions explícites a Knights of Xentar; Slap Dap; els jocs per a navegador Slap the booty, Slap the whore i Sim Girl.[15] Als videojocs de hentai el tema central és la violència sexual contra dones i xiques.[16] Diversos estudis apunten que els videojocs pornogràfics causen la trivialització dels abusos sexuals de distints tipus.[16][17][18][19]

A partir de la dècada de 2000 alguns desenvolupadors de videojocs estan intentant aconseguir que el públic consumidor d'aquests jocs siga també el femení.[5]

L'any 2004 Amnistia Internacional denuncià diversos videojocs pornogràfics que consistien en tortura sexual i abusos similars, els quals eren BENKI KUOSUKO i SOCIOLOTRON,[20][21] que són de descàrrega gratuïta per Internet.[22]

El 2006 l'alcalde de Roma pretenia prohibir vendre un videojoc de temàtica eròtica.[23]

L'any 2009 hi hagué una polèmica sobre el videojoc Stockholm: An Exploration of True Love perquè el protagonista segresta, assalta sexualment i psicològicament una xica jove amb l'objectiu explícit de fer-li que li afecte la síndrome d'Estocolm.[24] Un estudi afirmà que en els anys recents la violència sexual, l'incest i les violacions han aparegut més que abans als videojocs i que l'avanç tecnològic la representació més realista.[25] Amazon prohibí el videojoc Battle raper, Artificial girl[26] i Rapelay per consistir a violar una dona i les seues filles i després forçar-les a avortar.[27]

L'escàndol pel videojoc RapeLay suposà que l'Organització Japonesa d'Ètica al Programmari d'Ordinadors prohibira el mateix any la producció i venda de videojocs de simulació de violació i prohibí la venda de videojocs japonesos per a adults a fora del país.[28]

L'any 2010 va haver una polèmica sobre un videojoc de simulació anomenat RapeLay que consistia a violar xiques.[29] El mateix any es publicà una revisió de les investigacions sobre la sexualització dels joves feta per una psicòloga on afirmava que els jocs qualificats com a per a majors de 18 anys són una fracció xicoteta respecte al total de videojocs al mercat, i d'aquests els més venuts estan dirigits als adults.[30] Els videojocs per a adults no tenen un gran èxit comercial.[31] També l'any 2010 va triomfar al Japó el bishojo eròtic LovePlus.[1]

Un estudi del 2013 indicà que la majoria dels usuaris del lloc web de videojocs per a adults Sex Games Fun eren menors de 18 anys.[32]

Hi ha molts videojocs d'aquest tipus que agafen l'estètica anime.[33]

Al mercat asiàtic hi ha molt de triomf en aquests videojocs, en canvi als mercats occidentals hi ha hagut més dificultat.[4]

Els assumptes actuals respecte a aquests videojocs tenen a veure amb la censura.[1]

Steam distribueix versions censurades dels jocs eròtics que distribueix (com Nekopara vol. 1, Cho Dengeki Stryker, Everlasting Summer, Sunrider: Mask of Arcadius i Huniepop).[34] Açò ha fet que alguns desenvolupadors, com els desenvolupadors del joc Everlasting Summer, permeten la descàrrega d'un pedaç per llevar la censura i també ha implicat que no es venga Coming Out on Top ni Seduce Me.[35][36] Apple al seu mercat de videojocs iOs també és estricte a l'assumpte de la censura.[36] El joc japonès Criminal Girls: Invite Only fou també fou alterat.[36] Sony, malgrat no llançar videojocs per a adults per principis, ha realitzat la publicació del videojoc per a PSP Bokudake No Kajitsu, que conté bastanta nuesa.[37] Microsoft inicialment es negà a publicar videojocs d'adults[38] a la tenda Windows 8 Marketplace[39] i després cedí.[40] Hi ha un videojoc disponible per a la Nintendo DS anomenat Chuuka na Janshi Tenho Painyan: Remix que és considerat oficialment per a majors de 15 anys que mostra al llarg del joc diverses vegades als personatges femenins amb la roba trencada.[41]

Combinació amb altres gèneres de videojocs[modifica]

Hi ha jocs per a adults de diversos gèneres:

Perifèric especial[modifica]

El videojoc pornogràfic Custom Maid 3D que té un maquinari especial anomenat Ju-C Air per jugar a alguns d'aquests jocs[53] i és compatible amb el maquinari de realitat virtual Occulus Rift,[54] característica que també tenen els videojocs pornogràfics Wicked Paradise[55] i Virtual Reality Sex Kit.[56] Per a Wii hi haurà uns perifèrics especials.[57]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Papa, Thomas J. «Erotic Video Games: “Growing up, I was sexually retarded”». Computer Games Culture, 2012.
  2. «The best sex games on PC». PC Games N, 2016 [Consulta: 1 març 2016].
  3. Kierkegaard; Kierkegaard, 2011, p. 123.
  4. 4,0 4,1 Stahie, Silviu «More Games About Sex?». Softpedia, 21-02-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Truta, Filip «Luring Women into Adult Games». Softpedia, 08-03-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  6. Dai jou bu. «Doujin Games». Hardcore Gaming 101. [Consulta: 21 juliol 2015].
  7. Jones, Matthew T «The Impact of Telepresence on Cultural Transmission through Bishoujo Games» (pdf). PsychNology Journal, 3, 3, 2005, pàg. 292-311. ISSN: 1720-7525.
  8. 8,0 8,1 8,2 Taylor, Emily «Dating-Simulation Games: Leisure and Gaming of Japanese Youth Culture». Southeast Review of Asian Studies, 29, 2007, pàg. 192-208.
  9. Gutiérrez, 2014, p. 60.
  10. Chateau Canguilhem, Johann. La chair virtuelle du cyberérotisme (tesi), 2014. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Maher, Jimmy. «Sex Comes to the Micros». The Digital Antiquarian. [Consulta: 21 juliol 2015].
  12. Gutiérrez, 2014, p. 59.
  13. Maher, Jimmy. «Softporn». The Digital Antiquarian. [Consulta: 21 juliol 2015].
  14. Martinez; Manolovitz, 2010, p. 70.
  15. Gutiérrez, 2014, p. 59-60.
  16. 16,0 16,1 Cacho, Lydia «La pornografía Hentai: pasiones encontradas». El Universal, 01-03-2009 [Consulta: 22 juliol 2015].
  17. Papadoupoblos, 2010.
  18. Gutiérrez, 2014.
  19. Kierkegaard; Kierkegaard, 2011, p. 124.
  20. Amnistia Internacional, 2004, p. 24-25.
  21. Gutiérrez, 2014, p. 62-63.
  22. Díez Gutiérrez, Enrique Javier «Sexismo y violencia de género en videojuegos». EXEDRA, 2014, pàg. 221-232.
  23. 23,0 23,1 Matei, Robert «Rule of Rose to Be Banned Due to Erotic Themes?». Softpedia, 15-11-2006 [Consulta: 21 juliol 2015].
  24. Dill-Shackleford, Karen «Making a (Video) Game Out of Rape». Psychology Today, 31-03-2010 [Consulta: 21 juliol 2015].
  25. Martinez; Manolovitz, 2009.
  26. Cacho, Lydia «Juguemos a odiar». El Universal [Consulta: 1 novembre 2016].
  27. Matthew, Moore «Rapelay virtual rape game banned by Amazon». Telegraph, 13-02-2009 [Consulta: 21 juliol 2015].
  28. Hiroshi, Nakasatomi «‘Rapelay’ and the problem of legal reform in Japan: Government regulation of graphically animated pornography». electronic journal of contemporary japanese studies, 12, 3, 2012.
  29. Lah, Kyung «'RapeLay' video game goes viral amid outrage». CNN, març 2010 [Consulta: 21 juliol 2015].
  30. Papadopoulos, 2010, p. 84.
  31. Martinez; Manolovitz, 2010, p. 65.
  32. 32,0 32,1 GRACE, Lindsay D.. «Affection Games in Digital Play: A Content Analysis of Web Playable Games». A: 6th Digital Games and Research Association Conference (DIGRA), 2013. 
  33. Stanescu, Alexandru «Another Hentai Game Coming Our Way». Softpedia, 24-08-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  34. 34,0 34,1 Fahey, Mike «I Need A Little More Romance In My Adult Dating Puzzle RPG». Kotaku, 21-01-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  35. 35,0 35,1 35,2 Hollingworth, David «Do adult games have a place on Steam?». PC & Tech Authority, 04-09-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  36. 36,0 36,1 36,2 Hernandez, Patricia «The Sex Games That Steam Censors». Kotaku, 21-01-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  37. Dutka, Ben «Erotic Game/Movie For PSP In Japan». PSXExtreme, 16-04-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
  38. Popa, Bogdan «Windows 8 Won’t Allow 18+ Rated Games». Softpedia, 11-10-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  39. Plunkett, Luke «You Won't Be Able to Buy Adult Games on Windows 8's Marketplace». Kotaku, 10-10-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  40. Popa, Bogdan «Adult Video Games Approved for Windows 8». Softpedia, 13-12-2012 [Consulta: 21 juliol 2015].
  41. Truta, Flip «Nintendo DS - Japanese Girls with Torn-Up Clothes». Softpedia, 11-04-2011 [Consulta: 21 juliol 2015].
  42. «Lightning Warrior Raidy». GiantBomb. [Consulta: 21 juliol 2015].
  43. Ciabai, Calin «Anime RPG Announced for Playstation 2». Softpedia, 09-04-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
  44. Stanescu, Alexandru «Japanese Erotic Game, Inspired by SimCity». Softpedia, 23-08-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  45. 45,0 45,1 «Analizamos Big Bang Empire». Juega en red. [Consulta: 21 juliol 2015].
  46. «TOP TEN: Los mejores MMO para navegador de Mayo de 2015». Juega en red [Consulta: 21 juliol 2015].
  47. Ciabai, Calin «Manga RPG Lunia Will Be Released in the US». Softpedia, 10-12-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  48. Stanescu, Alexandru «Japanese Erotic Game Turns Playstation 3 Into Pervstation 3». Softpedia, 09-10-2007 [Consulta: 21 juliol 2015].
  49. Gutiérrez, 2014, p. 63.
  50. Gutiérrez, 2010, p. 61.
  51. Martinez; Manolovitz, 2014, p. 69.
  52. Martinez; Manolovitz, 2009, p. 5.
  53. Ashcraft, Brian «A Penis-Powered Controller That Looks Familiar». Kotaku, 8 d e febrer 2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
  54. Ashcraft, Brian «Penis-Powered Game Gets Oculus Rift Support». Kotaku, 26-07-2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
  55. López Zamorano, Luis «Wicked Paradise: El juego erótico de Oculus Rift». Hobbyconsolas, 18-06-2013 [Consulta: 21 juliol 2015].
  56. «Virtual Reality Sex Kit». Sex.com, 07-06-2013. [Consulta: 21 juliol 2015].
  57. Plunkett, Luke «The Market Is Finally Ready For Wii Remote Dildo Peripherals». Kotaku, 10-10-2008 [Consulta: 25 agost 2015].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]