Xarxa Vives d'Universitats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióXarxa Vives d'Universitats
EpònimJoan Lluís Vives i March Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució
xarxa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1994
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJaume Puy Llorens (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webvives.org Modifica el valor a Wikidata

La Xarxa Vives d'Universitats (XVU) és una associació sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats dels territoris d'Andorra, Espanya, França i Itàlia on hi ha un percentatge significatiu de població de parla catalana. La finalitat de la Xarxa Vives és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua catalana. Així, la missió de la institució és promoure la cohesió de la comunitat universitària i reforçar la projecció i l’impacte de la universitat en la societat.

Creada inicialment sota el nom d'Institut Joan Lluís Vives, en honor de l'humanista valencià, la Xarxa va constituir-se el 28 d'octubre de 1994 a Morella (els Ports). Els rectors de 13 universitats -publiques i privades- van signar l'acta de constitució. El 2010, amb la incorporació de la Universitat de Sàsser, a Sardenya, la que té més influència sobre la ciutat de l'Alguer, la xarxa arribà a incloure representants de quatre estats europeus: Andorra, Espanya, França i Itàlia.[1] L'última incorporació, el 2017, ha estat la de la Universitat CEU Cardenal Herrera.[2]

L'associació representa un col·lectiu superior al mig milió de persones, de les quals unes 500.000 són estudiants, uns 40.000, professorat i unes 20.000, personal d'administració i serveis. Els valors que regeixen l’activitat de la institució són la unitat lingüística de les comunitats universitàries membres, la col·laboració interuniversitària, l'equitat entre totes les universitats, el respecte a l’autonomia universitària, la democràcia com a forma de govern i la voluntat de projecció i servei conjunt a la societat.

Cada any, en el marc de l’acte de cloenda del curs acadèmic universitari, el Consell General de rectores i rectors de la Xarxa Vives lliuren la Medalla d’Honor de la institució, en reconeixement a la trajectòria professional i el compromís amb la ciència i la cultura que, des de diferents àmbits i disciplines, han desenvolupat les persones homenatjades.

Universitats membres[modifica]

Map

Estructura[modifica]

Oficina de la Secretaria Executiva de la Xarxa Vives, situada a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Els òrgans de la Xarxa Vives són el Consell General, la Presidència, la Comissió Permanent, la Secretaria Executiva i les comissions i grups de treball. La composició i el funcionament dels òrgans de govern i de les comissions es regeixen per un sistema democràtic que respecta l'equitat entre totes les universitats. Tots els òrgans de govern i les comissions de la institució tenen 22 membres, un per cada universitat associada.

La Presidència de la Xarxa és semestral i rotatòria entre totes les universitats membres i l'òrgan suprem de decisió i de definició estratègica és el Consell General, compost pels 22 rectors i rectores. La Comissió Permanent és l’òrgan d’administració i gestió ordinària de l’associació. Està formada per un representant de cada universitat, i té com a funció organitzar i desenvolupar les activitats de la Xarxa d'acord amb el programa general d’actuació aprovat pel Consell General.

Les comissions i grups de treball són òrgans creats per a desenvolupar el pla d’actuació anual de la Xarxa Vives d’Universitats, d’acord amb la coordinació de la Comissió Permanent. Són de caràcter específic i se centren a dur a terme les accions previstes en els programes sectorials.

Serveis a universitats[modifica]

La Xarxa Vives lidera serveis per a universitats amb l’objectiu de contribuir al procés de construcció i de desenvolupament econòmic i social d’aquesta regió universitària transfronterera de l’Europa Mediterrània:

  • Definició, coordinació i desenvolupament de projectes universitaris i en col·laboració amb altres institucions.
  • Lideratge de programes internacionals.
  • Coordinació de grups de treball interuniversitaris: tècnics, docents i de recerca.
  • Elaboració d’estudis i informes.
  • Coordinació i elaboració de recursos: guies, catàlegs, cercadors i material de consulta en línia.
  • Representació i participació en fires i fòrums sectorials.
  • Organització d’esdeveniments: jornades, seminaris, congressos i activitats culturals.

Programes[modifica]

El pla d’actuació anual de la Xarxa Vives compta amb més de 150 accions que s’estructuren en programes sectorials.

Comunicació

El programa de Comunicació de la Xarxa Vives estudia la transformació de la comunicació digital a les universitats i desenvolupa projectes conjunts en aquest àmbit. En el marc d’aquest programa s’estableixen també canals de col·laboració per compartir experiències i estratègies que permeten afrontar els reptes presents i de futur en aquest àmbit.

El desenvolupament d’aquest programa correspon al Grup de Treball de Comunicació Digital, format per les persones que treballen en l’àmbit de la comunicació digital a les universitats de la Xarxa Vives.

Cultura

En el marc del programa de Cultura s’analitzen estratègies de promoció de la participació de la comunitat universitària en les activitats culturals i s’impulsen esdeveniments culturals conjunts, com la Biennal de Teatre Universitari.[3] Aquesta mostra interuniversitària, de caràcter itinerant i oberta al públic, es desenvolupa sota el format d’una marató d’actuacions on cada universitat participant representa una obra. La Biennal facilita que els grups de teatre universitaris compartisquen coneixements, experiències i es formen a través de diferents tallers i cursos que s’organitzen en el marc de l’activitat.

El desenvolupament d’aquest programa correspon a la Comissió de Cultura i al Grup de Treball de Gestió Cultural de la Xarxa Vives d’Universitats.

Estudiants

Aquest programa incorpora eines per orientar la presa de decisions sobre les polítiques universitàries adreçades als estudiants, inclou accions interuniversitàries formatives per a potenciar les competències transversals, i ofereix ajuts per promoure la mobilitat. Des de la Xarxa Vives també es contribueix a l’apoderament de l’associacionisme estudiantil com a eina de participació i transformació.

Una de les activitats troncals programa d’Estudiants és la Lliga de Debat, una competició d’oratòria entre equips d’estudiants dels territoris de parla catalana. La Lliga de Debat disposa de dues modalitats: de secundària i batxillerat, i universitària. Cada any, més de 5.000 estudiants hi participen, el que l’ha convertida en la competició d’oratòria més rellevant del sud d’Europa.[4] L’objectiu de la Lliga de Debat és fomentar l’ús de la paraula i promoure el talent de l'estudiantat mitjançant l’ús del català com a llengua vehicular i el treball en equip, el que permet l’adquisició de competències transversals per a la vida acadèmica i professional futures.

Un altre dels projectes troncals del programa d’Estudiants de la Xarxa Vives és l'estudi Via Universitària, un instrument per a la definició de polítiques d’equitat social i de gènere en el sistema universitari. A través d’una enquesta a l'estudiantat, el programa crea una base sòlida de coneixement sobre la vida universitària al territori de la Xarxa Vives d’Universitats. La darrera edició, la segona del programa, es va dur terme entre els anys 2017 i 2019 i va enquestar més de 40.000 estudiants de 20 universitats de la Xarxa Vives.[5]

Igualtat de Gènere

El programa d’Igualtat de Gènere respon al compromís de les universitats per incloure de manera efectiva la perspectiva de gènere en tots els entorns de la docència, la recerca i la gestió universitàries. El programa preveia el tractament del gènere a tots els nivells, des de l’anàlisi de necessitats fins a l'elaboració d’informes i recursos i la formació i difusió de l’aplicació de la perspectiva de gènere.

El desenvolupament d’aquest programa correspon al Grup de Treball d'Igualtat de Gènere, que en el marc del seu pla de treball ha publicat, entre altres obres, el Diccionari Biogràfic de Dones; un Document de Treball per a l'elaboració del Protocol davant situacions d'assetjament sexual, per raó de sexe o per orientació sexual a les universitats; La perspectiva de gènere a la docència i a la recerca a les universitats de la Xarxa Vives; els Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris; així com la col·lecció Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. [6]

Llengua

La unitat lingüística és el principal valor fundacional sobre el que es va crear la Xarxa Vives i ja des de l’inici es dota d’una Comissió de Llengua que ha desenvolupat de manera continuada la seua tasca de coordinació, intercanvi, formació i projecció de la llengua.

La Xarxa Vives ha estat pionera a desenvolupar d’un pla de política lingüística propi, consensuat per 22 universitats d’un mateix domini lingüístic de 4 estats, que incorpora criteris generals en matèria de llengua, aplicables a tots els àmbits de la universitat, i que vetllen per la normalització, el multilingüisme, la coordinació d’accions i la promoció del català a través de més de 60 línies de treball cada any. També s’impulsen accions per potenciar les relacions entre les principals entitats lingüístiques i la interlocució i mediació entre aquestes, les universitats i les entitats governamentals en matèria de política lingüística.

En el marc del programa de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats s’han desenvolupat diferents recursos d’utilitat en llengua catalana, els quals estan a disposició dels usuaris en format obert i en línia. Es tracta, per exemple, de diccionaris (com el Diccionari de Dubtes del Català Oral-DDCOR, la Base de dades de formants, el Multidiccionari, o la Nomenclatura de gestió universitària), publicacions (com els Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris, els Criteris multilingües per a la redacció de textos corporatius de difusió general, el Manual d’estil universitari per a la redacció de textos institucionals en anglès, o els Recursos de terminologia), o la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Des del programa de Llengua també es promouen cursos de llengües a les universitats de la Xarxa, així com un curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger, organitzat amb l'Institut Ramon Llull i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, la Xarxa Vives convoca i col·labora amb altres institucions en la difusió de premis a l’ús del català en obres de recerca (Premi Cum Laude), a la recerca i promoció de la diversitat lingüística al món (Premi Jesús Tuson i Concurs d’(auto)biografies lingüístiques) i a la coedició de llibres científics en català.

El desenvolupament d’aquest programa correspon a la Comissió de Llengua i a la Coordinadora d'Estudis Universitaris de Filologia Catalana.

Mobilitat

El programa de Mobilitat de la Xarxa Vives ofereix ajuts a la comunitat universitària per realitzar estades entre les universitats membres de la Xarxa. Les convocatòries d’ajuts DRAC s’adrecen a estudiants, PAS i PDI. L’objectiu del programa d’ajuts DRAC és fomentar la mobilitat acadèmica d’aquests col·lectius entre les universitats de la Xarxa Vives.

El desenvolupament d’aquest programa correspon al Grup de Treball de Mobilitat de la Xarxa Vives d’Universitats.

Premis i Ajuts

El programa Premis i Ajuts de la Xarxa Vives promou el desenvolupament acadèmic i el reconeixement a la tasca investigadora en català de la comunitat universitària, a través de distincions pròpies o del suport a iniciatives d’altres institucions del territori Vives. Les principals convocatòries són:

  • Premi Cum Laude a les tesis doctorals d’alt nivell escrites en català, en les modalitats d’Humanitats, i de Dret i Economia
  • Premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística
  • Concurs d’(auto)biografies lingüístiques
  • Ajuts DRAC a la mobilitat d’estudiants, PAS i PDI
  • Premis Joan Lluís Vives a l'edició universitària
  • Ajuts a la coedició de llibres científics en català
  • Beca Segimon Serrallonga per a l’ampliació d’estudis a l'estranger
  • Premi AMIC de recerca en nous models de negoci per a empreses de periodisme de proximitat
  • Premi de recerca universitària Premsa Comarcal

Programes Sènior

El programa Sènior de la Xarxa Vives dona suport a l’intercanvi de bones pràctiques, a la formació i a la coordinació entre les oficines de programes per a majors de les universitats de la Xarxa. Cerca promoure l’aprenentatge permanent, amb l’objectiu de millorar el desenvolupament personal i la qualitat de vida de les persones majors.

El desenvolupament d’aquest programa correspon al Grup de Treball de Programes Sènior. El pla de treball d’aquest grup integra l'elaboració anual de l’Informe Periòdic sobre els Programes Universitaris per a Majors i Aules Sènior de les Universitats, que presenta dades actualitzades sobre l’organització, sistemes d’accés, alumnes matriculats, professors involucrats, oferta formativa i altres qüestions relatives als programes sènior de les universitats de la Xarxa Vives. Entre d’altres iniciatives, el Grup de Treball també ha desenvolupat el programa d’innovació educativa ETHERIA, que ofereix cursos interuniversitaris adreçats al col·lectiu sènior (majors de 55 anys).[7]

Publicacions

El programa de Publicacions de la Xarxa Vives promou la producció editorial de les universitats a través de convocatòries de premis i ajuts (com els Premis Joan Lluís Vives a l'edició universitària i els ajuts per a la coedició de llibres científics en català), la llibreria electrònica e-buc.com i la participació en fires de llibres. El programa compta, a més, amb l'elaboració de publicacions pròpies de la Xarxa Vives que proveeixen un cos de coneixement comú i multidisciplinar a partir del treball conjunt de les 22 universitats membres.

El desenvolupament d’aquest programa correspon al Grup de Treball de Publicacions.

Recerca

El programa de Recerca té com a objectiu transmetre d’una manera oberta i transparent la recerca duta a terme a les universitats de la Xarxa Vives i altres centres, per posar-la a disposició de la societat.

Relacions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament

Mitjançant el programa de Relacions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament, la Xarxa Vives facilita a les universitats membres el lideratge i la coordinació executiva de projectes interuniversitaris de cooperació al desenvolupament i la representació col·lectiva de les universitats en diferents organitzacions internacionals. En el marc d’aquest programa, la Xarxa Vives va impulsar entre els anys 2013-2018 el projecte de cooperació internacional Fisiàfrica, a través del qual més de 40 estudiants de Moçambic i Gàmbia es van graduar de  Fisioteràpia,[8] el que va permetre augmentar considerablement el nombre de professionals d’aquest àmbit als sistemes de salut d’aquests països.

El Programa Algèria Universitats (PAU) va estar altre dels projectes desenvolupats en l’àmbit de les Relacions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament. Mitjançant el treball conjunt de la Xarxa Vives d’Universitats i la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest d’Algèria (CRUO), el programa va facilitar la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià dins l’arc mediterrani, alhora que va consolidar un marc de relacions des d’on estructurar diferents accions i relacions per a la promoció de la recerca, la docència, la sensibilització i la difusió del coneixement aplicat al desenvolupament entre les universitats de la Xarxa Vives i les 16 institucions d’educació superior de la CRUO d’Algèria.

Entre els anys 2009 i 2012 es va desenvolupar Cultur Pro, un projecte de formació emmarcat en el Programa Espanya-França-Andorra de Cooperació Territorial Europea. Cultur Pro va esdevenir una eina per al desenvolupament territorial integrat, mitjançant la cooperació i l’intercanvi d’experiències interregionals, i va estar adreçat a professionals que preveien la formació presencial a tots dos costats dels Pirineus. Les accions de Cultur Pro se centraren en cursos de llengua i cultura professional francesa i catalana, i en mòduls audiovisuals i virtuals de cultura professional. Així, Cultut Pro va reforçar la integració transfronterera i va fomentar la mobilitat interregional.

El desenvolupament del programa de Relacions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament correspon al Grup de Treball de Cooperació al Desenvolupament.

Síndics de Greuges i Defensors Universitaris

El programa de Síndics de Greuges i Defensors Universitaris té com a objectiu compartir informació i bones pràctiques entre els diversos representants, tant a nivell de direcció com tècnic, en el marc de la trobada anual que organitzen de manera rotatòria les universitats.

Universitats Saludables

El programa d’Universitats Saludables i Sostenibles respon a la necessitat de les universitats d’integrar, planificar i desenvolupar un projecte compartit de salut, des del compromís d’articulació amb les accions i estratègies internes de cada universitat. El Grup de Treball d'Universitats Saludables, en el marc del seu pla de treball, ha elaborat de forma col·laborativa un Model Estratègic d’Universitat Saludable i Sostenible de referència per totes les universitats.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ MILIAN, Àlex. «L'Alguer entra a la Xarxa Vives», El Temps, núm. 1356, 8 de juny del 2010.
  2. ↑ «La Universitat CEU Cardenal Herrera s’incorpora a la Xarxa Vives». [Consulta: 10 gener 2017].
  3. ↑ «La Nau de la UV acull una marató de teatre universitari amb la I Biennal de la Xarxa Vives».
  4. ↑ «Barcelona acoge la final de la Liga de Debate de Xarxa Vives, en la que han participado 5.000 estudiantes».
  5. ↑ «La universidad no revierte la desigualdad social».
  6. ↑ «La Xarxa Vives publica onze guies per a incorporar la perspectiva de gènere en la docència i la recerca».
  7. ↑ «Etheria: el primer programa interuniversitario para alumnos seniors que incluye una semana de movilidad».
  8. ↑ «El programa Fisiàfrica concluye en Mozambique con 31 estudiantes graduados».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarxa Vives d'Universitats


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_Vives_d%27Universitats&oldid=33396429»