Prebiòtic: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
He completat informació sobre prebiòtics |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''prebiòtics''' es defineixen com: un substrat que s'utilitza selectivament pels [[Microorganisme|microorganismes]] hostes que ofereixen un benefici per a la salut. S’ha arribat a aquesta definició a partir del consens d’un grup d’experts en [[microbiologia]], [[nutrició]] i [[investigació clínica]] convocats per l’ISAPP (International Scientific Association for Probiotics and Prebiotics) el 2016.<ref name=":5">{{Ref-web|títol=Prebiotics – International Scientific Association for Probiotics and Prebiotics (ISAPP)|url=https://isappscience.org/for-scientists/resources/prebiotics/|consulta=2019-11-17}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Segons la seva definició un prebiòtic és un ingredient selectivament [[fermentat]] que permet canvis específics en la composició i/o l'activitat dins la microflora gastrointestinal que confereix beneficis sobre el benestar i la salut de l'hoste.<ref>Gibson GR, Roberfroid MB. ''Dietary modulation of the human colonic microbiota: introducing the concept of prebiotics.'' J Nutr. 1995 Jun;125(6):1401-12. PMID</ref> Són considerats aliments funcionals. |
||
Típicament ls prebiòtics són [[glúcid]]s com els [[oligosacàrid]]s, però poden no ser-ho. La [[fibra soluble]] i la [[fibra dietètica]] són fins a cert punt també aliments prebiòtics. |
Típicament ls prebiòtics són [[glúcid]]s com els [[oligosacàrid]]s, però poden no ser-ho. La [[fibra soluble]] i la [[fibra dietètica]] són fins a cert punt també aliments prebiòtics. |
||
== El concepte de prebiòtic (història) == |
|||
Al llarg dels anys, però, s’han proposat diferents definicions. El primer cop que es va definir va ser en 1995 per Glenn Gibson i Marcel Roberfroid com “ ingredient alimentari no digerible que afecta de manera beneficiosa l’[[hoste]] estimulant selectivament el creixement i /o l’activitat d’un o d’un nombre limitat de bacteris ja residents al còlon i millorar així la salut de l’hoste.<ref>{{Ref-publicació|article=Prebiotics: Definition, Types, Sources, Mechanisms, and Clinical Applications|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6463098/|publicació=Foods|data=2019-03-09|issn=2304-8158|pmc=6463098|pmid=30857316|volum=8|exemplar=3|doi=10.3390/foods8030092|nom=Dorna|cognom=Davani-Davari|nom2=Manica|cognom2=Negahdaripour|nom3=Iman|cognom3=Karimzadeh|nom4=Mostafa|cognom4=Seifan|nom5=Milad|cognom5=Mohkam}}</ref> |
|||
L’any 2004, la definició de prebiòtic va passar a ser: ingredients fermentats selectivament que permeten canvis específics, tant en la composició com/o en l'activitat de la microflora gastrointestinal que proporciona beneficis al benestar i la salut de l'hoste.<ref>{{Ref-publicació|article=Dietary modulation of the human colonic microbiota: updating the concept of prebiotics|url=https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S0954422404000204/type/journal_article|publicació=Nutrition Research Reviews|data=2004-12|issn=0954-4224|pàgines=259–275|volum=17|exemplar=2|doi=10.1079/NRR200479|llengua=en|nom=Glenn R.|cognom=Gibson|nom2=Hollie M.|cognom2=Probert|nom3=Jan Van|cognom3=Loo|nom4=Robert A.|cognom4=Rastall|nom5=Marcel B.|cognom5=Roberfroid}}</ref> |
|||
Per últim arribem a la definició acceptada actualment, ja citada anteriorment: substrat que s'utilitza selectivament pels microorganismes hostes que ofereixen un benefici per a la salut. <ref name=":5" /> |
|||
== Introducció == |
|||
El tracte gastrointestinal dels mamífers està habitat per microorganismes des del moment del naixement.<ref>{{Ref-publicació|article=Gut Microbiota in Health and Disease|url=https://www.physiology.org/doi/full/10.1152/physrev.00045.2009|publicació=Physiological Reviews|data=2010-07-01|issn=0031-9333|pàgines=859–904|volum=90|exemplar=3|doi=10.1152/physrev.00045.2009|nom=Inna|cognom=Sekirov|nom2=Shannon L.|cognom2=Russell|nom3=L. Caetano M.|cognom3=Antunes|nom4=B. Brett|cognom4=Finlay}}</ref> Tot i que hi ha estudis que suggereixen que la colonització es produeix a l’úter, durant el desenvolupament fetal, ja que s’ha trobat presència de microorganismes a la placenta, el líquid amniòtic i al cordó umbilical, en contraposició al que es pensava de que el tracte intestinal era estèril a l’úter. A més també se suggereix que el meconi (primera mostra de femta infantil) tampoc és estèril, i per tant, això demostraria que la colonització del tracte intestinal per part dels microorganismes es produeix abans del naixement.<ref name=":6">{{Ref-publicació|article=The Gut Microbiome: What we do and don’t know|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4838018/|publicació=Nutrition in clinical practice : official publication of the American Society for Parenteral and Enteral Nutrition|data=2015-12|issn=0884-5336|pmc=4838018|pmid=26449893|pàgines=734–746|volum=30|exemplar=6|doi=10.1177/0884533615609899|nom=Gail A.|cognom=Cresci|nom2=Emmy|cognom2=Bawden}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Bacterial Diversity in Meconium of Preterm Neonates and Evolution of Their Fecal Microbiota during the First Month of Life|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3695978/|publicació=PLoS ONE|data=2013-06-28|issn=1932-6203|pmc=3695978|pmid=23840569|volum=8|exemplar=6|doi=10.1371/journal.pone.0066986|nom=Laura|cognom=Moles|nom2=Marta|cognom2=Gómez|nom3=Hans|cognom3=Heilig|nom4=Gerardo|cognom4=Bustos|nom5=Susana|cognom5=Fuentes}}</ref>. Amb aquesta colonització s’estableix una relació de simbiosi amb l’hoste que desenvolupa una funció clau per la benestar i la salut. El conjunt d’aquests microorganismes es coneix com a microbiota o microbiota intestinal. S’estima que el nombre de microorganismes que composa la microbiota supera 10^14<ref>{{Ref-publicació|article=Introduction to the human gut microbiota|url=https://portlandpress.com/biochemj/article/474/11/1823/49429/Introduction-to-the-human-gut-microbiota|publicació=Biochemical Journal|data=2017-06-01|issn=0264-6021|pàgines=1823–1836|volum=474|exemplar=11|doi=10.1042/BCJ20160510|llengua=en|nom=Elizabeth|cognom=Thursby|nom2=Nathalie|cognom2=Juge}}</ref>, i porta a terme una sèrie de funcions molt importants per a l’organisme. La majoria d’elles estan relacionades amb la digestió, el manteniment de l’epiteli intestinal, l'exclusió de patògens potencials, la transformació de xenobiòtics (infinitat de compostos sintètics elaborats per l’ésser humà), la maduració i manteniment del sistema immunitari i fins i tot el funcionament del nostre comportament, el maneig de les emocions i la gestió de l'estrès.<ref name=":7">{{Ref-llibre|títol=Alimentación prebiótica : para una microbiota intestinal sana|url=https://www.worldcat.org/oclc/1032381474|lloc=Barcelona|isbn=9788417114015}}</ref> |
|||
Són múltiples els factors que afecten a la composició de la microbiota intestinal: localització geogràfica, la dieta com a un dels factors més importants i de major importància en la seva composició (de fet, una dieta variada i complexa s’associa amb una major diversitat a la microbiota), l’estrés, estrés associat a l’exercici fisiològic, malalties crítiques que porten a l'estrès fisiològic , estrés fisiològic, fàrmacs, supressió de l’àcid gàstric i antibiòtics.<ref name=":6" /> A més cada un de nosaltres posseïm una microbiota intestinal diferent, susceptible en tot moment a canvis, tant endògens, com exògens. |
|||
== Composició de la microbiota == |
|||
La microbiota que es pot considerar com la més saludable, la més diversa, és aquella que posseeixen les persones que s’alimenten del que recolecten, pesquen i cassen elles mateixes, que no estan exposats als fums contaminants de la ciutat, que no prenen medicaments ni, per suposat, antibiòtics, i que tampoc estan sotmesos a un estrès crònic.<ref name=":7" /> Quan això passa , a la microbiota predominen els microorganismes amb beneficis potencials per a la salut (especialment els gèneres/espècies sacarolítiques, com els bifidobacteris), en detriment dels perjudicials (especialment els gèneres/espècies proteolítiques o putrefactives).<ref>{{Ref-publicació|article=Prebiotic effects: metabolic and health benefits|url=https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S0007114510003363/type/journal_article|publicació=British Journal of Nutrition|data=2010-8|issn=0007-1145|pàgines=S1–S63|volum=104|exemplar=S2|doi=10.1017/S0007114510003363|llengua=en|nom=Marcel|cognom=Roberfroid|nom2=Glenn R.|cognom2=Gibson|nom3=Lesley|cognom3=Hoyles|nom4=Anne L.|cognom4=McCartney|nom5=Robert|cognom5=Rastall}}</ref> Però si es produeix una alteració de la mateixa, a causa d'alguns dels fets exposats amb anterioritat, es produeix el que es coneix com la disbiosis, on la presència d’un o de diversos microorganismos amb un efecte potencialment nociu per la salut són dominants respecte als beneficiosos. Aquesta situació pot desembocar en una malaltia, ja que la microbiota intestinal està ínntimament lligada amb la funció immunològica. Per això és important mantenir un equilibri saludable dels microorganismes presents. |
|||
Els fílums microbians intestinals dominants són Firmicutes, Bacteroidetes, Actinobacterias, Proteobacteries, Fusobacteria i Verrucomicrobia, amb els dos Firmicutes i Bacteroidetes, que representen el 90% de la microbiota intestinal.<ref>{{Ref-publicació|article=What is the Healthy Gut Microbiota Composition? A Changing Ecosystem across Age, Environment, Diet, and Diseases|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6351938/|publicació=Microorganisms|data=2019-01-10|issn=2076-2607|pmc=6351938|pmid=30634578|volum=7|exemplar=1|doi=10.3390/microorganisms7010014|nom=Emanuele|cognom=Rinninella|nom2=Pauline|cognom2=Raoul|nom3=Marco|cognom3=Cintoni|nom4=Francesco|cognom4=Franceschi|nom5=Giacinto Abele Donato|cognom5=Miggiano}}</ref> |
|||
==Funció== |
==Funció== |
||
Revisió del 14:17, 17 nov 2019
Els prebiòtics es defineixen com: un substrat que s'utilitza selectivament pels microorganismes hostes que ofereixen un benefici per a la salut. S’ha arribat a aquesta definició a partir del consens d’un grup d’experts en microbiologia, nutrició i investigació clínica convocats per l’ISAPP (International Scientific Association for Probiotics and Prebiotics) el 2016.[1]
Segons la seva definició un prebiòtic és un ingredient selectivament fermentat que permet canvis específics en la composició i/o l'activitat dins la microflora gastrointestinal que confereix beneficis sobre el benestar i la salut de l'hoste.[2] Són considerats aliments funcionals.
Típicament ls prebiòtics són glúcids com els oligosacàrids, però poden no ser-ho. La fibra soluble i la fibra dietètica són fins a cert punt també aliments prebiòtics.
El concepte de prebiòtic (història)
Al llarg dels anys, però, s’han proposat diferents definicions. El primer cop que es va definir va ser en 1995 per Glenn Gibson i Marcel Roberfroid com “ ingredient alimentari no digerible que afecta de manera beneficiosa l’hoste estimulant selectivament el creixement i /o l’activitat d’un o d’un nombre limitat de bacteris ja residents al còlon i millorar així la salut de l’hoste.[3]
L’any 2004, la definició de prebiòtic va passar a ser: ingredients fermentats selectivament que permeten canvis específics, tant en la composició com/o en l'activitat de la microflora gastrointestinal que proporciona beneficis al benestar i la salut de l'hoste.[4]
Per últim arribem a la definició acceptada actualment, ja citada anteriorment: substrat que s'utilitza selectivament pels microorganismes hostes que ofereixen un benefici per a la salut. [1]
Introducció
El tracte gastrointestinal dels mamífers està habitat per microorganismes des del moment del naixement.[5] Tot i que hi ha estudis que suggereixen que la colonització es produeix a l’úter, durant el desenvolupament fetal, ja que s’ha trobat presència de microorganismes a la placenta, el líquid amniòtic i al cordó umbilical, en contraposició al que es pensava de que el tracte intestinal era estèril a l’úter. A més també se suggereix que el meconi (primera mostra de femta infantil) tampoc és estèril, i per tant, això demostraria que la colonització del tracte intestinal per part dels microorganismes es produeix abans del naixement.[6][7]. Amb aquesta colonització s’estableix una relació de simbiosi amb l’hoste que desenvolupa una funció clau per la benestar i la salut. El conjunt d’aquests microorganismes es coneix com a microbiota o microbiota intestinal. S’estima que el nombre de microorganismes que composa la microbiota supera 10^14[8], i porta a terme una sèrie de funcions molt importants per a l’organisme. La majoria d’elles estan relacionades amb la digestió, el manteniment de l’epiteli intestinal, l'exclusió de patògens potencials, la transformació de xenobiòtics (infinitat de compostos sintètics elaborats per l’ésser humà), la maduració i manteniment del sistema immunitari i fins i tot el funcionament del nostre comportament, el maneig de les emocions i la gestió de l'estrès.[9]
Són múltiples els factors que afecten a la composició de la microbiota intestinal: localització geogràfica, la dieta com a un dels factors més importants i de major importància en la seva composició (de fet, una dieta variada i complexa s’associa amb una major diversitat a la microbiota), l’estrés, estrés associat a l’exercici fisiològic, malalties crítiques que porten a l'estrès fisiològic , estrés fisiològic, fàrmacs, supressió de l’àcid gàstric i antibiòtics.[6] A més cada un de nosaltres posseïm una microbiota intestinal diferent, susceptible en tot moment a canvis, tant endògens, com exògens.
Composició de la microbiota
La microbiota que es pot considerar com la més saludable, la més diversa, és aquella que posseeixen les persones que s’alimenten del que recolecten, pesquen i cassen elles mateixes, que no estan exposats als fums contaminants de la ciutat, que no prenen medicaments ni, per suposat, antibiòtics, i que tampoc estan sotmesos a un estrès crònic.[9] Quan això passa , a la microbiota predominen els microorganismes amb beneficis potencials per a la salut (especialment els gèneres/espècies sacarolítiques, com els bifidobacteris), en detriment dels perjudicials (especialment els gèneres/espècies proteolítiques o putrefactives).[10] Però si es produeix una alteració de la mateixa, a causa d'alguns dels fets exposats amb anterioritat, es produeix el que es coneix com la disbiosis, on la presència d’un o de diversos microorganismos amb un efecte potencialment nociu per la salut són dominants respecte als beneficiosos. Aquesta situació pot desembocar en una malaltia, ja que la microbiota intestinal està ínntimament lligada amb la funció immunològica. Per això és important mantenir un equilibri saludable dels microorganismes presents.
Els fílums microbians intestinals dominants són Firmicutes, Bacteroidetes, Actinobacterias, Proteobacteries, Fusobacteria i Verrucomicrobia, amb els dos Firmicutes i Bacteroidetes, que representen el 90% de la microbiota intestinal.[11]
Funció
En general s'assumeix que els prebiòtics poden incrementar el nombre i l'activitat dels bifidobacteris i els bacteris àcido-làctics.
Fonts
Les fonts tradicionals de prebiòtics inclouen la soia, inulina obtinguda de diverses plantes com la civada, el blat, l'ordi la nyàmera i altres. La llet materna té oligosacàrids molt importants per la salut de l'infant.
Els 10 aliments amb més contingut de prebiòtics:
| Aliment | Contingut de fibra prebiòtica per pes |
|---|---|
| Arrel de xicoira crua | 64,6% |
| Nyàmera crua | 31,5% |
| Brots crus de dent de lleó | 24,3% |
| All cru | 17,5% |
| Porro cru | 11,7% |
| Ceba crua | 8,6% |
| Ceba cuita | 5% |
| Espàrrecs crus | 5% |
| Segó cru de blat | 5% |
| Farina de blat integral, Cuita | 4,8% |
| Banana crua | 1% |
Tipus de prebiòtics
La microbiota intestinal humana està estretament relacionada amb la ingesta per part de l’hoste. De fet els aliments no digeribles poden millorar la salut de l’hoste, modificar la composició intestinal, i fins i tot, augmentar l’absorció de calci, minerals i altres components essencials. Aquests components es poden sintetitzar, o bé, obtenir a partir d’aliments d’origen natural (arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc.). Els europeus consumeixen més prebiòtic al dia que els americans, 3-11g i 1-4g respectivament.[13][14] Els prebiòtics modifiquen la flora intestinal augmentant els nivells de Bifidobacterium i Lactobacillus, i disminuint Clostridium i Bacteroides. Hi ha diferents tipus de prebiòtics, el grup més nombrós són els oligosacàrids amb una DP (nombre de monòmers per cadena) entre 4-10. D’aquest grup en formen part els galactooligosacàrids o GOS, els fructooligosacàrids o FOS, els xilooligosacàrids o XOS i les fibres solubles de blat de moro, entre altres. A més, també hi ha disacàrids i monòmers com el lactitol o la lactulosa; i polisacàrids com la inulina.[13]
Fructans: Grup de carbohidrats molt divers format per homopolímers de fructosa i caracteritzat per tindre enllaços glicosídics de tipus β fructosil-fructosa. Segons la seva estructura es poden classificar els fructans en inulina (β 2→1), levans (β 2→6) i graminan (β 2→1 i β 2→6).[13][15][16] Sovint, es poden tindre fructans amb una glucosa terminal[13], tot i que també es poden tindre neofructans amb una glucosa en posició interna.[16]
Els fructans poden ser d’origen vegetal (present en tubercles, arrels, fulles o bulbs) on hi haurà una competència amb el midó per l’emmagatzematge depenent de la temperatura així com del tipus de planta. O d’origen microbià, on la fructosiltransferasa de bacteris patògens o de la flora intestinal/bucal fan de barrera contra la deshidratació i eviten el reconeixement per part de l’hoste.[17] Generalment tots els fructans i els seus productes de fermentació (àcids grassos) estimulen la resistència immunològica front microorganismes patògens, actuen d’antiinflamatoris, prevenen malalties…[16]
Hi ha dos grans tipus de fructans que són la inulina i els fructooligosacàrids. La principal font d’inulina s’extreu de l’aigua de les arrels de xicoira, tot i que després es poden perfeccionar amb separacions físiques o amb hidròlisi enzimàtica parcial. La inulina no és del tot hidrolitzada per la qual cosa entra al còlon com una fibra dietètica soluble disminuint el contingut calòric.[15][17] Pel que fa als FOS es pot produir per la conversió de la sacarosa en el fong Aspergillus niger a partir de l’enzim fructosiltransferasa, amb la glucosidasa i glicosiltransferasa, entre altres tècniques.[14]
Galactooligosacàrids (GOS): Oligosacàrids de galactosa units a monòmers de glucosa o lactosa i sintetitzats a partir de soja o de lactosa. A partir de la lactosa es dóna una reacció de transgalactosilació mitjançant la β-galactosidasa on hi ha una hidròlisi de l’enllaç glicosídic i la cadena resultant de galactoses-glucosa es dóna per enllaços β(1→2), β(1→3), β(1→4) i β(1→6).[13] Tot i que els galactooligosacàrids són molt estables, no eren aliments funcionals gaire utilitzats per la seva poca digestibilitat i dolçor. Posteriorment, es va veure que estimulaven el creixement de Bifidobacterium i Lactobacillus en nadons, per tindre una gran similitud als oligosacàrids de la llet materna. Els GOS estimulen el sistema immune i la salut intestinal, redueix la susceptibilitat a malalties infeccioses, disminueix el nombre de bacteris patògens, millora les activitats fisiològiques, disminueix el contingut lipídic, no provoca intolerància a la lactosa i ajuda a l’absorció de calci i minerals.[13][18]
Xilooligosacàrids (XOS): Oligosacàrid format per molècules de xilosa unides mitjançant un enllaç glicosídic β(1→4). Es poden obtenir de manera natural a partir de fruites, llet i verdures o amb la hidròlisi de la biomassa rica en xilan com pot ser el blat de moro, fusta o malta (aïllar xilan de la biomassa, degradar-ho amb vapor o aigua i purificar els XOS amb tècniques de membrana o absorció). Els XOS no són digeribles (estables en un ampli rang de pH i altes temperatures de fins 100 ºC), la qual cosa estimula el creixement de Bifidobacterium i de bacteris anaeròbics que donen condicions òptimes per la flora microbiana.[13][15]
Derivats de la lactosa: La lactosa és un disacàrid format per monòmers de glucosa i galactosa units per un enllaç glicosídic β(1→4). Pel que fa a la lactulosa és un derivat de la lactosa, on es fa una isomerització alcalina i amb un tractament tèrmic per canviar la glucosa per una fructosa. S’ha pogut veure que la lactulosa estimula el creixement de Bifidobacterium mentre inhibeix els Streptococcus, Clostridium perfringens i Enterobacterium. Les seves funcions són augmentar l’absorció de calci, estimular l’activitat desintoxicant i actuar com a laxant.[13][15]
D’altra banda el lactitol és un derivat de la lactosa resistent a altes temperatures i a un ampli rang de pH. La glucosa es redueix a través d’una hidrogenació catalítica donant lloc al lactitol; això s’ha de sedimentar, purificar, concentrar i cristal·litzar. Entre altres funcions ajuda a absorbir l’ió amoni per tindre una millora en la síntesi proteica, s’utilitza en aliments pel baix contingut en greixos, fomenta la protecció pel còlon i actua com a laxant.
Fibra soluble de blat de moro: Es produeix per la hidròlisi del midó de blat de moro, els enllaços són glicosídics i poden ser α(1→2), α(1→3), α(1→4) i α(1→6). Aquesta disposició provoca que no siguin digeribles a la part alta de l'intestí i s’hagi de fermentar a la part inferior. Les funcions bàsiques són l’augment dels nivells d’absorció de calci en els nens i la retenció de calci en la menopausa.[13]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Prebiotics – International Scientific Association for Probiotics and Prebiotics (ISAPP)». [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ Gibson GR, Roberfroid MB. Dietary modulation of the human colonic microbiota: introducing the concept of prebiotics. J Nutr. 1995 Jun;125(6):1401-12. PMID
- ↑ Davani-Davari, Dorna; Negahdaripour, Manica; Karimzadeh, Iman; Seifan, Mostafa; Mohkam, Milad «Prebiotics: Definition, Types, Sources, Mechanisms, and Clinical Applications». Foods, 8, 3, 09-03-2019. DOI: 10.3390/foods8030092. ISSN: 2304-8158. PMC: 6463098. PMID: 30857316.
- ↑ Gibson, Glenn R.; Probert, Hollie M.; Loo, Jan Van; Rastall, Robert A.; Roberfroid, Marcel B. «Dietary modulation of the human colonic microbiota: updating the concept of prebiotics» (en anglès). Nutrition Research Reviews, 17, 2, 2004-12, pàg. 259–275. DOI: 10.1079/NRR200479. ISSN: 0954-4224.
- ↑ Sekirov, Inna; Russell, Shannon L.; Antunes, L. Caetano M.; Finlay, B. Brett «Gut Microbiota in Health and Disease». Physiological Reviews, 90, 3, 01-07-2010, pàg. 859–904. DOI: 10.1152/physrev.00045.2009. ISSN: 0031-9333.
- ↑ 6,0 6,1 Cresci, Gail A.; Bawden, Emmy «The Gut Microbiome: What we do and don’t know». Nutrition in clinical practice : official publication of the American Society for Parenteral and Enteral Nutrition, 30, 6, 2015-12, pàg. 734–746. DOI: 10.1177/0884533615609899. ISSN: 0884-5336. PMC: 4838018. PMID: 26449893.
- ↑ Moles, Laura; Gómez, Marta; Heilig, Hans; Bustos, Gerardo; Fuentes, Susana «Bacterial Diversity in Meconium of Preterm Neonates and Evolution of Their Fecal Microbiota during the First Month of Life». PLoS ONE, 8, 6, 28-06-2013. DOI: 10.1371/journal.pone.0066986. ISSN: 1932-6203. PMC: 3695978. PMID: 23840569.
- ↑ Thursby, Elizabeth; Juge, Nathalie «Introduction to the human gut microbiota» (en anglès). Biochemical Journal, 474, 11, 01-06-2017, pàg. 1823–1836. DOI: 10.1042/BCJ20160510. ISSN: 0264-6021.
- ↑ 9,0 9,1 Alimentación prebiótica : para una microbiota intestinal sana. ISBN 9788417114015.
- ↑ Roberfroid, Marcel; Gibson, Glenn R.; Hoyles, Lesley; McCartney, Anne L.; Rastall, Robert «Prebiotic effects: metabolic and health benefits» (en anglès). British Journal of Nutrition, 104, S2, 2010-8, pàg. S1–S63. DOI: 10.1017/S0007114510003363. ISSN: 0007-1145.
- ↑ Rinninella, Emanuele; Raoul, Pauline; Cintoni, Marco; Franceschi, Francesco; Miggiano, Giacinto Abele Donato «What is the Healthy Gut Microbiota Composition? A Changing Ecosystem across Age, Environment, Diet, and Diseases». Microorganisms, 7, 1, 10-01-2019. DOI: 10.3390/microorganisms7010014. ISSN: 2076-2607. PMC: 6351938. PMID: 30634578.
- ↑ Alanna J. Moshfegh2, James E. Friday, Joseph P. Goldman and Jaspreet K. Chug Ahuja, Presence of Inulin and Oligofructose in the Diets of Americans, Journal of Nutrition. 1999;129:1407S-1411S
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 13,8 Whisner, Corrie M.; Castillo, Luisa F. «Prebiotics, Bone and Mineral Metabolism» (en anglès). Calcified Tissue International, 102, 4, 2018-4, pàg. 443–479. DOI: 10.1007/s00223-017-0339-3. ISSN: 0171-967X. PMC: PMC5851694. PMID: 29079996.
- ↑ 14,0 14,1 Davani-Davari, Dorna; Negahdaripour, Manica; Karimzadeh, Iman; Seifan, Mostafa; Mohkam, Milad «Prebiotics: Definition, Types, Sources, Mechanisms, and Clinical Applications» (en anglès). Foods, 8, 3, 09-03-2019, pàg. 92. DOI: 10.3390/foods8030092. ISSN: 2304-8158. PMC: PMC6463098. PMID: 30857316.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Gibson, G.R.; Rastall, R.A.. Prebiotics: development and application (en anglès). Great Britain: John Wiley & Sons, Ltd, 2006. ISBN 0-470-02313-9.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Peshev, Darin; Van den Ende, Wim «Fructans: Prebiotics and immunomodulators». Journal of Functional Foods, 8, 01-05-2014, pàg. 348–357. DOI: 10.1016/j.jff.2014.04.005. ISSN: 1756-4646.
- ↑ 17,0 17,1 Olvera, Clarita; Castillo, Edmundo; Lopez Munguia, Agustin. Fructosiltransferasas, fructanas y fructosa (en espanyol), 2007.
- ↑ Sangwan, Vikas; Tomar, S.K.; Singh, R.R.B.; Singh, A.K.; Ali, Babar «Galactooligosaccharides: Novel Components of Designer Foods» (en anglès). Journal of Food Science, 76, 4, 2011-5, pàg. R103–R111. DOI: 10.1111/j.1750-3841.2011.02131.x.