Joseph Martin Kraus: diferència entre les revisions
| Línia 39: | Línia 39: | ||
[[Fitxer:Kraus grav.jpg|miniatura|Tomba de Joseph Martin Kraus a ''[[Brunnsviken]]'', Suècia]] |
[[Fitxer:Kraus grav.jpg|miniatura|Tomba de Joseph Martin Kraus a ''[[Brunnsviken]]'', Suècia]] |
||
El 16 de març de 1792 Gustau III va rebre un tret durant una [[mascarada]]<ref>L'òpera de [[Verdi]] ''[[Un ballo in maschera]]'' està basada en el llibret d'[[Eugène Scribe]] ''[[Gustave III|Gustave III, ou Le bal masqué]]'' al qual va posar música [[Daniel-François Esprit Auber|Daniel Auber]], el qua, al seu torn, està inspirat en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei [[Gustau III de Suècia]] en un ball de disfresses l'any 1792.</ref>en presència de Kraus, la qual cosa causà la mort del rei pocs dies després. Les últimes obres de Kraus inclouen la ''[[Symphonie funèbre]]'' i la ''Cantata Funerària'', creades amb motiu del servei funerari per a Gustau III. Amb diverses àries, conjunts, cors i dos moviments instrumentals extensos, interpretats per 104 participants, formen una de les músiques funeràries més completes de l'època.<ref>{{ref-llibre|autor=Sascha Wegner |editor=Axel Schröter en col·laboració amb Daniel Ortuño-Stühring|títol=Zwischen Funeral- und Passionsmusik. Die Trauerkantate für Gustav III. von Joseph Martin Kraus |lloc=Sinzig |data=2012 |isbn=978-3-89564-149-7 |pàgines=687–708|llengua=alemany}}</ref> |
El 16 de març de 1792 Gustau III va rebre un tret durant una [[mascarada]]<ref>L'òpera de [[Verdi]] ''[[Un ballo in maschera]]'' està basada en el llibret d'[[Eugène Scribe]] ''[[Gustave III|Gustave III, ou Le bal masqué]]'' al qual va posar música [[Daniel-François Esprit Auber|Daniel Auber]], el qua, al seu torn, està inspirat en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei [[Gustau III de Suècia]] en un ball de disfresses l'any 1792.</ref>en presència de Kraus, la qual cosa causà la mort del rei pocs dies després. Les últimes obres de Kraus inclouen la ''[[Symphonie funèbre]]'' i la ''Cantata Funerària'', creades amb motiu del servei funerari per a Gustau III.<ref name=Sascha">{{ref-llibre|title=Symphonien aus dem Geiste der Vokalmusik : Zur Finalgestaltung in der Symphonik im 18. und frühen 19. Jahrhundert|autor=Sascha Wagner|data = 18 de juny 2018|isbn=9783476046161|edició=1a edició|lloc=Stuttgart|oclc=1047881671|llengua=alemany|pàgines=11-40}}</ref> Amb diverses àries, conjunts, cors i dos moviments instrumentals extensos, interpretats per 104 participants, formen una de les músiques funeràries més completes de l'època.<ref>{{ref-llibre|autor=Sascha Wegner |editor=Axel Schröter en col·laboració amb Daniel Ortuño-Stühring|títol=Zwischen Funeral- und Passionsmusik. Die Trauerkantate für Gustav III. von Joseph Martin Kraus |lloc=Sinzig |data=2012 |isbn=978-3-89564-149-7 |pàgines=687–708|llengua=alemany}}</ref> |
||
Es diu que Kraus va quedar tan commocionat per la mort del seu rei, que després d'haver escrit l'estrena de la ''[[Symphonie funèbre]]''<ref |
Es diu que Kraus va quedar tan commocionat per la mort del seu rei, que després d'haver escrit l'estrena de la ''[[Symphonie funèbre]]''<ref name=Sascha"/>va emmalaltir greument i no es va recuperar mai d'aquest esforç. Va morir de [[tuberculosi]].<ref>Una malaltia que havia patit des dels seus dies d'estudiant</ref>Les restes de Kraus són enterrades a la península de Tívoli al llac [[Brunnsviken]], al nord d'Estocolm. El 1846 es va erigir un monument sepulcral amb la següent inscripció: ''Här det jordiska af Kraus, det himmelska levfer i hans toner'' („Heus aquí el terrenal de Kraus, el celestial viu als seus sons“). Ell mateix havia desitjat ser enterrat allà, ja que sovint caminava i gaudia de la zona i les seves vistes. |
||
==Producció musical== |
==Producció musical== |
||
Revisió del 11:22, 12 maig 2020
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juny 1756 Miltenberg (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 15 desembre 1792 (36 anys) Estocolm (Suècia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | Tivoliparken, Solna (en)  , Tonsättaren Joseph Martin Kraus grav 59° 22′ 29″ N, 18° 01′ 47″ E / 59.374701°N,18.02984°E |
| Mestre de capella | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Magúncia Universitat d'Erfurt |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, poeta advocat, director d'orquestra, coreògraf, crític musical |
| Activitat | ? – 1792 |
| Ocupador | Reial Acadèmia Sueca de Música |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Professors | Johann Christian Kittel i Alexander Keck (en) |
| Alumnes | John Wikmanson |
        | |
Joseph Martin Kraus (Miltenberg, 20 de juny de 1756 - Estocolm, 15 de desembre de 1792) fou un compositor alemany-suec de l'època clàssica, mestre de capella a la cort del rei suec Gustau III de Suècia. i director de la Reial Acadèmia Sueca de Música. Era conegut com "el Mozart suec",[1]i va tenir una vida molt similar a la de Mozart.
Biografia
Infantesa
Kraus va néixer a la ciutat alemanya de Miltenberg a Francònia, fill de Joseph Bernhard Kraus, secretari comarcal a l'Arquebisbat de Magúncia i Anna Dorothea Schmidt. La família del seu pare, originària d'Augsburg, tenia un petit restaurant a Weilbach, a prop d'Amorbach, mentre que la seva mare era filla del mestre d'obres de Miltenberg, Johann Martin Schmidt. Van tenir 14 fills, dels quals set van morir a la infantesa; Marianne Kraus era germana de Joseph.
Després d'una breu estada a Osterburken, la família Kraus es va traslladar el 1761 a Buchen (a l'Odenwald), on Joseph Bernhard Kraus va trobar feina com a secretari. Joseph Martin Kraus va començar la seva educaciò formal allà. Els seus primers professors de música van ser el rector de l'Escola Llatina de Buchen, Georg Joseph Pfister (1730-1807), i el cantor Bernhard Franz Wendler (1702-1782), que li van donar sobretot classes de piano i violí. Kraus va mostrar el seu talent musical a una edat primerenca. Quan tenia 12 anys, es va inscriure al seminari de música i gymnasium dels jesuïtes a Mannheim, on va estudiar literatura i música alemanya i llatina. Allà va rebre una formació musical rigorosa, especialment en tècnica del violí, i formació filològica de pare Alexander Keck (1724-1804) i el pare Anton Klein (1748-1810).
Estudis
Els pares de Kraus desitjaven que es matriculés com a estudiant de dret a la Universitat de Magúncia el 1773. Tot i això, no estava satisfet amb la situació a la universitat, i fins i tot va publicar una sàtira. Després d'un any, es va presentar a la Universitat d'Erfurt, on també va poder estudiar música. Tant la música catòlica com la protestant (luterana) florien a Erfurt, amb una rica tradició musical. Kraus aviat va descuidar els seus estudis de dret i es va centrar plenament en la música i la literatura.
Un judici de difamació contra el seu pare el va obligar a interrompre els seus estudis durant un any i a tornar a Buchen. Va passar el seu temps escrivint la seva tragèdia de tres actes Tolon i diverses obres musicals per a l'església de la ciutat de St. Oswald, inclòs un Te Deum en re major i el motet Fracto Demum Sacramento, també en re major.[2]Després d'aquesta pausa d'un any, va continuar els seus estudis de dret a la Universitat de Göttingen.[3] Tot i que el Göttinger Hainbund (el grup de poetes alemanys que va florir el 1772-74) ja no existia, Kraus se sentia molt atret per les idees d’aquest grup de poetes joves que es van dedicar gairebé fanàticament a Friedrich Gottlieb Klopstock. En aquest període Kraus va compondre un llibre recentment redescobert de 19 poemes titulat Versuch von Schäfersgedichten. Es va implicar cada cop més amb el moviment Sturm und Drang, que va influir tant en la seva escriptura com en la seva música.
,_Kellereistra%C3%9Fe_27_20170622_003.jpg)
El 1775, als dinou anys, Kraus va escriure el seu rèquiem, una de les seves primeres composicions. No hi ha manera de saber amb certesa si el jove Kraus va ser induït a compondre aquest gènere de música d'església per motius personals, o si la seva elecció podria haver estat influenciada per la seva atracció per Sturm und Drang. L’obra està plena de força dramàtica i d’idees originals, atrevides.
Després del rèquiem van arribar dos oratoris: Der Tod Jesu i Die Geburt Jesu (perdut), i el tractat musical Etwas von und über Musik: fürs Jahr 1777 (Alguna cosa sobre la música: per a l'any 1777; Frankfurt am Main 1778).[4]
L'oratori Der Tod Jesu difereix dels oratoris de molts altres compositors perquè Kraus va escriure tant la música com el text. Com a llibretista, Kraus va mostrar una sèrie d’escenes que abastaven tot l’espectre de les emocions humanes, des del dolor i la por fins a l’alegria. L'obra correspon plenament a una pregunta retòrica que ja es va plantejar al tractat de Kraus Etwas von und über Musik:
"La música de l'església no hauria de ser majoritàriament per al cor?".
("Soll die Musik in den Kirchen nicht am meisten fürs Herz sein?")
Durant la seva estada a Göttingen, Kraus havia fet amistat amb un company d'estudis suec, Carl Stridsberg, que el va convèncer perquè l'acompanyés a Estocolm per sol·licitar un càrrec a la cort del rei Gustau III.
A la cort sueca
Kraus es va traslladar a Estocolm el 1778, quan encara no tenia vint-i-dos anys. Els seus primers anys no van ser fàcils, i més d’una vegada es va plantejar tornar a casa. El seu avenç va arribar només quan es va estrenar l'òpera Proserpin el 1781. Kraus va ser nomenat segon mestre de capella, rebé del rei Gustau III de Suècia. un salari anual de 300 ducats i va ser enviat en un viatge per Europa per conèixer els teatres europeus, que va iniciar el 7 d'octubre de 1782. En aquest viatge, que el va dur a través de Dresden, Leipzig, Erfurt, Würzburg i Ratisbona amb un desviament per veure els seus pares a Viena. Va conèixer, entre d'altres, Roman Hofstetter, l'emperador Josep II, Joseph Haydn, Christoph Willibald Gluck i Antonio Salieri, Johann Georg Albrechtsberger i el príncep Miklós József Esterházy de Galántha. És aquí on es va originar la part principal de la seva música de cambra i de les seves obres simfòniques. La primera publicació compositiva de Kraus, els sis quartets de corda Op. 1, dedicats a Gustau III, foren publicats el 1784 per l’editor Johann Julius Hummel (Berlín / Amsterdam).[5]Algunes simfonies, interpretades a les corts de Regensburg o Esterháza, aparegueren sota altres noms a les impressions parisenques el 1787 i el 1788; altres foren escrites a mà a tota Europa per l’editor i copista vienès Johann Traeg.
Durant el viatge[6]via Trieste i Venècia cap a Bolonya, el compositor Giovanni Battista Martini va disposar que l'artista Antonio Pomarolli li fes un retrat. Junt amb el rei Gustau III, amb qui es va trobar al camí, va viatjar a Roma per veure al papa Pius VI. Posteriorment, va arribar a París via Nàpols, on va romandre dos anys. Després d’un viatge a Londres, on va participar en les celebracions de la Handel Commemoration, es va trobar amb els seus pares i germans una última vegada l’agost de 1786 abans de tornar a Estocolm.
A Suècia, on fou nomenat "Ordinarie Capellmästare" i director de la Reial Acadèmia de Música el 1787, les seves funcions incloïen la reorganització de la música i el teatre, a més de la composició de noves obres. Es va fer bon amic de Carl Michael Bellman i junts van escriure, entre altres coses, la cantata Fiskarstugan (1792) i la cançó d'homenatge Mozarts död ("La mort de Mozart" (1792). L’obra Dido i Enees, basada en l'obra de Kellgren Aeneas i Carthago ("Enees a Cartago"), que va ser escrit per a la inauguració del nou teatre d’òpera, i representada només set anys després de la seva mort, es considera la seva obra més gran; té una durada d’unes cinc hores en tota la seva extensió. És gegantina, amb àries, duets, conjunts, marxes, cors i ballets i pot ser vist com una òpera prewagneriana. Es va representar, entre d'altres al Teatre Estatal de Stuttgart el 2006.
El 16 de març de 1792 Gustau III va rebre un tret durant una mascarada[7]en presència de Kraus, la qual cosa causà la mort del rei pocs dies després. Les últimes obres de Kraus inclouen la Symphonie funèbre i la Cantata Funerària, creades amb motiu del servei funerari per a Gustau III.[8] Amb diverses àries, conjunts, cors i dos moviments instrumentals extensos, interpretats per 104 participants, formen una de les músiques funeràries més completes de l'època.[9]
Es diu que Kraus va quedar tan commocionat per la mort del seu rei, que després d'haver escrit l'estrena de la Symphonie funèbre[8]va emmalaltir greument i no es va recuperar mai d'aquest esforç. Va morir de tuberculosi.[10]Les restes de Kraus són enterrades a la península de Tívoli al llac Brunnsviken, al nord d'Estocolm. El 1846 es va erigir un monument sepulcral amb la següent inscripció: Här det jordiska af Kraus, det himmelska levfer i hans toner („Heus aquí el terrenal de Kraus, el celestial viu als seus sons“). Ell mateix havia desitjat ser enterrat allà, ja que sovint caminava i gaudia de la zona i les seves vistes.
Producció musical
Obres
Bertil H. van Boer divideix la música sacra de Kraus en dos períodes. El primer, del 1768 al 1777, inclou la música de Kraus escrita com a catòlic romà per als serveis catòlics. Per al segona, de 1778 a 1790, Kraus era encara catòlic, però va escriure música per als serveis luterans. A banda dels curts himnes i corals, a Suècia no hi havia gaire ús per a la música sacra. També hi havia un debat sobre el paper que hauria de jugar la música a l'església, i Kraus va participar en aquell debat escrivint tres articles sobre el tema al Stockholms Posten.
Existeixen dos catàlegs diferents de la música de Kraus, un de Karl Schreiber, Verzeichnis der Musikalischen Werke von Jos. Kraus's que dóna a cada composició un número A, i Die Werke von Joseph Martin Kraus: Systematisch-thematisches Werkverzeichnis, que dóna a cada composició un número VB, amb numeracions a la 2a edició (1998).[11]
Bertil van Boer edited modern editions for Artaria Editions,[12] recorded on four volumes of the Naxos Records complete set of Kraus symphonies, and also wrote the programme notes for those discs as well as the article on Kraus in the New Grove Dictionary of Music and Musicians. Volume 1 won the Cannes Classical Award in 1999, while Volume 2 contains world première recordings of three of Kraus's symphonies. The orchestra Concerto Köln won several prizes for its recordings on period instruments of the complete symphonies of Joseph Martin Kraus.
Estil musical
Kraus's music is characterized by sudden dramatic contrasts in register, character, and most striking of all, harmony. His contrapuntal abilities were first-rate, but his motivic development does not seem as advanced as either Mozart's or Haydn's. Compared to other contemporaries, his lyrical gifts are apparent.
Kraus's symphonies
Many of Kraus's symphonies have been lost, or attributed to other composers. Of those definitely of Kraus's authorship, only about a dozen remain. Most of Kraus's extant symphonies are in three movements, without a minuet. Most are scored for two horns and strings, many include two flutes and two oboes, while the later ones also include two bassoons and two additional horns. The musicologist Bertil van Boer identifies Kraus's Symphony in C-sharp minor as "one of only two symphonies in this key written during the eighteenth century." It was later reworked in a more 'manageable' key as Symphony in C minor, VB 142.
It is still disputed whether the symphony dedicated to Haydn was the Symphony in D major VB 143 or the Symphony in C minor VB 142. The minor key and the mood of Symphony VB 142 seem to be reminiscent of Haydn's Sturm und Drang period around 1770, comparable with his earlier minor-key works, although based on the first measures of Gluck's overture to Iphigénie en Aulide. In any case, Haydn had a very high opinion of the work. Many years after Kraus's death, Haydn remarked to a common friend, Swedish diplomat Fredrik Samuel Silverstolpe:
"The symphony he wrote here in Vienna especially for me will be regarded as a masterpiece for centuries to come; believe me, there are few people who can compose something like that."
Concert de viola de Kraus
Kraus wrote two viola concerti that were lost or attributed to other composers in his lifetime. The C-Major Concerto was attributed to Roman Hoffstetter, and both works were recently found to be Kraus's compositions and were recorded professionally by David Aaron Carpenter. ([1]) Joseph Kraus's two viola concertos and his concerto for viola, cello, and orchestra are on an Ondine CD (ODE 1193-2), which is 61 minutes long.
Música de cambra
Kraus's chamber music includes quartets, solo sonatas, and sonatas for violin and piano.
Referències
- ↑ «Music by the 'Swedish Mozart'» (en anglès). npr.org, 19-04-2006. [Consulta: 5 octubre 2011].
- ↑ (alemany) Joseph Kraus: Offen für das Unvorhersehbare. a: Die Zeit, , 27 de novembre de 2008, Núm. 49, consultat l'1 de gener de 2009
- ↑ (alemany) Ausstellung: Joseph Martin Kraus, Leben und Werk. Niedersächsische Staats- und Universitätsbibliothek, Göttingen 2006
- ↑ Matthias Luserke. Sturm und Drang. Autoren, Texte, Themen (en alemany), 1997, p. 66. ISBN 978-3-15-017602-3.
- ↑ Sascha Wegner. Ulf Bohmann, Benjamin Bunk, Elisabeth Johanna Koehn, Sascha Wegner und Paula Wojcik. „Ha! man muß die Gözen einmal beim Kopfe nehmen, sie beim Rumpfe schütteln und hohnlachen!“ Versuch über Musik und Aufklärung am Beispiel von Joseph Martin Kraus (en alemany), 2012, p. 217–241. ISBN 978-3-7705-5321-1.
- ↑ Vegeu: Hartmut Biermann: Die italienische Reise des Joseph Martin Kraus : Anmerkungen eines Kunsthistorikers. a: Friedrich Wilhelm Riedel (ed.): Joseph Martin Kraus und Italien – Beiträge zur Rezeption italienischer Kultur, Kunst und Musik im späten 18. Jahrhundert. Munic/Salzburg 1987. (Studien zur Landes- und Sozialgeschichte der Musik, volum 8). Pàg. 18-26 (alemany)
- ↑ L'òpera de Verdi Un ballo in maschera està basada en el llibret d'Eugène Scribe Gustave III, ou Le bal masqué al qual va posar música Daniel Auber, el qua, al seu torn, està inspirat en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l'any 1792.
- ↑ 8,0 8,1 Sascha Wagner. {{{títol}}} (en alemany). 1a edició, 18 de juny 2018, p. 11-40. ISBN 9783476046161. OCLC 1047881671.
- ↑ Sascha Wegner. Axel Schröter en col·laboració amb Daniel Ortuño-Stühring. Zwischen Funeral- und Passionsmusik. Die Trauerkantate für Gustav III. von Joseph Martin Kraus (en alemany), 2012, p. 687–708. ISBN 978-3-89564-149-7.
- ↑ Una malaltia que havia patit des dels seus dies d'estudiant
- ↑ van Boer, Bertil H. Joseph Martin Kraus (1756-1792) : a systematic-thematic catalogue of his musical works and source study (Thematic catalogues ; no. 26) (en anglès). Stuyvesant (N.Y.): Pendragon Press, 1998. ISBN 0-945193-69-6.
- ↑ «Works by Joseph Martin Kraus edited by Bertil van Boer for Artaria Editions». Artaria Editions. [Consulta: 10 abril 2018].
Enllaços externs
