Vés al contingut

Serralada del Mar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 4.5696938023296764e-11 km de les de Wikidata
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
{{Confusió|Serra de la Mar}}
{{indret}}
{{Indret}}
[[Fitxer:Curitiba vista serra do mar.jpg|miniatura|Conjunt de muntanyes de la serra do Mar vist des del centre de [[Curitiba]].]]
La '''serralada del Mar''' (s''erra do Mar'' en portuguès brasiler)<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0039951.xml|títol=serralada del Mar|consulta=15/04/2021|editor=encilopèdia.cat}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://viaf.org/viaf/134146153131905251851/|títol=serra do MAR|consulta=17/04/2021|editor=VIAF}}</ref> és un sistema muntanyós litoral [[Brasil|brasiler]]. S'estén al llarg de 1.500 quilòmetres, paral·lela a la costa, des de l'estat de [[Rio de Janeiro (estat)|Rio de Janeiro]] (límit est) fins a l'estat de [[Estat de Santa Catarina|Santa Catarina]] (límit sud). El punt més alt de la serralada és el Pic Major de Friburg, de 2.366 metres d'altitud, que es troba dins de la Serra dels Orgues, al terme municipal de [[Nova Friburgo]].<ref>{{Ref-web|url=http://g1.globo.com/rj/regiao-serrana/noticia/2014/11/pico-maior-em-nova-friburgo-rj-e-maior-montanha-da-serra-do-mar.html|títol=Pico Maior em Nova Friburgo, RJ, é a maior montanha da 'Serra do Mar'|consulta=13/04/2021|editor=G1 - globo.com|data=03/11/2014}}</ref>
La '''serra do Mar''' és una serralada [[Brasil|brasilera]] que s'estén al llarg de 1.500 quilòmetres paral·lela a la costa en sentit est/sud, que va des de l'estat d'[[Espírito Santo]] fins a l'estat del sud de [[Estat de Santa Catarina|Santa Catarina]].


L'efecte del [[clima]] i el [[Moviment tectònic|moviment del sòl]] han fet que la serralada tingui una constitució bastant original, amb terrenys escarpats i muntanyes d'altitud variable. Està formada majoritàriament per roques [[Cristall|cristal·lines]], com [[granit]] i [[gneis]], del [[precambrià]].<ref>{{Ref-web|url=https://escola.britannica.com.br/artigo/serra-do-Mar/483363|títol=serra do Mar|consulta=14/04/2021|editor=Escola Britannica}}</ref>
== Geografia ==
La serra do Mar passa a través de les tres regions costaneres ([[Microrregião de Caraguatatuba|nord]], [[Região Metropolitana da Baixada Santista|centre]] i [[Mesorregião do Litoral Sul Paulista|sud]]).


== Formació ==
La serra, pel cantó nord, està situada al costat del mar, com per exemple a [[Ubatuba]]. Al centre, té uns pocs quilòmetres de planes on es troben ciutats com [[Praia Grande (São Paulo)|Praia Grande]], i en direcció cap a [[Iguape]], al sud, la llargària de la plana s'eleva per unes poques desenes de quilòmetres. A l'alçada del Gran [[São Paulo]], la serra arriba a l'altura mitjana de 800 m (la ciutat de São Paulo té una altitud mitjana de 780 m).
La teoria de les plaques tectòniques indica que la creació de la serralada del Mar va tenir lloc durant l'[[Orogènesi|Orogènia]] [[Neoproterozoic|Neoproterozoica]] Brasiliana-Panafricana, que va comportar la separació del [[supercontinent]] [[Gondwana]], allunyant l'[[Àfrica]] d'[[Amèrica del Sud]].<ref>Gaucher, C. & Frimmel, Hartwig & Germs, Gerard. (2010). Tectonic events and palaeogeographic evolution of southwestern Gondwana in the Neoproterozoic and Cambrian. Neoproterozoic- Cambrian Tectonics, Global Change and Evolution: Focus on Southwestern Gondwana. 295-316.</ref><ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Marques de Almeida|nom=Fernando Flávio|article=Origem e evolução da serra do mar|publicació=Revista Brasileira de Geociências|url=http://ppegeo.igc.usp.br/index.php/rbg/article/download/11205/10667|data=juny 1998|cognom2=Dal Ré Carneiro|nom2=Celso|format=pdf}}</ref>

Té una història [[Geografia física|fisiogràfica]] molt llarga, on s'observa la conjugació de diversos esdeveniments [[Paleoclimatologia|paleoclimàtics]] en la seva [[Evolució mineral|evolució]], que van ocórrer simultàniament amb fenòmens epirogenètics. Idò, el seu origen no té a veure amb la convergència de dues plaques tectòniques, fet pel qual no se la pot considerar una ''cordillera''.<ref>{{Ref-publicació|article=Analysis of landforms, C R Twidale, Wiley, Australasia 1976, 572 pp. 432 Photographs, 424 Figures, 15 Tables, 1 Appendix. £13.50 $27.00|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/esp.3290010407|publicació=Earth Surface Processes|data=1976|issn=1931-8065|pàgines=387–388|volum=1|exemplar=4|doi=10.1002/esp.3290010407|llengua=en|nom=Denys|cognom=Brunsden}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Mapa geológico do cenozoico da região da bacia de Volta Redonda (RJ, segmento central do Rifte Continental do Sudeste do Brasil): identificação de novos grabens e ocorrências descontínuas, e caracterização de estágios tectonossedimentares|cognom=Negrão|nom5=André Pires|cognom4=Sanson|nom4=Marcel de Souza Romero|cognom3=Mello|nom3=Claudio Limeira|cognom2=Ramos|nom2=Renato Rodriguez Cabral|nom=André Pires|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S2317-48892015000200273&lng=pt&nrm=iso&tlng=pt|doi=10.1590/23174889201500020007|exemplar=2|volum=45|pàgines=273–291|issn=2317-4889|data=2015-06-XX|publicació=Brazilian Journal of Geology|cognom5=Negrão}}</ref>

== Relleu ==
És un conjunt d'escarpes farbalades que suposen el límit oriental del [[Altiplà brasiler|massís atlàntic]], orientat cap a la [[conca de Santos]]. S'estén de nord a sud pels estats de:<ref name=":0" />

* [[Rio de Janeiro (estat)|Rio de Janeiro]] (regió centre-oriental), on es presenta com un bloc de falles inclinat com al [[Punt cardinal|NNO]] en direcció al [[riu Paraíba do Sul]] i amb fortes pendents cap a la [[Baixada Fluminense]].
* [[Estat de São Paulo|São Paulo]], amb un relleu més planer, amb altures d'entre 800 i 1.200 metres.
* [[Estat de Paranà|Paranà]], on configura una cadena de muntanyes amb cims de fins 1.800 metres d'altitud.

* [[Estat de Santa Catarina|Santa Catarina]] (extrem nord), on deixa d'existir com a unitat orogràfica, ja desfeta en diverses serres i muntanyes diferenciades, totes drenades pel [[riu Itajai]].
La serralada del Mar està dividida en diferents serres menors. En destaquen, per exemple, la serra dels Orgues, de Bocaína, de les Araras o del Pilot (RJ), de Paranapiacaba o del Cafetal (SP), de la Capivara Grande, de la Graciosa o Negra (PA) i del Riu do Rastro o Geral (SC).<ref>{{Ref-llibre|títol=Os domínios de natureza no Brasil : potencialidades paisagísticas|url=https://www.worldcat.org/oclc/54069817|editorial=Ateliê Editorial|data=2003|lloc=São Paulo|isbn=85-7480-099-6|nom=Aziz Nacib|cognom=Ab'Sáber}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Ribeiro Lamego|nom=Alberto|títol=O homem e a serra|url=https://biblioteca.ibge.gov.br/visualizacao/livros/liv27286_v4.pdf|edició=2|data=1963|editorial=Instituto brasileiro de geografia e estatística|format=pdf}}</ref>

== Flora ==
[[Fitxer:Golden lion tamarin family.jpg|miniatura|Família de [[Tití lleó daurat|titís lleó daurats]], endèmics del bosc atlàntic.]]
Un dels grans valors de la Serralada del Mar són els seus [[Bosc|boscos]], coneguts com ''Mata Atlântica'' (bosc [[Oceà Atlàntic|atlàntic]]). L'espai natural del bosc atlàntic forma un cinturó d'uns 100 quilòmetres d'ample (del litoral cap a l'interior), principalment en les regions [[Regió Sud del Brasil|sud]] i [[Regió Sud-est del Brasil|sud-est]] del Brasil, on el clima és [[Clima subtropical humit|subtropical humit]], sense una [[estació seca]] i la [[pluviometria]] està dins d'un rang d'entre 1400 i 4000 mm anuals.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Mantovani|nom=Waldir|títol=Estrutura e dinâmica da floresta Atlântica na Juréia|data=1993|universitat=Universidade de São Paulo|lloc=Iguape - SP}}</ref> El sòl està compost preeminentment per latosols, [[Litosol|litosols]] i [[Podzol|podsols]].<ref>{{Ref-publicació|article=Mapeamento da vegetação e do uso do solo no Centro de Diversidade Vegetal de Cabo Frio, Rio de Janeiro, Brasil|cognom=Bohrer|nom5=Sandra Fernandes de|cognom4=Vicens|nom4=Raul Sanchez|cognom3=Cronemberger|nom3=Felipe Mendes|cognom2=Dantas|nom2=Heloisa Guinle Ribeiro|nom=Claudio Belmonte de Athayde|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S2175-78602009000100002&lng=pt&nrm=iso&tlng=pt|llengua=pt|doi=10.1590/2175-7860200960101|exemplar=1|volum=60|pàgines=1–23|issn=2175-7860|data=2009-03-XX|publicació=Rodriguésia|cognom5=Andrade}}</ref>

Els boscos van des de les [[Plana|planes]] costaneres situades a 20 m d’altitud fins a les serres altes, d'entre 1.200 i 1.500 metres de mitjana, creant un notable gradient vegetacional, d’arbustos a boscos muntanyosos ben desenvolupats de tipus humit atlàntic i amb arbres emergents de més de 30 metres d'alçada.<ref>VELOSO, H. P.; RANGEL FILHO, A. L. R.; LIMA, J. C. A. (1991). ''Classificação da vegetação brasileira, adaptada a um sistema universal.'' Rio de Janeiro: IBGE – Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística. Departamento de Recursos Naturais e Estudos Ambientais. Rio de Janeiro. 124 p.</ref> La [[vegetació]] és rica en [[lleguminoses]], [[sapotàcies]] i diverses espècies de [[lauràcies]], a més de [[bromeliàcies]], [[mirtàcies]] i [[melastomatàcies]].<ref>Silva, A. F., and H.F. LEITÃO FILHO. 1982. Composição florística e estrutura de um trecho da Mata Atlântica de encosta no Município de Ubatuba (São Paulo, Brasil). Revista Brasileira de Botânica 5:43-52.</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Canistropsis : bromélias da Mata Atlântica|url=https://www.worldcat.org/oclc/48265739|editorial=Salamandra|data=1998|lloc=[Rio de Janeiro, Brazil]|isbn=85-86796-10-7|nom=Elton M. C.|cognom=Leme}}</ref><ref>Lima, A.C. and R.R. Guedes-Bruni. 1997. Diversidade de plantas vasculares na Reserva Ecológica de Macaé de Cima. Pages 127-146 in H.C. Lima, and R.R. Guedes-Bruni, editors, Serra de Macaé de Cima: diversidade florística e conservação em Mata Atlântica. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.</ref>

== Fauna ==
[[Fitxer:Brazil-01594 - Broad-snouted Caiman (48994739478).jpg|miniatura|''[[Yacaré over|Caiman latirostris]]'', oriünd dels terrenys [[Aiguamoll|pantanosos]] del litoral sud-brasiler.]]
La serralada del Mar inclou una llarga llista d'espècies endèmiques: centenars d'[[invertebrats]], [[Ocells|aus]] (''Nemosia rourei, Dysithamnus plumbeus, Hemitriccus kaempferi'', ''Lipaugus conditus, Myrmotherula fluminensis''',''''' [[Caliptura|caliptures]], [[Batarà barbablanc|batarans barbablancs]], [[Lloret ventreblau|llorets ventreblaus]]), [[amfibis]] (''[[Brachycephalus]], [[Cycloramphus carvalhoi]], [[Scinax jureia]]''), [[rèptils]] (''Enyalius iheringii, Liolaemus lutzae, Hydromedusa maximiliani'') ''i'' [[mamífers]] ([[marmosa brasilera]], [[tití lleó daurat]], [[mona aranya llanosa meridional]]), algunes d'elles en risc d'[[extinció]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www2.ib.unicamp.br/profs/cjoly/TEMATICO/Workshop%20%c1reas%20Priorit%e1rias-1999.pdf|títol=Avaliação e ações prioritárias para a coservação da biodiversidade da mata atântica e campos sulinos.|consulta=16/04/2021|editor=Ministério do Meio Ambiente|data=1997|format=pdf}}</ref>

== Amenaces ==
Des de l'[[Colonització europea d'Amèrica|arribada dels europeus]] a [[Brasil colonial|terres brasileres]] ([[1500]]), la seva extensió s'ha reduït més del 90%.<ref name=":1" /> Només en el període [[1985]]-[[2013]] i malgrat els plans de protecció en vigor, la superfície [[Desforestació|deforestada]] va ser de 1,85 milions d'[[Hectàrea|hectàrees]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=|títol=Atlas dos remanescentes florestais da mata atlântica. Período 2012-2013|url=https://www.sosma.org.br/wp-content/uploads/2014/05/atlas_2012-2013_relatorio_tecnico_20141.pdf|data=2014|editorial=Fundação SOS Mata Atlântica
Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais|lloc=São Paulo|pàgines=28|format=pdf}}</ref> Les muntanyes de la serralada del Mar envolten [[megalòpolis]] brasileres com [[Região Metropolitana de São Paulo|São Paulo]], [[Rio de Janeiro]] o [[Curitiba]]. El [[turisme]], la [[Indústria|industrialització]] i el creixement [[Urbanística|urbanístic]] representen grans amenaces per la conservació de l'[[ecosistema]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.worldwildlife.org/ecoregions/nt0160|títol=South America: Along the Atlantic coast of southeastern and southern Brazil|consulta=16/04/2021|editor=WWF|nom=Jose Maria|cognom=C. da Silva}}</ref>

== Protecció ==
L'[[Ecoregió|ecorregió]] de la Serra do Mar ocupa una extensió superior a la de la pròpia serralada, ja que arriba als estats d'[[Estat d'Espírito Santo|Espírito Santo]] al nord i de [[Rio Grande do Sul]], al sud, que comparteix l'ecosistema de la ''mata atlântica''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=de Mattos Scaramuzza|nom=Carlos Alberto|títol=Visão da biodiversidade da ecorregião Serra do Mar|url=https://wwfbr.awsassets.panda.org/downloads/visao_conservacao_serra_do_mar.pdf|data=2004|editorial=WWF|lloc=Brasília|coautors=et al|format=pdf}}</ref> S'estan duent a terme diferents projectes de protecció de la biodiversitat, entre elles les creacions de diversos [[Parc natural|parcs naturals]], com el Parc Estatal Serra do Mar a São Paulo, '''creat l'any 1985, am'''b 332.000 ha protegides o el Parc Nacional de la [[Parc Nacional Serra da Bocaina|Serra de Bocaína]], de 104.000 ha.<ref>{{Ref-web|url=https://www.infraestruturameioambiente.sp.gov.br/fundacaoflorestal/planos-de-manejo/planos-de-manejo-planos-concluidos/plano-de-manejo-pe-serra-do-mar/|títol=Plano de manejo - P.E. Serra do Mar|consulta=17/04/2021|editor=Infraestrutura e Meio Ambiente - Governo do estado de São Paulo}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.ppi.gov.br/concessao-do-parque-nacional-da-serra-da-bocaina-rj|títol=Concessão do Parque Nacional da Serra da Bocaina - RJ|consulta=17/04/2021|editor=Governo do Brasil - Programa de parcerias de investimentos}}</ref>


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.sosma.org.br/ Fundació ''SOS Mata Atlântica''] (en portuguès brasiler).
⚫
{{Commonscat}}
* {{Link||2=http://altamontanha.com/colunas.asp?NewsID=1448 |3=Origens e evolução da Serra do Mar}}.
*[https://altamontanha.com/origens-e-evoluao-da-serra-do-mar/ Origens i evolució de la Serralada del Mar]. Revista especialitzada ''Alta Montanha'' (en portuguès brasiler).
* {{Link||2=http://www.ra-bugio.org.br/downloads/cartilha_mata_atlantica.pdf |3=Mata Atlântica: Essencial para a Vida}}
* {{Link||2=http://www.morretes.pr.gov.br/html/turismo/marumbi.htm |3=Parque Estadual Pico do Marumbi}}
* {{Link||2=http://www.toquetoquepequeno.com.br |3=Praia de Toque Toque Pequeno}}


== Referències ==
{{Autoritat}}
{{Referències}}
⚫
{{Commonscat}}{{Autoritat}}


{{ORDENA:Serra Do Mar}}
{{ORDENA:Serra Do Mar}}

Revisió del 17:31, 17 abr 2021

No s'ha de confondre amb Serra de la Mar.
Infotaula de geografia físicaSerralada del Mar
Imatge
Serra dels Orgues, estat de Rio de Janeiro
TipusSistema muntanyós i serralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaEstat de Rio de Janeiro (Brasil), São Paulo (Brasil), Estat de Paranà (Brasil) i Santa Catarina (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 21° 30′ 56″ S, 41° 24′ 46″ O / 21.51567006°S,41.41281472°O / -21.51567006; -41.41281472
B 26° 41′ 26″ S, 49° 16′ 47″ O / 26.69068587°S,49.27975925°O / -26.69068587; -49.27975925
Dades i xifres
Altitud604 m Modifica el valor a Wikidata
Mida1.500 (longitud) km
Punt més altPic Major de Friburgo Modifica el valor a Wikidata  (2.366 m Modifica el valor a Wikidata)
Patrimoni declarat pel CONDEPHAAT
Bé classificat per l'INEPAC
Història
PeríodeTriàsic Modifica el valor a Wikidata

La serralada del Mar (serra do Mar en portuguès brasiler)[1][2] és un sistema muntanyós litoral brasiler. S'estén al llarg de 1.500 quilòmetres, paral·lela a la costa, des de l'estat de Rio de Janeiro (límit est) fins a l'estat de Santa Catarina (límit sud). El punt més alt de la serralada és el Pic Major de Friburg, de 2.366 metres d'altitud, que es troba dins de la Serra dels Orgues, al terme municipal de Nova Friburgo.[3]

L'efecte del clima i el moviment del sòl han fet que la serralada tingui una constitució bastant original, amb terrenys escarpats i muntanyes d'altitud variable. Està formada majoritàriament per roques cristal·lines, com granit i gneis, del precambrià.[4]

Formació

La teoria de les plaques tectòniques indica que la creació de la serralada del Mar va tenir lloc durant l'Orogènia Neoproterozoica Brasiliana-Panafricana, que va comportar la separació del supercontinent Gondwana, allunyant l'Àfrica d'Amèrica del Sud.[5][6]

Té una història fisiogràfica molt llarga, on s'observa la conjugació de diversos esdeveniments paleoclimàtics en la seva evolució, que van ocórrer simultàniament amb fenòmens epirogenètics. Idò, el seu origen no té a veure amb la convergència de dues plaques tectòniques, fet pel qual no se la pot considerar una cordillera.[7][8]

Relleu

És un conjunt d'escarpes farbalades que suposen el límit oriental del massís atlàntic, orientat cap a la conca de Santos. S'estén de nord a sud pels estats de:[6]

  • Santa Catarina (extrem nord), on deixa d'existir com a unitat orogràfica, ja desfeta en diverses serres i muntanyes diferenciades, totes drenades pel riu Itajai.

La serralada del Mar està dividida en diferents serres menors. En destaquen, per exemple, la serra dels Orgues, de Bocaína, de les Araras o del Pilot (RJ), de Paranapiacaba o del Cafetal (SP), de la Capivara Grande, de la Graciosa o Negra (PA) i del Riu do Rastro o Geral (SC).[9][10]

Flora

Família de titís lleó daurats, endèmics del bosc atlàntic.

Un dels grans valors de la Serralada del Mar són els seus boscos, coneguts com Mata Atlântica (bosc atlàntic). L'espai natural del bosc atlàntic forma un cinturó d'uns 100 quilòmetres d'ample (del litoral cap a l'interior), principalment en les regions sud i sud-est del Brasil, on el clima és subtropical humit, sense una estació seca i la pluviometria està dins d'un rang d'entre 1400 i 4000 mm anuals.[11] El sòl està compost preeminentment per latosols, litosols i podsols.[12]

Els boscos van des de les planes costaneres situades a 20 m d’altitud fins a les serres altes, d'entre 1.200 i 1.500 metres de mitjana, creant un notable gradient vegetacional, d’arbustos a boscos muntanyosos ben desenvolupats de tipus humit atlàntic i amb arbres emergents de més de 30 metres d'alçada.[13] La vegetació és rica en lleguminoses, sapotàcies i diverses espècies de lauràcies, a més de bromeliàcies, mirtàcies i melastomatàcies.[14][15][16]

Fauna

Caiman latirostris, oriünd dels terrenys pantanosos del litoral sud-brasiler.

La serralada del Mar inclou una llarga llista d'espècies endèmiques: centenars d'invertebrats, aus (Nemosia rourei, Dysithamnus plumbeus, Hemitriccus kaempferi, Lipaugus conditus, Myrmotherula fluminensis, caliptures, batarans barbablancs, llorets ventreblaus), amfibis (Brachycephalus, Cycloramphus carvalhoi, Scinax jureia), rèptils (Enyalius iheringii, Liolaemus lutzae, Hydromedusa maximiliani) i mamífers (marmosa brasilera, tití lleó daurat, mona aranya llanosa meridional), algunes d'elles en risc d'extinció.[17]

Amenaces

Des de l'arribada dels europeus a terres brasileres (1500), la seva extensió s'ha reduït més del 90%.[17] Només en el període 1985-2013 i malgrat els plans de protecció en vigor, la superfície deforestada va ser de 1,85 milions d'hectàrees.[18] Les muntanyes de la serralada del Mar envolten megalòpolis brasileres com São Paulo, Rio de Janeiro o Curitiba. El turisme, la industrialització i el creixement urbanístic representen grans amenaces per la conservació de l'ecosistema.[19]

Protecció

L'ecorregió de la Serra do Mar ocupa una extensió superior a la de la pròpia serralada, ja que arriba als estats d'Espírito Santo al nord i de Rio Grande do Sul, al sud, que comparteix l'ecosistema de la mata atlântica.[20] S'estan duent a terme diferents projectes de protecció de la biodiversitat, entre elles les creacions de diversos parcs naturals, com el Parc Estatal Serra do Mar a São Paulo, creat l'any 1985, amb 332.000 ha protegides o el Parc Nacional de la Serra de Bocaína, de 104.000 ha.[21][22]

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ «serralada del Mar». encilopèdia.cat. [Consulta: 15 abril 2021].
  2. ↑ «serra do MAR». VIAF. [Consulta: 17 abril 2021].
  3. ↑ «Pico Maior em Nova Friburgo, RJ, é a maior montanha da 'Serra do Mar'». G1 - globo.com, 03-11-2014. [Consulta: 13 abril 2021].
  4. ↑ «serra do Mar». Escola Britannica. [Consulta: 14 abril 2021].
  5. ↑ Gaucher, C. & Frimmel, Hartwig & Germs, Gerard. (2010). Tectonic events and palaeogeographic evolution of southwestern Gondwana in the Neoproterozoic and Cambrian. Neoproterozoic- Cambrian Tectonics, Global Change and Evolution: Focus on Southwestern Gondwana. 295-316.
  6. ↑ 6,0 6,1 Marques de Almeida, Fernando Flávio; Dal Ré Carneiro, Celso «Origem e evolução da serra do mar» (pdf). Revista Brasileira de Geociências, juny 1998.
  7. ↑ Brunsden, Denys «Analysis of landforms, C R Twidale, Wiley, Australasia 1976, 572 pp. 432 Photographs, 424 Figures, 15 Tables, 1 Appendix. £13.50 $27.00» (en anglès). Earth Surface Processes, 1, 4, 1976, pàg. 387–388. DOI: 10.1002/esp.3290010407. ISSN: 1931-8065.
  8. ↑ Negrão, André Pires; Ramos, Renato Rodriguez Cabral; Mello, Claudio Limeira; Sanson, Marcel de Souza Romero; Negrão, André Pires «Mapa geológico do cenozoico da região da bacia de Volta Redonda (RJ, segmento central do Rifte Continental do Sudeste do Brasil): identificação de novos grabens e ocorrências descontínuas, e caracterização de estágios tectonossedimentares». Brazilian Journal of Geology, 45, 2, 2015-06-XX, pàg. 273–291. DOI: 10.1590/23174889201500020007. ISSN: 2317-4889.
  9. ↑ Ab'Sáber, Aziz Nacib. Os domínios de natureza no Brasil : potencialidades paisagísticas. São Paulo: Ateliê Editorial, 2003. ISBN 85-7480-099-6. 
  10. ↑ Ribeiro Lamego, Alberto. O homem e a serra (pdf). 2. Instituto brasileiro de geografia e estatística, 1963. 
  11. ↑ Mantovani, Waldir. Estrutura e dinâmica da floresta Atlântica na Juréia (tesi). Iguape - SP: Universidade de São Paulo, 1993. 
  12. ↑ Bohrer, Claudio Belmonte de Athayde; Dantas, Heloisa Guinle Ribeiro; Cronemberger, Felipe Mendes; Vicens, Raul Sanchez; Andrade, Sandra Fernandes de «Mapeamento da vegetação e do uso do solo no Centro de Diversidade Vegetal de Cabo Frio, Rio de Janeiro, Brasil» (en portuguès). Rodriguésia, 60, 1, 2009-03-XX, pàg. 1–23. DOI: 10.1590/2175-7860200960101. ISSN: 2175-7860.
  13. ↑ VELOSO, H. P.; RANGEL FILHO, A. L. R.; LIMA, J. C. A. (1991). Classificação da vegetação brasileira, adaptada a um sistema universal. Rio de Janeiro: IBGE – Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística. Departamento de Recursos Naturais e Estudos Ambientais. Rio de Janeiro. 124 p.
  14. ↑ Silva, A. F., and H.F. LEITÃO FILHO. 1982. Composição florística e estrutura de um trecho da Mata Atlântica de encosta no Município de Ubatuba (São Paulo, Brasil). Revista Brasileira de Botânica 5:43-52.
  15. ↑ Leme, Elton M. C.. Canistropsis : bromélias da Mata Atlântica. [Rio de Janeiro, Brazil]: Salamandra, 1998. ISBN 85-86796-10-7. 
  16. ↑ Lima, A.C. and R.R. Guedes-Bruni. 1997. Diversidade de plantas vasculares na Reserva Ecológica de Macaé de Cima. Pages 127-146 in H.C. Lima, and R.R. Guedes-Bruni, editors, Serra de Macaé de Cima: diversidade florística e conservação em Mata Atlântica. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Avaliação e ações prioritárias para a coservação da biodiversidade da mata atântica e campos sulinos.» (pdf). Ministério do Meio Ambiente, 1997. [Consulta: 16 abril 2021].
  18. ↑ Atlas dos remanescentes florestais da mata atlântica. Período 2012-2013 (pdf). São Paulo: Fundação SOS Mata Atlântica Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais, 2014, p. 28. 
  19. ↑ C. da Silva, Jose Maria. «South America: Along the Atlantic coast of southeastern and southern Brazil». WWF. [Consulta: 16 abril 2021].
  20. ↑ de Mattos Scaramuzza, Carlos Alberto [et al.].. Visão da biodiversidade da ecorregião Serra do Mar (pdf). Brasília: WWF, 2004. 
  21. ↑ «Plano de manejo - P.E. Serra do Mar». Infraestrutura e Meio Ambiente - Governo do estado de São Paulo. [Consulta: 17 abril 2021].
  22. ↑ «Concessão do Parque Nacional da Serra da Bocaina - RJ». Governo do Brasil - Programa de parcerias de investimentos. [Consulta: 17 abril 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada del Mar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serralada_del_Mar&oldid=26990259»