Josep I de Portugal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
+ref
Línia 2: Línia 2:
'''Josep I de Portugal''' dit “'''el Reformador'''” ([[Lisboa]], [[1714]] - ibídem, [[24 de febrer]] de [[1777]]) fou [[príncep de Brasil]] (1714 – [[1750]]) i [[rei de Portugal]] (1750 – [[1777]]).
'''Josep I de Portugal''' dit “'''el Reformador'''” ([[Lisboa]], [[1714]] - ibídem, [[24 de febrer]] de [[1777]]) fou [[príncep de Brasil]] (1714 – [[1750]]) i [[rei de Portugal]] (1750 – [[1777]]).


== Família ==
== Orígens ==
Tercer fill de [[Joan V de Portugal]] i de la seva esposa, [[Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)|Maria Anna d'Àustria]]. Per línia materna era net de [[Leopold I d'Àustria]] i fou el germà gran del futur rei [[Pere III de Portugal]].
Va néixer a [[Lisboa]] el [[6 de juny]] de [[1714]], el tercer fill de [[Joan V de Portugal]] i de la seva esposa, [[Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)|Maria Anna d'Àustria]].<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.arqnet.pt/dicionario/jose1.html|títol=D. José I|consulta=9 agost 2021|llengua=portuguès|editor=João Romano Torres - Manuel Amaral|data=1904-1915/2000-2015|obra=Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico}}</ref> Per línia materna era net de [[Leopold I d'Àustria]] i fou el germà gran del futur rei [[Pere III de Portugal]].


Just en néixer, fou nomenat príncep de Brasil, i per tant hereu al regne, per la mort del seu germà gran i primogènit del seu pare [[Pere de Bragança]].
El [[19 de gener]] de [[1729]] Josep I es va casar a [[Elvas]] amb la infanta [[Espanya|espanyola]], [[Maria Anna Victòria de Borbó]], filla del rei [[Felip V d'Espanya]] i d'[[Isabel de Farnesi]], i germana major de la futura esposa del rei [[Ferran VI d'Espanya]], Bàrbara. Mariana estimava la música i la caça però va ser sempre una dona seriosa, a la qual no li agradaven els assumptes del rei i que no tenia complexos a manifestar aquest desgrat en públic. El matrimoni va tenir quatre filles:
* La reina [[Maria I de Portugal]] ([[1734]] – [[1816]]), casada el [[1760]] amb el seu oncle [[Pere III de Portugal|Pere III]].
* La infanta [[Maria Anna de Bragança]] ([[1736]] – [[1813]]).
* La infanta [[Maria Dorotea de Bragança]] ([[1739]] – [[1771]]).
* La infanta [[Maria Beneta de Bragança]] ([[1746]] – [[1829]]), casada el [[1777]] amb el seu cosí, l'infant [[Josep II de Bragança]].


== Regnat ==
== Hereu al tron i ascens a la corona ==
Amb 35 anys, el 7 de setembre de 1750, després de la mort del seu pare, fou aclamat com a rei i va accedir al tron portuguès.<ref name=":0" /> Gairebé immediatament va deixar el poder en mans de [[Sebastian de Melo]], [[Marquès de Pombal]]. La història del regnat de Josep I és en realitat la història del propi ''de Melo''.
El [[1714]], just en néixer, fou nomenat príncep de Brasil, i per tant hereu al regne, per la mort del seu germà gran i primogènit del seu pare [[Pere de Bragança]].

Va arribar al tron portuguès als 35 anys i gairebé immediatament va deixar el poder en mans de [[Sebastian de Melo]], [[Marquès de Pombal]]. La història del regnat de Josep I és en realitat la història del propi ''de Melo''.


El poderós marquès va supervisar tots els aspectes de la política econòmica, social i colonial, amb la intenció de fer que [[Portugal]] es convertís en un rival per a les altres potències europees, així com per a preservar el seu propi estatus de poder. Una conspiració de nobles va intentar assassinar al rei i al marquès, el que va permetre que ''de Melo'' expulsés als [[jesuïtes]] de Portugal l'any [[1759]], guanyant el control sobre l'educació pública i les terres de l'església. El regnat de Josep I va estar marcat pel [[terratrèmol de Lisboa]] l'[[1 de novembre]] de [[1755]]. Més de 100.000 persones van perdre la vida per culpa del sisme. El terratrèmol va fer que el rei desenvolupés una forta [[claustrofòbia]] i ja no es va sentir còmode vivint entre quatre parets. Per això, va traslladar la cort reial a un car complex de tendes localitzades als turons d'[[Ajuda (Lisboa)|Ajuda]]. La capital es va reconstruir però a un cost molt elevat.
El poderós marquès va supervisar tots els aspectes de la política econòmica, social i colonial, amb la intenció de fer que [[Portugal]] es convertís en un rival per a les altres potències europees, així com per a preservar el seu propi estatus de poder. Una conspiració de nobles va intentar assassinar al rei i al marquès, el que va permetre que ''de Melo'' expulsés als [[jesuïtes]] de Portugal l'any [[1759]], guanyant el control sobre l'educació pública i les terres de l'església. El regnat de Josep I va estar marcat pel [[terratrèmol de Lisboa]] l'[[1 de novembre]] de [[1755]]. Més de 100.000 persones van perdre la vida per culpa del sisme. El terratrèmol va fer que el rei desenvolupés una forta [[claustrofòbia]] i ja no es va sentir còmode vivint entre quatre parets. Per això, va traslladar la cort reial a un car complex de tendes localitzades als turons d'[[Ajuda (Lisboa)|Ajuda]]. La capital es va reconstruir però a un cost molt elevat.
Línia 20: Línia 14:
Amb la mort de Josep I el [[1777]], el tron va passar a la seva filla, [[Maria I de Portugal]] i el govern de ferro del marquès de Pombal va arribar a la seva fi.
Amb la mort de Josep I el [[1777]], el tron va passar a la seva filla, [[Maria I de Portugal]] i el govern de ferro del marquès de Pombal va arribar a la seva fi.


== Matrimoni ==
{{Inicia taula}}
Per sol·licitud del seu pare, el [[1729]] es va casar amb la infanta [[Maria Anna Victòria d'Espanya|Maria Anna Victòria de Borbó]], filla de [[Felip V d'Espanya]] i d'[[Isabel Farnese]].<ref name=":02">{{Ref-llibre|cognom=Hargreaves-Mawdsley|nom=W. N.|títol=Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History|url=https://books.google.es/books?id=ZxyvCwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=1979|editorial=The Macmillan Press|lloc=Londres|pàgines=65|isbn=978-1-349-01805-5}}</ref> Es pactà un doble matrimoni, l'altre va ser el de la seva germana [[Maria Bàrbara de Bragança|Maria Bàrbara]] amb el futur [[Ferran VI d'Espanya|Ferran VI]]. El matrimoni es va celebrar per poders alhora a [[Elvas]], per la part portuguesa, i a [[Badajoz]], per l'espanyola, i el [[19 de gener]] de 1729 la seva esposa entrà a Portugal.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Newitt|nom=Malyn|títol=The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910|url=https://books.google.es/books?id=JQ21DwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=2019|editorial=Reaktion Books|lloc=Londres|pàgines=135|isbn=978-1-78914-005-7}}</ref><ref name=":03">{{Ref-llibre|cognom=Hargreaves-Mawdsley|nom=W. N.|títol=Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History|url=https://books.google.es/books?id=ZxyvCwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=1979|editorial=The Macmillan Press|lloc=Londres|pàgines=65|isbn=978-1-349-01805-5}}</ref> L'acord va comportar la fi d'anys de confrontació entre els dos països i va afavorir la política de neutralitat del monarca portuguès.<ref name=":12">{{Ref-llibre|cognom=Newitt|nom=Malyn|títol=The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910|url=https://books.google.es/books?id=JQ21DwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=2019|editorial=Reaktion Books|lloc=Londres|pàgines=135|isbn=978-1-78914-005-7}}</ref>

El matrimoni va tenir 8 fills, dels quals van arribar a la maduresa 4 filles:<ref name=":04">{{Ref-llibre|cognom=Hargreaves-Mawdsley|nom=W. N.|títol=Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History|url=https://books.google.es/books?id=ZxyvCwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=1979|editorial=The Macmillan Press|lloc=Londres|pàgines=65|isbn=978-1-349-01805-5}}</ref>

* [[Maria I de Portugal|Maria]] (1734-1816), reina de Portugal, casada amb el seu oncle, Pere III.
* [[Maria Anna de Bragança|Maria Anna]] (1736-1813), infanta.
* [[Maria Dorotea de Bragança|Maria Dorotea]] (1739-1771), infanta.
* [[Maria Beneta de Bragança|Maria Beneta]] (1746-1829), princesa del Brasil, casada amb el seu cosí, [[Josep de Bragança|Josep]].

== Referències ==
{{Referències}}{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol = [[Rei de Portugal]] | abans = [[Joan V de Portugal|Joan V ''el Magnànim'']] | després = [[Maria I de Portugal|Maria I ''la Pietosa'']]<br />amb [[Pere III de Portugal]] | anys = [[1750]] – [[1777]]}}
{{Filera de successions|títol = [[Rei de Portugal]] | abans = [[Joan V de Portugal|Joan V ''el Magnànim'']] | després = [[Maria I de Portugal|Maria I ''la Pietosa'']]<br />amb [[Pere III de Portugal]] | anys = [[1750]] – [[1777]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}

Revisió del 22:43, 9 ago 2021

Infotaula de personaJosep I de Portugal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1714 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1777 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora Modifica el valor a Wikidata
Sobirà de Portugal
1750 – 1777
Gran Mestre de l'Orde de la Torre i Espasa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsO Reformador Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Anna Victòria de Borbó (1732–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria I de Portugal, Maria Dorotea de Bragança, Maria Anna de Bragança, Maria Beneta de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan V de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Bàrbara de Bragança, Alexandre de Bragança, Pere de Bragança, Pere III de Portugal, Gaspar de Bragança, Antoni de Bragança, Josep de Bragança i Carles de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9690169 Modifica el valor a Wikidata

Josep I de Portugal dit “el Reformador” (Lisboa, 1714 - ibídem, 24 de febrer de 1777) fou príncep de Brasil (1714 – 1750) i rei de Portugal (1750 – 1777).

Orígens

Va néixer a Lisboa el 6 de juny de 1714, el tercer fill de Joan V de Portugal i de la seva esposa, Maria Anna d'Àustria.[1] Per línia materna era net de Leopold I d'Àustria i fou el germà gran del futur rei Pere III de Portugal.

Just en néixer, fou nomenat príncep de Brasil, i per tant hereu al regne, per la mort del seu germà gran i primogènit del seu pare Pere de Bragança.

Regnat

Amb 35 anys, el 7 de setembre de 1750, després de la mort del seu pare, fou aclamat com a rei i va accedir al tron portuguès.[1] Gairebé immediatament va deixar el poder en mans de Sebastian de Melo, Marquès de Pombal. La història del regnat de Josep I és en realitat la història del propi de Melo.

El poderós marquès va supervisar tots els aspectes de la política econòmica, social i colonial, amb la intenció de fer que Portugal es convertís en un rival per a les altres potències europees, així com per a preservar el seu propi estatus de poder. Una conspiració de nobles va intentar assassinar al rei i al marquès, el que va permetre que de Melo expulsés als jesuïtes de Portugal l'any 1759, guanyant el control sobre l'educació pública i les terres de l'església. El regnat de Josep I va estar marcat pel terratrèmol de Lisboa l'1 de novembre de 1755. Més de 100.000 persones van perdre la vida per culpa del sisme. El terratrèmol va fer que el rei desenvolupés una forta claustrofòbia i ja no es va sentir còmode vivint entre quatre parets. Per això, va traslladar la cort reial a un car complex de tendes localitzades als turons d'Ajuda. La capital es va reconstruir però a un cost molt elevat.

Amb la mort de Josep I el 1777, el tron va passar a la seva filla, Maria I de Portugal i el govern de ferro del marquès de Pombal va arribar a la seva fi.

Matrimoni

Per sol·licitud del seu pare, el 1729 es va casar amb la infanta Maria Anna Victòria de Borbó, filla de Felip V d'Espanya i d'Isabel Farnese.[2] Es pactà un doble matrimoni, l'altre va ser el de la seva germana Maria Bàrbara amb el futur Ferran VI. El matrimoni es va celebrar per poders alhora a Elvas, per la part portuguesa, i a Badajoz, per l'espanyola, i el 19 de gener de 1729 la seva esposa entrà a Portugal.[3][4] L'acord va comportar la fi d'anys de confrontació entre els dos països i va afavorir la política de neutralitat del monarca portuguès.[5]

El matrimoni va tenir 8 fills, dels quals van arribar a la maduresa 4 filles:[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 «D. José I» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 9 agost 2021].
  2. Hargreaves-Mawdsley, W. N.. Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History (en anglès). Londres: The Macmillan Press, 1979, p. 65. ISBN 978-1-349-01805-5. 
  3. Newitt, Malyn. The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910 (en anglès). Londres: Reaktion Books, 2019, p. 135. ISBN 978-1-78914-005-7. 
  4. Hargreaves-Mawdsley, W. N.. Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History (en anglès). Londres: The Macmillan Press, 1979, p. 65. ISBN 978-1-349-01805-5. 
  5. Newitt, Malyn. The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910 (en anglès). Londres: Reaktion Books, 2019, p. 135. ISBN 978-1-78914-005-7. 
  6. Hargreaves-Mawdsley, W. N.. Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History (en anglès). Londres: The Macmillan Press, 1979, p. 65. ISBN 978-1-349-01805-5. 


Precedit per:
Joan V el Magnànim
Rei de Portugal
17501777
Succeït per:
Maria I la Pietosa
amb Pere III de Portugal
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep I de Portugal