Sistema alimentari sostenible: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
Línia 75: Línia 75:


==== Redisseny institucional ====
==== Redisseny institucional ====
Tot i el reconeixement de la necessitat d'una transició, les persones encarregades de prendre decisions a l'hora de l'elaboració de noves politiques per servir a aquest fi es troben amb sèries dificultats.<ref name=":8">{{Ref-publicació|article=A Sustainability Compass for policy navigation to sustainable food systems|nom=Aniek|nom5=Anneleen|cognom4=Forkman|nom4=Björn|cognom3=Achterbosch|nom3=Thom|cognom2=Zurek|nom2=Monika|cognom=Hebinck|llengua=en|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2211912421000559|doi=10.1016/j.gfs.2021.100546|volum=29|pàgines=100546|pmid=34178596|pmc=PMC8204684|issn=2211-9124|data=2021-06-01|publicació=Global Food Security|cognom5=Kuijsten}}</ref> Sobretot degut a que els sistemes alimentaris son molt complexos i la seva legislació involucra dominis molt diversos de caire legislatiu i judicial.<ref>{{Ref-publicació|article=Taking Complexity in Food Systems Seriously: An Interdisciplinary Analysis|cognom=Foran|nom5=Andy|cognom4=Wanjura|nom4=Wolf J.|cognom3=Williams|nom3=Liana J.|cognom2=Butler|nom2=James R. A.|nom=Tira|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305750X14000965|llengua=en|doi=10.1016/j.worlddev.2014.03.023|volum=61|pàgines=85–101|issn=0305-750X|data=2014-09-01|publicació=World Development|cognom5=Hall}}</ref><ref name=":8" /> És per això que molt autors proposen el que s'anomena la teoria de la brúixola de sostenibilitat.<ref>{{Ref-publicació|article=Sustainability Indicators of Iran’s Developmental Plans: Application of the Sustainability Compass Theory|cognom=Mahdei|nom5=Steven|cognom4=Azadi|nom4=Hossein|cognom3=Taheri|nom3=Fatemeh|cognom2=Pouya|nom2=Mehrdad|nom=Karim Naderi|url=https://www.mdpi.com/2071-1050/7/11/14647|llengua=en|doi=10.3390/su71114647|exemplar=11|volum=7|pàgines=14647–14660|data=2015-11|publicació=Sustainability|cognom5=Van Passel}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Making ‘Soft’ Economics a ‘Hard Science’: Planning Governance for Sustainable Development Through a Sustainability Compass|url=https://doi.org/10.1007/978-3-030-39609-1_8|editorial=Springer International Publishing|data=2020|lloc=Cham|isbn=978-3-030-39609-1|pàgines=103–133|doi=10.1007/978-3-030-39609-1_8|llengua=en|nom=Maurizio|cognom=Sajeva|nom2=Mark|cognom2=Lemon|nom3=Andrew|cognom3=Mitchell}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=COMPASS to Sustainability|url=https://doi.org/10.1007/3-540-33247-2_5|editorial=Springer|data=2006|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-540-33247-3|pàgines=37–44|doi=10.1007/3-540-33247-2_5|llengua=en|nom=Michael|cognom=Kuhndt|nom2=Justus|cognom2=von Geibler}}</ref> Una teoria segons la qual

==== Redisseny agricultural ====
==== Redisseny agricultural ====

=== Paper dels organismes modificats genèticament (OMG) ===
=== Paper dels organismes modificats genèticament (OMG) ===
== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:30, 24 nov 2021

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari ManelMoliner hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Un sistema alimentari sostenible és aquell capaç de generar i distribuir aliments i nutrients d'una manera sostenible ecònomicament, socialment i ecològicament de forma que la producció i benefici de les generacions futures no queda compromesa.

Un sistema alimentari esta format per una xarxa d'elements interconectats que va des de les industries productores com l'agricultura, la ramaderia i la pesca, tot passant pels medis de procesament i distrubució dels aliments fins a arribar al consumidor directe d'aquests.[1] En un sistema alimentari sostenible l'objectiu és estructurar tot els elements d'aquesta xarxa per a que sigui capaç de produir i fer arribar aliments a la totalitat de la població alhora que el procés provoca un creixement de l'economia i té un impacte positiu o neutral amb el medi ambient. El canvi cap a una producció d'aliment sostenible podria ajudar a paliar parcialment efectes del canvi climàtic i assegurar la producció contra les conseqüències d'aquest.[2]

Descripció

Un sistema alimentari simplement engloba una cadena d'activitats que va des de la producció d'aliment fins al tractament dels residus generats per la seva consumició passant per tot el procés d'embalatge, processament industrial, distribució i més. Un sistema alimentari sostenible és quelcom més complex que comporta certs matissos en com aquest processos es gestionen i organitzen per tal d'asolir certs criteris de sostenibilitat. En general hi ha consens en aquests criteris, basant-se en la descripció donada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) s'entèn com a sistema alimentari sostenible aquell capaç d'entregar menjar segur i nutritiu a la població tot sent respectuós amb els principis socials, econòmics i ecològics de les futures generacions per tal que puguin seguir generant aliments segurs i nutritius per a la seva població.[1]

Sostenibilitat Econòmica

La sostenibilitat econòmica en sistema alimentari sostenible radica en la capacitat de treure benefici ecònomic per part d'aquells productors, distribuidors i altres treballadors que formen part de la xarxa del sistema alimentari. També inclou que aquest benefici sigui repartir de forma justa entre els participants i que l'estructura que forma tot el sistema alimentari sigui capaç de produir més diners i béns dels que necessita.[3]

Sostenibilitat Social

La sostenibilitat social fa referència a que el funcionament del sistema alimentari proporciona béns per tots els individus de la societat sense malmetre la igualtat social dins i entre poblacions, ara i en un futur. Un sistema alimentari sostenible socialment lluita per la distribució igualitaria dels aliments entre totes les diferents persones de manera que cubreix les necessitats bàsiques de totes les poblacions sense malmetre-les. També garanteix que la producció alimentaria no comporta esclavitud ni opressió cap a cap població o grup de persones, més aviat tot el contrari, ha de contribuir a construir una societat més justa i en la que els beneficis obtinguts de la producció d'aliments són distribuits equitativament entre tots els membres de les diferents poblacions humanes.[4]

Sostenibilitat Ecològica

La producció d'aliments consumeix recursos de l'ecosistema que la sosté. L'aire, l'aigua, el sòl i les espècies que viuen en els diversos ecosistemes, es veuen afectades, en major o menor mesura segons l'escalai mitjans de producció, pel sistema alimentari, alhora sostenen el propi sistema i ens permeten la nostra subsistència. Un desgast continu comporta arribar a un punt de pocs recursos disponibles on és impossible mantenir els nivells de producció i és més complicat aconseguir aliments.

La sostenibilitat ecològica cerca establir un sistema de producció respectuós amb el medi que l'envolta i capaç de no superar la capacitat de recuperació d'aquest. També es té com a objectiu l'evolució del sistema alimentari cap a un més resilient, capaç d'assegurar certs nivells de producció en moments de sequera i condicions ambientals adverses. Actualment, amb el canvi climàtic, la sostenibilitat ecòlogica s'ha ficat en el centre com a objectiu a assolir. Diversos estudis han vist que la producció alimentaria genera fins a un 28 % de gasos d'efecte hivernacle.[5]

Recursos en la producció alimentària

Durant l'últim segle la produccó i accesibilitat als aliments per part de la població han patit una revolució a escala global, influenciada per la industralització dels processos i l'aplicació de noves tecnologies i tècniques. Això ha permés arribar a uns nivells de producció capaços de generar quantitats d'aliments elevades a un preu baix, aconseguint-se així que gran part de la població arribés a nivells de nutrició saludables i, fins i tot, en les zones més riques del planeta, escollir dins d'una oferta molta ample[6]. La producció alimentaria però, necessita de certs recursos fínits però renovables. Actualment, degut a les tècniques utilitzades, els aliments produits i com els produim, a més de causes externes al propi sistema alimentari,la disponibilitat d'aquests recursos es troba amençada[7].

Sòl

Recursos Hídrics

Afeccions en la disponibilitat dels recursos

Canvi Climàtic

Creixement demogràfic

Canvis en la demanda

Tipus de sistemes alimentaris

Existeixen, com en tot procés, diverses maneres de seguir la cadena d'activitats que conformen el sistema alimentari, ja que no hi ha una única forma de produir, de comercialitzar o de consumir aliments. A més, aquestes formes han anat canviant al llarg de la història. A inicis del S.XIX es va donar una tecnificació del procés, fet que, junt la logística del procés capitalista (i marxista ortodox), van permetre la transició d'un model campesí a un model agroindustrial. No obstant, personatges com Leach i Pimentel, entre d'altres, defensaven la revalorització del model campesí, creien que aquest es tractava d'un model logístic diferent i no pas una part del que era llavors el nou sistema agroindustrial.[8]

Un model campesí és un sistema tancat de nutrients i energia en el que s'arriba a un equilibri sense necessitat d'un aport extern, i el seu mercat es basa en l'autoconsum tant a nivell local com regional. A diferència del primer, el model agroindustrial es tracta d'un sistema obert, ja que per arribar a un equilibri són necessàries aportacions tant nutritives i energètiques com econòmiques externes, i en aquest cas el mercat es basa en l'exportació.[8]

L'exportació d'aliments porta a la globalització del sistema fent que hi hagi disponibilitat de tot tipus d'aliment, almenys pels països desenvolupats del primer món.[9]Aquesta homogeneïtzació ha sigut causa de l'extinció de gran quantitat de produccions locals i conseqüentment, de la desaparició de varietats vegetals i animals.

Els sistemes alimentaris, cada cop més, es regeixen segons les exigències marcades per l'economia de mercat, les empreses multinacionals són les que concentren el negoci i segueixen La Llei de l'Oferta i la Demanda. Aquests fets fan que el lloc geogràfic de producció d'un aliment tingui cada cop menys a veure amb el lloc de consum.[9] L'escala del sistema pren rellevància i segons la relació establerta entre els productors que inicien el procés i aquells que són la cua del mateix, els consumidors, trobem una possible classificació dels diferents tipus de sistemes alimentaris.[10]

Tradicional

Orgànic

Intensiu

Estat actual dels diferents sistemes alimentaris

Països desenvolupats

Països en vies de desenvolupament

Problemàtica dels sistemes alimentaris convencionals

Avui en dia els sistemes que han acabat dominant el mercat han estat aquells que han fet servir mètodes industrialitzats amb l'objectiu de maximitzar l'economia d'escala. Els anomenats sistemes alimentaris convencionals son aquells que tenen com a imperatiu l'eficiència operacional i tot el que se'n deriva d'aquest objectiu prioritari. Tot i que els efectes d'aquest model tenen conseqüències en l'àmbit social, econòmic i medioambiental, el que ha arribat a posicionar-se d'entre els principals objectius de la unió europea[1] és el problema de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i l'impacte en el medi ambient.

Els símptomes més greus que s'han diagnosticat i que fan que els sistemes alimentaris convencionals no siguin sostenibles son sobretot l'esgotament dels recursos naturals i l'impacte sobre l'ecosistema.

Pel que fa als recursos, són molt variats i es podrien resumir en energia, aigua, nutrients i la pròpia terra llaurable.[11]En el cas de l'energia, és evident que l'ús de combustibles fòssils és el que ha permès tota la mecanització e industrialització de tant l'agricultura com la ramaderia. Segons la FAO,[12] el 30% del consum d'energia primària mundial pertany al sector de l'alimentació. Concretament, dins del sistema alimentari actual, la part de l'agricultura (incloent la part de conreu i cria d'animals) és la fase que més energia consum en tot el sistema, arribant a ser responsable de gairabé un terç del consum d'energia total de la cadena de subministrament d'aliments.[13] Des del punt de vista hídric, els cultius necessiten de una irrigació constant, i aquesta necessitat de grans quantitats d'aigua arriba a ser un 70% de tot l'ús d'aigua dolça a escala global.[14] La principal preocupació llavors és el fet que els aqüífers d'on s'extreu aquest recurs no es reomplen a una velocitat suficient com per igualar la velocitat d'extracció i en conseqüència esdevé un recurs no-renovable. Aquest és un dels motius perquè en els últims anys s'ha estat parlant de la crisi de l'aigua. Ara bé, si parlem dels nutrients que es fan servir per l'obtenció dels aliments, els més destacables són les problemàtiques relacionades amb el fostat, potassi i amoníac usats en la fabricació de fertilitzants. En el cas del fosfat i el potassi, provenen d'un numero finit de minerals i, per tant, un altre recurs no renovable.[15] Mentre que el cas de l'amoníac és particular, ja que s'obté mitjaçant el procés Haber-Bosch, on l'input d'energia principal prové del gas natural i carbó entre d'altres.[16] En definitiva, els processos per tal d'aconseguir aquests components pels fertilitzants encara s'obtenen mitjaçant l'ús de combustibles fòssils i no es poden considerar sostenibles com a tal. Finalment, un dels elements que més pateix durant tota la cadena de producció d'aliments dins del sistema alimentari és el propi terra.[17] L'erosió és la principal adversitat a la que fa front el terra cultivable en l'àmbit agricultural. Segons la FAO, el ritme d'erosió del terra conreable a nivell mundial ha arribat a ser de 8-9 M ha/any, havent afectat ja a 2000 milions d'hectàrees.[18]

A nivell del medi ambient, els aspectes que més es mencionen quan parlem dels efectes que tenen els sistemes alimentaris son: producció de gasos d'efecte hivernacle, eutrofització i pèrdua de la biodiversitat. En primer lloc, els sistemes actuals de producció d'aliments contribueixen al canvi climàtic, ja que son responables d'un total del 19%-29% des gasos d'efecte hivernacle, dels quals un 80%-86%[19] provenen de l'agricultura com a tal. La resta correspon a altres parts del procés com ara: producció de fertilitzants, empaquetament, distribució i refrigeració.[20] Un dels altres efectes medioambientals és la eutrofització, que fa referència a com el paradigma actual dels sistemes contemporanis son els responsables de una càrrega massa elevada de nutrients i altres components derivats de l'agricultura en l'aigua. De fet, ha sigut demostrat que l'agricultura n'és el principal motiu d'eutrofització de les conques arreu del món.[21] Per últim, la biodiversitat en aquest cas, es veu negativament afectada. El motiu principal és la conversió de espais naturals com per exemple: els boscos, en terreny conreable i destinat a la ramaderia. De fet, un anàlisi de l'impacte de la llaurança del terra en aquest aspecte no és fàcil. Dels pocs exemples a nivell quantitatiu, al disposar-ne de moltes dades, seria el cas dels ocells. Segons la base de dades BirdLife International World Database, tant la ramaderia com la conversió de terreny per usos agrícoles i ramaders comporta la major amenaça pels ocells.[22] Concretament un 37% de totes les que hi ha llistades.[22]

En definitiva, els sistemes alimentaris convencionals no son sostenibles i es necessita d'una transformació urgent per a poder transitar cap a un sistema alimentari sostenible i garantir una alimentació a les futures generacions. En la Food Systems Summit 2021 organitzada per Nacions Unides, els propis grups d'experts i cientíics exposaren la gran importància de introduir els canvis fruits d'aquesta transformació a la forma en la que: produïm menjar, processem, fem comerç i la consumim.[23]

Malbaratament d'aliments

Com qualsevol tipus de sistema, existeixen pèrdues. És a dir, no son eficients al 100% i com a conseqüència hi haurà diferents punts al llarg de tot el procés en el que es produeixen dites pèrdues. Segons la FAO, el malbaratament alimentari es defineix com:[24]

"Tot el material comestible destinat al consum humà, que s'origina en qualsevol punt de la cadena de subministrament d'aliments que és descartat, perdut, degradat o consumit per plagues"

En general, s'estima que globalment les pèrdues assoleixen un total de 2600 kcal/capita/dia.[25] Ara bé, aquestes no es produeixen de forma uniforme al llarg de la cadena. Hi ha punts calents i inclús varien en funció de en quin país estiguem. Per exemple, hi ha molta diferència entre paísos desenvolupats i aquells que encara estan en vies de desenvolupament. En el cas de Europa i Nord Amèrica, es calcula que es perden uns 280-300 kg[25] de menjar/capita/any, mentre que en zones com l'Àfrica Sub-Sahariana, Sud i Sud-Est Asiàtic baixen fins els 120-170 kg/capita/any.[25] Si mirem al llarg de tota la cadena de subministrament d'aliments, en els països que encara s'estan desenvolupant, la major part de les pèrdues es troben al principi, ja que tenen pitjor tecnologia i infraestructura per la producció i distribució de l'aliment. Pel contrari, el paisos del primer món presenten els seus punts calents de malbaratament d'aliments en la fase de consum, arribant a suposar un 40% del total de les pèrdues de tota la cadena.[26] La magnitud del problema resulta impactant ja que només amb la quantitat descartada per Europa i Nord Amèrica (30-50% dels aliments que reben)[26] es podria alimentar tres cops tots els afamats del món.[27]

Tenint en compte aquest problema, les institucions estan aplicant tota una sèrie de normatives i línies de treball per intentar disminuir la gravetat d'aquest concern. Un gran exemple és la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya[28] aprovada al març de 2020 i que ajudarà a assolir els SDG de fam zero i a més a més, proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari en un 50% l'any 2030. A partir de dades de 2010, a Catalunya, el malbaratament alimentari de les llars, começos i restauració es d'unes 262.471 tones anuals.[29] És a dir, un 7% dels aliments adquirits.

E inclús existeixen precedents de comunitats que ja van començar a aplicar mesures per reduir les despeses d'aliments i contribuir a aquesta corrent d'estalvi i prevenció del malbaratament tan necessària. És el cas de l'hospital de Sant Pau de Barcelona. Mitjançant una digitalització del procés gràcies al qual els pacients demanen el menjar, cada individu demana només el menjar que vol consumir. El que es feia abans d'aquesta nova implementació era demanar un menú complet per pacient. D'aquesta manera, els treballadors de les cuines del hospital han aconseguit que els residus alimentaris disminueixin un 20%.[30]

Transició cap a un sistema alimentari sostenible

Tenint en compte que la distribució del poder és desigual en el sistema alimentari, l'impacte de la transició dependrà de la redistribució d'aquest dins el sistema i la resistència al canvi per part de les parts interessades. De fet, aquesta és la raó per la qual tant el poder com la política s'han de tenir en compte en les investigacions científiques per poder fer bones estimacions i prediccions sobre la trajectòria del canvi.

Ara bé, també s'ha d'afegir una limitació a l'hora de fer el treball i és que la població del planeta no para de pujar. Es preveu que per 2050 el creixement de la població mundial fagi que la demanda de menjar augmenti entre un 50% i un 70%.[31]

El repte es converteix llavors en l'increment de la producció mantenint els objectius de sostenibilitat, fet que és descrit per Pretty and Bharucha [32] com a intensificació sostenible, és a dir, totes les pràctiques i dinàmiques portades a terme amb l'objectiu d'avanar cap a un sistema alimentari és sostenible. De forma més especifica, existeixen 3 passos importants a tenir en compte: eficiència, substitució i redisseny.[32] L'eficiència fa referència millorar la manera en que s'usen els recursos, mentre que la susbstitució recalca la necessitat de triar tecnologies alternatives que millorin la sostenibilitat[33]. Dels quals el redisseny és essencial per a que els altres dos puguin tenir èxit. I com a conclusió que sense un canvi de infraestructura redissenyat amb principis sostenibles com a força impulsora, no s'arribarà enlloc.

El redisseny requereix de l'us del capital disponible per promure un canvi de paradigma[31] en el qual lluitem per la conservació de la biodiversitat, la qualitat de l'aigua i la salut del terra entre d'altres. Aquest però, ha d'abarcar nivells molt diversos, els mes importants son: social, institucional i agricultural.[31]

Redisseny social

En aquest aspecte, els canvis s'han de donar en com concebim l'alimentació i que per poder esdevenir un sistema sostenible s'han de fer millores. Canvis a nivell de consum per part dels compradors, però també tenint inormació que ho justifiqui. Principalment s'haurien de millorar: la transparència de la cadena de producció d'aliments, l'accés a la informació per part de tots els actors del procés de producció i sistema de vendes, traçabilitat i seguretat dels productes i en general la comunicació dels participants del sistema alimentari[34].

Redisseny institucional

Tot i el reconeixement de la necessitat d'una transició, les persones encarregades de prendre decisions a l'hora de l'elaboració de noves politiques per servir a aquest fi es troben amb sèries dificultats.[35] Sobretot degut a que els sistemes alimentaris son molt complexos i la seva legislació involucra dominis molt diversos de caire legislatiu i judicial.[36][35] És per això que molt autors proposen el que s'anomena la teoria de la brúixola de sostenibilitat.[37][38][39] Una teoria segons la qual

Redisseny agricultural

Paper dels organismes modificats genèticament (OMG)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sustainable Food Systems – Concept and Framework |Policy Support and Governance| Food and Agriculture Organization of the United Nations ». [Consulta: 5 octubre 2021].
  2. ↑ Parry, M. L; Rosenzweig, C; Iglesias, A; Livermore, M; Fischer, G «Effects of climate change on global food production under SRES emissions and socio-economic scenarios» (en anglès). Global Environmental Change, 14, 1, 01-04-2004, pàg. 53–67. DOI: 10.1016/j.gloenvcha.2003.10.008. ISSN: 0959-3780.
  3. ↑ Godfray, H. Charles J.; Crute, Ian R.; Haddad, Lawrence; Lawrence, David; Muir, James F. «The future of the global food system» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 365, 1554, 27-09-2010, pàg. 2769–2777. DOI: 10.1098/rstb.2010.0180. ISSN: 0962-8436. PMC: PMC2935131. PMID: 20713383.
  4. ↑ Sumner, Jennifer «Serving Social Justice: The Role of the Commons in Sustainable Food Systems». Studies in Social Justice, 5, 1, 21-07-2011, pàg. 63–75. DOI: 10.26522/ssj.v5i1.992. ISSN: 1911-4788.
  5. ↑ Garnett, Tara «Food sustainability: problems, perspectives and solutions» (en anglès). Proceedings of the Nutrition Society, 72, 1, 2013-02, pàg. 29–39. DOI: 10.1017/S0029665112002947. ISSN: 0029-6651.
  6. ↑ Godfray, H. Charles J.; Crute, Ian R.; Haddad, Lawrence; Lawrence, David; Muir, James F. «The future of the global food system» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 365, 1554, 27-09-2010, pàg. 2769–2777. DOI: 10.1098/rstb.2010.0180. ISSN: 0962-8436. PMC: PMC2935131. PMID: 20713383.
  7. ↑ Premanandh, Jagadeesan «Factors affecting food security and contribution of modern technologies in food sustainability» (en anglès). Journal of the Science of Food and Agriculture, 91, 15, 2011-12, pàg. 2707–2714. DOI: 10.1002/jsfa.4666.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gascón, Jordi; Montagut; Xavier. Banco de alimentos ¿Combatir el hambre en el mundo? (en castellà). Desembre 2015. Icaria editorial, p. 88. ISBN 978-84-9888-691-7. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Colomer Xena, Yvonne; Clotet Ballús, Ramón; González Vaqué, Luis. El Sistema Alimentario. Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria (en castellà). Primera edición. 31190 Cizur Menor (Navarra): Editorial Aranzadi, SA, 2016, p. 572. ISBN 978-84-9135-265-5. 
  10. ↑ «Food losses and waste in the context of sustainable food systems» (PDF) (en anglès) p. 29, juny 2014. [Consulta: 7 octubre 2021].
  11. ↑ Holden, Nicholas M.; White, Eoin P.; Lange, Matthew. C.; Oldfield, Thomas L. «Review of the sustainability of food systems and transition using the Internet of Food» (en anglès). npj Science of Food, 2, 1, 2018-12, pàg. 18. DOI: 10.1038/s41538-018-0027-3. ISSN: 2396-8370. PMC: PMC6550226. PMID: 31304268.
  12. ↑ «Energy Smart Food for People and Climate - Issue Paper». (Food and Agriculture Organization of the United Nations, Rome., 2011, pàg. 13.
  13. ↑ Jasinski, Stephen M.; Kramer, Deborah A.; Ober, Joyce A.; Searls, James P. «Fertilizers: Sustaining Global Food Supplies». USGS Numbered Series, 1999, pàg. 1.
  14. ↑ The United Nations World Water Development Report 2016 (en anglès). Frància: UNESCO CLD, 2016, p. 24. ISBN 978-92-3-100146-8. 
  15. ↑ Roberts, T. L.; Stewart, W. M. «Inorganic phosphorus and potassium production and reserves.». Better Crops, 86(2), 2002, pàg. 6-7.
  16. ↑ Bicer, Yusuf; Dincer, Ibrahim; Vezina, Greg; Raso, Frank «Impact Assessment and Environmental Evaluation of Various Ammonia Production Processes» (en anglès). Environmental Management, 59, 5, 01-05-2017, pàg. 842–855 (1). DOI: 10.1007/s00267-017-0831-6. ISSN: 1432-1009.
  17. ↑ Louwagie, G.; Gay, S. H.; Sammeth, F.; Ratinger, T. «The potential of European Union policies to address soil degradation in agriculture» (en anglès). Land Degradation & Development, 22, 1, 2011, pàg. 5–17. DOI: 10.1002/ldr.1028. ISSN: 1099-145X.
  18. ↑ Alam, Afroz «Soil Degradation: A Challenge to Sustainable Agriculture». International Journal of Scientific Research in Agricultural Sciences, 01-08-2014, pàg. 50–55. DOI: 10.12983/ijsras-2014-p0050-0055. ISSN: 2345-6795.
  19. ↑ van der Werf, G. R.; Morton, D. C.; DeFries, R. S.; Olivier, J. G. J.; Kasibhatla, P. S. «CO2 emissions from forest loss» (en anglès). Nature Geoscience, 2, 11, 2009-11, pàg. 737–738. DOI: 10.1038/ngeo671. ISSN: 1752-0908.
  20. ↑ Vermeulen, Sonja J.; Campbell, Bruce M.; Ingram, John S.I. «Climate Change and Food Systems» (en anglès). Annual Review of Environment and Resources, 37, 1, 21-11-2012, pàg. 195–222. DOI: 10.1146/annurev-environ-020411-130608. ISSN: 1543-5938.
  21. ↑ Carpenter, Stephen R. «Eutrophication of aquatic ecosystems: Bistability and soil phosphorus» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 29, 19-07-2005, pàg. 10002–10005. DOI: 10.1073/pnas.0503959102. ISSN: 0027-8424. PMID: 15972805.
  22. ↑ 22,0 22,1 Green, Rhys E.; Cornell, Stephen J.; Scharlemann, Jörn P. W.; Balmford, Andrew «Farming and the Fate of Wild Nature». Science, 307, 5709, 28-01-2005, pàg. 550–555. DOI: 10.1126/science.1106049.
  23. ↑ Niggli, Urs; Sonnevelt, Martijn; Kummer, Susanne «Pathways to advance agroecology for a successful transformation to sustainable food systems». Science and Innovations for Food Systems Transformation and Summit Actions, 2021-06, pàg. 401. DOI: 10.48565/scfss2021-wf70.
  24. ↑ Food loss preventation in perishable crops (en anglès). Roma: The Food and Agriculture Organization, 1981, p. n.43. ISBN 92-5-101028-5. 
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Papargyropoulou, Effie; Lozano, Rodrigo; K. Steinberger, Julia; Wright, Nigel; Ujang, Zaini bin «The food waste hierarchy as a framework for the management of food surplus and food waste» (en anglès). Journal of Cleaner Production, 76, 01-08-2014, pàg. 106–115. DOI: 10.1016/j.jclepro.2014.04.020. ISSN: 0959-6526.
  26. ↑ 26,0 26,1 Gustavsson, Jenny; Cederberg, Christel; Sonesson, Ulf; van Otterdijk, Robert; Meybeck, Alexandre. Global food losses and food waste : extent, causes and prevention : study conducted for the International Congress "Save Food!" at Interpack 2011 Düsseldorf, Germany (en anglès), 2011, p. 12. ISBN 978-92-5-107205-9. 
  27. ↑ Stuart, Tristram. Waste: Uncovering the Global Food Scandal (en anglès). W. W. Norton & Company, 2009-10-26. ISBN 978-0-393-07735-3. 
  28. ↑ «Aprovada la Llei contra el malbaratament alimentari». [Consulta: 10 novembre 2021].
  29. ↑ Agència de Residus de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona «Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya». Resum executiu, 2012, pàg. 4.
  30. ↑ «Així és la solució de l'Hospital Sant Pau contra el malbaratament alimentari: "Tirem 20.000 quilos menys de menjar"» (en català). [Consulta: 10 novembre 2021].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Science Advice for Policy by European Academies «A sustainable food system for the European Union». SAPEA, 2020, pàg. 155. DOI: 10.26356/sustainablefood.
  32. ↑ 32,0 32,1 Pretty, Jules; Bharucha, Zareen Pervez «Sustainable intensification in agricultural systems» (en anglès). Annals of Botany, 114, 8, 2014-12, pàg. 1571–1596. DOI: 10.1093/aob/mcu205. ISSN: 1095-8290. PMC: PMC4649696. PMID: 25351192.
  33. ↑ Pretty, Jules; Benton, Tim G.; Bharucha, Zareen Pervez; Dicks, Lynn V.; Flora, Cornelia Butler «Global assessment of agricultural system redesign for sustainable intensification» (en anglès). Nature Sustainability, 1, 8, 2018-08, pàg. 441–446. DOI: 10.1038/s41893-018-0114-0. ISSN: 2398-9629.
  34. ↑ Serbulova, Natalia; Kanurny, Sergey; Gorodnyanskaya, Anastasia; Persiyanova, Anna «Sustainable food systems and agriculture: the role of information and communication technologies» (en anglès). IOP Conference Series: Earth and Environmental Science, 403, 19-12-2019, pàg. 012127. DOI: 10.1088/1755-1315/403/1/012127. ISSN: 1755-1315.
  35. ↑ 35,0 35,1 Hebinck, Aniek; Zurek, Monika; Achterbosch, Thom; Forkman, Björn; Kuijsten, Anneleen «A Sustainability Compass for policy navigation to sustainable food systems» (en anglès). Global Food Security, 29, 01-06-2021, pàg. 100546. DOI: 10.1016/j.gfs.2021.100546. ISSN: 2211-9124. PMC: PMC8204684. PMID: 34178596.
  36. ↑ Foran, Tira; Butler, James R. A.; Williams, Liana J.; Wanjura, Wolf J.; Hall, Andy «Taking Complexity in Food Systems Seriously: An Interdisciplinary Analysis» (en anglès). World Development, 61, 01-09-2014, pàg. 85–101. DOI: 10.1016/j.worlddev.2014.03.023. ISSN: 0305-750X.
  37. ↑ Mahdei, Karim Naderi; Pouya, Mehrdad; Taheri, Fatemeh; Azadi, Hossein; Van Passel, Steven «Sustainability Indicators of Iran’s Developmental Plans: Application of the Sustainability Compass Theory» (en anglès). Sustainability, 7, 11, 2015-11, pàg. 14647–14660. DOI: 10.3390/su71114647.
  38. ↑ Sajeva, Maurizio; Lemon, Mark; Mitchell, Andrew. Making ‘Soft’ Economics a ‘Hard Science’: Planning Governance for Sustainable Development Through a Sustainability Compass (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2020, p. 103–133. DOI 10.1007/978-3-030-39609-1_8. ISBN 978-3-030-39609-1. 
  39. ↑ Kuhndt, Michael; von Geibler, Justus. COMPASS to Sustainability (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 2006, p. 37–44. DOI 10.1007/3-540-33247-2_5. ISBN 978-3-540-33247-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sistema_alimentari_sostenible&oldid=28657101»