Aviram: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
+info
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 1: Línia 1:
'''Aviram''' és el terme que en [[ramaderia]] designa tota la volateria mantinguda en un [[corral]], com [[gallines]], [[guatlles]], [[oques]], [[ànecs]] o [[estruços]].<ref>{{Ref-web|títol=Què és aviram? »La seva definició i significat 2021|url=https://ca.thecorporatedictionary.com/aves-de-corral|consulta=2021-04-09}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=poultry {{!}} Definition, Birds, & Facts|url=https://www.britannica.com/animal/poultry-agriculture|consulta=2021-08-27|llengua=en}}</ref>
'''Aviram''' és el terme que en [[ramaderia]] designa tota la volateria mantinguda en un [[corral]], com [[gallines]], [[guatlles]], [[oques]], [[ànecs]] o [[estruços]].<ref>{{Ref-web|títol=Què és aviram? »La seva definició i significat 2021|url=https://ca.thecorporatedictionary.com/aves-de-corral|consulta=2021-04-09}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=poultry {{!}} Definition, Birds, & Facts|url=https://www.britannica.com/animal/poultry-agriculture|consulta=2021-08-27|llengua=en}}</ref>

La denominació inclou típicament a membres dels [[Ordre (biologia)|ordres]] [[Galliformes]] (tals com els [[Gallus gallus domesticus|pollastre]]s i [[Gall dindi domèstic|galls dindi]]) i [[Anseriformes]] ([[aus aquàtiques]] com [[ànec]]s i [[oca|oques]]).

No obstant això, aquesta no és una classificació estricta, i el terme pot fer referència també a altres tipus d'aus que són utilitzades en la [[Gastronomia|cuina]], com les [[Columbidae|colomes]] i fins i tot [[Struthio camelus|estruços]]. Per a les aus com el [[Phasianus colchicus|faisà]], la [[Coturnix coturnix|guatlla]] i els ànecs salvatges, s'utilitza comunament el terme '''aus de caça'''.

La domesticació de les aus de corral va tenir lloc fa uns 5.400 anys en el sud-est asiàtic.<ref>{{ref-web|cognom=Killgrove|nom=Kristina|títol=Ancient DNA Explains How Chickens Got To The Americas|url=https://www.forbes.com/sites/kristinakillgrove/2017/11/23/ancient-dna-explains-how-chickens-got-to-the-americas/|consulta=2021-01-20|editor=Forbes|llengua=en}}</ref> Al principi, va poder ser el resultat que la gent incubés i criés aus joves a partir d'ous recollits en la naturalesa, però més tard va suposar mantenir les aus permanentment en captivitat. És possible que els pollastres domesticats s'utilitzessin al principi per a les baralles de galls<ref>{{ref-web|data=2013-08-30|title=Chickens Were Initially Domesticated for Cockfighting, Not Food|url=http://www.todayifoundout.com/index.php/2013/08/chickens-were-initially-domesticated-for-cockfighting-not-food/|consulta=2021-01-20|editor=Today I Found Out|llengua=en-US}}</ref> i que les [[guatlla|guatlles]] es criessin pel seu cant, però aviat es va comprendre la utilitat de tenir una font d'aliment criada en captivitat. Al llarg dels segles es va dur a terme una cria selectiva per aconseguir un creixement ràpid, capacitat de posada d'ous, conformació, plomatge i docilidad, i les races modernes solen tenir un aspecte molt diferent al dels seus ancestres salvatges. Encara que algunes aus se segueixen criant en petits grups en sistemes extensius, la majoria de les aus disponibles al mercat avui dia es crían en empreses comercials intensives.

Encara que pràcticament totes les parts d'un ocell són comestibles, les parts o ''preses'' més suculentes són els [[múscul]]s [[pit|pectorals]] del vol, anomenats [[pit de pollastre]]s, i els músculs del primer i segon segment de les [[extremitat]]és inferiors, anomenats [[cuixa]] i [[cama]] respectivament; aquestes són les preferides en cuina. També s'utilitzen, encara que en menor mesura, les extremitats superiors o [[Ala (zoologia)|ales]], el [[coll]] o ''bescoll'', les [[pota]]s i les [[víscera]]s, també cridades [[menudencias]].

En els pollastres i, en general, en totes les aus que no tenen un vol sostingut o són no voladores, els músculs pectorals no estan adaptats per a ús sostingut, i tenen menys [[mioglobina]] transportadora de [[oxigen]] que els músculs de les extremitats inferiors. Presenten així un color més blanc, per la qual cosa al pit de pollastre sol cridar-se-li "carn blanca" en contrast amb la "carn fosca", com es diu a les altres parts. En les aus voladores, com les aquàtiques i les de caça, els músculs pectorals estan adaptats per al vol sostingut, per tant, la seva carn és fosca. D'altra banda, la criança a l'aire lliure (pollastre campero o de corral) sol donar un to groguenc a la seva carn<ref>https://www.elespanol.com/ciencia/nutricion/20191110/cuelan-pollo-corral-engano-carne-anaranjada/442956633_0.html</ref>

== Pollastres ==
[[Fitxer:Rooster portrait2.jpg|upright|thumb|right|Gall amb cresta i barbes.]]
Els [[pollastre]]s són aus de grandària mitjana, fornidas, amb una postura alçada i caracteritzades per carnosas crestes vermelles i barbes en el cap. Els mascles, coneguts com a galls, solen ser més grans, de colors més atrevits i tenen un plomatge més exagerat que les femelles (gallines). Els pollastres són [[au]]s gregarias, omnívores i terrestres que en el seu entorn natural busquen entre la fullaraca llavors, [[invertebrat]]s i altres animals petits. Rares vegades volen, excepte com a resultat d'un perill percebut, preferint córrer cap a la mala herba si se'ls apropen.<ref name=Card/> El pollastre domèstic d'avui ( ''[[Gallus gallus domesticus]]'' ) descendeix principalment del [[Gallus gallus bankiva|gall salvatge vermell]] de la jungla d'Àsia, amb algunes aportacions addicionals d'aus tals com el [[Gallus sonneratii|gall gris salvatge]], el [[Gallus lafayettii|gall de Sri Lanka]] i el [[Gallus varius|gall verd]] de [[Java]].<ref name= Eriksson>{{Citation | doi = 10.1371/journal.pgen.1000010 | pmid = 18454198 | pmc = 2265484 | last1 = Eriksson | first1 = Jonas | last2 = Larson | first2 = Greger | last3 = Gunnarsson | first3 = Ulrika | last4 = Bed'hom | first4 = Bertrand | last5 = Tixier-Boichard | first5 = Michele | last6 = Strömstedt | first6 = Lina | last7 = Wright | first7 = Dominic | author8 = Eriksson J, Larson G, Gunnarsson O, Bed'hom B, Tixier-Boichard M | last9 = Vereijken | first9 = Addie | last10 = Randi | first10 = Ettore | last11 = Jensen | first11 = Per | last12 = Andersson | first12 = Leif | title = Identification of the yellow skin gene reveals a hybrid origin of the domestic chicken | pages = i1000010 | year = 2008 | journal = PLOS Genetics |volume=4 | issue=2|display-authors=etal}}</ref><ref name="Lawal">{{cite journal |last1=Lawal |first1=Raman Akinyanju |last2=Martin |first2=Simon H. |last3=Vanmechelen |first3=Koen |last4=Vereijken |first4=Addie |last5=Silva |first5=Pradeepa |last6=Al-Atiyat |first6=Raeu Mahmoud |last7=Aljumaah |first7=Riyadh Salah |last8=Mwacharo |first8=Joram M. |last9=Wu |first9=Dong-Dong |last10=Zhang |first10=Ja-Ping |last11=Hocking |first11=Paul M. |last12=Smith |first12=Jacqueline |last13=Wragg |first13=David |last14=Hanotte |first14=Olivier |title=The wild species genome ancestry of domestic chickens |journal=BMC Biology |data=December 2020 |volume=18 |issue=1 |pages=13 |doi=10.1186/s12915-020-0738-1 |pmid=32050971 |pmc=7014787 }}</ref>

Els estudis genómicos estimen que el pollastre va ser domesticat fa 8.000 anys en el sud-est asiàtic <ref name="Lawal"></ref> i es va estendre a [[Xina]] i [[Índia]] 2000?3000 anys després. L'evidència arqueològica recolza als pollastres domèstics en el sud-est asiàtic molt abans del 6000 a. C., Xina en el 6000 a. C. i Índia en el 2000 a. C. <ref name="Lawal"></ref><ref>{{cite journal |last1=West |first1=B. |last2=Zhou |first2=B.X. |year=1988 |title=Did chickens go north? New evidence for domestication |journal=J. Archaeol. Sci. |volume=14 |issue= 5|pages=515?533|doi=10.1016/0305-4403(88)90080-5 }}</ref><ref>{{cite journal |last1=Al-Nasser |first1=A. |last2=Al-Khalaifa |first2=H. |last3=Al-Saffar |first3=A. |last4=Khalil |first4=F. |last5=Albahouh |first5=M. |last6=Ragheb |first6=G. |last7=Al-Haddad |first7=A. |last8=Mashaly |first8=M. |title=Overview of chicken taxonomy and domestication |journal=World's Poultry Science Journal |data=1 June 2007 |volume=63 |issue=2 |pages=285?300 |doi=10.1017/S004393390700147X |s2cid=86734013 }}</ref> Un estudi històric de 2020 de Nature que seqüencia completament 863 pollastres a tot el món suggereix que tots els pollastres domèstics s'originen a partir d'un sol esdeveniment de domesticació del [[Gallus gallus bankiva|gall salvatge vermell]] la distribució actual del qual és predominantment en el sud-oest de Xina, el nord de [[Tailàndia]] i [[Myanmar]]. Aquests pollastres domesticats es van estendre pel sud-est i sud d'Àsia, on es van creuar amb espècies silvestres locals d'aus de la selva, formant grups genèticament i geogràficament diferents. L'anàlisi de la raça comercial més popular mostra que la raça [[White Leghorn]] posseeix un mosaic d'ancestres divergents heretats de subespècies del gall salvatge vermell.<ref>{{cite journal |title=863 genomes reveal the origin and domestication of chicken |year=2020|doi=10.1038/s41422-020-0349-i|s2cid=220050312|last1=Wang|first1=Ming-Shan|last2=Thakur|first2=Mukesh|last3=Peng|first3=Min-Sheng|last4=Jiang|first4=Yu|last5=Frantz|first5=Laurent Alain François|last6=Li|first6=Ming|last7=Zhang|first7=Jin-Jin|last8=Wang|first8=Sheng|last9=Peters|first9=Joris|last10=Otecko|first10=Newton Otieno|last11=Suwannapoom|first11=Chatmongkon|last12=Guo|first12=Xing|last13=Zheng|first13=Zhu-Qing|last14=Esmailizadeh|first14=Ali|last15=Hirimuthugoda|first15=Nalini Yasoda|last16=Ashari|first16=Hidayat|last17=Suladari|first17=Sri|last18=Zein|first18=Moch Syamsul Arifin|last19=Kusza|first19=Szilvia|last20=Sohrabi|first20=Saeed|last21=Kharrati-Koopaee|first21=Hamed|last22=Shen|first22=Quan-Kuan|last23=Zeng|first23=Lin|last24=Yang|first24=Min-Min|last25=Wu|first25=Ja-Jiang|last26=Yang|first26=Xing-Yan|last27=Dl.|first27=Xue-Mei|last28=Jia|first28=Xin-Zheng|last29=Nie|first29=Qing-Hua|last30=Lamont|first30=Susan Joy|journal=Cell Research|volume=30|issue=8|pages=693?701|pmid=32581344|pmc=7395088|display-authors=1}}</ref><ref>{{cite journal |last1=Liu |first1=Yi-Ping |last2=Wu |first2=Gui-Sheng |last3=Yao |first3=Yong-Gang |last4=Miao |first4=Yong-Wang |last5=Luikart |first5=Gordon |last6=Baig |first6=Mumtaz |last7=Beja-Pereira |first7=Albano |last8=Ding |first8=Zhao-Li |last9=Palanichamy |first9=Malliya Gounder |last10=Zhang |first10=Ja-Ping |title=Multiple maternal origins of chickens: Out of the Asian jungles |journal=Molecular Phylogenetics and Evolution |data=January 2006 |volume=38 |issue=1 |pages=12?19 |doi=10.1016/j.ympev.2005.09.014 |pmid=16275023 }}</ref><ref>{{cite journal |last1=Zeder |first1=Melinda A. |last2=Emshwiller |first2=Eve |last3=Smith |first3=Bruce D. |last4=Bradley |first4=Daniel G. |title=Documenting domestication: the intersection of genetics and archaeology |journal=Trends in Genetics |data=March 2006 |volume=22 |issue=3 |pages=139?155 |doi=10.1016/j.tig.2006.01.007 |pmid=16458995 }}</ref>

Els pollastres van ser un dels animals domesticats transportats amb les migracions austronesias transportades per mar a [[Taiwan]], les illes de [[Melanèsia]], [[Madagascar]] i les illes del Pacífic; a partir d'al voltant del 3500 al 2500 a. de C.<ref name="Piper">{{cite book|first1=Philip J. |last1=Piper|editor1-first=Philip J. |editor1-last=Piper |editor2-first=Hirofumi |editor2-last=Matsumura |editor3-first=David |editor3-last=Bulbeck|title =New Perspectives in Southeast Asian and Pacific Prehistory|chapter =The Origins and Arrival of the Earliest Domestic Animals in Mainland and Island Southeast Àsia: A Developing Story of Complexity|publisher =ANU Press|volume=45|sèries =terra australis|year =2017|isbn =9781760460945|chapter-url =http://press-files.anu.edu.au/downloads/press/n2320/html/ch15.xhtml}}</ref><ref name="Blust2002">{{cite journal |last1=Blust |first1=Robert |title=The History of Faunal Terms in Austronesian Languages |journal=Oceanic Linguistics |data=June 2002 |volume=41 |issue=1 |pages=89-139 |doi=10.2307/3623329 |url=https://www.jstor.org/stable/3623329}}</ref>

Per a l'any 2000 a. C., les gallines semblen haver arribat al [[vall de l'Indus]] i 250 anys després, van arribar a [[Egipte]]. Encara s'usaven per a la lluita i es consideraven símbols de fertilitat. Els romans els van usar en adivinación, i els egipcis van fer un gran avanç quan van aprendre la difícil tècnica de la incubació artificial.<ref>{{ref-web |títol=How the Chicken Conquered the World |autor1=Adler, Jerry |autor2=Lawler, Andrew |url=http://www.smithsonianmag.com/history/how-the-chicken-conquered-the-world-87583657/?no-ist |editor=Smithsonian Magazine |data=June 1, 2012 |consulta=April 14, 2014}}</ref> Des de llavors, la cria de pollastres s'ha estès per tot el món per a la producció d'aliments, sent les aus domèstiques una valuosa font tant d'ous com de carn.<ref>{{cite journal |author1=Storey, A. A. |author2=Athens, J. S. |author3=Bryant, D. |author4=Carson, M. |author5=Emery, K. |year=2012 |title=Investigating the global dispersal of chickens in prehistory using ancient mitochondrial DNA signatures |journal=PLOS ONE |volume=7 |issue=7 |pages=i39171 |doi=10.1371/journal.posa.0039171 |display-authors=etal |pmid=22848352 |pmc=3405094|bibcode=2012PLoSO...739171S }}</ref>

Des de la seva domesticació, s'ha establert una gran quantitat de races de pollastres, però amb l'excepció de la Leghorn blanca, la majoria de les aus comercials són d'origen híbrid.<ref name=Card>{{cite book |title=Poultry Production |last=Card |first=Leslie I. |year=1961 |publisher=Llegeixi & Febiger |isbn=978-0-8121-1241-2 |url=http://www.cabdirect.org/abstracts/19610102428.html }}</ref> Aproximadament en 1800, els pollastres van començar a criar-se a major escala, i les granges avícoles modernes d'alt rendiment van estar presents en el Regne Unit des d'al voltant de 1920 i es van establir als Estats Units poc després de la Segona Guerra Mundial. A mitjan segle XX, la indústria de producció de carn d'aus de corralera de major importància que la indústria de la posada d'ous. La cria d'aus de corral ha produït races i ceps per satisfer diferents necessitats; aus ponedoras d'estructura lleugera que poden produir 300 ous a l'any; aus carnosas de creixement ràpid destinades al consum a una edat primerenca i aus utilitàries que produeixen tant un nombre acceptable d'ous com una canal ben carnosa. Els mascles no són desitjats en la indústria de la posada d'ous i, sovint, poden identificar-se tan aviat com neixen per al seu posterior sacrifici. En les races de carn, aquestes aus de vegades es castren (sovint químicament) per evitar l'agressió.<ref name="Basley">{{cite book |title=Western poultry book |publisher=Mrs. A. Basley |author=Mrs A Basley |year=1910 |url=https://archive.org/details/westernpoultrybo00basl_0 |pages=[https://archive.org/details/westernpoultrybo00basl_0/page/112 112]-15 }}</ref> L'au resultant, també té una carn més tendra i saborosa.
[[File:Cockfight Santangelo MAN Napoli.jpg|thumb|right|Mosaic romà que representa una baralla de galls.]]
Un ''[[Nanisme en el pollastre domèstic|pollastre nan]]'' és una petita varietat de pollastre domèstic, ja sigui una versió en miniatura d'un membre d'una raça estàndard o un "gall veritable" sense contrapart més gran. Els galls poden ser d'una cambra a un terç de la grandària de les aus estàndard i posen ous igualment petits. Són mantinguts per petits propietaris i aficionats per a la producció d'ous, s'usen com a gallines lloques, amb finalitats ornamentals i per a exhibicions.<ref>{{ref-web |url=http://www.poultryclub.org/breed-gallery/ |title=Breed gallery |publisher=The Poultry Club of Great Britain |consulta=February 21, 2014}}</ref>

== Ànecs ==
Els [[ànec]]s són [[au aquàtica|aus aquàtiques]] de grandària mitjana amb bec ample, ulls en el costat del cap, coll bastant llarg, potes curtes molt enrere del cos i potes palmeadas. Els mascles sovint són més grans que les femelles i tenen colors diferents en algunes races. Els ànecs domèstics són omnívors i mengen una varietat de materials animals i vegetals com a insectes aquàtics, mol·luscs, [[cuc]]s, petits amfibis, [[algues aquàtiques]] i pastures. S'alimenten en aigües poc profundes jugant, amb el cap sota l'aigua i la cua a l'inrevés. La majoria dels ànecs domèstics són massa pesats per volar i són aus socials que prefereixen viure i moure's junts en grups. Mantenen el seu plomatge impermeable en empolainar-se, un procés que escampa les secrecions de la [[glàndula]] empolainada sobre les seves [[ploma]]s.<ref name=RSPCA>{{ref-web |url=http://www.rspca.org.uk/imagelocator/locateasset?asset=document&assetid=1232730067367&mode=prd |title=Information sheet: The Welfare of Farmed Ducks |data=July 1, 2012 |publisher=RSPCA |consulta=March 8, 2014 |arxiudata=July 7, 2017 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170707160911/https://www.rspca.org.uk/imagelocator/locateasset?asset=document&assetid=1232730067367&mode=prd }}</ref>
[[File:Pekin Ducks cropped.jpg|thumb|right|Ànecs pekineses]]
Els models d'argila d'ànecs oposats a Xina que es remunten al 4000 a. C. poden indicar que la domesticació dels ànecs va tenir lloc allí durant la cultura Yangshao. Fins i tot si aquest no és el cas, la domesticació de l'ànec va tenir lloc en el Llunyà Orienti almenys 1500 anys abans que a Occident. [[Lucius Columella]], escrivint al segle I a. de C., aconsellava a els qui buscaven criar ànecs que recol·lectessin ous d'aus silvestres i els posessin sota una gallina lloca, perquè quan es crían d'aquesta manera, els ànecs "deixen a un costat la seva naturalesa salvatge i sense dubtar-ho es reprodueixen quan estan tancats en el corral d'ocells ". Malgrat això, els ànecs no van aparèixer en els textos agrícoles a Europa occidental fins a aproximadament el 810 d. de C., quan van començar a esmentar-se juntament amb les oques, les gallines i els [[paons]] com a pagaments de lloguer fets pels arrendataris als terratinents.<ref name=Cherry>{{cite book |title=Domestic Duck Production: Science and Practice |last1=Cherry |first1=Peter |last2=Morris |first2=T. R. |year=2008 |publisher=CABI |isbn=978-1-84593-441-5 |pages=1-7 |url=https://books.google.com/books?id=48sghprbuiqc&q=duck+domestication&pg=PA3 }}</ref>

Existeix un consens generalitzat que l'ánade real ( ''[[Anas platyrhynchos]]'' ) és l'avantpassat de totes les races d'ànecs domèstics (amb l'excepció de l'ànec real ( ''[[Cairina moschata]]'' ), que no està estretament relacionat amb altres ànecs).<ref name=Cherry/> Els ànecs es crían principalment per la seva carn, ous i [[plomissol]]. Com ocorre amb els pollastres, s'han desenvolupat diverses races, seleccionades per la seva capacitat per posar ous, el seu ràpid creixement i una carcassa ben coberta. La raça comercial més comuna en el Regne Unit i Estats Units és el [[ànec Pequín]], que pot posar 200 ous a l'any i aconseguir un pes de 3,5 kg en 44 dies.<ref name=RSPCA/> Al món occidental, els ànecs no són tan populars com els pollastres, perquè aquests últims produeixen majors quantitats de carn blanca magra i són més fàcils de criar de forma intensiva, la qual cosa fa que el preu de la carn de pollastre sigui més baix que el de la carn d'ànec. Encara que és popular en l'alta cuina, l'ànec apareix amb menys freqüència en la indústria alimentària del mercat massiu. No obstant això, les coses són diferents a Orient. Els ànecs són més populars allí que les gallines i, en la seva majoria, encara es crían de la manera tradicional i se seleccionen per la seva capacitat per trobar suficient aliment en els camps d'arròs collits i altres ambients humits.<ref name=Dean>{{ref-web |url=http://www.duckhealth.com/dmstduck.html |títol=Domestic ducks |autor1=Dean, William F. |autor2=Sandhu, Tirath S. |any=2008 |editor=Cornell University |consulta=February 15, 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131015173440/http://www.duckhealth.com/dmstduck.html |arxiudata=October 15, 2013 }}</ref>

== Oques ==
[[Fitxer:Domestic Goose.jpg|thumb|left|upright|Un [[oca Emden]], descendent del [[Anser anser|oca comuna]]-]]
El [[oca]] comuna ( ''[[Anser anser]]'' ) va ser domesticat pels egipcis fa almenys 3000 anys,<ref name=faogeese>{{ref-web |url=http://www.fao.org/docrep/005/y4359e/y4359e03.htm |títol=Origins and Breeds of Domestic Geese |autor1=Buckland, R. |autor2=Guy, G. |editor=FAO Agriculture Department |consulta=February 17, 2014}}</ref> i una espècie salvatge diferent, l'oca cigne ( ''[[Anser cygnoides]]''), domesticat en [[Sibèria]] uns mil anys després, es coneix com a oca xinesa.<ref>{{ref-web |url=http://www.bird-friends.com/birdpage.php?name=white%20Chinese%20Goose |títol=White Chinese Goose |autor=Streit, Scott |any=2000 |obra=Bird Friends Of Sant Diego County |consulta=February 17, 2014}}</ref> Els dos s'hibridan entre si i la gran protuberància a la base del bec, una característica notable de l'oca xinesa, està present en diferents graus en aquests híbrids. Els híbrids són fèrtils i han donat lloc a diverses de les races modernes. Malgrat la seva primerenca domesticació, les oques mai han guanyat la importància comercial dels pollastres i ànecs. <ref name=faogeese/>

Les oques domèstiques són molt més grans que les seves contraparts salvatges i tendeixen a tenir colls gruixuts, una postura alçada i cossos grans amb amples extrems posteriors. Les aus derivades de la llagosta grisa són grans i carnosas i s'utilitzen per a la carn, mentre que les oques xineses tenen estructures més petites i s'utilitzen principalment per a la producció d'ous. El fi plomissol de tots dos es valora per al seu ús en coixins i peces embuatades. S'alimenten de pastura i males herbes, complementant això amb petits invertebrats, i un dels atractius de la cria d'oques és la seva capacitat per créixer i prosperar en un sistema basat en pastura. Són molt sociables i tenen bona memòria i se'ls pot permetre vagar molt sabent que tornaran a casa en fosquejar. L'oca xinesa és més agressiu i sorollós que altres oques i es pot utilitzar com a animal de guàrdia per advertir d'intrusos.<ref name=faogeese/> La carn de les oques de carn és de color fosc i rica en proteïnes, però dipositen greix per via subcutània, encara que aquest greix conté principalment àcids grassos monoinsaturados. Les aus són sacrificades al voltant de les 10 o al voltant de les 24 setmanes. Entre aquestes edats, hi ha problemes per recobrir la carcassa a causa de la presència de plomes d'agulla en desenvolupament.<ref name=faogeese/>

En alguns països, les oques i els ànecs són alimentats per força per produir [[fetge]]s amb un contingut de greix excepcionalment alt per a la producció de [[foie gras]]. Més del 75% de la producció mundial d'aquest producte es produeix en [[França]], amb indústries menors en [[Hongria]] i [[Bulgària]] i una producció creixent a Xina.<ref>{{ref-web |títol=China to boost foie gras production |autor=Mo Hong'e |url=http://news.xinhuanet.com/english/2006-04/11/content_4409586.htm |editor=China View |data=April 11, 2006 |consulta=March 9, 2014 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070602122944/http://news.xinhuanet.com/english/2006-04/11/content_4409586.htm |arxiudata=June 2, 2007 }}</ref> El foie gras es considera un luxe en moltes parts del món, però el procés d'alimentar a les aus d'aquesta manera està prohibit en molts països per motius de benestar animal.<ref>{{ref-web |url=http://foodfancy.net/docs/out17_en.pdf |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131219011901/http://foodfancy.net/docs/out17_en.pdf |arxiudata=December 19, 2013 |títol=Welfare Aspects of the Production of Foie gras in Ducks and Geese |data=December 16, 1998 |editor=Report of the Scientific Committee on Animal Health and Animal Welfare |consulta=March 9, 2014 }}</ref>

== Gall dindi ==
[[Fitxer:Turkeybird.JPG|thumb|Gall dindi domesticat mascle exhibint-se sexualment mostrant la redecilla penjant sobre el bec, les carúncules penjant de la gola i la 'barba' de plomes petites, negres i rígides en el pit.]]
Els [[Gall dindi domèstic|gall dindi]]s són aus de gran grandària, sent els seus parents més propers el [[faisà]] i la pintada. Els mascles són més grans que les femelles i tenen cues esteses en forma de ventall i barbes carnosas distintives, cridades redecilla, que pengen de la part superior del bec i s'utilitzen en l'exhibició de festeig. Els galls dindis salvatges poden volar, però rares vegades ho fan, preferint córrer amb un pas llarg i a cavall. Es posen en els arbres i busquen aliment en el sòl, alimentant-se de llavors, nous, [[baya]]s, pastura, fullatge, invertebrats, llangardaixos i petites serps.<ref name=Smith/>

El gall dindi domesticat modern descendeix d'una de les sis subespècies de gall dindi salvatge (''[[Meleagris gallopavo]]'') que es troben en els actuals estats mexicans de [[Jalisco]], Guerrero i [[Veracruz]].<ref>C. Michael Hogan. 2008. [http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=2199 ''Wild turkey: Meleagris gallopavo'', Globaltwitcher.com, ed. N. L Stromberg] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170725174654/http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=2199 |data=July 25, 2017 }}</ref> Les tribus pre-asteques al centre-sud de Mèxic van domesticar per primera vegada a l'au al voltant del 800 a. C., i els indis Poble que habitaven la [[altiplà de Colorit]] als Estats Units van fer el mateix al voltant del 200 a. C. usaven les plomes per a túniques, mantes i amb finalitats cerimonials. Més d'1.000 anys després, es van convertir en una important font d'aliment.<ref>{{ref-web |tñitol=Native Americans First Tamed Turkeys 2,000 Years Ago |autor=Viegas, Jennifer |url=http://news.discovery.com/history/us-history/native-americans-turkeys-domestication.htm |data=February 1, 2010 |consulta=February 19, 2014 |arxiudata=May 3, 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160503012252/http://news.discovery.com/history/us-history/native-americans-turkeys-domestication.htm }}</ref> Els primers europeus que es van trobar amb l'au ho van identificar erròniament com una [[gallina de Guinea]], un au coneguda com a "gallina de gall dindi" en aquest moment perquè havia estat introduïda a Europa a través de [[Turquia]].<ref name=Smith>{{cite book |title=The Turkey: An American Story |last=Smith |first=Andrew F. |year=2006 |publisher=University of Illinois Press |isbn=978-0-252-03163-2 |pages=[https://archive.org/details/isbn_9780252031632/page/4 4]?5, 17 |url=https://archive.org/details/isbn_9780252031632 |url-access=registration |quote=turkey bird name. }}</ref>

Els galls dindis comercials generalment es crían en interiors sota condicions controlades. Sovint es tracta d'edificis grans, construïts especialment per proporcionar ventilació i poca intensitat de llum (això redueix l'activitat de les aus i, per tant, augmenta la taxa d'augment de pes). Les llums es poden encendre durant 24 h/dia, o una varietat de règims de llum per passos per encoratjar a les aus a alimentar-se amb freqüència i, per tant, créixer ràpidament. Les femelles aconsegueixen el pes de sacrifici al voltant de les 15 setmanes d'edat i els mascles al voltant de les 19. Les aus comercials madures poden pesar dues vegades més que les seves contraparts silvestres. S'han desenvolupat moltes races diferents, però la majoria de les aus comercials són blanques, ja que això millora l'aparença de la carcassa vestida, sent menys visibles les plomes de les agulles.<ref>{{cite book |title=Turkeys: Behavior, Management and Well-Being|last1=Pond |first1=Wilson, G. |last2=Bell |first2=Alan, W. (eds.)|year=2010 |publisher=Marcell Dekker |isbn=978-0-8247-5496-9 |pages=847?849 }}</ref> En un moment, els galls dindis es consumien principalment en ocasions especials com a Nadal (10 milions d'aus en el Regne Unit) o Acció de Gràcies (60 milions d'aus als Estats Units). No obstant això, s'estan convertint cada vegada més en part de la dieta diària en moltes parts del món.<ref>{{ref-web |url=http://www.yourshepway.co.uk/news/can_turkey_rule_the_roost_all_year_round_1_3120818 |arxiuurl=https://arxivi.today/20140303210320/http://www.yourshepway.co.uk/news/can_turkey_rule_the_roost_all_year_round_1_3120818 |arxiudata=March 3, 2014 |títol=Can turkey rule the roost all year round? |autor=Bill, Joe |data=December 18, 2013 |editor=Your Shepway |consulta=March 3, 2014 }}</ref>

== Altres aus de corral ==
[[Fitxer:Helmeted_guineafowl_kruger00.jpg|thumb|250px|Exemplar de gallina de Guinea.]]
La [[gallina de Guinea]] es va originar en el sud de [[Àfrica]], i l'espècie que es cria amb major freqüència com a aus de corral és la gallina de Guinea amb casc ( ''[[Numida meleagris]]'' ). És un ocell gris o clapejat de grandària mitjana amb un petit cap nu amb barbes de colors i una protuberància en la part superior, i va ser domesticat en l'època dels antics grecs i romans. Les gallines de Guinea són aus resistents i sociables que subsisteixen principalment d'insectes, però també consumeixen herbes i llavors. Mantindran un hort lliure de plagues i es menjaran les [[garrapata]]s que transmeten la [[malaltia de Lyme]]. Es posen feliçment en els arbres i donen un advertiment vocal en veu alta sobre l'aproximació dels depredadors. La seva carn i ous es poden menjar de la mateixa manera que els pollastres, ja que les aus joves estan llestes per a la taula a l'edat d'uns quatre mesos.<ref>{{ref-web |url=http://www.ca.uky.edu/agc/pubs/asc/asc209/asc209.pdf |títol=Keeping Guinea fowl |autor1=Jacob, Jacquie |autor2=Pescatore, Tony |autor3=Cantor, Austin |editor=Universitat de Kentucky |consulta=March 9, 2014}}</ref>

Un colomí és el nom donat a la cria de [[coloma domèstica|colomes domèstiques]] que estan destinats per a la taula. Com altres colomes domesticades, les aus que s'utilitzen per a aquest propòsit descendeixen de la coloma bravía ( ''[[Columba livia]]'' ). S'utilitzen races d'utilitat especials amb característiques desitjables. Es posen dos ous i s'incuben durant uns 17 dies. Quan neixen, els colomins són alimentats per tots dos pares amb "llet de coloma", una secreció espessa rica en proteïnes produïda pel cultiu. Els colomins creixen ràpidament, però són lents per emplumar i estan llests per abandonar el niu als 26 a 30 dies i pesen al voltant de 500 g. Per llavors, les colomes adultes hauran posat i estaran incubant un altre parell d'ous i un parell prolífic hauria de produir dos colomins cada quatre setmanes durant una temporada de reproducció que dura diversos mesos.<ref>{{cite journal |url=http://www.dpi.nsw.gov.au/__data/assets/pdf_file/0011/213221/squab-raising.pdf |title=Primefacts: Squab raising |author=Bolla, Gerry |journal=Primefacts |data=April 1, 2007 |issn=1832-6668 |publisher=NSW Department of Primary Industries |consulta=March 9, 2014}}</ref>


== Particularitats ==
== Particularitats ==

Revisió del 00:53, 6 març 2022

Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.[1][2]

La denominació inclou típicament a membres dels ordres Galliformes (tals com els pollastres i galls dindi) i Anseriformes (aus aquàtiques com ànecs i oques).

No obstant això, aquesta no és una classificació estricta, i el terme pot fer referència també a altres tipus d'aus que són utilitzades en la cuina, com les colomes i fins i tot estruços. Per a les aus com el faisà, la guatlla i els ànecs salvatges, s'utilitza comunament el terme aus de caça.

La domesticació de les aus de corral va tenir lloc fa uns 5.400 anys en el sud-est asiàtic.[3] Al principi, va poder ser el resultat que la gent incubés i criés aus joves a partir d'ous recollits en la naturalesa, però més tard va suposar mantenir les aus permanentment en captivitat. És possible que els pollastres domesticats s'utilitzessin al principi per a les baralles de galls[4] i que les guatlles es criessin pel seu cant, però aviat es va comprendre la utilitat de tenir una font d'aliment criada en captivitat. Al llarg dels segles es va dur a terme una cria selectiva per aconseguir un creixement ràpid, capacitat de posada d'ous, conformació, plomatge i docilidad, i les races modernes solen tenir un aspecte molt diferent al dels seus ancestres salvatges. Encara que algunes aus se segueixen criant en petits grups en sistemes extensius, la majoria de les aus disponibles al mercat avui dia es crían en empreses comercials intensives.

Encara que pràcticament totes les parts d'un ocell són comestibles, les parts o preses més suculentes són els músculs pectorals del vol, anomenats pit de pollastres, i els músculs del primer i segon segment de les extremitatés inferiors, anomenats cuixa i cama respectivament; aquestes són les preferides en cuina. També s'utilitzen, encara que en menor mesura, les extremitats superiors o ales, el coll o bescoll, les potas i les vísceras, també cridades menudencias.

En els pollastres i, en general, en totes les aus que no tenen un vol sostingut o són no voladores, els músculs pectorals no estan adaptats per a ús sostingut, i tenen menys mioglobina transportadora de oxigen que els músculs de les extremitats inferiors. Presenten així un color més blanc, per la qual cosa al pit de pollastre sol cridar-se-li "carn blanca" en contrast amb la "carn fosca", com es diu a les altres parts. En les aus voladores, com les aquàtiques i les de caça, els músculs pectorals estan adaptats per al vol sostingut, per tant, la seva carn és fosca. D'altra banda, la criança a l'aire lliure (pollastre campero o de corral) sol donar un to groguenc a la seva carn[5]

Pollastres

Gall amb cresta i barbes.

Els pollastres són aus de grandària mitjana, fornidas, amb una postura alçada i caracteritzades per carnosas crestes vermelles i barbes en el cap. Els mascles, coneguts com a galls, solen ser més grans, de colors més atrevits i tenen un plomatge més exagerat que les femelles (gallines). Els pollastres són aus gregarias, omnívores i terrestres que en el seu entorn natural busquen entre la fullaraca llavors, invertebrats i altres animals petits. Rares vegades volen, excepte com a resultat d'un perill percebut, preferint córrer cap a la mala herba si se'ls apropen.[6] El pollastre domèstic d'avui ( Gallus gallus domesticus ) descendeix principalment del gall salvatge vermell de la jungla d'Àsia, amb algunes aportacions addicionals d'aus tals com el gall gris salvatge, el gall de Sri Lanka i el gall verd de Java.[7][8]

Els estudis genómicos estimen que el pollastre va ser domesticat fa 8.000 anys en el sud-est asiàtic [8] i es va estendre a Xina i Índia 2000?3000 anys després. L'evidència arqueològica recolza als pollastres domèstics en el sud-est asiàtic molt abans del 6000 a. C., Xina en el 6000 a. C. i Índia en el 2000 a. C. [8][9][10] Un estudi històric de 2020 de Nature que seqüencia completament 863 pollastres a tot el món suggereix que tots els pollastres domèstics s'originen a partir d'un sol esdeveniment de domesticació del gall salvatge vermell la distribució actual del qual és predominantment en el sud-oest de Xina, el nord de Tailàndia i Myanmar. Aquests pollastres domesticats es van estendre pel sud-est i sud d'Àsia, on es van creuar amb espècies silvestres locals d'aus de la selva, formant grups genèticament i geogràficament diferents. L'anàlisi de la raça comercial més popular mostra que la raça White Leghorn posseeix un mosaic d'ancestres divergents heretats de subespècies del gall salvatge vermell.[11][12][13]

Els pollastres van ser un dels animals domesticats transportats amb les migracions austronesias transportades per mar a Taiwan, les illes de Melanèsia, Madagascar i les illes del Pacífic; a partir d'al voltant del 3500 al 2500 a. de C.[14][15]

Per a l'any 2000 a. C., les gallines semblen haver arribat al vall de l'Indus i 250 anys després, van arribar a Egipte. Encara s'usaven per a la lluita i es consideraven símbols de fertilitat. Els romans els van usar en adivinación, i els egipcis van fer un gran avanç quan van aprendre la difícil tècnica de la incubació artificial.[16] Des de llavors, la cria de pollastres s'ha estès per tot el món per a la producció d'aliments, sent les aus domèstiques una valuosa font tant d'ous com de carn.[17]

Des de la seva domesticació, s'ha establert una gran quantitat de races de pollastres, però amb l'excepció de la Leghorn blanca, la majoria de les aus comercials són d'origen híbrid.[6] Aproximadament en 1800, els pollastres van començar a criar-se a major escala, i les granges avícoles modernes d'alt rendiment van estar presents en el Regne Unit des d'al voltant de 1920 i es van establir als Estats Units poc després de la Segona Guerra Mundial. A mitjan segle XX, la indústria de producció de carn d'aus de corralera de major importància que la indústria de la posada d'ous. La cria d'aus de corral ha produït races i ceps per satisfer diferents necessitats; aus ponedoras d'estructura lleugera que poden produir 300 ous a l'any; aus carnosas de creixement ràpid destinades al consum a una edat primerenca i aus utilitàries que produeixen tant un nombre acceptable d'ous com una canal ben carnosa. Els mascles no són desitjats en la indústria de la posada d'ous i, sovint, poden identificar-se tan aviat com neixen per al seu posterior sacrifici. En les races de carn, aquestes aus de vegades es castren (sovint químicament) per evitar l'agressió.[18] L'au resultant, també té una carn més tendra i saborosa.

Mosaic romà que representa una baralla de galls.

Un pollastre nan és una petita varietat de pollastre domèstic, ja sigui una versió en miniatura d'un membre d'una raça estàndard o un "gall veritable" sense contrapart més gran. Els galls poden ser d'una cambra a un terç de la grandària de les aus estàndard i posen ous igualment petits. Són mantinguts per petits propietaris i aficionats per a la producció d'ous, s'usen com a gallines lloques, amb finalitats ornamentals i per a exhibicions.[19]

Ànecs

Els ànecs són aus aquàtiques de grandària mitjana amb bec ample, ulls en el costat del cap, coll bastant llarg, potes curtes molt enrere del cos i potes palmeadas. Els mascles sovint són més grans que les femelles i tenen colors diferents en algunes races. Els ànecs domèstics són omnívors i mengen una varietat de materials animals i vegetals com a insectes aquàtics, mol·luscs, cucs, petits amfibis, algues aquàtiques i pastures. S'alimenten en aigües poc profundes jugant, amb el cap sota l'aigua i la cua a l'inrevés. La majoria dels ànecs domèstics són massa pesats per volar i són aus socials que prefereixen viure i moure's junts en grups. Mantenen el seu plomatge impermeable en empolainar-se, un procés que escampa les secrecions de la glàndula empolainada sobre les seves plomas.[20]

Ànecs pekineses

Els models d'argila d'ànecs oposats a Xina que es remunten al 4000 a. C. poden indicar que la domesticació dels ànecs va tenir lloc allí durant la cultura Yangshao. Fins i tot si aquest no és el cas, la domesticació de l'ànec va tenir lloc en el Llunyà Orienti almenys 1500 anys abans que a Occident. Lucius Columella, escrivint al segle I a. de C., aconsellava a els qui buscaven criar ànecs que recol·lectessin ous d'aus silvestres i els posessin sota una gallina lloca, perquè quan es crían d'aquesta manera, els ànecs "deixen a un costat la seva naturalesa salvatge i sense dubtar-ho es reprodueixen quan estan tancats en el corral d'ocells ". Malgrat això, els ànecs no van aparèixer en els textos agrícoles a Europa occidental fins a aproximadament el 810 d. de C., quan van començar a esmentar-se juntament amb les oques, les gallines i els paons com a pagaments de lloguer fets pels arrendataris als terratinents.[21]

Existeix un consens generalitzat que l'ánade real ( Anas platyrhynchos ) és l'avantpassat de totes les races d'ànecs domèstics (amb l'excepció de l'ànec real ( Cairina moschata ), que no està estretament relacionat amb altres ànecs).[21] Els ànecs es crían principalment per la seva carn, ous i plomissol. Com ocorre amb els pollastres, s'han desenvolupat diverses races, seleccionades per la seva capacitat per posar ous, el seu ràpid creixement i una carcassa ben coberta. La raça comercial més comuna en el Regne Unit i Estats Units és el ànec Pequín, que pot posar 200 ous a l'any i aconseguir un pes de 3,5 kg en 44 dies.[20] Al món occidental, els ànecs no són tan populars com els pollastres, perquè aquests últims produeixen majors quantitats de carn blanca magra i són més fàcils de criar de forma intensiva, la qual cosa fa que el preu de la carn de pollastre sigui més baix que el de la carn d'ànec. Encara que és popular en l'alta cuina, l'ànec apareix amb menys freqüència en la indústria alimentària del mercat massiu. No obstant això, les coses són diferents a Orient. Els ànecs són més populars allí que les gallines i, en la seva majoria, encara es crían de la manera tradicional i se seleccionen per la seva capacitat per trobar suficient aliment en els camps d'arròs collits i altres ambients humits.[22]

Oques

Un oca Emden, descendent del oca comuna-

El oca comuna ( Anser anser ) va ser domesticat pels egipcis fa almenys 3000 anys,[23] i una espècie salvatge diferent, l'oca cigne ( Anser cygnoides), domesticat en Sibèria uns mil anys després, es coneix com a oca xinesa.[24] Els dos s'hibridan entre si i la gran protuberància a la base del bec, una característica notable de l'oca xinesa, està present en diferents graus en aquests híbrids. Els híbrids són fèrtils i han donat lloc a diverses de les races modernes. Malgrat la seva primerenca domesticació, les oques mai han guanyat la importància comercial dels pollastres i ànecs. [23]

Les oques domèstiques són molt més grans que les seves contraparts salvatges i tendeixen a tenir colls gruixuts, una postura alçada i cossos grans amb amples extrems posteriors. Les aus derivades de la llagosta grisa són grans i carnosas i s'utilitzen per a la carn, mentre que les oques xineses tenen estructures més petites i s'utilitzen principalment per a la producció d'ous. El fi plomissol de tots dos es valora per al seu ús en coixins i peces embuatades. S'alimenten de pastura i males herbes, complementant això amb petits invertebrats, i un dels atractius de la cria d'oques és la seva capacitat per créixer i prosperar en un sistema basat en pastura. Són molt sociables i tenen bona memòria i se'ls pot permetre vagar molt sabent que tornaran a casa en fosquejar. L'oca xinesa és més agressiu i sorollós que altres oques i es pot utilitzar com a animal de guàrdia per advertir d'intrusos.[23] La carn de les oques de carn és de color fosc i rica en proteïnes, però dipositen greix per via subcutània, encara que aquest greix conté principalment àcids grassos monoinsaturados. Les aus són sacrificades al voltant de les 10 o al voltant de les 24 setmanes. Entre aquestes edats, hi ha problemes per recobrir la carcassa a causa de la presència de plomes d'agulla en desenvolupament.[23]

En alguns països, les oques i els ànecs són alimentats per força per produir fetges amb un contingut de greix excepcionalment alt per a la producció de foie gras. Més del 75% de la producció mundial d'aquest producte es produeix en França, amb indústries menors en Hongria i Bulgària i una producció creixent a Xina.[25] El foie gras es considera un luxe en moltes parts del món, però el procés d'alimentar a les aus d'aquesta manera està prohibit en molts països per motius de benestar animal.[26]

Gall dindi

Gall dindi domesticat mascle exhibint-se sexualment mostrant la redecilla penjant sobre el bec, les carúncules penjant de la gola i la 'barba' de plomes petites, negres i rígides en el pit.

Els gall dindis són aus de gran grandària, sent els seus parents més propers el faisà i la pintada. Els mascles són més grans que les femelles i tenen cues esteses en forma de ventall i barbes carnosas distintives, cridades redecilla, que pengen de la part superior del bec i s'utilitzen en l'exhibició de festeig. Els galls dindis salvatges poden volar, però rares vegades ho fan, preferint córrer amb un pas llarg i a cavall. Es posen en els arbres i busquen aliment en el sòl, alimentant-se de llavors, nous, bayas, pastura, fullatge, invertebrats, llangardaixos i petites serps.[27]

El gall dindi domesticat modern descendeix d'una de les sis subespècies de gall dindi salvatge (Meleagris gallopavo) que es troben en els actuals estats mexicans de Jalisco, Guerrero i Veracruz.[28] Les tribus pre-asteques al centre-sud de Mèxic van domesticar per primera vegada a l'au al voltant del 800 a. C., i els indis Poble que habitaven la altiplà de Colorit als Estats Units van fer el mateix al voltant del 200 a. C. usaven les plomes per a túniques, mantes i amb finalitats cerimonials. Més d'1.000 anys després, es van convertir en una important font d'aliment.[29] Els primers europeus que es van trobar amb l'au ho van identificar erròniament com una gallina de Guinea, un au coneguda com a "gallina de gall dindi" en aquest moment perquè havia estat introduïda a Europa a través de Turquia.[27]

Els galls dindis comercials generalment es crían en interiors sota condicions controlades. Sovint es tracta d'edificis grans, construïts especialment per proporcionar ventilació i poca intensitat de llum (això redueix l'activitat de les aus i, per tant, augmenta la taxa d'augment de pes). Les llums es poden encendre durant 24 h/dia, o una varietat de règims de llum per passos per encoratjar a les aus a alimentar-se amb freqüència i, per tant, créixer ràpidament. Les femelles aconsegueixen el pes de sacrifici al voltant de les 15 setmanes d'edat i els mascles al voltant de les 19. Les aus comercials madures poden pesar dues vegades més que les seves contraparts silvestres. S'han desenvolupat moltes races diferents, però la majoria de les aus comercials són blanques, ja que això millora l'aparença de la carcassa vestida, sent menys visibles les plomes de les agulles.[30] En un moment, els galls dindis es consumien principalment en ocasions especials com a Nadal (10 milions d'aus en el Regne Unit) o Acció de Gràcies (60 milions d'aus als Estats Units). No obstant això, s'estan convertint cada vegada més en part de la dieta diària en moltes parts del món.[31]

Altres aus de corral

Exemplar de gallina de Guinea.

La gallina de Guinea es va originar en el sud de Àfrica, i l'espècie que es cria amb major freqüència com a aus de corral és la gallina de Guinea amb casc ( Numida meleagris ). És un ocell gris o clapejat de grandària mitjana amb un petit cap nu amb barbes de colors i una protuberància en la part superior, i va ser domesticat en l'època dels antics grecs i romans. Les gallines de Guinea són aus resistents i sociables que subsisteixen principalment d'insectes, però també consumeixen herbes i llavors. Mantindran un hort lliure de plagues i es menjaran les garrapatas que transmeten la malaltia de Lyme. Es posen feliçment en els arbres i donen un advertiment vocal en veu alta sobre l'aproximació dels depredadors. La seva carn i ous es poden menjar de la mateixa manera que els pollastres, ja que les aus joves estan llestes per a la taula a l'edat d'uns quatre mesos.[32]

Un colomí és el nom donat a la cria de colomes domèstiques que estan destinats per a la taula. Com altres colomes domesticades, les aus que s'utilitzen per a aquest propòsit descendeixen de la coloma bravía ( Columba livia ). S'utilitzen races d'utilitat especials amb característiques desitjables. Es posen dos ous i s'incuben durant uns 17 dies. Quan neixen, els colomins són alimentats per tots dos pares amb "llet de coloma", una secreció espessa rica en proteïnes produïda pel cultiu. Els colomins creixen ràpidament, però són lents per emplumar i estan llests per abandonar el niu als 26 a 30 dies i pesen al voltant de 500 g. Per llavors, les colomes adultes hauran posat i estaran incubant un altre parell d'ous i un parell prolífic hauria de produir dos colomins cada quatre setmanes durant una temporada de reproducció que dura diversos mesos.[33]

Particularitats

Sembla que un dels primers animals domesticats va ser l'ànec, a l'antiga Xina.

Les gallines són l'aviram més comú. Es poden tenir engabiades, en règim intensiu (se'ls talla una part del bec i les ungles dels peus), o bé a l'aire lliure, en règim extensiu. Es fa la distinció entre les gallines destinades a l'obtenció de carn, de tipus 'broiler', que necessiten un temps de criança de dos mesos, i a l'obtenció d'ous, que són de races diferents.

Els dies previs a Nadal tenen lloc fires d'aviram viu, entre les quals destaquen les de Vilafranca del Penedès, el Prat de Llobregat i Valls.

Aquests poden ser el reservori de diferents microorganismes patògens com Salmonella Enteritidis.

Referències

  1. ↑ «Què és aviram? »La seva definició i significat 2021». [Consulta: 9 abril 2021].
  2. ↑ «poultry | Definition, Birds, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 agost 2021].
  3. ↑ Killgrove, Kristina. «Ancient DNA Explains How Chickens Got To The Americas» (en anglès). Forbes. [Consulta: 20 gener 2021].
  4. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès americà). Today I Found Out, 30-08-2013. [Consulta: 20 gener 2021].
  5. ↑ https://www.elespanol.com/ciencia/nutricion/20191110/cuelan-pollo-corral-engano-carne-anaranjada/442956633_0.html
  6. ↑ 6,0 6,1 Card, Leslie I. Poultry Production. Llegeixi & Febiger, 1961. ISBN 978-0-8121-1241-2. 
  7. ↑ Eriksson, Jonas; Larson, Greger & Gunnarsson, Ulrika et al. (2008), "Identification of the yellow skin gene reveals a hybrid origin of the domestic chicken", PLOS Genetics 4 (2): i1000010, DOI 10.1371/journal.pgen.1000010
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Lawal, Raman Akinyanju; Martin, Simon H.; Vanmechelen, Koen; Vereijken, Addie; Silva, Pradeepa; Al-Atiyat, Raeu Mahmoud; Aljumaah, Riyadh Salah; Mwacharo, Joram M.; Wu, Dong-Dong «The wild species genome ancestry of domestic chickens». BMC Biology, vol. 18, 1, pàg. 13. DOI: 10.1186/s12915-020-0738-1. PMC: 7014787. PMID: 32050971.
  9. ↑ West, B.; Zhou, B.X. «Did chickens go north? New evidence for domestication». J. Archaeol. Sci., vol. 14, 5, 1988, pàg. 515?533. DOI: 10.1016/0305-4403(88)90080-5.
  10. ↑ Al-Nasser, A.; Al-Khalaifa, H.; Al-Saffar, A.; Khalil, F.; Albahouh, M.; Ragheb, G.; Al-Haddad, A.; Mashaly, M. «Overview of chicken taxonomy and domestication». World's Poultry Science Journal, vol. 63, 2, pàg. 285?300. DOI: 10.1017/S004393390700147X.
  11. ↑ Wang, Ming-Shan; Thakur, Mukesh; Peng, Min-Sheng; Jiang, Yu; Frantz, Laurent Alain François; Li, Ming; Zhang, Jin-Jin; Wang, Sheng; Peters, Joris «863 genomes reveal the origin and domestication of chicken». Cell Research, vol. 30, 8, 2020, pàg. 693?701. DOI: 10.1038/s41422-020-0349-i. PMC: 7395088. PMID: 32581344.
  12. ↑ Liu, Yi-Ping; Wu, Gui-Sheng; Yao, Yong-Gang; Miao, Yong-Wang; Luikart, Gordon; Baig, Mumtaz; Beja-Pereira, Albano; Ding, Zhao-Li; Palanichamy, Malliya Gounder «Multiple maternal origins of chickens: Out of the Asian jungles». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 38, 1, pàg. 12?19. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.09.014. PMID: 16275023.
  13. ↑ Zeder, Melinda A.; Emshwiller, Eve; Smith, Bruce D.; Bradley, Daniel G. «Documenting domestication: the intersection of genetics and archaeology». Trends in Genetics, vol. 22, 3, pàg. 139?155. DOI: 10.1016/j.tig.2006.01.007. PMID: 16458995.
  14. ↑ Piper, Philip J. «The Origins and Arrival of the Earliest Domestic Animals in Mainland and Island Southeast Àsia: A Developing Story of Complexity». A: Piper, Philip J.. New Perspectives in Southeast Asian and Pacific Prehistory. 45. ANU Press, 2017. ISBN 9781760460945. 
  15. ↑ Blust, Robert «The History of Faunal Terms in Austronesian Languages». Oceanic Linguistics, vol. 41, 1, pàg. 89-139. DOI: 10.2307/3623329.
  16. ↑ ; Lawler, Andrew«How the Chicken Conquered the World». Smithsonian Magazine, June 1, 2012. [Consulta: April 14, 2014].
  17. ↑ «Investigating the global dispersal of chickens in prehistory using ancient mitochondrial DNA signatures». PLOS ONE, vol. 7, 7, 2012, pàg. i39171. Bibcode: 2012PLoSO...739171S. DOI: 10.1371/journal.posa.0039171. PMC: 3405094. PMID: 22848352.
  18. ↑ Mrs A Basley. Western poultry book. Mrs. A. Basley, 1910, p. 112-15. 
  19. ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: February 21, 2014].
  20. ↑ 20,0 20,1 Error en el títol o la url.«», July 1, 2012. Arxivat de l'original el July 7, 2017. [Consulta: March 8, 2014].
  21. ↑ 21,0 21,1 Cherry, Peter; Morris, T. R.. Domestic Duck Production: Science and Practice. CABI, 2008, p. 1-7. ISBN 978-1-84593-441-5. 
  22. ↑ ; Sandhu, Tirath S.«Domestic ducks». Cornell University, 2008. Arxivat de l'original el October 15, 2013. [Consulta: February 15, 2014].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 ; Guy, G.«Origins and Breeds of Domestic Geese». FAO Agriculture Department. [Consulta: February 17, 2014].
  24. ↑ Streit, Scott. «White Chinese Goose». Bird Friends Of Sant Diego County, 2000. [Consulta: February 17, 2014].
  25. ↑ Mo Hong'e. «China to boost foie gras production». China View, April 11, 2006. Arxivat de l'original el June 2, 2007. [Consulta: March 9, 2014].
  26. ↑ «Welfare Aspects of the Production of Foie gras in Ducks and Geese». Report of the Scientific Committee on Animal Health and Animal Welfare, December 16, 1998. Arxivat de l'original el December 19, 2013. [Consulta: March 9, 2014].
  27. ↑ 27,0 27,1 Smith, Andrew F. The Turkey: An American Story. University of Illinois Press, 2006, p. 4?5, 17. ISBN 978-0-252-03163-2. «turkey bird name.» 
  28. ↑ C. Michael Hogan. 2008. Wild turkey: Meleagris gallopavo, Globaltwitcher.com, ed. N. L Stromberg Arxivat 2017-07-25 a Wayback Machine.
  29. ↑ Error en el títol o la url.Viegas, Jennifer. «», February 1, 2010. Arxivat de l'original el May 3, 2016. [Consulta: February 19, 2014].
  30. ↑ Pond, Wilson, G.; Bell, Alan, W. (eds.). Turkeys: Behavior, Management and Well-Being. Marcell Dekker, 2010, p. 847?849. ISBN 978-0-8247-5496-9. 
  31. ↑ Bill, Joe. «Can turkey rule the roost all year round?». Your Shepway, December 18, 2013. Arxivat de l'original el March 3, 2014. [Consulta: March 3, 2014].
  32. ↑ ; Pescatore, Tony; Cantor, Austin«Keeping Guinea fowl». Universitat de Kentucky. [Consulta: March 9, 2014].
  33. ↑ Bolla, Gerry «Primefacts: Squab raising». Primefacts. NSW Department of Primary Industries. ISSN: 1832-6668.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aviram

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aviram&oldid=29601559»