Lluna a la ficció: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment
+info
Línia 3: Línia 3:


''Íthil'' és el nom que l'escriptor britànic [[J. R. R. Tolkien]] dona a la [[Lluna]] a la mitologia del seu ''legendarium''. Segons aquesta mitologia, la Lluna, així com el Sol (que s'anomena [[Ànar]]) és creada després de la destrucció dels [[Dos Arbres de Vàlinor]] i dipositada als cels per [[Tilion]], fet que donà pas a la [[Primera Edat]]. La Lluna ascendí en un primer moment sobre [[Vàlinor]], per l'oest del món, però després [[Varda]] decidí canviar-ho i des d'aleshores Íthil aparegué cada nit per l'est com encara ho fa als temps actuals. La Lluna és un objecte molt important a la vida de la [[Terra Mitjana]], segons Tolkien. Això es manifesta per exemple en el nom de l'hereter d'[[Eléndil]], [[Isíldur|Ísildur]], que significa «Servent de la Lluna». Ísildur habitava a la ciutat de [[Minas Mórgul|Minas Íthil]], el nom de la qual significa «Torre de la Lluna».{{CC|data=2018}}
''Íthil'' és el nom que l'escriptor britànic [[J. R. R. Tolkien]] dona a la [[Lluna]] a la mitologia del seu ''legendarium''. Segons aquesta mitologia, la Lluna, així com el Sol (que s'anomena [[Ànar]]) és creada després de la destrucció dels [[Dos Arbres de Vàlinor]] i dipositada als cels per [[Tilion]], fet que donà pas a la [[Primera Edat]]. La Lluna ascendí en un primer moment sobre [[Vàlinor]], per l'oest del món, però després [[Varda]] decidí canviar-ho i des d'aleshores Íthil aparegué cada nit per l'est com encara ho fa als temps actuals. La Lluna és un objecte molt important a la vida de la [[Terra Mitjana]], segons Tolkien. Això es manifesta per exemple en el nom de l'hereter d'[[Eléndil]], [[Isíldur|Ísildur]], que significa «Servent de la Lluna». Ísildur habitava a la ciutat de [[Minas Mórgul|Minas Íthil]], el nom de la qual significa «Torre de la Lluna».{{CC|data=2018}}

== Primeres representacions ==
La Lluna ha estat un [[Configuració (narrativa)|escenari]] en la ficció almenys des de les obres dels escriptors [[Grècia antiga|grecs antics]] [[Antoni Diògenes]] i [[Llucià de Samosata]]; l'[[Obra literària perduda|''De les coses meravelloses més enllà de Thule'''' del primer s'ha perdut]] i la ''[[Història real]]'' del segon, del segle II d. C. és una sàtira de contes de viatgers fantàstics.<ref name=":1">{{Cite book |last=Stableford |first=Brian M. |title=Science Fact and Science Fiction: An Encyclopedia |date=2006 |publisher=Taylor & Francis |isbn=978-0-415-97460-8 |pages=310–313 |language=en |chapter=Moon, The |author-link=Brian Stableford |chapter-url=https://books.google.com/books?id=uefwmdROKTAC&pg=PA310}}</ref><ref name=":3">{{Cite book |last=Altner |first=Patricia |title=[[The Greenwood Encyclopedia of Science Fiction and Fantasy: Themes, Works, and Wonders]] |date=2005 |publisher=Greenwood Publishing Group |isbn=978-0-313-32952-4 |editor-last=Westfahl |editor-first=Gary |editor-link=Gary Westfahl |pages=535–537 |language=en |chapter=The Moon |chapter-url=https://books.google.com/books?id=3JXnz9x9sO4C&pg=PA535}}</ref> No va ser fins que la novel·la de [[Johannes Kepler]] ''[[Somnium (novel·la)|Somnium]]'' es va publicar pòstumament el 1634 que el tema del viatge a la Lluna va rebre un tractament seriós a la ficció.<ref name=":1" /><ref name=":3" /><ref name=":2">{{Cite book |last=Westfahl |first=Gary |title=Science Fiction Literature through History: An Encyclopedia |date=2021-07-19 |publisher=ABC-CLIO |isbn=978-1-4408-6617-3 |pages=456–458 |language=en |chapter=The Moon |author-link=Gary Westfahl |chapter-url=https://books.google.com/books?id=p5U2EAAAQBAJ&pg=PA456}}</ref> A partir dels pensaments de Kepler i d'especulacions similars de [[Francis Bacon]] sobre volar a la Lluna a la seva obra de 1627 ''[[Sylva sylvarum]]'', [[Francis Godwin]] va ampliar la idea a la novel·la de 1638 '' '[[L'home de la lluna]]''.<ref name="Martin 2016 pp. 109–132">{{Cite book |last=Martin |first=Catherine Gimelli |title=Literature in the Age of Celestial Discovery |publisher=Palgrave Macmillan US |year=2016 |isbn=978-1-349-88743-9 |publication-place=New York |pages=109–132 |chapter=Sailing to the Moon: Francis Bacon, Francis Godwin and the First Science Fiction |doi=10.1007/978-1-137-56803-8_6}}</ref> Al llarg dels segles següents, nombrosos autors van escriure obres serioses o satíriques que descriuen viatges a la Lluna, inclosa la novel·la de [[Cyrano de Bergerac]] ''[[Història còmica dels Estats i Imperis de la Lluna]]'' que va ser publicada pòstumament el 1657, la novel·la de [[Daniel Defoe]] de 1705 ''[[The Consolidator]]'', el conte de [[Edgar Allan Poe]] de 1835 "[[La inigualable aventura d'un tal Hans Pfaall]] ", la sèrie de diaris de 1835 anomenada "[[Great Moon Hoax]]" de [[Richard Adams Locke]], la novel·la de [[Jules Verne]] de 1865 ''[[De la Terra a la Lluna]]'' , i [[H. G. Wells]]' novel·la de 1901 ''[[Els primers homes de la lluna]]''.<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Cite encyclopedia |author1-last=Stableford |author1-first=Brian M. |author1-link=Brian Stableford |author2-last=Langford |author2-first=David |author2-link=David Langford |editor-last=Clute |editor-first=John |editor-link=John Clute |editor2-last=Langford |editor2-first=David |editor3-last=Sleight |editor3-first=Graham |editor3-link=Graham Sleight |title=Moon |url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/moon |url-status=live |access-date=2021-09-28 |encyclopedia=[[The Encyclopedia of Science Fiction]]}}</ref><ref>{{Cite web|last=Clegg|first=Brian|author-link=Brian Clegg (writer)|date=2015-12-09|title=Getting to the Moon: How Science Fiction Became Reality|url=https://www.thehistoryreader.com/world-history/how-science-fiction-technology-became-reality-getting-to-the-moon/|url-status=live|access-date=2022-01-09|website=The History Reader|language=en-US}}</ref> La novel·la de [[George Griffith]] de 1901 ''[[Una lluna de mel a l'espai]]'' té lloc a la Lluna i potser és la primera representació d'un [[vestit espacial]] a la ficció.<ref>{{Cite book|last=May|first=Andrew|title=The Telescopic Tourist's Guide to the Moon|date=2017-06-29|publisher=Springer|isbn=978-3-319-60741-2|pages=47|language=en|chapter=A Brief History of the Moon|chapter-url=https://books.google.com/books?id=blsqDwAAQBAJ&pg=PA47}}</ref> La primera [[pel·lícula de ciència-ficció]], ''[[Le voyage dans la lune]]'' de [[Georges Méliès]] en 1902, representa un viatge lunar.<ref name=":3" /><ref name=":0" />

== Vida a la Lluna ==
[[File:Great-Moon-Hoax-1835-New-York-Sun-lithograph-298px.jpg|alt=Una il·lustració de la vida a la Lluna|thumb|La vida a la Lluna tal com es mostra a la "[[Great Moon Hoax]]"]]
A la darrera part del 1800, estava clar que la Lluna estava desproveïda de vida, per la qual cosa les representacions de les formes de vida lunars i les societats no tenien credibilitat.<ref name=":0" /> Una conseqüència d'això va ser que establir [[Mart a la ficció|històries a Mart]] va augmentar en popularitat.<ref>{{Cite encyclopedia |title=Mars |encyclopedia=[[The Encyclopedia of Science Fiction]] |url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/mars |access-date=2022-03-16 |editor-last=Clute |editor-first=John |editor-link=John Clute |quote=Later in the nineteenth century, Mars became important as a major target for specific cosmic voyages because the Moon, known to be lifeless, seemed a relatively uninteresting destination. |author2-last=Stableford |author2-first=Brian M. |author3-last=Langford |author3-first=David |editor3-link=Graham Sleight |url-status=live |author1-last=Killheffer |editor3-first=Graham |editor3-last=Sleight |editor2-first=David |author1-first=Robert K. J. |author3-link=David Langford |author2-link=Brian Stableford |editor2-last=Langford}}</ref> Diversos autors eludeixen el problema col·locant la vida lunar sota la superfície de la Lluna, com Wells a l'esmentat ''The First Men in the Moon'' i [[Edgar Rice Burroughs]] a la novel·la de 1926 ''[[The Moon Maid ]]''. Altres limiten la vida lunar al passat, ja sigui que representen les restes d'una civilització lunar que s'ha extingit com la sèrie de 1887-1893 de [[W. S. Lach-Szyrma]] "[[Cartes dels planetes]]" (seqüela de la novel·la de 1883 ''[[Aleriel, o un viatge a altres mons]]''<ref>{{Cite book |last=Bleiler |first=Everett Franklin |title=[[Science-fiction, the Early Years: A Full Description of More Than 3,000 Science-fiction Stories from Earliest Times to the Appearance of the Genre Magazines in 1930 : with Author, Title, and Motif Indexes]] |date=1990 |publisher=Kent State University Press |isbn=978-0-87338-416-2 |pages=416–418 |language=en |chapter=Lach-Szyrma, W[ladislaw] S[omerville] (1841–1915) |author-link=E. F. Bleiler |chapter-url=https://books.google.com/books?id=KEZxhkG5eikC&pg=PA416}}</ref>), La novel·la de [[Edgar Fawcett]] de 1895 ''[[El fantasma de Guy Thyrle]]'', i l'esmentada ''Una lluna de mel a l'espai'', o [[viatges en el temps|viatjar en el temps]] al passat per trobar-se vida lunar com en el conte de 1932 "[[The Moon Era]]" de [[Jack Williamson]]. Algunes obres també situen la vida lunar únicament a la [[cara oculta de la Lluna]].<ref name=":1" /><ref name=":2" /><ref name=":0" /> A la novel·la de 1977 ''[[Inherit the Stars]]'' de [[James P. Hogan (escriptor)|James P. Hogan]], es troba a la Lluna un antic esquelet humà amb un vestit espacial, que va conduir al descobriment que la humanitat no es va originar a la Terra.<ref name=":1" /><ref name=":3" /><ref name=":0" />

La vida que s'ha representat a la Lluna varia en grandària des dels mol·luscs [[Intel·ligència extraterrestre|intel·ligents]] del conte de [[Raymond Z. Gallun]] de 1931 "[[La crisàlida lunar]]" fins als gegants de l'esmentat ''L'home de la lluna'' de Godwin.<ref name=":3" /><ref name=":2" /> El "Great Moon Hoax" presenta [[humanoides]]s semblants a ratpenats, que segons el seu autor Richard Adams Locke pretenia satirizar la creença aleshores popular que la Lluna era la llar de civilitzacions avançades.<ref>{{Cite web|title=Peoples & Creatures of the Moon|url=https://www.loc.gov/collections/finding-our-place-in-the-cosmos-with-carl-sagan/articles-and-essays/life-on-other-worlds/peoples-and-creatures-of-the-moon|url-status=live|access-date=2021-12-19|website=Library of Congress, Washington, D.C.}}</ref> The earliest depiction of life on the Moon in Lucian's ''True History'' included three-headed horse-vultures and vegetable birds.<ref>{{Cite book|last=Wolfe|first=Gary K.|chapter-url=https://books.google.com/books?id=FU1XDwAAQBAJ&pg=PT49|title=James Cameron's Story of Science Fiction|date=2018-05-15|publisher=Simon and Schuster|isbn=978-1-68383-590-5|pages=49|language=en|chapter=Alien Life}}</ref><ref>{{Cite book|last=Roberts|first=Adam|title=The History of Science Fiction|date=2005-11-28|publisher=Springer|isbn=978-0-230-55465-8|pages=27–28|language=en|chapter=Science Fiction and the Ancient Novel|author-link=Adam Roberts (British writer)|chapter-url=https://books.google.com/books?id=AajtCwAAQBAJ&pg=PA27}}</ref> La [[cara visible de la Lluna]] al ''Somnium'' de Kepler està habitada per la vida lunar semblant a l'ésser humà més antiga de la ficció, mentre que la cara oculta està habitada per criatures serpentines. Basant-se en consideracions [[exobiològiques]], Kepler va proporcionar ambdues adaptacions al [[Dia lunar|cicle d'un mes de dia i nit a la Lluna]].<ref>{{Cite book|last=Basalla|first=George|title=Civilized Life in the Universe: Scientists on Intelligent Extraterrestrials|date=2006-01-19|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-029140-2|pages=23–25|language=en|chapter=Life on the Moon|author-link=George Basalla|chapter-url=https://books.google.com/books?id=kAniBwAAQBAJ&pg=PA23}}</ref><ref>{{Cite book|last=Roberts|first=Adam|title=The History of Science Fiction|date=2005-11-28|publisher=Springer|isbn=978-0-230-55465-8|pages=42–44|language=en|chapter=Seventeenth-Century Science Fiction|author-link=Adam Roberts (British writer)|chapter-url=https://books.google.com/books?id=AajtCwAAQBAJ&pg=PA43}}</ref><ref>{{Cite book|last=Stableford|first=Brian M.|title=Science Fact and Science Fiction: An Encyclopedia|date=2006|publisher=Taylor & Francis|isbn=978-0-415-97460-8|pages=172–173|language=en|chapter=Exobiology|author-link=Brian Stableford|chapter-url=https://books.google.com/books?id=uefwmdROKTAC&pg=PA172}}</ref> El conte de 1938 "[[Magician of Dream Valley]]" de Raymond Z. Gallun retrata la vida basada en l'energia a la Lluna, igual que el conte de 1960 "[[The Trouble with Tycho]]" de [[Clifford D. Simak]].<ref name=":5">{{Cite book |title=[[The Visual Encyclopedia of Science Fiction]] |date=1977 |publisher=Harmony Books |isbn=0-517-53174-7 |editor-last=Ash |editor-first=Brian |editor-link=Brian Ash (bibliographer) |location=New York |pages=79–80 |chapter=Exploration and Colonies |oclc=2984418 |chapter-url=https://archive.org/details/visualencycloped00ashb/page/79/mode/2up}}</ref> La missió titular de la pel·lícula de 2011 ''[[Apollo 18 (pel·lícula)|Apollo 18]]'' és un projecte secret per investigar la vida alienígena en forma de [[roques lunars]].<ref>{{Cite book|last=May|first=Andrew|title=The Telescopic Tourist's Guide to the Moon|date=2017-06-29|publisher=Springer|isbn=978-3-319-60741-2|pages=96–97|language=en|chapter=Around the South Pole|chapter-url=https://books.google.com/books?id=blsqDwAAQBAJ&pg=PA96}}</ref><ref>{{Cite encyclopedia|last=Downward|first=Mathew|editor-last=Clute|editor-first=John|editor-link=John Clute|editor2-last=Langford|editor2-first=David|editor2-link=David Langford|editor3-last=Sleight|editor3-first=Graham|editor3-link=Graham Sleight|title=Apollo 18|url=https://sf-encyclopedia.com/entry/apollo_18|url-status=live|access-date=2021-12-27|encyclopedia=[[The Encyclopedia of Science Fiction]]|edition=4th}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 18:25, 22 oct 2022

La lluna en l'escut d'armes de Grabow, Alemanya.

La Lluna ha estat objecte de nombroses obres d'art i literatura, com també la inspiració per a molts altres gèneres artístics. És un adorn en les arts visuals, les arts interpretatives, la poesia, la prosa i la música.

Íthil és el nom que l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien dona a la Lluna a la mitologia del seu legendarium. Segons aquesta mitologia, la Lluna, així com el Sol (que s'anomena Ànar) és creada després de la destrucció dels Dos Arbres de Vàlinor i dipositada als cels per Tilion, fet que donà pas a la Primera Edat. La Lluna ascendí en un primer moment sobre Vàlinor, per l'oest del món, però després Varda decidí canviar-ho i des d'aleshores Íthil aparegué cada nit per l'est com encara ho fa als temps actuals. La Lluna és un objecte molt important a la vida de la Terra Mitjana, segons Tolkien. Això es manifesta per exemple en el nom de l'hereter d'Eléndil, Ísildur, que significa «Servent de la Lluna». Ísildur habitava a la ciutat de Minas Íthil, el nom de la qual significa «Torre de la Lluna».[cal citació]

Primeres representacions

La Lluna ha estat un escenari en la ficció almenys des de les obres dels escriptors grecs antics Antoni Diògenes i Llucià de Samosata; l'De les coses meravelloses més enllà de Thule'' del primer s'ha perdut i la Història real del segon, del segle II d. C. és una sàtira de contes de viatgers fantàstics.[1][2] No va ser fins que la novel·la de Johannes Kepler Somnium es va publicar pòstumament el 1634 que el tema del viatge a la Lluna va rebre un tractament seriós a la ficció.[1][2][3] A partir dels pensaments de Kepler i d'especulacions similars de Francis Bacon sobre volar a la Lluna a la seva obra de 1627 Sylva sylvarum, Francis Godwin va ampliar la idea a la novel·la de 1638 'L'home de la lluna.[4] Al llarg dels segles següents, nombrosos autors van escriure obres serioses o satíriques que descriuen viatges a la Lluna, inclosa la novel·la de Cyrano de Bergerac Història còmica dels Estats i Imperis de la Lluna que va ser publicada pòstumament el 1657, la novel·la de Daniel Defoe de 1705 The Consolidator, el conte de Edgar Allan Poe de 1835 "La inigualable aventura d'un tal Hans Pfaall ", la sèrie de diaris de 1835 anomenada "Great Moon Hoax" de Richard Adams Locke, la novel·la de Jules Verne de 1865 De la Terra a la Lluna , i H. G. Wells' novel·la de 1901 Els primers homes de la lluna.[1][5][6] La novel·la de George Griffith de 1901 Una lluna de mel a l'espai té lloc a la Lluna i potser és la primera representació d'un vestit espacial a la ficció.[7] La primera pel·lícula de ciència-ficció, Le voyage dans la lune de Georges Méliès en 1902, representa un viatge lunar.[2][5]

Vida a la Lluna

Una il·lustració de la vida a la Lluna
La vida a la Lluna tal com es mostra a la "Great Moon Hoax"

A la darrera part del 1800, estava clar que la Lluna estava desproveïda de vida, per la qual cosa les representacions de les formes de vida lunars i les societats no tenien credibilitat.[5] Una conseqüència d'això va ser que establir històries a Mart va augmentar en popularitat.[8] Diversos autors eludeixen el problema col·locant la vida lunar sota la superfície de la Lluna, com Wells a l'esmentat The First Men in the Moon i Edgar Rice Burroughs a la novel·la de 1926 The Moon Maid . Altres limiten la vida lunar al passat, ja sigui que representen les restes d'una civilització lunar que s'ha extingit com la sèrie de 1887-1893 de W. S. Lach-Szyrma "Cartes dels planetes" (seqüela de la novel·la de 1883 Aleriel, o un viatge a altres mons[9]), La novel·la de Edgar Fawcett de 1895 El fantasma de Guy Thyrle, i l'esmentada Una lluna de mel a l'espai, o viatjar en el temps al passat per trobar-se vida lunar com en el conte de 1932 "The Moon Era" de Jack Williamson. Algunes obres també situen la vida lunar únicament a la cara oculta de la Lluna.[1][3][5] A la novel·la de 1977 Inherit the Stars de James P. Hogan, es troba a la Lluna un antic esquelet humà amb un vestit espacial, que va conduir al descobriment que la humanitat no es va originar a la Terra.[1][2][5]

La vida que s'ha representat a la Lluna varia en grandària des dels mol·luscs intel·ligents del conte de Raymond Z. Gallun de 1931 "La crisàlida lunar" fins als gegants de l'esmentat L'home de la lluna de Godwin.[2][3] El "Great Moon Hoax" presenta humanoidess semblants a ratpenats, que segons el seu autor Richard Adams Locke pretenia satirizar la creença aleshores popular que la Lluna era la llar de civilitzacions avançades.[10] The earliest depiction of life on the Moon in Lucian's True History included three-headed horse-vultures and vegetable birds.[11][12] La cara visible de la Lluna al Somnium de Kepler està habitada per la vida lunar semblant a l'ésser humà més antiga de la ficció, mentre que la cara oculta està habitada per criatures serpentines. Basant-se en consideracions exobiològiques, Kepler va proporcionar ambdues adaptacions al cicle d'un mes de dia i nit a la Lluna.[13][14][15] El conte de 1938 "Magician of Dream Valley" de Raymond Z. Gallun retrata la vida basada en l'energia a la Lluna, igual que el conte de 1960 "The Trouble with Tycho" de Clifford D. Simak.[16] La missió titular de la pel·lícula de 2011 Apollo 18 és un projecte secret per investigar la vida alienígena en forma de roques lunars.[17][18]

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluna a la ficció
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Stableford, Brian M. «Moon, The». A: Science Fact and Science Fiction: An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2006, p. 310–313. ISBN 978-0-415-97460-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Altner, Patricia. «The Moon». A: The Greenwood Encyclopedia of Science Fiction and Fantasy: Themes, Works, and Wonders (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2005, p. 535–537. ISBN 978-0-313-32952-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Westfahl, Gary. «The Moon». A: Science Fiction Literature through History: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2021-07-19, p. 456–458. ISBN 978-1-4408-6617-3. 
  4. Martin, Catherine Gimelli. «Sailing to the Moon: Francis Bacon, Francis Godwin and the First Science Fiction». A: Literature in the Age of Celestial Discovery. Palgrave Macmillan US, 2016, p. 109–132. DOI 10.1007/978-1-137-56803-8_6. ISBN 978-1-349-88743-9. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Moon». A: John Clute. The Encyclopedia of Science Fiction. 
  6. Clegg, Brian. «Getting to the Moon: How Science Fiction Became Reality» (en anglès americà). The History Reader, 09-12-2015. [Consulta: 9 gener 2022].
  7. May, Andrew. «A Brief History of the Moon». A: The Telescopic Tourist's Guide to the Moon (en anglès). Springer, 2017-06-29, p. 47. ISBN 978-3-319-60741-2. 
  8. «Mars». A: John Clute. The Encyclopedia of Science Fiction. «Later in the nineteenth century, Mars became important as a major target for specific cosmic voyages because the Moon, known to be lifeless, seemed a relatively uninteresting destination.» 
  9. Bleiler, Everett Franklin. «Lach-Szyrma, W[ladislaw] S[omerville] (1841–1915)». A: Science-fiction, the Early Years: A Full Description of More Than 3,000 Science-fiction Stories from Earliest Times to the Appearance of the Genre Magazines in 1930 : with Author, Title, and Motif Indexes (en anglès). Kent State University Press, 1990, p. 416–418. ISBN 978-0-87338-416-2. 
  10. «Peoples & Creatures of the Moon». Library of Congress, Washington, D.C.. [Consulta: 19 desembre 2021].
  11. Wolfe, Gary K. «Alien Life». A: James Cameron's Story of Science Fiction (en anglès). Simon and Schuster, 2018-05-15, p. 49. ISBN 978-1-68383-590-5. 
  12. Roberts, Adam. «Science Fiction and the Ancient Novel». A: The History of Science Fiction (en anglès). Springer, 2005-11-28, p. 27–28. ISBN 978-0-230-55465-8. 
  13. Basalla, George. «Life on the Moon». A: Civilized Life in the Universe: Scientists on Intelligent Extraterrestrials (en anglès). Oxford University Press, 2006-01-19, p. 23–25. ISBN 978-0-19-029140-2. 
  14. Roberts, Adam. «Seventeenth-Century Science Fiction». A: The History of Science Fiction (en anglès). Springer, 2005-11-28, p. 42–44. ISBN 978-0-230-55465-8. 
  15. Stableford, Brian M. «Exobiology». A: Science Fact and Science Fiction: An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2006, p. 172–173. ISBN 978-0-415-97460-8. 
  16. «Exploration and Colonies». A: The Visual Encyclopedia of Science Fiction. New York: Harmony Books, 1977, p. 79–80. ISBN 0-517-53174-7. OCLC 2984418. 
  17. May, Andrew. «Around the South Pole». A: The Telescopic Tourist's Guide to the Moon (en anglès). Springer, 2017-06-29, p. 96–97. ISBN 978-3-319-60741-2. 
  18. Downward, Mathew. «Apollo 18». A: John Clute. The Encyclopedia of Science Fiction. 4th.