Nikolai Gógol: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Amplio introducció |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències|data=2016}} |
|||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
[[Fitxer:Го́голь - Гоголь - Nikolai Gogol Catalan translation 1935 - Ревизор (комедия).jpg|miniatura|''L'Inspector'' (títol original: ''Ревизор'') comèdia teatral de Nikolai Gògol. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1934 dins la col·lecció [[Quaderns Literaris]] ]] |
[[Fitxer:Го́голь - Гоголь - Nikolai Gogol Catalan translation 1935 - Ревизор (комедия).jpg|miniatura|''L'Inspector'' (títol original: ''Ревизор'') comèdia teatral de Nikolai Gògol. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1934 dins la col·lecció [[Quaderns Literaris]] ]] |
||
'''Nikolai Vassílievitx Gógol''' ({{lang-ru|Николай Васильевич Гоголь}}), o '''Mikola Vassíliovitx Hòhol''' ({{lang-uk|Мико́ла Васи́льович Го́голь}}), cognom en néixer '''Ianovski''' ({{lang-ru|Яно́вский}}, {{lang-uk|Яно́вський}}), nascut a [[Veliki Soròtxintsi]], [[Província de Poltava|Poltàvsxina]], {{Calendari Julià|1 d'abril|1809|[[20 de març]]}}, mort a [[Moscou]], {{Calendari Julià|4 de març|1852|[[21 de febrer]]}}, fou un [[escriptor]], [[dramaturg]] i [[poeta]] [[Ucraïna|ucraïnès]] en llengua [[Rússia|russa]]. |
'''Nikolai Vassílievitx Gógol''' ({{lang-ru|Николай Васильевич Гоголь}}), o '''Mikola Vassíliovitx Hòhol''' ({{lang-uk|Мико́ла Васи́льович Го́голь}}), cognom en néixer '''Ianovski''' ({{lang-ru|Яно́вский}}, {{lang-uk|Яно́вський}}), nascut a [[Veliki Soròtxintsi]], [[Província de Poltava|Poltàvsxina]], {{Calendari Julià|1 d'abril|1809|[[20 de març]]}}, mort a [[Moscou]], {{Calendari Julià|4 de març|1852|[[21 de febrer]]}}, fou un [[escriptor]], [[dramaturg]] i [[poeta]] [[Ucraïna|ucraïnès]] en llengua [[Rússia|russa]].<ref name="Bojanowska-intro">{{Ref-llibre|cognom=Bojanowska|nom=Edyta M.|títol=Nikolai Gogol: Between Ukrainian and Russian Nationalism|editorial=Harvard University Press|any=2007|isbn=9780674022911|lloc=Cambridge, MA|capítol=Introduction|pàgines=1–13}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Lavrin|nom=Janko|urlarxiu=Janko Lavrin|data=Mar 27, 2021|títol=Nikolay Gogol: Ukrainian-born writer|url=https://www.britannica.com/biography/Nikolay-Gogol|consulta=2019-08-31|obra=Encyclopedia Britannica}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Fanger|nom=Donald|url=https://books.google.com/books?id=hkwhYxGP1AkC&q=nikolai+gogol+ukrainian&pg=PA88|títol=The Creation of Nikolai Gogol|data=2009-06-30|editorial=Harvard University Press|isbn=9780674036697|pàgines=87–88}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Vaag|nom=Irina|data=2009-04-09|títol=Gogol: russe et ukrainien en même temps|trans-títol=Gogol: Russian and Ukrainian at the same time|url=https://www.lexpress.fr/culture/livre/gogol-russe-et-ukrainien-en-meme-temps_752123.html|consulta=2021-04-02|obra=L'Express|llengua=fr}}</ref><ref name="Gippius1989">{{Ref-llibre|cognom=Gippius|nom=V. V.|url=https://books.google.com/books?id=tT9GPVSWvv0C|títol=Gogol|editorial=Duke University Press|any=1989|isbn=9780822309079|editor=Robert A. Maguire|pàgines=7}}</ref><ref name="Andrew1980">{{Ref-llibre|cognom=Joe Andrew|url=https://books.google.com/books?id=FXOwCwAAQBAJ|títol=Writers and society during the rise of Russian realism|editorial=The Macmillan Press LTD|any=1995|isbn=9781349044214|pàgines=13, 76}}</ref><ref name="Fanger2009">{{Ref-llibre|cognom=Fanger|nom=Donald|url=https://books.google.com/books?id=hkwhYxGP1AkC&pg=PA42|títol=The Creation of Nikolai Gogol|editorial=Harvard University Press|any=2009|isbn=978-0-674-03669-7|pàgines=24}}</ref><ref name="Singleton1997">{{Ref-llibre|cognom=Amy C. Singleton|url=https://books.google.com/books?id=r3A-bPKlftgC&pg=PA65|títol=Noplace Like Home: The Literary Artist and Russia's Search for Cultural Identity|editorial=SUNY Press|any=1997|isbn=978-0-7914-3399-7|pàgines=65}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Postoutenko|nom=Kirill|url=https://www.jstor.org/stable/309969|publicació=The Slavic and East European Journal|data=Summer 2000|volum=44|exemplar=2|pàgines=319–320|doi=10.2307/309969|jstor=309969|consulta=5 octubre 2022}}</ref> |
||
De ben jove, es traslladà a [[Sant Petersburg]], on intentà fer d'[[actor]], de [[pintor]] i d'[[Història|historiador]], sense gens d'èxit. Derivà cap a la [[literatura]] tot conreant diversos registres i evolucionant des d'un incipient [[romanticisme]] fins a l'anomenat ''realisme crític''. La seva obra està amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, encara que intenti aplicar-hi el lenitiu del [[sarcasme]]. |
De ben jove, es traslladà a [[Sant Petersburg]], on intentà fer d'[[actor]], de [[pintor]] i d'[[Història|historiador]], sense gens d'èxit. Derivà cap a la [[literatura]] tot conreant diversos registres i evolucionant des d'un incipient [[romanticisme]] fins a l'anomenat ''realisme crític''. La seva obra està amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, encara que intenti aplicar-hi el lenitiu del [[sarcasme]]. |
||
Revisió del 07:16, 7 ago 2023
.jpg)  | |
| Nom original | (uk) Микола Васильович Гоголь-Яновський гербу Яструбець |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (uk) Микола Васильович Яновський 20 març 1809 (Julià) Veliki Soròtxintsi |
| Mort | 21 febrer 1852 (Julià) (42 anys) Moscou |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi (1931–) 55° 43′ 28″ N, 37° 33′ 18″ E / 55.72453°N,37.55506°E Monestir de Danílov (–1931) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Prosa, ficció literària i crítica literària |
| Ocupació | dramaturg, poeta, prosista, periodista d'opinió, professor, historiador, crític literari, escriptor |
| Activitat | 1827 – 1852 |
| Ocupador | Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Gènere | Drama i prosa |
| Professors | Nikolai Grigorevitx |
| Influències | |
| Nom de ploma | В. Алов Г. Янов N. N. ОООО П. Глечик Н. Г. *** |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Vasil Panàsovitx Gógol-Ianovski i Maria Ivànovna Gógol |
Signatura  | |
 | |
             | |
.jpg){kind=spacer}
Nikolai Vassílievitx Gógol (rus: Николай Васильевич Гоголь), o Mikola Vassíliovitx Hòhol (ucraïnès: Мико́ла Васи́льович Го́голь), cognom en néixer Ianovski (rus: Яно́вский, ucraïnès: Яно́вський), nascut a Veliki Soròtxintsi, Poltàvsxina, 1 d'abril [C.J. 20 de març] de 1809, mort a Moscou, 4 de març [C.J. 21 de febrer] de 1852, fou un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa.[1][2][3][4][5][6][7][8][9]
De ben jove, es traslladà a Sant Petersburg, on intentà fer d'actor, de pintor i d'historiador, sense gens d'èxit. Derivà cap a la literatura tot conreant diversos registres i evolucionant des d'un incipient romanticisme fins a l'anomenat realisme crític. La seva obra està amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, encara que intenti aplicar-hi el lenitiu del sarcasme.
Els seus treballs més importants són la novel·la o, com ell mateix ho descrivia, el poema èpic en prosa sobre l'heroi ucraïnès Taràs Bulba (1835), la comèdia L'inspector general (1836) i sobretot la novel·la Les ànimes mortes (1842), un gran fresc sobre l'Imperi rus encara feudal que truca a les portes del capitalisme. Escrigué una segona part d'aquesta novel·la, però l'acabà destruint pocs dies abans de morir.
Biografia
Després de mediocres estudis, aquest fràgil jovencell de rostre eixut va deixar Ucraïna i va trobar un modest treball en una oficina d'un ministeri a Sant Petersburg.
L'any 1829, va fer la seua primera incursió en la literatura, publicant sota pseudònim i a compte d'autor el mediocre poema romàntic Hanz Küchelgarten. Atacat per la crítica, va haver de retirar els exemplars de les llibreries per cremar-los. Després d'aquest fracàs, va «fugir» per primera volta de Rússia i va passar dos mesos al nord d'Alemanya, sota diverses i successives falses excuses. L'any següent, va aparèixer la seua primera novel·la, la Nit de Sant Joan. El 1831 va abandonar l'administració i va esdevenir professor d'història a l'Institut patriòtic per a filles d'oficials nobles. Es va introduir als medis literaris i va ser presentat a Aleksandr Puixkin, que el va encoratjar a escriure. El seu allunyament d'Ucraïna i la nostàlgia que en resultava li van inspirar les Tardes en una granja (1831-1832). Aquest recull de contes grotescs, irònics i fantàstics, inspirats en la vida dels camperols ucraïnesos, li va guanyar la celebritat.
L'any 1833, va travessar una de les seues crisis morals i místiques que serien tan comunes en ell. Va descobrir-se una vocació d'historiador. Nomenat professor adjunt d'història a la Universitat de Sant Petersburg al juliol del 1834, les seues primeres classes (a les quals va assistir Ivan Turguénev) van provocar l'entusiasme dels alumnes; però el seu interès per la història, així com la seua popularitat com a professor es van apagar ràpidament.
Després d'aquest període, va publicar nombrosos contes, amb els reculls Arabescos (que conté, entre d'altres, La perspectiva Nevski, El retrat i El diari d'un boig) i Mírgorod. El 1836, l'obra de teatre L'inspector general (el tema de la qual li va ser suggerit per Puixkin) va ser aplaudida pels liberals i atacada pels reaccionaris i va conèixer un èxit d'escàndol a Sant Petersburg. No obstant això, una frase atribuïda al tsar Nicolau I va calmar els ànims: «Tothom n'ha rebut segons el seu rang, jo el primer». Gógol es va sentir incomprès, i tan irritat pels que li donaven suport com pels que el criticaven: tots simplificaven i manipulaven el seu pregon pensament, creien que es tractava d'una sàtira política, que l'autor se situava en contra de les institucions, mentre que ell només havia volgut denunciar els vicis i els abusos propis del gènere humà. Completament desassossegat, va fugir i va iniciar les seues peregrinacions arreu d'Europa. Sobre aquesta obra el compositor Werner Egk va musicar una òpera titulada Der Revisor, estrenada el 7 de maig de 1957 a Schwetzinger.[10]
Sobre una altra idea del seu amic Puixkin, havia començat a escriure l'any 1836, tot just abans d'iniciar L'inspector general, la seua gran novel·la Les ànimes mortes, la qual en la seua fe cada colp més exaltada en la seua «missió», contemplava com una obra «immensament gran», un «Leviatan», «quelcom que no corresponga a l'obra d'un home ordinari». L'any 1841, va intentar publicar-ne la primera part a Moscou, però va ser prohibida pel comitè de censura. No va ser fins després de la intervenció dels seus amics, i particularment de la senyora Smirnoff, la presentació al comitè de censura de Sant Petersburg i diversos arranjaments, que va poder aparèixer l'any 1842. A banda de la divertida estafa[a] projectada pel protagonista Txítxikov, aquesta novel·la fa una descripció sense concessions de la Rússia profunda, una sàtira de vegades despietada, però en la qual rau subjacent, de manera permanent, el pregon amor de Gógol per aquest país. La novel·la va provocar de nou l'èxit i l'escàndol.
L'any 1843, la seua passada experiència de mediocre funcionari de ministeri li va inspirar la magnífica novel·la El capot, el protagonista de la qual, Akaki Akàkievitx, ha esdevingut l'arquetip del petit modest funcionari rus.
Les tribulacions i els viatges tornen a començar: Itàlia, França, Alemanya, etc. L'any 1848, va fer un pelegrinatge a Jerusalem. A mesura que la seua salut s'anava degradant, i més encara la percepció que ell tenia del seu estat de salut —perquè sempre es va creure més malalt del que realment era— i que el seu sentiment religiós s'exaltava, va esdevenir més i més místic i conservador.
De retorn a Moscou, va posar-se a treballar en una segona part de Les ànimes mortes, a la qual, a la manera de Dant, esperava descriure la redempció de Rússia, sortint de l'infern que ell havia descrit a la primera part de l'obra (n'havia cremat una primera versió l'any 1845). Però el seu estat físic i psíquic empitjorava sense treva. A l'inici de l'any 1852, va cremar a l'estufa de la seua cambra tots els manuscrits inèdits, inclosa la segona part de Les ànimes mortes. Hom no coneix d'aquesta segona part més que quatre capítols trobats entre els papers de l'escriptor, corresponents a la primera versió.
Va morir el 21 de febrer del 1852, debilitat pels dejunis que s'havia autoimposat per defensar-se del diable, entre les mans de metges ineptes que el van tractar amb sangoneres i el van sotmetre a altres teràpies d'una violència inaudita: banys freds, sagnies, micapans. Està enterrat al cementiri de Novodévitxi, a Moscou, prop de Bulgàkov, a qui inspiraria en la redacció de la seua gran obra: El mestre i Margarida.
Si Puixkin és considerat el més gran poeta rus, Gógol és reconegut com el primer gran narrador de Rússia. Segons la sentència d'Eugène-Melchior de Vogüé, erròniament atribuïda a Dostoievski: «Tots nosaltres hem sortit del capot de Gógol».
Obres publicades en català
- 1934 L'Inspector (Ревизор), comèdia publicada per Quaderns Literaris
- 1984 Les ànimes mortes (Мёртвые души)
- 1986 El capot i altres relats petersburgesos (Шинель и другие петербургские повести)
- 1987 Taràs Bulba (Тарас Бульба)
- 1987 Diari d'un boig (Записки сумасшедшего)
- 1991 La fira de Sorotxintsi (Сорочинская ярмарка)
- 1992 El nas (Нос)
- 1997 Contes de Petersburg (Петербургские повести)
- 1998 Tres relats de Sant Petersburg (Три петербургские повести)
- 2019 Vetlles en un veïnat de Dikanka (Вечера на хуторе близ Диканьки)
Notes i referències
- ↑ Bojanowska, Edyta M. «Introduction». A: Nikolai Gogol: Between Ukrainian and Russian Nationalism. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2007, p. 1–13. ISBN 9780674022911.
- ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.Lavrin, Janko. «[Janko Lavrin Nikolay Gogol: Ukrainian-born writer]». Encyclopedia Britannica, Mar 27, 2021. [Consulta: 31 agost 2019].
- ↑ Fanger, Donald. The Creation of Nikolai Gogol. Harvard University Press, 2009-06-30, p. 87–88. ISBN 9780674036697.
- ↑ Vaag, Irina. «Gogol: russe et ukrainien en même temps» (en francès). L'Express, 09-04-2009. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ Gippius, V. V.. Robert A. Maguire. Gogol. Duke University Press, 1989, p. 7. ISBN 9780822309079.
- ↑ Joe Andrew. Writers and society during the rise of Russian realism. The Macmillan Press LTD, 1995, p. 13, 76. ISBN 9781349044214.
- ↑ Fanger, Donald. The Creation of Nikolai Gogol. Harvard University Press, 2009, p. 24. ISBN 978-0-674-03669-7.
- ↑ Amy C. Singleton. Noplace Like Home: The Literary Artist and Russia's Search for Cultural Identity. SUNY Press, 1997, p. 65. ISBN 978-0-7914-3399-7.
- ↑ Postoutenko, Kirill The Slavic and East European Journal, 44, 2, Summer 2000, pàg. 319–320. DOI: 10.2307/309969. JSTOR: 309969 [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Diccionario de la Opera, Emecé Editores España, S. A. text de Kurt Pahlen pàg. 126/27. (ISBN 84-7888-229-4)
- ↑ Les ànimes són un terme administratiu per designar els serfs. La possessió d'ànimes mortes, és a dir de serfs traspassats però no enregistrats com a tals, li permetria d'obtenir un préstec garantit.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Gógol |