Timor: diferència entre les revisions
Amplio text |
Amplio text |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
Segons la [[mitologia]] local, l'illa de Timor era un [[cocodril]] gegant. |
Segons la [[mitologia]] local, l'illa de Timor era un [[cocodril]] gegant. |
||
== Flora i fauna == |
|||
Timor i les seves illes costaneres com [[Atauro]], un antic lloc d'exili cada cop més conegut per les seves platges i coralls , així com [[Jaco]] juntament amb Wetar i les altres [[illes Barat Daya]] al nord - est constitueixen l'[[ecoregió]] dels boscos caducifolis de Timor i Wetar. La vegetació natural eren [[Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs|boscos tropicals secs de fulla ampla]] amb un sotabosc d'arbusts i herbes que sostenien una rica fauna salvatge. No obstant això, gran part del bosc original ha estat tallat per a l'agricultura, especialment a les costes de Timor i a les illes més petites com Atauro. A part d'un bloc gran al centre de Timor, només queden pedaços. Aquesta ecoregió forma part de la zona de [[Wallacea]] amb una barreja de plantes i animals d'origen [[Àsia|asiàtic]] i [[Zona australàsia|australàsic]]; es troba a la part occidental de Wallacea, on predominen les espècies asiàtiques. |
|||
Molts arbres són [[Caducifoli|caducifolis]] o parcialment caducifolis, deixen caure les fulles durant l'estació seca, també hi ha arbres de fulla [[Perennifoli|perenne]] i espines al bosc. Els arbres típics dels vessants de les terres baixes inclouen ''Sterculia foetida'', ''Calophyllum teysmannii'' i ''[[Aleurites moluccana|Aleurites moluccanus]]''. |
|||
Durant l’època del [[Plistocè]], Timor va ser la llar de llangardaixos gegants [[Gegantisme insular|extints]] semblants al [[Dragó de Komodo]]. Igual que [[Illa de Flores|Flores]], [[Sumba]] i [[Cèlebes]], Timor també va ser un hàbitat d’[[Stegodon]]s [[Nanisme insular|nans]] extingits, parents dels [[elefants]]. |
|||
La fauna d'avui inclou una sèrie d'espècies endèmiques com la [[musaranya de Timor]] i [[Rattus timorensis|la rata de Timor]]. També es troba el [[Cuscús comú septentrional]], un [[Marsupials|marsupial]] d'origen australàsic, però es creu que s'ha introduït. L'illa té un gran nombre d'aus, principalment d'origen asiàtic amb algunes d'origen australàsic. Hi ha un total de 250 espècies de les quals vint-i-quatre són endèmiques, a causa del relatiu aïllament de Timor, incloses cinc espècies amenaçades; el [[colom de Timor]], [[Colom de Wetar|el colom de terra Wetar]], [[Colom verdós de Timor|el colom verd de Timor]], el colom Imperial de Timor i el [[lori iris]]. |
|||
[[Cocodril marí|Els cocodrils d'aigua salada]] es troben a les zones humides, mentre que [[Pitó reticulat|els pitons reticulats]] es poden trobar als boscos i prats de Timor. Tanmateix, es desconeix la mida i l'estat de la població. |
|||
Les espècies de granotes a Timor inclouen ''[[Duttaphrynus melanostictus]]'', ''[[Hoplobatrachus tigerinus]]'', ''Limnonectes timorensis'', ''[[Litoria everetti]]'' i ''[[Polypedates leucomystax]]''.<ref>{{Ref-publicació|article=The herpetofauna of Timor-Leste: a first report|url=https://zookeys.pensoft.net/article/2567/|publicació=ZooKeys|data=2011-06-20|issn=1313-2970|pmc=PMC3118819|pmid=21852932|pàgines=19–86|volum=109|doi=10.3897/zookeys.109.1439|llengua=en|nom=Hinrich|cognom=Kaiser|nom2=Venancio Lopes|cognom2=Carvalho|nom3=Jester|cognom3=Ceballos|nom4=Paul|cognom4=Freed|nom5=Scott|cognom5=Heacox}}</ref> També s'ha descobert recentment a Timor una nova espècie de granota [[Microhílids|microlíhid]] pertanyent al gènere ''[[Kaloula]]''.<ref>{{Ref-publicació|article=Herpetological Diversity of Timor-Leste: Updates and a Review of Species Distributions|url=http://www.cnki.net/kcms/doi/10.16373/j.cnki.ahr.140066.html|publicació=Asian Herpetological Research|data=2015|issn=2095-0357|pàgines=73–131|volum=6|exemplar=2|doi=10.16373/j.cnki.ahr.140066|nom=Mark|cognom=O'SHEA|nom2=Caitlin|cognom2=SANCHEZ|nom3=Andrew|cognom3=KATHRINER|nom4=Sven|cognom4=MECKE|nom5=Venancio LOPES|cognom5=CARVALHO}}</ref> |
|||
Es coneixen fòssils de vertebrats marins [[Cretaci superior|del Cretaci superior]] dels dipòsits de Timor Oriental. Aquests inclouen mosasaures com ''[[Globidens]] timorensis'', taurons [[lamniformes]], [[Celacant|celacants]] i el [[Coristoders|coristoder]] [[Campsosaure]]''.<ref>J. H. F. Umbgrove, Structural History of the East Indies</ref> |
|||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 18:34, 24 gen 2024
| |||||
| Tipus | Illa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | arxipèlag de Timor Illes Petites de la Sonda | ||||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | illes de la Sonda | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| |||||
| Banyat per | mar de Timor | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 2.963 m | ||||
| Mida | 102 ( ) × 476 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Tatamailau (2.963 m ) | ||||
| Superfície | 30.777 km² | ||||
Timor o Tímor[1] és una illa del sud d'Insulíndia.
Divisions polítiques
L'illa de Timor està dividida entre l'estat independent del Timor Oriental (conegut també com a Timor Lorosa'e en tetum i Timor-Leste en portuguès) i el Timor occidental, que forma part de la província indonèsia de les Illes Petites de la Sonda Orientals o Nusa Tenggara Timur. Dins de Timor Occidental es troba un enclavament de Timor Oriental anomenat Districte d'Oecusse. L'illa cobreix una àrea de 30.777 km². El nom és una variant de timur, malai per est; s'anomena així perquè es troba a l'extrem oriental de les Illes Petites de la Sonda. Austràlia continental és inferior a 500 km de distància, separades pel mar de Timor. El nom és una variant de timur, paraula que en malai significa "est", anomenada així perquè és la més oriental de la cadena d'illes que formen les illes Petites de la Sonda.
Geografia
Al sud i sud-est de Timor es troba Austràlia, separada pel mar de Timor. Al nord-oest, l'illa de Cèlebes (o Sulawesi), separada pel mar de Banda, i a l'oest, les illes de Sumba i Flores, separades pel mar de Savu.
Les principals ciutats són Kupang a la part occidental i Dili a l'oriental.
Timor està cobert de selves tropicals i subtropicals, amb molts arbres de fulla caduca que perden les fulles durant l'estació seca.
A Timor hi va haver durant molt de temps un cim volcànic, la llum del qual va servir com a far als mariners que navegaven als mars pròxims. El 1637, es va produir una gran erupció a la muntanya, de la qual no va quedar més que un llac que ara ocupa el seu lloc.
Segons la mitologia local, l'illa de Timor era un cocodril gegant.
Flora i fauna
Timor i les seves illes costaneres com Atauro, un antic lloc d'exili cada cop més conegut per les seves platges i coralls , així com Jaco juntament amb Wetar i les altres illes Barat Daya al nord - est constitueixen l'ecoregió dels boscos caducifolis de Timor i Wetar. La vegetació natural eren boscos tropicals secs de fulla ampla amb un sotabosc d'arbusts i herbes que sostenien una rica fauna salvatge. No obstant això, gran part del bosc original ha estat tallat per a l'agricultura, especialment a les costes de Timor i a les illes més petites com Atauro. A part d'un bloc gran al centre de Timor, només queden pedaços. Aquesta ecoregió forma part de la zona de Wallacea amb una barreja de plantes i animals d'origen asiàtic i australàsic; es troba a la part occidental de Wallacea, on predominen les espècies asiàtiques.
Molts arbres són caducifolis o parcialment caducifolis, deixen caure les fulles durant l'estació seca, també hi ha arbres de fulla perenne i espines al bosc. Els arbres típics dels vessants de les terres baixes inclouen Sterculia foetida, Calophyllum teysmannii i Aleurites moluccanus.
Durant l’època del Plistocè, Timor va ser la llar de llangardaixos gegants extints semblants al Dragó de Komodo. Igual que Flores, Sumba i Cèlebes, Timor també va ser un hàbitat d’Stegodons nans extingits, parents dels elefants.
La fauna d'avui inclou una sèrie d'espècies endèmiques com la musaranya de Timor i la rata de Timor. També es troba el Cuscús comú septentrional, un marsupial d'origen australàsic, però es creu que s'ha introduït. L'illa té un gran nombre d'aus, principalment d'origen asiàtic amb algunes d'origen australàsic. Hi ha un total de 250 espècies de les quals vint-i-quatre són endèmiques, a causa del relatiu aïllament de Timor, incloses cinc espècies amenaçades; el colom de Timor, el colom de terra Wetar, el colom verd de Timor, el colom Imperial de Timor i el lori iris.
Els cocodrils d'aigua salada es troben a les zones humides, mentre que els pitons reticulats es poden trobar als boscos i prats de Timor. Tanmateix, es desconeix la mida i l'estat de la població.
Les espècies de granotes a Timor inclouen Duttaphrynus melanostictus, Hoplobatrachus tigerinus, Limnonectes timorensis, Litoria everetti i Polypedates leucomystax.[2] També s'ha descobert recentment a Timor una nova espècie de granota microlíhid pertanyent al gènere Kaloula.[3]
Es coneixen fòssils de vertebrats marins del Cretaci superior dels dipòsits de Timor Oriental. Aquests inclouen mosasaures com Globidens timorensis, taurons lamniformes, celacants i el coristoder Campsosaure.[4]
Història
L'illa ha estat políticament dividida en dues parts durant segles: el Timor Occidental (conegut com a Timor Neerlandès des de la primera dècada del segle xix fins al 1949, quan va passar a formar part d'Indonèsia), que formava part de les antigues Índies Orientals Neerlandeses, i el Timor Oriental, conegut com a Timor Portuguès des del 1596 fins al 1975. El Timor Oriental inclou l'enclavament d'Oecussi-Ambeno, situat a la part occidental de l'illa. Els Països Baixos i Portugal no van resoldre formalment el contenciós fronterer fins al 1912.
El 7 de desembre del 1975, una setmana després de la proclamació de la independència del Timor oriental, l'exèrcit indonesi va envair aquesta part de l'illa. Des de llavors fins a setembre del 1999, es va registrar en el territori el major genocidi proporcional a la població d'un país mai verificat: 220.000 morts, en una població que en 1975 es calculava en 650.000 habitants.
Després de la seva annexió per part d'Indonèsia el 1976, el Timor Oriental va ser anomenat Timor Timur o 'Tim-Tim'. Indonèsia el considerava la 27a província del país, però això mai va ser reconegut per les Nacions Unides. Després d'un acte d'autodeterminació el 1999, en el qual la població va rebutjar l'oferta d'autonomia dintre d'Indonèsia, el Timor oriental va accedir a la independència el 2002.
Llengua, ètnies i religió
Els antropòlegs identifiquen onze grups ètnolingüístics diferents a Timor. Els més grans són els Atoni de Timor occidental i els Tetum de Timor central i oriental.[5] La majoria de les llengües timorenses indígenes pertanyen a la branca Timor-Babar de les Llengües austronèsiques parlades a tot l'arxipèlag indonèsia. Encara que no hi ha proves lèxiques,[6] es creu que les llengües no austronesies de Timor estan relacionades amb les llengües parlades a Halmahera i a Papua Occidental.[5] Alguns estan tan barrejats que és difícil saber de quina família venen.
Les llengües oficials de Timor Oriental són el tetum i el portuguès, mentre que a Timor Occidental és l'indonesi. L'indonesi, un dialecte estandarditzat del malai, també es parla i s'entén àmpliament a Timor Oriental.[7]
El cristianisme és la religió dominant a l'illa de Timor, al voltant del 90% de la població. Tanmateix, està distribuït de manera desigual, ja que Timor Occidental és un 58% protestant i un 37% catòlic, i Timor Oriental és un 98% catòlic i un 1% protestant. L'islam i l'animisme representen la major part de la resta, al voltant del 5% cadascun a tota l'illa.
Notes
- ↑ segons http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf Arxivat 2022-01-24 a Wayback Machine.
- ↑ Kaiser, Hinrich; Carvalho, Venancio Lopes; Ceballos, Jester; Freed, Paul; Heacox, Scott «The herpetofauna of Timor-Leste: a first report» (en anglès). ZooKeys, 109, 20-06-2011, pàg. 19–86. DOI: 10.3897/zookeys.109.1439. ISSN: 1313-2970. PMC: PMC3118819. PMID: 21852932.
- ↑ O'SHEA, Mark; SANCHEZ, Caitlin; KATHRINER, Andrew; MECKE, Sven; CARVALHO, Venancio LOPES «Herpetological Diversity of Timor-Leste: Updates and a Review of Species Distributions». Asian Herpetological Research, 6, 2, 2015, pàg. 73–131. DOI: 10.16373/j.cnki.ahr.140066. ISSN: 2095-0357.
- ↑ J. H. F. Umbgrove, Structural History of the East Indies
- ↑ 5,0 5,1 Taylor, Jean Gelman. Indonesia: Peoples and Histories. New Haven i Londres: Yale University Press, 2003, p. 378. ISBN 978-0-300-10518-6.
- ↑ Gary Holton. «The linguistic position of the Timor-Alor-Pantar languages». A: Klamer. The Alor-Pantar languages, 2014.
- ↑ Uri Tadmor (2008). "Grammatical borrowing in Indonesian". In Yaron Matras; Jeanette Sakel (eds.). Grammatical Borrowing in Cross-Linguistic Perspective. Walter de Gruyter. p. 301. ISBN 978-3-11-019919-2.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Timor |