Captinyós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Captinyós
Scorpaena notata (DFdB).JPG
Scorpaena notata skorpióhal.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Scorpaenidae
Subfamília: Scorpaeninae
Gènere: Scorpaena
(Linnaeus, 1758)
Espècie: S. notata
Nom binomial
Scorpaena notata
(Rafinesque, 1810)[1]
Sinònims
  • Scorpaena afimbria (Slastenenko, 1935)
  • Scorpaena scrofa afimbria (Slastenenko, 1935)
  • Scorpaena teneriffea (Jordan & Gunn, 1898)
  • Scorpaena ustulata (Lowe, 1841)[2]
Captinyosos en una peixateria
Captinyós a El Portús (Cartagena)
Il·lustració de l'any 1896
Captinyós a l'Aquàrium Finisterrae (La Corunya)
Exemplar fotografiat a Croàcia.
Exemplar del Museu Oceanogràfic de Mònaco.

El captinyós, escorpinyot, escórpora, escórpora de cap tinyós, escórpora de fang, escórpora de roquer, ullot o rasclot[3] (Scorpaena notata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa fins a 24 cm de llargada màxima (normalment, 12) i 0,5 kg de pes.
  • La coloració del cos varia des de grisenca a vermella, amb taques o bandes grogues o castanyes. Una taca negra a la part posterior de l'aleta dorsal és distintiva d'aquesta espècie.
  • Nombre de vèrtebres: 24.
  • Cap gros.
  • Ulls molt grossos, gairebé circulars.
  • La pell és parcialment escatosa.
  • La mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques.
  • Hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris.
  • No presenta dimorfisme sexual.
  • Els radis dorsals contenen verí.[5][6][7][8][9]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix principalment de crustacis i peixets bentònics (sobretot, blènnids i gòbids).[10][11][12][13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima subtropical (45°N-12°N, 32°W-42°E) i típicament bentònic, el qual habita quasi tot tipus de fons entre 10-700 m de fondària.[14]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'oceà Atlàntic oriental (entre la Mar Cantàbrica i el Senegal, incloent-hi Madeira, les illes Açores i les illes Canàries),[15][16][17][18][19][20] la mar Mediterrània (rar al nord de la mar Adriàtica) i la Mar Negra (la subespècie Scorpaena notata afimbria).[21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

La seua carn és saborosa i és emprada en l'elaboració de la bullabessa.[42]

Observacions[modifica | modifica el codi]

S'adapta bé a viure en captivitat, tot i que és verinós per als humans.[43][42]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rafinesque, C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. Caratteri. Pls. 1-20.
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Enciclopèdia Catalana (català)
  6. Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. El Maestro Pescador (castellà)
  8. Pesca deportiva Mar (castellà)
  9. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  10. Atlas Dr. Pez (castellà)
  11. Harmelin-Vivien, M.L., R.A. Kaim-Malka, M. Ledoyer i S.S. Jacob-Abraham, 1989. Food partitioning among scorpaenid fishes in Mediterranean seagrass beds. J. Fish Biol. 34:715-734.
  12. Khoury, C., 1984. Ethologies alimentaires de quelques espèces de poisons de l'herbier de Posidonies du Parc National de Port-Cros. A: Boudouresque C.F., Jeudy de Grissac A. i Olivier J. (eds.). International Workshop Posidonia Oceanica Beds, GIS Posidonie Publications, France 1, 335-347.
  13. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  14. Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  15. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  16. Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679.
  17. Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  18. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  19. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  20. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  21. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  22. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421.
  23. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  24. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  25. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  26. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  27. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  28. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  29. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  30. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  31. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  32. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  33. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editors), Roma. 244p.
  34. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  35. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  36. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  37. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  38. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  39. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Scorpaenidae. p. 579-585. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  40. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I and II). United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París. Vols 1-2. 683 p.
  41. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229.
  42. 42,0 42,1 Göthel, H., 1992.
  43. Malawi Cichlid Homepage (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Costello, M.J., Emblow, C.S. & White, R. (eds.), 2001. European Register of Marine Species. A check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Patrimoines naturels, 50.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L., S. Cataudella i S.A. Stefanelli, 1978. I cromosomi di quattro specie di Scorpaenidae mediterranei (Pisces, Scorpaeniformes) Atti Accad. naz. Lincei Rc., Ser.VIII. 64(4):393-396.
  • Thode, G., M.C. Álvarez, E. García i V. Giles, 1985. Variations in C-banding patterns and DNA values in two scorpion fishes (Scorpaena porcus and S. notata, Teleostei). Genetics 68(1):69-74.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Captinyós