Cultura Hacilar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaciments neolítics de l'Orient Pròxim. Hacilar ve situat com Hagilar (denominació italiana).
Figuretes femenines de Hacilar. Museum für Vor-und Frühgeschichte (Berlin).
Got antropomorf d'Hacilar. 5250-5000 a. C. Museu Arqueològic de Florència.

Cultura Hacilar o cultura de Hacilar és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar a la península de Anatòlia (Turquia). En les seves etapes primerenques de desenvolupament, es remunta fins aproximadament el 7040 aC. Les restes arqueològiques indiquen que el lloc va ser abandonat i reocupat en més d'una ocasió.

Hacilar Höyük (comunament abreujat com Hacilar) és el nom modern del jaciment arqueològic, situat a uns 25 km de la ciutat moderna de Burdur.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

La cultura Hacilar va florir i va desapareixer durant la prehistòria. El que quedava d'Hacilar era un monticle d'uns 5 m d'alçada i uns 150 m d'ample en la plana i es va mantenir així fins 1956. En aquest any, un mestre local va presentar la lloma l'arqueòleg britànic James Mellaart. Les excavacions d'Hacilar van començar sota la direcció de Mellaart l'any següent i van continuar fins 1960. Els artefactes arqueològics recuperats durant l'excavació es troben actualment en el Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara.

Característiques[modifica | modifica el codi]

S'han trobat fins a 11 nivells estratigràfics. La part més antiga, neolític preceràmic, data del VIII mil·lenni aC. En VI mil·lenni aC se li assignen nou nivells, el més antic amb ceràmica, gairebé íntegrament, sense decorar. El nivell VI, que es remunta al 5600 aC, és el més interessant. Es van trobar nou edificis, agrupats al voltant d'una plaça, fets de maons de fang. Els mitjans de subsistència van ser l'agricultura, principalment (espelta, blat, ordi, pèsols i veça), i la cria d'animals, trobant ossos de bestiar boví, porcs, ovelles, cabres i gossos. La ceràmica és simple, encara que alguns exemplars representen animals. Destaquen nombroses figures nues femenines a argila, que possiblement representaran alguna divinitat.

Altres nivells posteriors contenen ceràmica pintada. Els gots estan decorats amb dissenys geomètrics a partir de llavors. En el nivell II (5300aC), el poble va ser fortificat i tenia un petit temple. L'assentament del nivell I, que data de anys posteriors al 5000 aC, difereix significativament de les capes anteriors, de manera que es creu que hi va haver nouvinguts que es van establir aquí. El lloc està ara fortament fortificat. La ceràmica té una alta qualitat i generalment aquesta pintada a vermell sobre fons crema amb motius geomètrics o figures estilitzades com ocells o caps de toro (al calcolític). Fins i tot la ceràmica pot tenir forma zoomorfa, i serien la primera trobada d'aquest tipus a Anatòlia.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Al neolític preceràmic, existien edificis amb el típic arrebossat del sòl, pintat i aplicat segons s'ha vist a Jericó. Sota alguns sòls s'han trobat cranis sense esquelets, com a altres llocs de l'Orient Pròxim, possiblement un indici de culte als seus avantpassats, però el cementiri principal, estava fora del poble.

Les seves cases, amb habitacions rectangulars, amb pati, sembla que tindrien l'entrada pel sostre, se situaven al voltant de places o carrerons, a diferència d'altres cultures amb les quals està emparentada, com la de Çatal Hüyük. També sembla estar emparentada amb les cultures Cukurkent i Mersin.

Cada habitatge estava construït sobre una base de pedra per protegir contra els danys produïts per l'aigua. Les parets eren de fusta i tova o maó de fang, amb argamassa de calç. Bigues de fusta sostindrien una coberta plana. És probable que aquestes cases tinguessin un pis superior de fusta.

Els interiors tenien un acabat llis amb guix i en alguns cops es pintaven. Amb el temps es van fer canvis en els habitatges, trobant-s'hi, pedres de mà per moldre, morters i brasers. També van utilitzar forats a les parets per utilitzar-los com armaris. La cuina estava separada de la sala d'estar i els nivells superiors van ser utilitzats com graners i/o tallers.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • James Mellaart. Excavations at Hacilar. University Press, Edinburgh 1970:
    • Excavations at Hacilar (= British Institute of Archaeology, Ankara. Occasional publications, Nr 9). ISBN 0-85224-067-8.
    • Excavations at Hacilar. Plates and figures (= British Institute of Archaeology, Ankara. Occasional publications, Nr 10). ISBN 0-85224-170-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura Hacilar
Predecessor:
Caçadors-recoŀlectors
Prehistòria a Anatòlia
Períodes prehistòrics d'Orient Pròxim
7600 a. C.6600 aC
Sucesor:
Çatal Höyük
Sucesor:
Suberde

Coord.: 37° 36′ N, 30° 06′ E / 37.600,30.100