Dorothea de Ficquelmont
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1804 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
| Mort | 10 abril 1863 (58 anys) Venècia (Itàlia) |
| Sepultura | Txèquia |
| Activitat | |
| Ocupació | salonnière, diarista |
| Família | |
| Família | House of Tiesenhausen (en)  |
| Cònjuge | Comtat de Ficquelmont (1821–) |
| Fills | Elisabeth-Alexandrine de Ficquelmont |
| Pares | Ferdinand von Tiesenhausen (en) i Elizaveta Khitrovo (en) |
| Germans | Catherine von Tiesenhausen (en) |
Premis | |
La comtessa Dorothea de Ficquelmont, nascuda comtessa Dorothea (Daria Fiódorovna rus: Дарья Фёдоровна) von Tiesenhausen 26 d'octubre [C.J. 14 d'octubre] de 1804 [1] a Sant Petersburg, Imperi Rus—10 d'abril de 1863, Venècia [o Viena], Imperi austríac,[2] neta del mariscal de camp Mikhaïl Kutúzov, filla de Ielizaveta Mikhàilovna Khítrovo i esposa del diplomàtic i polític austríac Karl Ludwig von Ficquelmont, fou una aristòcrata, escriptora i salonista russa d'origen baltoalemany, que portava un diari publicat el 1950.[3] Sovint se la coneix com a Dolly de Ficquelmont. Des de la dècada del 1920, hi ha la suposició que Ficquelmont va tenir un romanç amb Puixkin, una versió que té partidaris i detractors.
Biografia[modifica]
Dolly von Tiesenhausen era la filla del comte Ferdinand von Tiesenhausen, ajudant de camp de l'emperador Alexandre I de Rússia, que va morir a Austerlitz,[4] i de la princesa Ielizabeta "Lisa" (de vegades "Elisa") Kutúzova, filla del príncep Kutuzov. La seva mare es va tornar a casar el 1811 amb el comte Nikolai Khítrovo, enviat especial de Rússia al Gran Ducat de Toscana. A partir de 1815, Dolly von Tiesenhausen va passar la seva infància amb la seva mare i la seva germana Caterina -futura dama d'honor de la cort imperial de Rússia- a Reval; a continuació, es traslladà a Florència, on va passar la resta de la seva joventut.
El 3 de juny 1821 es va casar amb el comte Charles-Louis de Ficquelmont, ambaixador austríac davant d'Habsburg-Toscana, que era 27 anys més gran que ella. Després del seu matrimoni, el comte va ser nomenat ambaixador a la cort del rei Ferran I de les Dues Sicílies a Nàpols. Tot i els problemes revolucionaris en el Regne de les Dues Sicílies i les creixents tensions entre Àustria i Nàpols, els Ficquelmont s'integraren perfectament en l'alta societat aristocràtica de Nàpols.
El 1823, els Ficquelmont van viatjar a Sant Petersburg. L'emperador Alexandre oferí a la seva mare, la princesa Khítrova, una pensió imperial i la família es veia sovint a la cort.
De tornada a Nàpols el 1825, Dolly va donar a llum la seva única filla, Elisabet Alexandra-Maria Teresa de Ficquelmont, princesa Clary-Aldringen per matrimoni.
El 1829, el marit de Dolly va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Rússia. La mansió Saltikov va ser llogada pel govern austríac com a ambaixada d'Àustria. La mare de Dolly, Ielizaveta Khítrova, tenia els seus propis apartaments al palau i hi celebrava un saló literari. La comtessa de Ficquelmont, que va prendre gran interès per la literatura, la filosofia, la religió i la política, també hi celebrava el seu propi saló.[5] Aleksandr Turguénev, Viàzemski o Ivan Kozlov eren habituals al saló de la comtessa. Aleksandr Puixkin va ser vist sovint en un saló de Ficquelmont que va ser descrit pel príncep Viàzemski com "un lloc de saviesa i d'intel·ligència".[6]
En paraules de Viàzemski:
| « | Tot allò que es bellugava en l'àmbit polític, literari, social d'Europa i Rússia obtenia un ressò fidel en aquests dos salons estretament relacionats [Khítrovo-Ficquelmont]. No hi havia necessitat de llegir els diaris, com els atenesos, que a més no necessitaven els diaris, i havien viscut, estudiat, filosofat i gaudit mentalment a les porxades i a les places. Així que en aquests dos salons hom podia proveir-se d'informació sobre tots els assumptes del dia, que van des de pamflets polítics i un discurs parlamentari d'un parlant de francès o anglès fins a una novel·la o una creació dramàtica d'un dels favorits d'aquella època literària. Hi havia també una revisió dels esdeveniments actuals, una editorial amb les seves pròpies opinions, i de vegades conviccions, i era fàcil trobar-hi una obra de teatre, un estudi de personatges. El millor de tot és que aquest món de boca en boca, aquest diari parlat, es publicava sota la direcció de dues dones amables i encantadores.[2] | » |
El 1839 el seu marit va ser cridat a Viena per assumir les funcions del Ministeri d'Afers Exteriors, de manera que els Ficquelmont va sortir de Rússia. Durant els seus anys restants, Dolly va viure essencialment entre els seus palaus de Viena i Venècia i el castell de la seva filla a Teplitz.
El seu marit, el comte de Ficquelmont, es va convertir en ministre president de l'imperi durant el tumultuós període de 1848. Tanmateix, com a estret aliat de Rússia, va ser acusat de donar suport a la repressió russa. La comtessa, que estava al seu palau de Venècia en aquell moment,[7] va ser detinguda dues vegades per la guarda civil veneciana i, finalment, va haver de sortir de la ciutat a bord d'un vaixell anglès amb la seva filla, gendre i nets.
La família finalment va tornar a Venècia després que acabés la revolució i el comte de Ficquelmont va morir al seu palau venecià el 1857.
Després de la mort del seu marit, Dolly va seguir escrivint la seva correspondència i l'organitzà per tal de publicar-la. Estava formada sobretot per pensaments polítics i filosòfics. També va escriure un Journal (diari personal) en francès, que va ser publicat el 1950 en italià i rus. El període de Sant Petersburg ha estat estudiat de prop per l'historiador Antoni Florovski (1884-1968).
La comtessa Dolly Ficquelmont està enterrada a la capella familiar dels Clary-Aldringe a Dubí, prop de Teplitz.
Relació amb Puixkin[modifica]
La comtessa de Ficquelmont es va trobar amb Aleksandr Puixkin durant la tardor 1829 i sovint el va convidar al seu palau de Sant Petersburg. Es van fer amics. El 1922 l'historiador Mstislav Tsiavlovski publicà els escrits del poeta Pàvel Nasxokín (amic de Puixkin): segons Piotr Barténev, Puixkin estava enamorat d'una dona noble de l'alta societat que regentava un saló a Sant Petersburg. El nom de la dona no s'esmenta en la història de Nasxokín, però s'identifica amb Daria Fiódorovna, o sigui, la comtessa de Ficquelmont. Es creu també que el palau dels Ficquelmont és l'escenari citat com a "palau de la vella comtessa" a la novel·la de Puixkin La dama de piques o El secret de la comtessa. Puixkin també hauria representat els seus propis sentiments per Dolly en l'amor de Hermann per Lisa. De fet, la relació entre la comtessa de Ficquelmont i el seu marit era perfecta.
Referències[modifica]
- ↑ Dorothea de Ficquelmont. Dnevnik 1829—1837. Ves puixkinski Peterburg / Publicació i comentaris de S. Mrotxkovskoi-Balaixovoi. — Moscou: Minuvxeie, 2009. - 1008 pàg. - 3000 còpies. - ISBN 978-5-902073-66-6. (rus)
- ↑ 2,0 2,1 Nikolai Alekséievitx Raievski Portrety zagovorili // Izbrannoie. — Moscou: Khudozhestvennaia literatura, 1978. — pàg. 52—342 (rus)
- ↑ idref.fr
- ↑ La seva mort va inspirar l'episodi d'André Bolkonski a l'obra Guerra i Pau de Tolstoï
- ↑ La Mansió Saltikov fou l'escenari de dos dels més famosos salons literaris de l'època (dècada del 1830), regentat per l'esposa de Ficquelmont (neta del Príncep Kutuzov) a Personality and Place in Russian Culture, Essays in Memory of Lindsey Hughes, Simon Dixon, 2010, History.
- ↑ A principis de la dècada de 1820 la comtessa llegia en versió original Sal·lusti, Ciceró, Virgili, Terenci, Dante, Petrarca, Manzoni, Goethe, Byron, Schiller, Jean Paul, Hoffmann, Milton, Fénelon, La Rochefoucauld, Madame de Genlis, Chateaubriand, Madame de Staël, Lamartine, Victor Hugo, Benjamin Constant, Lamennais, Montalembert, etc., d'acord amb N. Kokhtxixvili que la va ajudar amb la primera publicació del seu Diari en rus.
- ↑ Venècia era part de l'imperi austríac en aquella època
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dorothea de Ficquelmont |