Estatisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'estatisme és un terme usat a la filosofia política per a posar èmfasi en el rol de l'Estat a l'anàlisi dels canvis polítics o també per a descriure els corrents polítics que recolzen l'ús de l'Estat per a aconseguir certes fites. Alguns exemples d'estatismes són l'estatisme industrial, l'estatisme feixista, l'estatisme comunista, etc. També existeix el corrent ideològic oposat: l'antiestatisme.

L'estatisme pot ser portat en menor o major grau, en diferents àmbits i amb diferents objectius. Pot referir-se a la intervenció de l'Estat en l'economia per a, per exemple, no deixar que evolucioni només en funció del màxim benefici econòmic de l'empresari i que tingui també objectius de benefici social, per a lluitar contra la creixent desigualtat de classes o per a protegir l'economia local front a la forana o per a protegir les petites empreses front a les grans. Alguns exemples poden ser les empreses públiques, el proteccionisme, l'intervencionisme monetari, les taxes, els bonus i els mallus. Però també és estatisme, encara que d'un altres tipus, social, la voluntat del govern de sotmetre la societat sota el seu control o la d'imposar la seva moral. També és un tipus d'estatisme el fet de voler utilitzar l'Estat per a beneficis particulars.

Al segle XX alguns Estats totalitaris, com el nazisme de Hitler, el nacionalcatolicisme de Franco, el feixisme de Mussolini o el comunisme de Stalin, van portar l'estatisme a l'extrem, de manera que una sola persona, o un partit polític, governant un Estat es considerava amb el dret de dirigir la voluntat de tots els ciutadans, apropiant-se o depravant l'opinió pública, mitjançant la propaganda o per altres medis. Així, aquests Estats es convertien en el principal medi de difusió de la informació i de la visió del món des del punt de vista únicament del governant.