Femen

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: FEMEN)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logo de Femen

Femen [1] (en ucraïnès: Фемен) és un moviment feminista de protesta fundat a Kiev, a Ucraïna, el 2008 que lluita contra el patriarcat, les dictadures, les institucions religioses i la indústria del sexe; elements considerats per l'organització com opressius per a la dona. Les activistes del moviment es declaren com a defensores de la igualtat de drets, justícia social i la democràcia; i enemigues de l'homofòbia, del racisme i del feixisme.

L'organització, que busca “defensar la igualtat sexual i social en el món”, ha aconseguit el seu reconeixement i l’atenció dels mitjans periodístics per la naturalesa de les seves protestes, on les noies apareixen amb els pits descoberts i amb missatges sobre la pell que constitueix una autèntica crítica al masclisme i al patriarcat. Tot i les diverses reaccions que han aixecat les seves protestes, Femen defensa el nudisme com a reclam i forma de protesta, ja que, diu, “El problema està en la connotació sexual que se li ha atribuït al cos de la dona”.

Història[modifica | modifica el codi]

Anne Hutsol, fundadora del moviment

Femen va néixer el 2008 de la mà d’Anne Hutsol, una activista nascuda el 1985 a Ucraïna, per a lluitar contra la falta d’oportunitats de les dones ucraïneses, després d’adonar-se de la situació de milers de joves explotades a l’estranger, on arriben amb falses promeses.

Alhora, però, Femen va néixer a Ucraïna fa 5 anys amb l’objectiu de renovar la imatge del feminisme en el país. Les activistes volen acabar amb, diuen, “l’estereotip que la societat masclista ha imposat sobre el feminisme: dones poc atractives i homosexuals”. Femen, a la recerca de canviar la percepció del feminisme, vol demostrar que “una dona atractiva i amb roba provocativa no necessàriament ha de respondre a l’estereotip de dona ximple, sinó que, tal com intenten demostrar a través de les seves protestes, pot ser intel·ligent i activa” És a dir, tal com va declarar l’activista Oksana Shackho, “Necessitem una nova forma de cridar l’atenció”.

El 2008, any de la fundació del moviment, les activistes del grup eren, exclusivament, joves universitàries d’entre 18 i 20 anys, i que portaven a terme la majoria de les seves protestes a la capital ucrainiana, a Kiev; Tot i que el seu radi de protesta es va anar ampliant a altres ciutats ucrainianes com ara Odessa, Dnipropetrovsk i Zaporizhia.

L'organització lluitava per “aconseguir que les dones ucrainianes prenguessin un paper important en el futur polític i social d’Ucraïna”, per tal de fer-ho, va començar a fer els tràmits necessaris per tal de presentar-se a les eleccions del Parlament d’Ucraina de 2012. El seu objectiu era “organitzar, per al 2017, una revolució de dones”

Durant el primer any de fundació, les activistes del moviment no protestaven en top-less, sinó que apareixen amb roba interior en les seves accions, però a l’agost de 2009, Oksana Shachko, una de les activistes més joves, va provocar el reconeixement per part dels mitjans de comunicació del moviment després de protagonitzar una protesta en top-less. Aquest moment va marcar un punt final per a Femen, que va reivindicar el seu reconeixement com a grup sextremista, és a dir, que defensa l’ús del cos de la dona per a reclamar la igualtat política i sexual.

Reconeixement internacional[modifica | modifica el codi]

Femen va guanyar-se l'atenció dels mitjans de comunicació d'arreu del món arran de la protesta en què l'activista Inna Shevchenko, una de les líders del moviment, tombava una creu catòlica aixecada en honor als catòlics que van ser víctimes de la persecució dels soviètics amb una moto serra a Ucraïna, el seu país natal, fa 3 anys. L'actuació, a part de provocar la indignació del major part del poble ucrainià, sobretot dels sectors més conservadors i dels familiars de les víctimes, va servir per posar en el punt de mira a les activistes de Femen i començar a qüestionar el seu nudisme, el que els hi va portar a la fama, com a forma de protesta.

Aquest acte, alhora, va ser un dels factors que van provocar la internacionalització del moviment, doncs l'activista Inna Schevchenko i les seves companyes van haver de demanar exili polític a França, on es van instal·lar i on el seu moviment va començar a adquirir veu internacional, ja que, segons Femen: “Tot i les diferencies cultures, el moviment defensa els drets universals de totes les dones ”.

Organització[modifica | modifica el codi]

Finançament i lideratge[modifica | modifica el codi]

L'activista Inna Shevchenko durant una manifestació a París

El finançament de Femen és un dels temes tabú del moviment. Mentre que les activistes defensen que la totalitat dels diners que el grup utilitza per a les protestes prové de la venda de productes -robes, corones de flors, esprais de pintura- [2]de publicitat del moviment; també han acceptat rebre donacions per part de persones anònimes, entre els quals s’han desvelat els noms d’alguns empresaris com ara l’alemana Helmut Geier o l’empresari israelo-americà Jed Sunden. Tot i la defensa per part de les activistes de Femen de tenir un finançament totalment transparent, segons una periodista ucrainiana que es va infiltrar en el moviment, “les activistes de Femen reben un salari mensual'd’uns 1000$, i tenen totes les despeses dels seus viatges pagats, així com l’alt nivell de vida que porta la líder del grup, Inna Shevchenko”. Les activistes de Femen s’han negat a fer públiques els seus contes bancaris i mentre que des del món àrab la població està convençuda que el grup està finançat per la CIA amb l’objectiu de desestabilitzar la situació en el món islàmic, la periodista ucrainiana es pronuncia al respecte “No sé qui està darrere d’aquest moviment, però és algú molt generós”.

Protestes[modifica | modifica el codi]

Protesta a Kíev durant la visita de Hillary Clinton el 2010

El reconeixement mundial de què gaudeix Femen es deu a la seva forma de protesta, on dones sense samarreta i amb lemes provocatius protesten contra les desigualtats socials de les dones, el patriarcat, el turisme sexual, la prostitució i les instutcions religioses.

Diferents sectors de la societat consideren que les protestes violen la mateixa llibertat d'expressió, doncs, diuen, constitueixen un atac per a les religions i altres institucions, mentre que altres defensen que el perill i el risc a les que s'enfronten les joves activistes en les seves protestes és elevadíssim. En països com ara Espanya, on van protestar al Congrés de Diputats en contra de la nova Llei de l’Avortament, o ara a França, on, entre moltes altres protestes, van enfrontar-se a la diputada neoliberal (veure neoliberalisme) Marine Le Pen, aquestes accions solen costar unes hores als calabossos, però en altres països com ara Tunísia,on també es van manifestar davant del Ministeri d'Interior, o en les repúbliques exsocialistes, i ara països ortodoxos i neo-lliberals, aquestes protestes tenen com a conseqüència importants penes de presó, violència policial, repercussions tal com l'exili.

Aquestes accions, les antireligioses sobretot, aixequen molta polèmica entre la societat, no tan sols entre els sectors més conservadors, sinó també en aquells els que consideren que les accions antireligioses de Femen excedeixen de violentes i ataquen la llibertat religiosa de les persones.

Cal destacar que les protestes de l'organització feminista no només estan centrades en la lluita per la igualtat de drets i el patriarcat, sinó que també tracten temes com ara l'homofòbia, la prostitució i la indústria del sexe o el feixisme.

Algunes de les protestes més significatives:

  • Desembre de 2012, París, “In gay we trust”: Les activistes de Femen van aprofitar la manifestació d'alguns grups catòlics integristes contra el matrimoni homosexual, per tal de protestar contra les institucions religioses i reclamar els drets del col·lectiu gay. Les activistes van ser brutalment agredides per la policia francesa.
  • Desembre de 2012, Bèlgica, “Putin go home”: Amb motiu de la reunió de la Unió Europea amb Rússia, les activistes de Femen es van manifestar en contra del president del país més gran del món i alhora contra la Unió Europea, a la que acusaven de "negociar amb el diable". Les activistes van ser detingudes per la policia belga.
  • Gener de 2013, Davos, “Defensa de l'economia mundial”: Tres activistes de Femen, durant els dies en què es va celebrar, a Suïssa, el Fòrum econòmic mundial, es van manifestar per reclamar una redistribució equitativa entre gèneres, ja que, tal com van declarar “les dones són les persones més nombroses en el món, però a l'hora són les més pobres i les menys educades".
  • Febrer de 2013, Roma, “Basta Berlusconi”: Tres activistes de Femen es van concentrar en la sortida del col·legi Dante Alighieri, on l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi estava votant per a les eleccions del país. Amb la protesta Femen demanava continuar amb el cas judicial obert contra Berlusconi per la polèmica de la prostituta menor d'edat amb la qual mantenia relacions.
  • Febrer de 2013, Berlín, “Contra el feixisme”: Diverses activistes van intentar entrar en l'edifici en què se celebrava el congrés del Partit Nacional Democrata d’Alemanya per tal de protestar contra aquest grup polític que consideren neo-nazi.
  • Febrer de 2013, Rio de Janeiro, “Contra el turisme sexual”: Diverses activistes de Femen es van manifestar a l'aeroport de Galeão per tal de mostrar la seva oposició a l'arribada, amb motiu del Carnaval de Río, de turistes amb l’objectiu de gaudir d’un ampli ventall de noies joves. L'organització denunciava la indústria sexual brasilera, que, diuen, ja està entrenant a les noies per al pròxim mundial de Futbol.
  • Març de 2013, Ciutat del Vaticà, “Pope no more”: Minuts abans d'escollir al nou Papa, dues integrants de Femen, en topless i amb lemes sobre la pell on es podia llegir “Pope no more” van encendre bengales de color vermell per tal de, tal com van declarar, “denunciar la violenta i sanguinària història del cristianisme. Les activistes, que es trobaven a la Plaça de Sant Pere, van ser detingudes.

Sextremisme: Nudisme com a forma de protesta[modifica | modifica el codi]

La forma de protesta de les activistes de Femen: amb els pits descoberts, corones de flors al cap i lemes que ataquen a l'església i altres institucions patriarcals sobre la pell han causat molta polèmica arreu del món, fins i tot dins del mateix feminisme. Aquest nudisme ha facilitat i augmentat la repercussió de les seves accions,però no sempre de forma positiva, doncs tot i que reben molta atenció per part dels mitjans de comunicació mundials, sovint aquesta atenció es desvia en la forma del seu missatge i no en la naturalesa d'aquest.

Cada vegada que les activistes de Femen surten a protestar sorgeixen de reaccions al voltant de les seves accions, i no pel missatge que volien llençar a través de la protesta sinó per la forma en què van aparèixer en la protesta.

Femen lluita en contra del sexisme, el turisme sexual i el patriarcat de les institucions religioses a través del nudisme, però aquest és altament criticat per molts sectors feministes que posen en dubte l'eficàcia del nudisme com a reclam i forma de protesta, cosa que consideren “accentua la imatge d'objecte sexual de la dona” Femen, al contrari, argumenta que el problema està en la connotació sexual que se li ha atribuït al cos de la dona.

“Les imatges misògines del cos de la dona que veiem en la publicitat, pornografia, art..., ens conviden a observar qualsevol representació sexual del sexe femení amb certa suspicàcia”, va declarar la líder de Femen Espanya, Lara Alcázar.

Tot i que els objectius i la mateixa definició de Femen que trobem en la seva pàgina oficial,[1] on es presenten com a “una organització de dones activistes en topless que defenen la seva igualtat sexual i social en el món”, és a dir, una definició tan general i amplia, sovint ha provocat que, des d'alguns sectors de la població, se les acusi de voler fama i protagonisme. Les activistes de Femen, però, intenten justificar els seus provocatius mètodes amb declaracions tals com: “Aquesta és l'única manera que tenim de ser escoltades en aquest país. Si protestéssim amb pancartes senzilles, les nostres demandes mai serien escoltades.”

Oposició a la religió[modifica | modifica el codi]

L'activista ucraïnesa Oksana Shachko i l'egípcia Alia El Mahdi
Protesta davant del Ministeri de Justícia francès

Femen s'oposa a la religió i a les seves institucions, a les que consideren amigues del patriarcat i enemigues de la igualtat sexual i social en el món. Per a les activistes Femen la religió constitueix un obstacle per a la llibertat d'orientació sexual i una barrera per al desenvolupament de les dones. “El poder d'elecció de les dones va quedar anul·lat en el moment en què es va escriure l'Alcorà o la Bíblia- va declarar recentment Lara Alcázar, la líder de Femen España, en una entrevista en la qual també va fer altres declaracions tals com “La religió, sigui quina sigui, acaba amb la llibertat de les persones, però més concret la de les dones, que sempre són vistes com un element de desig i provocació”. ''

La seva oposició a la religió i les seves institucions ha estat la protagonista de moltes de les protestes. Alguns exemples de la seva lluita contra les institucions religioses:

  • Novembre de 2011: En un discurs del papa Benet XVI, l'activista Alexandra Schevchenko, va sortir amb una bandera on es llegia “Llibertat per a les dones. Les activistes van ser detingudes per la policia italiana.
  • Abril 2012: Diverses activistes van protestar contra la llei d'avortament d'Ucraina en la Catedral de Santa Sofía a Kiev, la capital ucraïnesa. Van ser detingudes per la policia.
  • Juliol de 2012: En una de les visites de Ciril I de Moscú, l'activista Yana Zhdanova va rebre al líder ortodox cristià amb un missatge als pits on es llegia “Fora”. Va ser empresonada durant 15 dies.
  • Agost de 2012: Durant els Jocs Olímpics de Londres del 2012, Femen va mostrar la seva oposició als règims islamistes en una protesta en què les dones, vestides amb la indumentària pròpia dels homes musulmans, portaven cartells on es podia llegir “No Sharia”.La protesta es va dur a terme durant els jocs olímpics, ja que les activistes acusaven el COI de recolzar règims islamistes.
  • Agost de 2012: L'activista Femen Inna Shevchenko va tallar amb una serra una creu de fusta de la ciutat de Kiev construïda en honor als catòlics víctimes de la persecució dels soviètics. L'acció buscava mostrar el seu suport al grup Pussy Riot. Com a conseqüència, l'activista va haver d'abandonar el país i es va obrir un procés judicial en contra de Femen.
  • Desembre de 2012: Aprofitant que en aquell moment el poble egipci decidia si incloïa o no la Sharia en la constitució, diverses activistes de Femen es van manifestar davant de l'ambaixada d'Egipte a Suècia totalment nues, cobrint els seus genitals amb llibres que pretenien imitar la Tora, la Bíblia i l'Alcorà.
  • Abril 2013: Diverses activistes Femen van cremar la bandera salafista davant de la Gran Mesquita de París per tal de mostrar la seva solidaritat a l'activista tunisiana Amina Tyler.

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

L'ex activista tunisiana Amina Tyler[modifica | modifica el codi]

L'ex activista de Femen tunisiana Amina Tyler

Una de les polèmiques més grans que envolten al nou moviment feminista que ha suposat un canvi radical respecte al feminisme occidental i clàssic que veiem, és la relacionada amb l'activista tunisiana i exmembre de Femen, Amina Sboui, també coneguda com a Amina Tyler. El nom d'aquesta jove tunisiana, tan sols té 19 anys, va aparèixer en els mitjans de comunicació de tot el món després de penjar en el seu perfil de Facebook una fotografia en la qual apareixia mostrant els pits i amb un missatge en àrab escrit sobre la pell en el que es llegia: “El meu cos és meu i de ningú més”. Amb la fotografia Amina Tyler mostrava al món que s'havia unit al grup feminista Femen, fins aquell moment desconegut en la majoria de països àrabs i musulmans i que es convertia, així, en la primera activista àrab del moviment. La fotografia va aixecar les crítiques dels sectors més conservadors de la societat tunisiana, entre els quals es trobaven un imam – líder espiritual - que va pronunciar una fatwa – norma islàmica- en la que demanava una condemna de 100 fuetades per a l'activista. Femen va iniciar una campanya a favor de l'activista, tot i que les declaracions del clergue no tenien cap legitimat política ni judicial, és a dir, la fatwa no era vinculant a la llei i no implicava cap condemna administrativa, però van començar a manifestar-se davant de les ambaixades tunisianes de diverses capitals europees com ara París o Roma.

Amina Tyler va decidir passar a l'acció en la seva lluita per a fer de Tunísia un país democràtic; va fer unes pintades en el mur del cementiri de la ciutat tunisiana de Kairuan. Amina Tyler va prendre aquesta premeditada decisió amb l'objectiu de protestar contra el congrés del partit salafista tunisià Ansar el Sharia, que se celebrava el mateix cap de setmana dels esdeveniments. L'activista va ser detinguda.

Durant la seva estada a la presó l'activista tunisiana es va desvincular del moviment acusant a l'organització d'islamófoba després d'una protesta en què les seves anteriors companyes van cremar una bandera salafista davant de la mesquita de París. Alhora va mostrar la seva desaprovació a la protesta enfront de l'ambaixada tunisiana a França, en la que les noies van cridar “Amina Akbar, Akbar Femen” (Amina és la més gran, el més gran és Femen). Amina va declarar que “les accions de Femen havien estat contraproduents” i que “No vull que el meu nom estigui associat a una organització islamófoba. El que van fer va molestar molts musulmans i a molts dels meus familiars. Hem de respectar la religió de cada persona” van ser les seves declaracions de retirada del grup.

A més, va exposar els seus dubtes en torn del finançament del grup i el va acusar de tenir un sistema de finançament opac. “No vull formar part d'una organització de la qual no sé d'on surten els diners. He preguntat diverses vegades, però no he obtingut cap resposta clara. “I si és Israel qui l'està finançant? Jo només vull saber”– va declarar l'activista tunisiana.

Després d'aquestes declaracions en les quals anunciava la seva retirada del moviment, l'activista va publicar una fotografia a través de la seva pàgina oficial en la qual, despullada de cintura cap a dalt i amb una cigarreta a la boca, es podia llegir el següent missatge: “No necessitem la vostra democràcia”, que constitueix, als ulls de molts analistes,una clara crítica a l'organització Femen i el seu intent, des del punt de vista d'alguns, de globalització mundial del col·lectiu feminista.

Victor Svyastski, el suposat fundador de Femen[modifica | modifica el codi]

L'activista ucraïnesa Alexandra Shevchenko

El documental Ucrania is not a brothel,[3] de la directora Kitty Green, que es va poder veure aquest any en el Festival de Cinema de Venècia, va revelar que el moviment ucrainià estava dominat per Victor Svyatsky, un autoproclamat patriarca, cosa que, segons l'opinió de la majoria, i tenint present que aquest moviment feminista lluita contra al patriarcat, resulta bastant paradoxal, ja que no resulta molt feminista que un grup de dones activistes estigui en realitat dirigit per un home, ni menys per un home que deprecia l'opinió de les seves militants.

La cineasta australiana va acompanyar al grup feminista durant 1 any, on va ser testimoni que el lideratge del grup estava, en realitat, en mans de Victor Svyatsky. ”Va ser tot un impacte moral quan em vaig adonar de com funcionava l'organització. Era bastant horrible amb les noies. Les cridava i els hi deia putes”- va declarar la cineasta.

A part d'encarregar-se d'administrar el finançament i els temes relacionats amb la publicitat, es diu que el procés de reclutament de les activistes també era una de les tasques que requerien sobre Svuatski. ”Era el seu moviment i ell escollia a les noies. Escollia les més guapes perquè són les que venen més diaris, obtenen la portada.”Les noies es van convertir en la seva imatge, la forma amb la que venien la marca” -va dir Green.

El cineasta no va tardar a pronunciar-se al respecte, i va declarar: ”Sempre he fet tot en col·laboració amb les tres fundadores de Femen. Em coneixen des de fa molts anys, de la meva ciutat natal de Khmelnytskyi. Femen és un treball en equip. No sóc cap tirà

Les activistes de Femen van assistir a la presentació de la pel·lícula a Venècia, la qual cosa posava en evidència que no estaven en total desacord amb la història de Green. De fet, una de les líders del moviment, l'activista Inna Shevchenko, va fer unes declaracions en les quals afirmava les acusacions. “Li vam donar permís a Kitty per tal de rodar la pel·lícula, per tant sabíem que mostraria la història del moviment i com Victor va prendre el paper de líder. Ha de quedar clar, però, que Victor no va fundar el moviment. Femen el va crear i organitzar una unió de dones” Tot i així, en unes altres declaracions, Femen van demostrar no sentir-se preocupada per l'impacte que pogués tenir el fet que el líder fos un home en el futur del grup.

No estic preocupada perquè la pel·lícula parli del nostre passat. Al final, Victor va ser destruir. Fa més d'un any que va ser expulsat del moviment. El futur de Femen” – i el que he construït juntament amb les activistes de tot el món que se'ns han unit al llarg de l'any passat- es basa en els nostres pròpies idees i desitjos de lluitar contra el patriarcat i l'opressió”.

La premsa, impactada per la paradoxa del cas, es va preguntar per què un home que és qualificar de patriarca voldria ser el líder d'un moviment feminista que lluita amb l'objectiu d'acabar amb el patriarcat. Segons Inna Shevchenko.. l’ambició de Svuatski no era política ni feminista, sinó que volia estar en una posició de lideratge. “Quan em vaig unir a Femen, ell ja estava allà. Si volies formar part del moviment, havies d’acceptar que això era així”. Tot i així l’activista accepta, però, que l’estada de Víctor en el grup, tot i ser un tirà, va aportar coses positives. “Ens va despertar encara més ràbia. El nostre enemic és el patriarcat a escala global, però ell ens va ensenyar- amb un model pràctic- el que és un patriarca. La ràbia i odi que sentíem contra ell ens va servir per a créixer com a moviment”''

Tot i que el principal motiu pel qual Femen va haver d’abandonar Ucraïna i instal·lar la seva seu a la capital francesa resideix en el procés judicial que es va obrir contra les activistes després de la protesta en què Inna Shevchenko va tallar una creu amb una moto serra, hi ha fonts properes al moviment que defensen que la fugida de les activistes a França va ser una estratègia per a construir un Femen sense Victor Svuatski. La sortida del patriarca del moviment va portar noves idees al grup, entre les quals estaven tenir una presència més destacada en altres països. De moment, Espanya ha sigut un dels últims països en què ha aterrat.

Islamofòbia[modifica | modifica el codi]

Nombrosos sectors de la societat, fins i tot altres organitzacions feministes o ONG que defensen la llibertat religiosa, han acusat a l'organització Femen d'islamófoba, de tatxar l’Islam com una religió masclista i homogeneïtzar a tots els musulmans.

Després de protestes en què les dones cremaven banderes salafistes, utilitzaven l'Alcorà per a tapar-se els genitals, després d'irrompre en diverses mesquites i de declarar el dia 4 d'abril com el dia de la yihad topless; les reaccions de les dones musulmanes no es van fer esperar. A través de les xarxes socials les musulmanes van reivindicar el dret universal de practicar la seva religió. Alhora, com a contraatac per a les acusacions per part de les activistes de Femen, van penjar fotografies a diferents xarxes socials[4] on es podia llegir frases com ara: “No necessitem despullar-nos per a ser lliures” o bé, “El nudisme no m'alliberarà“ i “jo no necessito que em salvin”.

Aquest grup de dones musulmanes també va acusar a Femen de no lluitar per a millor la situació de les dones musulmanes sinó d'atacar les dones musulmanes. S'han queixat, a través de grups creats a diferents xarxes socials, que les activistes Femen no lluiten contra els homes misogins d'arreu del món, sinó que lluiten contra els musulmans.

L'activista Chitra Nagarajan també va mostrar el seu rebuig al moviment en una recent entrevista en la qual declarava: “La seva obsessió amb el nu s'alimenta d'un feminisme colonial racista[5]

Activistes prototip, noies model[modifica | modifica el codi]

Activistes de Femen, any 2009

Diversos sectors de la població, especialment alguns col·lectius feministes, han criticat la discriminació que fa el moviment, amb l'exclusiva presència d'activistes joves, altes, primes...entre els seus membres, cap a la resta de dones del món. Acusen a Femen d'alimentar un model de violència que fa invisibles a les dones grasses. Des de l'organització, les activistes van declarar que no hi havia cap tipus d'impediment per a les dones “sense mesures perfectes” per a entrar a formar part de l'organització, però sí que es demanaven una sèrie de condicions físiques que permetessin a les noies fer front als violents enfrontaments policials. A més a més, l'activista de Femen Oksana Samko va fer unes declaracions en les quals deixava clar que aquesta imatge no era discriminatòria, sinó que, al contrari, pretenia lluitar contra els estereotips del feminisme. La societat masclista ha convertit el feminisme en un estereotip: dones barbudes que fan l'amor entre elles i que volen matar als homes. Una dona atractiva, amb minifaldilla, amb uns bons tacons i maquillada no ha de ser necessàriament ximple. Es pot ser sexy, femenina, i al mateix temps, intel·ligent i activa. I això és el que busca Femen”- va dir Samko.

Femen internacional[modifica | modifica el codi]

Femen va néixer el 2008 a la ciutat ucrainiana de Kíev. Des de llavors el moviment feminista ha ampliat el radi de les seves protestes: ha passat de fer protestes en barris aïllats de la capital ucrainiana a protestar en llocs emblemàtics com ara la Torre Eiffel, en institucions polítiques com ara el Parlament, o religioses com ara catedrals o, fins i tot, en països àrabs i musulmans com ara Tunísia, on es manifestaren davant del congrés dels Diputats.

No només les seves protestes han guanyat en magnitud i repercussió mundial, sinó que Femen, després d’establir a París, el 18 de setembre de 2012, el centre de formació per a activistes, va començar a fer manifestacions fora d’Ucraina a l’abril de 2011, i ha creat sucursals internacionals en diferents ciutats europees com ara Varovia, Zurich o Roma o en altres ciutats d’arreu del món com ara Río de Janeiro o Tel Aviv.

Femen Espanya[modifica | modifica el codi]

Lara Álcazar, líder de Femen Espanya

Al maig de 2013 Femen va arribar a Espanya. Actualment el moviment està liderat per l'estudiant Lara Alcázar. En una recent entrevista, la jove asturiana de 21 anys va denunciar la cada vegada més gran dependència de l'església per part del govern espanyol “en lleis com ara la de l'avortament o la possible reforma del matrimoni homosexual”. Alhora, va remarcar la importància de l’arribada de Femen a Espanya. “Es necessita un feminisme que actuí, que es faci visible i que la seva reivindicació sigui escoltada. A Espanya el feminisme està molt institucionalitzat; es basa en "seiem i parlem". Cal sortir al carrer i que les protestes siguin escoltades” - va declarar.

Actualment Femen Espanya ha centrat les seves protestes en la nova llei de l'avortament que, diuen, suposa un “atac per a la llibertat i un retrocés per als drets de la dona”. La darrera protesta de Femen Espanya es va centrar en la llei que, segons diuen, és la més restrictiva de la democràcia.

“L'avortament és sagrat”[modifica | modifica el codi]

El 3 de febrer de 2014, un grup d'activistes de Femen Espanya van manifestar-se en contra del president de la Conferencia Episcopal Española, Antonio María Rouco Varela, en el moment en què es disposava a entrar en una parròquia de la capital. Amb lemes com ara “L'avortament és sagrat” o “Stop màfia episcopal” les activistes van acusar a Rouco de voler traslladar a les dones a l'època medieval.

Les reaccions a la protesta no es van fer esperar. Les primeres declaracions les va fer el ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón, que va qualificar com a “lamentable” la protesta organitzada per les activistes de Femen. Per altra banda, la presidenta de l'Associació de Dones Progressistes, Yolando Besteiro, va mostrar el seu suport a Femen amb aquestes declaracions: “Si resulta impactant que unes dones exhibeixin el seu cos per a posar de manifest el refús a una determinada actitud i a una determinada política d'estratègia per part de l'església, hauria de cridar-nos l'atenció a tots els ciutadans que l'església catòlica pretengui fer-se propietària de l'úter de les dones”[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Femen