Feta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Formatge feta

El feta (grec: φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%),[1] de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim. Té una textura lleugerament granulada i un gust salat, una mica agre. L'any 2002, la Unió Europea li va atorgar la Denominació d'Origen Protegida.

Encara que el feta tradicional està fet només amb llet d'ovella i de cabra, és bastant comú que al que es ven com a "feta" s'hi afegisca llet de vaca, o fins i tot que n'estiga compost exclusivament. A les zones de l'est de la Mediterrània i del Mar Negre es troben formatges blancs similars al feta.

El feta, produït en forma de blocs, és utilitzat com a formatge de taula, a l'amanida grega, a les famoses empanades spanakópita i tirópita (d'espinacs i de formatge, respectivament), al dakos, i es combina sovint amb oli d'oliva i verdures.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El nom feta va aparèixer el segle XVII i fa referència a la manera de tallar el formatge en forma de tubs per a conservar-lo en barrils. Ve de la paraula italiana "fetta" (rodanxa), que fa al·lusió a la manera de tallar el formatge per a servir-lo.[2][3]

La primera referència coneguda a aquest formatge data de l'Imperi Bizantí i és la paraula pròsfatos (πρόσφατος, en grec), que designava un formatge de l'illa de Creta. Un visitant italià a Càndia, l'any 1494, va descriure clarament com es conservava el feta en salmorra.[4]

Tradicionalment, feien el feta els camperols del sud de la península del Balcans a base de llet d'ovella, però en temps més contemporanis es va generalitzar el fet d'afegir-hi llet de cabra.

Denominació d'origen[modifica | modifica el codi]

El terme "feta" va rebre la Denominació d'Origen Protegida per la Unió Europea el 14 d'octubre de 2002.[5] Però aquesta decisió perjudicava a França, Dinamarca,[6] i Alemanya, que produïen un formatge de llet de vaca blanquejat artificialment sota el nom "feta". Dinamarca i Alemanya van recórrer, però el 25 d'octubre de 2005 la Comissió Europea va ratificar la seua decisió. D'aleshores ençà, a la UE només es pot dir "feta" el formatge "elaborat a Grècia continental i el departament de Lesbos [...] amb llet d'ovelles i cabres locals, criades de manera tradicional i l'alimentació de les quals es basarà imperativament en la flora present en les seues àrees de pastura."[7][8]

La Comissió Europea va establir un termini de cinc anys, de 2002 a 2007, perquè les altres nacions canviaren el nom als seus formatges o n'aturaren la producció.[9] Des d'eixe moment, per a fer referència als formatges similars al feta, es fan servir noms com "formatge salat" o "formatge a l'estil grec".

Producció i consum[modifica | modifica el codi]

Feta

El feta dins de la UE[modifica | modifica el codi]

El consum de feta a Europa es concentra de manera gairebé exclusiva a Grècia. Els grecs, que representen el 85,64% dels consumidors comunitaris de feta, consumeixen 10,5 kg d'aquest formatge per persona i any, mentre que la resta d'europeus en consumeixen només 0,1 kg per persona i any (dades de 2002).[10]

A França i Dinamarca, la producció de feta va començar els anys 1930, i a Alemanya el 1972.[11] Abans de 2002, aquestos tres països produïen el 10% del feta dins de la UE.[12]

El feta fora de la UE[modifica | modifica el codi]

Com que la denominació del formatge feta només està protegida a la Unió Europea, hi ha països que no hi pertanyen que en produeixen, com Austràlia, Canadà o Estats Units.

El feta estatunidenc es produeix majoritàriament a Wisconsin a base de llet de vaca.[13] La producció anual de feta als Estats Units és de 45.000 tones i; al Canadà, de 4.000 tones.[14]

La denominació d'origen protegida a nivell mundial comença a ser percebuda com a una possibilitat gràcies al projecte d'extensió de l'article 22 dels acords TRIPS (Trade Related Aspects of Intellectual Property) per part de l'Organització Mundial del Comerç.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Truth, Lies, and Feta", Epikouria Magazine, Spring/Summer 2006
  2. Merriam-Webster Dictionary s.v. feta
  3. Γ. Μπαμπινιώτης (Babiniotis), Λεξικό της Νέας Ελληνικής Γλώσσας, Athens, 1998
  4. Andrew Dalby, Siren Feasts: A History of Food and Gastronomy in Greece, Routledge, 1996, p.190 ISBN 0-415-11620-1 (anglès)
  5. [enllaç sense format] http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32002R1829:FR:HTML
  6. The Feta Legend drawing to a close, Press release by the Danish Dairy Board 4th March 2005, Accessed 12 December 2006
  7. Feta battle won, but terms must be obeyed, Kathimeriní newspaper archived article 16 Oct 2002, Accessed 12 December 2006.
  8. Protected Designation of Origin entry on the European Commission website.
  9. Gooch, Ellen, "Truth, Lies, and Feta", Epikouria Magazine, Spring/Summer 2006
  10. Reglament (CE) n° 1829/2002.
  11. [http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32002R1829:FR:HTML Diari oficial, n° L 277 du 15/10/2002 p.10 - 14
  12. Feta fet sense llet de vaca. Cf. Règlement (CE) n° 1829/2002
  13. (anglès) Bruce A. Babcock, Geographical Indications, Property Rights, and Value-Added AgricultureNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF, Review Paper (IAR 9:4:1-3), Center for Agricultural and Rural Development, novembre 2003
  14. Michel Vincent. «Extending Protection at the WTO to Products Other Than Wines and Spirits: Who Will Benefit?» (en anglès). The Estey Centre Journal of International Law and Trade Policy, 8, 1, 2007, pàg. 58-69.
  15. (anglès) Trade MattersNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF, Ministeri d'assumptes estrangers i de comerç de Nova Zelanda, maig de 2006

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feta Modifica l'enllaç a Wikidata