Garcianguera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGarcianguera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSadurní García Anguera
1912 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort1963 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Tarragona
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura

Sadurní García Anguera (Girona, 1912Tarragona, 1963) fou un pintor tarragoní que forma part del cercle d'artistes més interessants de la contemporaneïtat. Format al Taller-Escola d'Art de la Diputació de Tarragona. Era un home que coneixia molt bé el seu ofici, posseïa un gran domini del dibuix i una pinzellada ferma i àgil, molt efectista, amb una paleta de colors sobris, tot i que no defugia combinacions de tons vius.

Infantesa i aprenentatge[modifica]

Sadurní García, era fill del militar Saturnino García, originari de Chiribel (Almeria) i de Cinta Anguera. Nascut l'any 1912 a Girona, es va traslladar a Tarragona al cap de poc temps on el seu pare va obtenir una feina a la Delegació d'Hisenda.

Un cop van ser a Tarragona, Sadurní va rebre els seus primers estudis al Col·legi dels Germans Carmelites de l'Ensenyança, per estudiar després el batxillerat a l'Institut. En un primer moment, va iniciar la carrera de Magisteri que, aviat abandonà per dedicar-se a la seva autèntica vocació: la pintura.

L'estudi de la pintura va prendre base teòrica a partir de l'any 1935 al Taller-Escola de Pintura i Escultura que s'havia inaugurat des de feia poc en unes dependències del carrer Rafael de Casanova (actual carrer del Gasòmetre). Tot i la dificultat dels primers moments, en aquelles dependències on disposaven tan sols de cavallets, va poder treballar amb l'experimentat Ignasi Mallol, l'escultor Joan Rebull, Salvador Martorell… A més, com a companys va compartir aules amb personalitats com Anonio Gonzalo Lindín, Josep Maria Ripoll, Enric Brull. El 1938, amb vint-i-sis anys, va ser cridat al front. Sembla que amb la finalitat de retardar la seva incorporació, va fer uns cursets per a l'exèrcit de la República que duraren uns mesos. A causa d'aquesta circumstància, un cop acabada la Guerra civil, fou condemnat i empresonat una temporada a Barcelona. Vers el 1940 va entrar a treballar en un taller d'imatges de Barcelona, on va aprendre a policromar[1] i daurar amb gran profit. Finalment cap al 1942 Garcianguera tornà a Tarragona i es dedicà professionalment a la pintura per esdevenir un dels pintors més importants de la pintura tarragonina contemporània. A més, aquest alumne de la que havia estat la primera escola d'Art, va formar part, també, del primer grup de professors que inauguraren l'Escola-Taller d'Art de la Diputació de Tarragona. Garcianguera participava en la vida de la ciutat i el seu entorn artístic per això formà part del Cercle Pere Johan, dels Amics de l'Art i del Grup Dimecres.[2] Malhauradament, l'artista va morir jove, als 50 anys, fruit d'una llarga malaltia que va intentar encarar amb fortalesa.

Estil[modifica]

La seva producció primerenca es caracteritza per la seva aproximació al postimpressionisme i amb una forta influència dels paisatgistes catalans del segle xix. El segon grup d'un realisme que s'aparta del natural, de vegades fins i tot oníric, està format per figures de gitanos i de toreros amb certa influència de la lírica lorquiana, i arlequins que connecten amb les primeres èpoques de Picasso, pintats amb oli, aquarel·la, dibuixats a la ploma o amb tècniques mixtes. Un tercer grup estaria format per les seves incursions en l'art abstracte i en el seguiment de Joan Miró i Ferrà, tant pintures murals com olis sobre paper. La Sofía Mata en un estudi del pintor diu: "Això ens dona una visió del ventall de tècniques i estils amb els quals va treballar Garcianguera".[3] I el mateix artista corrobora: "Pasé por lo abstracto pero no me quedé en él. Sólo se quedan en esa parcela los que no tienen valor para continuar; los que no saben pintar. Entiendo que no hay que permanecer en él, sino transitar por él para tornar a lo realista"[4]

Concursos[modifica]

Exposicions[modifica]

Col·lecció[modifica]

Les obres de Garcianguera es troben repartides per moltes col·leccions privades i alguns museus. A Tarragona hi ha dos quadres a l'Ajuntament, un arlequí a la Diputació, un paisatge al Museu d'Art Modern de Tarragona i obres a diverses col·leccions: Muller, Moya, Fontana, Hernández, Alió, Güell, Rigau, Sana, Torra, Vallès, Canadell, Aguilar, Mezquida, etc (Nota: Moltes d'aquestes persones van mantenir una relació d'amistat amb Garcianguera. Al bar "El pati", del carrer Calderers, es conserva un sostre de ciment pintat, amb temes de sirenes, estels, etc. de record mironià. A Amposta hi trobem dos aquarel·les al Fons d'Art de l'Ajuntament.[8]

Després de Garcianguera[modifica]

Entre el 30 de desembre de 1963 i el 12 de gener de 1964, la Diputació va celebrar una exposició antològica amb olis, dibuixos i aquarel·les de Garcianguera. La seu de l'exposició va ser doble: la Sala de Guardias i el Sindicato de Iniciativa. A la primera s'exposaven obres de la col·lecció familiar. A la segona, obres procedents de diverses col·leccions particulars. Per últim, una de les exposicions més recents va tenir lloc al maig del 2008, organitzada pel Museu d'Art Modern de Tarragona es van presentar els dibuixos fets amb ploma de l'artista que ens apropen al seu vessant més abstracte. Són dibuixos que tenen per tema la tauromàquia, les dones opulents, les parelles de "majas", etc. A més durant aquesta exposició es va aprofitar per a presentar un catàleg que permet endinsar-nos en la vida d'aquest pintor i també dins del "context social i cultural de Tarragona del segle xx."[9]

Referències[modifica]

  1. De fet, a la catedral de Tarragona va prolicromar imatges de la Mare de Déu del Roser i la de Sant Domènech prèviament tallades per Lluís Saumells. VV.AA, "Garcianguera (1912-1963) Tarragona: Diputació de Tarragona, 2008 p. 25
  2. Antoni Salcedo Miliani, L'art del S. XX a les comarques de Tarragona, Tarragona: Arola Editors, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Autoritat portuària, 2001. p. 94
  3. VV.AA, Garcianguera (1912-1963), Tarragona: Diputació de Tarragona, 2008 p. 26
  4. Castillo, D: "Quién y Qué. Garcianguera", Diario Español de Tarragona (1960)
  5. A.L "Die spanischen künstler Luis Maria Saumells und Garcianguera, Uppenzeller Zeitung (Friburg) (19 de març de 1954)
  6. Castillo, D, "Quién y qué. Garcianguera", Diario español, Tarragona: 1960
  7. Albareda Hermanos: "Arte y artistas", El Noticiero, Saragossa (8 de març 1960)
  8. VV. AA, Garcianguera (1912-1963), Tarragona: Diputació de Tarragona, 2008. p. 25/26
  9. Paraules de Josep Poblet i Tous en la presentació del catàleg: Garcianguera (1912-1963) el 30/05/2008

Bibliografia[modifica]

  • Salcedo, A. L'art del S. XX a les comarques de Tarragona, Tarragona: Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Arola Editors, 2001
  • VV.AA Garcianguera (1912-1963), Tarragona: Diputació de Tarragona, 2008

Enllaços externs[modifica]