Georges Bordonove
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1920  Enghien-les-Bains (França) |
| Mort | 16 març 2007 (86 anys) Antony (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història de França |
| Ocupació | Escriptor |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Georges Bordonove, (Enghien-les-Bains (Seine-et-Oise), 25 de maig de 1920 - Antony (Hauts-de-Seine), 16 de març de 2007) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres d'història popular per al públic en general.
Biografia[modifica]
Va rebre diversos premis literaris, com els de l'Acadèmia Francesa per la novel·la Les Quatre Cavaliers i per l'estudi històric Les Marins de l'an II. Va ser membre del Comitè de Suport a l'associació L'Unité capétienne.[nt 1]
Bordonove va ser un escriptor prolífic que va donar el públic en general novel·les històriques i narratives històriques. Biografies, com les dels reis de França, que es caracteritzen per capítols curts i densos, rics en detalls, incloent l'acumulació de noms que poden ser confusos i de vegades diàlegs en francès antic (amb traduccions), però amb evident simpatia per al subjecte, el desig de donar una imatge completa de la seva vida i pensament, juntament amb un humor astut.[1][nt 2]
Està enterrat al cementiri de Le Château-d'Oléron, a l'illa d'Oléron.
Obres[modifica]
Història de França[modifica]
- Col·lecció «Les Grandes Heures de l'Histoire de France»:
- Les Croisades et le royaume de Jérusalem, 1992
- La Tragédie cathare, 1991
- La Tragédie des Templiers, 1993
- Jeanne d'Arc et la Guerre de Cent Ans, 1994
- Richelieu tel qu'en lui-même, 1997
- Mazarin, le pouvoir et l'argent, 1996
- Talleyrand, prince des diplomates, 1999
- Napoléon, 1978
- Napoléon III, 1998
- Col·lecció «Les Rois qui ont fait la France»:
- sèrie «Les Précurseurs»
- Clovis et les Mérovingiens, 1988
- Charlemagne, empereur et roi, 1989
- sèrie «Les Capétiens»
- Hugues Capet, le fondateur, 1986
- Philippe Auguste, le conquérant, 1983
- Saint Louis, roi éternel, 1984
- Philippe le Bel, roi de fer, 1984
- sèrie «Les Valois»
- Jean le Bon et son temps, 1980 (reeditada el 2000, amb el títol Jean II, le Bon)
- Charles V le Sage, 1985
- Charles VII le Victorieux, 1985
- Louis XI, le diplomate, 1986
- Louis XII, le père du peuple, 2000
- François Ier, le Roi-Chevalier, 1987
- Henri II, roi gentilhomme, 1987
- Charles IX, Hamlet couronné, 2002
- Henri III, roi de France et de Pologne, 1988
- sèrie «Les Bourbons»
- Henri IV, le Grand, 1981
- Louis XIII, le Juste, 1981
- Louis XIV, Roi-Soleil, 1982
- Louis XV, le Bien-Aimé, 1982
- Louis XVI, le Roi-Martyr, 1983
- Louis XVII et l'énigme du Temple, 1995
- Louis XVIII, le Désiré, 1989
- Charles X, dernier roi de France et de Navarre, 1990
- Louis-Philippe, roi des Français, 1990
- sèrie «Les Précurseurs»
Altres obres històriques[modifica]
- Vercingetòrix, 1959 (reedicions 1978 i 1997)
- Gilles de Rais, 1961 (reedició col. « Bibliothèque infernale », 2001)
- Les Templiers, 1963 (reedició 1977)
- La Guerre de Vendée, 1964
- Les Rois fous de Bavière, 1964
- Le Roman du Mont Saint-Michel, douze siècles de foi, d'art et d'histoire, 1966
- Prestiges de la Vendée, col. « Histoire et terroirs », 1968
- La Guerre de Six Cents Ans, 1971
- Mandrin, 1971
- Histoire du Poitou, 1973
- Le Naufrage de « La Méduse », col. « Les Ombres de l'histoire », 1973
- Les Marins de l'an II, 1974
- Grands mystères et drames de la mer, 1975
- Foucquet, coupable ou victime ?, 1976 (diverses reedicions)
- Jacques Cœur et son temps, 1977
- Histoire secrète de Paris, 1980. 2 volums.
- Emile Mangenot (1910-1991), 1991
- col. « La Vie quotidienne »
- La Vie quotidienne en Vendée pendant la Révolution, 1974
- La Vie quotidienne des Templiers au XIII siècle, 1975
- La Vie quotidienne de Napoléon en route vers Sainte-Hélène, 1977
Assaig[modifica]
- Henry de Montherlant, assaig seguit de textos escollits i d'un fragment de Port-Royal d'Henry de Montherlant, col. « Classiques du XX siècle », 1954
- Molière génial et familier, 1967 (reedició 2003, sota el títol de Molière)
- Molière, obra en col·laboració, 1976
Novel·la[modifica]
- La Caste, 1952 (reedició en llibre de butxaca, 1993) — Forma amb Les Armes à la main i Chien de feu un tríptic que narra la vida de la família de Chablun als segles xviii i xix a la seva propietat de Puy-Chablun.
- Pavane pour un enfant, 1953 (reedició 1996])
- Les Armes à la main, 1955 (reedició col. « Les Dames du lac », 1993)
- Le Bûcher, 1957 (reedició, 1990)
- Deux cents chevaux dorés, 1958 (reedició, 1992) - Premi dels Llibreters 1959
- L'Enterrement du comte d'Orgaz, 1959 (reedició, 1999, amb el títol L'Infante de Tolède : l'Enterrement du comte d'Orgaz)
- Les Tentations, 1960
- Requiem pour Gilles, 1961
- Les Quatre cavaliers, 1962
- Chien de feu, 1963 (diverses reedicions amb el títol Le vieil homme et le loup, 1985 i 2011) Premi Bretanya 1963
- Les Atlantes, 1965 (reedició en llibre de butxaca, 1972)
- Les Lances de Jérusalem, 1966 (reedició 1994)
- La Toccata, 1968
- Guillaume le Conquérant, 1970, col. « Plein vent »
- Le Chevalier du Landreau, 1970
- Le Dernier Chouan, 1976 (reedició 2000)
- Les Survivants de l'Atlantide, 1995
Altres obres[modifica]
- Mémories de chat, 2002
Distincions[modifica]
- Oficial de la Legió d'Honor.
- Llorejat per l'Acadèmia Francesa.
- Premi Goncourt de narració històrica[nt 3]
- Premi dels Llibreters, 1959 [nt 4]
- Premi Bretanya 1963 [nt 5]
Notes[modifica]
- ↑ L'associació per a la Unitat dels Capets te com a finalitat reunir totes les persones respectuoses amb la tradició reial francesa que desitgin donar testimoni de respecte i solidaritat a tots els prínceps de la Dinastia Capet. Des de l'any 1994 atorga els premis literaris Prix Hugues-Capet.
- ↑ Gauthier Eliane, ressenya de « Les Lances de Jérusalem », L'Express, 30 juny 1994 : Agraïm ... el rigor aportat als petits detalls i l'evocació d'un llenguatge d'època del qual l'autor ha sabut plasmar-ne el sabor.
- ↑ El Prix Goncourt és un premi literari francès que recompensa escriptors que escriuen en francès, creat pel testament d'Edmond de Goncourt el 1896.
- ↑ El Prix des Libraires és un premi literari que anualment s'atorga a una novel·la escrita en francès. Existeix des del 1955.
- ↑ El Prix Bretange es va crear a l'any 1961, i cada any premia un autor d'origen bretó o simpatitzant amb la Bretanya. Des de l'any 2001 s'anomena Prix Breizh.
Referències[modifica]
- ↑ Lamia El-Saad, «Georges Bordonove, le marathonien des rois», L'Orient Littéraire 87, Septembre 2013