Giardiosi
 Giardiasi en una biòpsia duodenal. Tinció d'HE.  | |
| Tipus | protozoosi, malaltia de transmissió hídrica i malaltia |
|---|---|
| Epònim | Alfred Giard |
| Especialitat | infectologia i gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | flatulència, diarrea, nàusea, astènia, anorèxia, dolor abdominal, irritabilitat, fatiga, trastorn del son, cefalàlgia, inflor abdominal i vòmit |
| Exàmens | microscopi òptic, ELISA i immunofluorescència |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Transmissió patògena | transmissió fecal-oral |
| Causat per | Giardia lamblia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1A31 |
| CIM-10 | A07.1 |
| CIM-9 | 007.1 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0111956 |
| DiseasesDB | 5213 |
| MedlinePlus | 000288 |
| eMedicine | 176718 |
| Patient UK | giardiasis |
| MeSH | D005873 |
| UMLS CUI | C0017536 |
| DOID | DOID:10718 |
La giardiosi, giardiasi o febre del castor (de l'anglès beaver fever) és una protozoosi causada per la Giardia lamblia, i que ocasiona diarrea en afectar l'intestí prim dels humans. La giardiasi es vincula amb el nivell socioeconòmic d'un país, amb una prevalença que oscil·la entre el 2 i el 7% a la majoria de les regions industrialitzades i arribant a 40% als països en desenvolupament.[1] Giardia té un ampli marge d'hostes mamífers a més dels humans, cosa que fa molt difícil erradicar-la. Per la gent amb el sistema immunitari afectat com els ancians o els pacients amb SIDA la giardiosi pot ser mortal.[2]
Agent[modifica]
L'agent causant de la mallatia és un protozou entèric paràsit, Giardia lamblia.
Descobriment[modifica]
Antonie van Leeuwenhoek de Delft, Països baixos, va descriure aquests tipus de microorganismes i va ser el primer a descobrir G. lamblia, més tard, el 1859, es van fer estudis per part del metge txec Vilem Lambl,[3][4] Però no va enllaçar la malaltia diarreica amb ell, pensant que era un microorganisme normal de la flora intestinal.[5]
El 1915, Charles Wardell Stiles, li donà el nom actual de Giardia lamblia, en honor dels professors A. Giard de París i Dr. Lambl a Praga. Charles Wardell Stiles ja sospità de la realció de Giardia amb la diarrea cosa que va quedar ben establerta l'any 1954 per Dr. Robert Rendroff.
Transmissió[modifica]
La giardiosi és causada per la ingestió de cists infecciosos. Hi ha moltes vies de transmissió incloent les de persona a persona (la majoritària), per l'aigua i venèria.
La giardiosi s'estén durant períodes de pluges fortes com les del Monsó.
Giardia no té vector.[6]
Símptomes[modifica]
La infecció per Giardia lamblia provoca la giardiosi i aquesta té un període d'incubació d'entre 1 i 8 setmanes (12 a 19 dies).[7][8] Hi ha persones asimptomàtiques, però en el cas de presentar simptomalogia pot durar de setmanes a mesos. Les símptomes gastrointestinals són les més valents. Entre les símptomes constitucionals hi ha l'anorèxia,[9][10] i la fatiga. >
Diagnòstic[modifica]
Per la presència d'ous grans a la femta o per cromatografia.
Tractament[modifica]
El tractament no sempre és necessari, ja que la infecció sol resoldre's per si sola.[11] Tanmateix, si la malaltia és aguda o els símptomes persisteixen i es necessiten medicaments per tractar-la, s'utilitza un medicament de nitroimidazol com ara metronidazole (EFG, Flagyl) o tinidazole (Tricolam).[12]
L'Organització Mundial de la Salut i la Societat de Malalties Infeccioses d'Amèrica recomanen el metronidazol com a teràpia de primera línia.[13][14]
Referències[modifica]
- ↑ Júlio, Cláudia; Vilares, Anabela; Oleastro, Mónica; Ferreira, Idalina; Gomes, Salomé; Monteiro, Lurdes; Nunes, Baltazar; Tenreiro, Rogério; Ângelo, Helena «Prevalence and risk factors for Giardia duodenalis infection among children: A case study in Portugal». Parasites & Vectors, 5, 1, 27-01-2012, pàg. 22. DOI: 10.1186/1756-3305-5-22. ISSN: 1756-3305. PMID: 22284337 [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ http://www.water-research.net/Giardia.htm
- ↑ Cox FE «History of human parasitology». Clin. Microbiol. Rev., 15, 4, octubre 2002, pàg. 595–612. DOI: 10.1128/CMR.15.4.595–612.2002. PMC: 126866. PMID: 12364371.
- ↑ Smith, H.V.; Paget, T.. «11. Giardia». A: Simjee S. Infectious Disease: Foodborne Diseases. Humana Press, 2007, p. 303–336. DOI 10.1007/978-1-59745-501-5. ISBN 978-1-59745-501-5. Chapter-doi:10.1007/978-1-59745-501-5_11
- ↑ Giardiasis. Retrieved on 2009-02-24.
- ↑ Baker, J.R. (2007). Advances in Parasitology. Elsevier Science & Technology Books. p. 131.
- ↑ Bitton, Gabriel. Wastewater microbiology (en anglès). 4th ed. Hoboken, N.J.: Wiley-Blackwell, 2011, p. 123-126; 156-161; 592-594. ISBN 978-0-470-90123-6.
- ↑ Prats, Guillem. Microbiología y parasitología médicas (en castellà). 1a edició. editorial médica Panamericana, 2012, p. 352-353, 488-491. ISBN 978-84-9835-429-4.
- ↑ «Giardiasis». Medicine Online.
- ↑ «Giardiasis». humanillnesses.com.
- ↑ «Host parasite interactions and pathophysiology in Giardia infections». International Journal for Parasitology, 41, 9, agost 2011, pàg. 925–33. DOI: 10.1016/j.ijpara.2011.05.002. PMID: 21683702.
- ↑ «Childhood parasitic infections endemic to the United States». Pediatric Clinics of North America, 60, 2, abril 2013, pàg. 471–85. DOI: 10.1016/j.pcl.2012.12.011. PMID: 23481112.
- ↑ «Practice guidelines for the management of infectious diarrhea». Clinical Infectious Diseases, 32, 3, febrer 2001, pàg. 331–51. Arxivat de l'original el 10 febrer 2016. DOI: 10.1086/318514. PMID: 11170940. Arxivat 10 de febrer 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Chapter 7.5.4 Continuing Diarrhoea | ICHRC». Arxivat de l'original el 2016-01-29. [Consulta: 9 gener 2016].
Enllaços externs[modifica]
- «Giardiosi». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 125-126. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.
- giardiasis at eMedicineHealth
Malalties causades per amebozous | |||
|---|---|---|---|
| Lobosea (De vida lliure) | |||
| Conosa/Archamoebae | |||
Parasitosis causades per excavats | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Discicristata |
| ||||||||
| Trichozoa |
| ||||||||