Gregori Nazianzè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Gregori de Nazianzè, o
Gregori Nazianzè, o
Gregori el Teòleg

Icona oriental
bisbe, Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental; a Orient: Gran Jerarca, Pare de la Capadòcia, Mestre Ecumènic
Nom secular Γρηγόριος (Grēgorios Nazianzos, "vigilant"), Gregorius Nazianzenus
Naixement ca. 329
Arianzum, prop de Nazianzum (actual Nenizi, prop d'Aksaray, Capadòcia, Turquia)
Defunció 25 de gener de 389
Arianzum
Enterrament Catedral Patriarcal de Sant Jordi (Fener, Istanbul), des de 2004 (entre 1204 i 2004, a Sant Pere del Vaticà)
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme, luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 2 de gener (catòlics; entre 1500-1969, 9 de maig); a Orient: 25 de gener, 30 de gener (Els Tres Grans Jerarques)
Fets destacables Teòleg i pare de l'Església
Iconografia Com a bisbe, amb un llibre o rotlle; calb amb barba blanca

Gregori Nazianzè (Gregorius Nazianzenus), de renom Θεολόγος pel seu coratge i fervor en la defensa de la doctrina de Nicea, fou un dels més importants religiosos de l'Església grega. És venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes. Va deixar diversos escrits, discursos i sermons, cartes, poemes i el seu testament.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Icona del s.XIV representant a Gregori Nazianzè.
Fresc a la Kariye Cami (església de Chora) d'Istambul, s. IX

Va néixer a Arianzus prop de Nazianzus (Capadòcia), però va agafar el nom de Nazianzè en honor al seu pare. El seu naixement se situa vers el 329. Era fill de Gregori Nazianzè el vell i de Nonna, ell bisbe i ella una devota. Un somni el va fer decidir per una vida d'ascetisme i celibat.

Després de la seva educació va anar a Palestina on va estudiar eloqüència, i després a Alexandria per acabar a Atenes. Per anar a aquesta ciutat va agafar un vaixell i pel camí va patir una gran turmenta que el va espantar molt, ja que encara no havia estat batejat. Va arribar a Atenes sobre el 350 i allí va estudiar llenguatge, poesia, retòrica, filosofia, matemàtiques, física i música. A Atenes va agafar amistat amb Basili (conegut després com a Basili de Cesarea) que va deixar la ciutat el 355 mentre Gregori va romandre allí com a mestre de retòrica, però el 356 va tornar a casa i fou batejat.

En endavant només es va dedicar a la vida ascètica i contemplativa, fins que vers el 361 fou cridat pel seu pare i llavors fou nomenat prevere, i encara que de moment va refusar exercir finalment va tornar a casa i va donar el primer sermó el 362.

Mentre Julià l'Apòstata, al que havia conegut a Atenes, va succeir a Constanci II i Gregori aviat s'hi va enfrontar. El seu germà sant Cesari es va retirar de la cort del nou emperador. La mort de Julià (363) fou celebrada per Gregori en dos discursos contra l'emperador (λόγοι στηλιτευτικοί, Orat. III i IV.), però no foren llegits.

El 364 el seu amic Basili fou deposat pel seu bisbe Eusebi i enviat al Pont i Gregori el va acompanyar i va aconseguir la reconciliació amb Eusebi el 365. després va estar uns anys a Nazianzus, on els seus pares eren ja vells i estaven malalts i on el seu germà Cesari va morir vers el 368 o 369. El pare i la seva germana Gorgònia van morir el 374. Per tots ells va fer panegírics.

Basili fou nomenat bisbe de Cesarea el 370 i va nomenar a Gregori el seu prevere però Gregori va refusar l'oferiment. Una mica després Basili, com a metropolita de Capadòcia, va crear un bisbat a la pobre ciutat de Sasima i va nomenar bisbe a Gregori (372) probablement amb la intenció de tenir un suport contra Àntim bisbe de Tiana, enemic de Basili i que d'altra banda considerava Sasima com a part de la seva seu. Gregori no va voler acceptar el nomenament.

Va exercir de bisbe auxiliar a Nazianzus fins a la mort del pare (374) amb uns 100 anys i Gregori va fer l'oració fúnebre en presència de la mare Nonna i de Basili; aquest va aconseguir que continues al front del bisbat de Nazianzus. Com que la seu no era coberta, el 375 la va deixar i va anar a Selèucia d'Isàuria on va romandre quatre anys en vida ascètica.

El 379 fou cridat pels bisbes de Constantinoble per iniciar la defensa de l'ortodòxia contra els arrians, els novacians, apol·linaris i altres i per mitjà de discursos i llibres va combatre amb èxit aquestes tendències.

Màxim, amb el que es va enfrontar, va arribar a patriarca de [Constantinoble] el 380 però en fou expulsat pel poble. Gregori va romandre a la capital, excepte un breu període 'exercicis espirituals, i el novembre del 380 va arribar Teodosi I el Gran i va rebre a Gregori mostrant un especial favor i li va prometre el seu suport; Teodosi va fer entregar als arrians totes les seves esglésies a la ciutat als catòlics i amb suport de la guàrdia imperial Gregori va entrar a la gran església de Constantinoble al costat de Teodosi. Durant l'ofici el sol va il·luminar l'església i això fou considerat un senyal i tots els bisbes van demanar a l'emperador de fer a Gregori bisbe de la ciutat. Gregori va haver d'acceptar.

Al començament del 381 Teodosi va convocar un concili ecumènic que va confirmar a Gregori en el càrrec i a més fou president del consell de bisbes per la mort sobtada de Meleci. Els seus enemics van començar l'ofensiva i el van acusar de exercir el bisbat de Constantinoble després de haver estat ja bisbe de Nazianzus, i Gregori, poc conflictiu, va renunciar i va tornar a Capadòcia i a Nazianzus, on el bisbat romania vacant, va exercir un temps més fins al 383 en que el seu cosí Eulali el va substituir.

Llavors es va retirar a les seves terres a Arianzus on es va dedicar a la meditació. Va morir el 389 o 390.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori Nazianzè


Precedit per:
Demòfil o Evagri
Patriarca de Constantinoble
379-381
Succeït per:
Nectari