Josep Maria Lladó i Figueres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 06:10, 11 set 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Maria Lladó i Figueres Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement30 juliol 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1996 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Lladó i Figueres (Barcelona, 30 de juliol, 1910 - 9 de maig de 1996)[1] fou un periodista i advocat català.

Biografia

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys d'estudiant va escriure alguns articles a La Veu de Catalunya contra la Dictadura de Primo de Rivera que li costaren uns mesos de presó.

El 1930 començà a col·laborar a La Publicitat, patrocinat per Amadeu Vives i Roig. Més tard col·laborà també a L'Opinió, La Humanitat, La Vanguardia i dirigí "Última Hora". També fou secretari de l'Associació de Periodistes de Barcelona, cosa que li va permetre ser secretari dels ministres catalans Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Carner i Marcel·lí Domingo. També va mantenir una relació d'amistat amb Josep Tarradellas.[2]

Un cop iniciada la guerra civil espanyola, l'octubre de 1936, el president Lluís Companys li encarregà la direcció de La Humanitat, des d'on va denunciar els crims a la rereguarda republicana. Poc després marxà com a oficial de la columna Macià-Companys al front d'Aragó i va participar en la batalla del Segre.[2]

En acabar el conflicte s'exilià a França. Fou internat durant onze mesos al camp de concentració d'Argelers; quan fou alliberat marxà a Montpeller, després a París i finalment a Niça. Allí va col·laborar amb la Resistència francesa i va publicar la revista Per Catalunya, òrgan del Front Nacional de Catalunya. També va ser redactor de L'Espoil, col·laborà a Le Monde i Le Nouvel Observateur, i redactà el Journal d'un expatrié catalan (1946) del comte de Güell.[3]

Tornà a Catalunya el 1950 i va treballar uns anys a l'Editorial Bruguera amb Joaquim Ventalló i Vergés, ja que li negaren el carnet de periodista. El 1964 fou redactor de Tele/eXpres i de Tele/Estel, i va fer els guions per al programa Mare Nostrum de TVE a Catalunya.[2] Després va col·laborar a El Noticiero Universal, El Correo Catalán i l'Avui. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres

Referències

  1. ↑ Obituari a El País
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Josep Maria Lladó a anuaris.cat
  3. ↑ «Josep Maria Lladó i Figueres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Lladó_i_Figueres&oldid=15755054»