José Solís Ruiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:09, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé Solís Ruiz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 de setembre de 1913
Cabra (Còrdova)
Mort30 de maig de 1990(1990-05-30) (als 76 anys)
Madrid
  Ministre de Treball[1]
11 de desembre de 1975 – 3 de juliol de 1976
  Ministre Secretari General del Moviment[1]
13 de juny de 1975 – 11 de desembre de 1975
  Ministre Secretari General del Moviment[1]
25 de febrer de 1957 – 29 d'octubre de 1969
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

José Solís Ruiz (Cabra (Còrdova), 27 de setembre de 1913Madrid, 30 de maig de 1990) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del general Franco. Se'l va conèixer com «el somriure del règim».

Bibliografia

Va estudiar Dret a les universitats de Deusto i Valladolid. A la ciutat castellana va iniciar la seva militància en la Falange, sent voluntari al començament de la Guerra Civil, i aconseguí el grau d'alferes provisional.

Activitat durant el règim franquista

En acabar la guerra, va ingressar per oposició en la Secretaria Tècnica Sindical, on va ocupar la plaça de secretari de la secció sindical central del Sindicat Nacional del Metall. En 1944 va guanyar l'oposició al Cos Jurídic de l'Armada i es va incorporar a la sotssecretaria general d'Ordenació Social. Va ser membre de les Corts franquistes pràcticament sense interrupció des de 1946.[2] En 1946 va ser l'organitzador del primer Congrés Nacional de Treballadors. Més tard va ser governador civil de Pontevedra i Guipúscoa. En 1951 va ser nomenat Delegat Nacional de Sindicats i, en 1957, Ministre Secretari General del Movimiento instruït per Adolfo Schneider,[3] càrrec que compatibilitzaria amb l'anterior fins a 1969, data en què va ser destituït de tots dos.

Aquesta destitució es va produir en el context de l'escàndol MATESA. Solís en aquest marc va recolzar les postures falangistes enfront de les defensades pels tecnòcrates de l'Opus Dei. Va ocupar de nou, a partir de juny de 1975, la Secretària General del Movimiento a l'últim govern de Franco amb motiu de la mort del seu antecessor Fernando Herrero Tejedor. Va participar de forma destacada en els Acords Tripartits de Madrid (1975) pels quals Espanya abandonava els territoris del Sahara Occidental.

Els últims anys

Va formar part del primer govern posterior a la mort de Franco en qualitat de ministre de Treball, càrrec que va ocupar des de l'11 de desembre de 1975 fins al 7 de juliol de 1976. Des de llavors va abandonar la vida política i es va concentrar en l'activitat empresarial. Va recollir part dels seus plantejaments polítics en l'obra Nueva convivencia española (1959). Va morir a Madrid en 1990.

Referències


Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Arrese Magra
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola
Falange Espanyola

1957 - 1969
Succeït per:
Torcuato Fernández Miranda
Precedit per:
Fernando Herrero Tejedor
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola
Falange Espanyola

1975
Succeït per:
Adolfo Suárez González
Precedit per:
Fernando Suárez González
Ministre de Treball
Escut d'Espanya (1945 1977)

1975 - 1976
Succeït per:
Álvaro Rengifo Calderón