Juan Sebastián Elcano
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
| Juan Sebastián Elcano | |
|---|---|
 Juan Sebastián Elcano |
|
| Naixement | 1486/1487 Getaria, Guipúscoa, País Basc, Espanya |
| Defunció | 4 d'agost de 1526 Oceà Pacífic |
| Causa de la mort | malnutrició |
| Nacionalitat | Espanyol |
| Ocupació | navegant |
| Conegut per | Primer navegant en circumnavegar el globus terraqüi. |
| Creences religioses | Catòlica |
| Muller/s | Maria Hernández Dernialde |
| Fills/es | Domingo Elcano III |
| Pares | Domingo Sebastián Elcano I i Caterina del Puerto |
| Parents | Domingo Elcano II, Martín Pérez Elcano i Antón Martín Elcano |
Juan Sebastián Elcano (també escrit Elkano, atès el seu origen basc) (Getaria, Guipúscoa, 1486/1487 - Oceà Pacífic, 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedició que va donar la volta al món i capitanejà la seva part final. L'expedició havia començat a Sevilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Fernão de Magalhães; el 20 de setembre havien salpat de Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis) amb la intenció de trobar el pas marítim cap als territoris de les Índies Orientals i buscar el camí que, recorrent sempre mars controlats per Castella (segons el Tractat de Tordesillas), arribés a les illes de les Espècies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat en Colom.
Després de la mort de Magalhães a Filipines el 1521 durant un enfrontament amb els indígenes, Elcano es va posar al comandament. Tenia el problema de tornar a Espanya amb el que quedava de l'expedició sense conèixer el camí de tornada pel Pacífic, i semblava una bogeria intentar-ho, raó per la qual va decidir navegar gairebé com un pirata pels mars portuguesos cap a l'oest, vorejant Àfrica per rutes conegudes i tenint així la possibilitat de proveir-se d'aigua potable durant el viatge. Va aconseguir dur a terme l'expedició, arribant a Sanlúcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522 amb la nau Victoria, juntament amb altres 17 supervivents. Això va constituir l'assoliment d'una fita imponent: la circumnavegació de la Terra. El rei Carles I d'Espanya li va concedir com a escut una esfera del món amb la llegenda en llatí: Primus circumdedisti me ("Vas ser el primer que em vas donar la volta"). Va morir el 4 d'agost de 1526, quan participava en l'expedició de García Jofre de Loaisa a les Illes Moluques. En el seu honor, el vaixell escola de l'Armada Espanyola duu el seu nom.
[modifica] Supervivents de l'expedició
| Aquests divuit homes tornaren a Sanlúcar en la Victoria el 1522 i la inscripció és posada a la façana de l'ajuntament de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) | |
| Nom | Càrrec |
| Juan Sebastián de Elcano, de Getaria | Capità |
| Francisco Albo, d'Axila | Pilot |
| Miguel de Rodas | Pilot |
| Juan de Acurio, de Bermeo | Pilot |
| Antonio Lombardo (Pigafetta), de Vicenza | Sobrecàrrec |
| Martín de Yudícibus, de Savona | Mariner |
| Hernando de Bustamante, d'Alcántara | Mariner i barber |
| Nicolás el Griego, de Nàuplia | Mariner |
| Miguel Sánchez, de Rodas | Mariner |
| Antonio Hernández Colmenero, de Huelva | Mariner |
| Francisco Rodriguez, portuguès de Sevilla | Mariner |
| Juan Rodríguez, de Huelva | Mariner |
| Diego Carmena | Mariner |
| Hans de Aquisgrà | Canoner |
| Juan de Arratia, de Bilbao | Grumet |
| Vasco Gómez Gallego el Portuguès, de Bayona | Grumet |
| Juan de Santandrés, o de Santander, de Cueto | Grumet |
| Juan de Zubileta, de Barakaldo | Patge |
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Llista de 107 dels 234 embarcats.
- Pintura sobre el desembarcament i llista dels 18 en el Centro Virtual Cervantes.
- Primera circumnavegació la Terra. Crònica d'una odissea
