Juan Sebastián Elcano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan Sebastián Elcano

Juan Sebastián Elcano
Naixement 1486 / 1487
Getaria, País Basc
Defunció 4 d'agost de 1526
Oceà Pacífic
Causa de la mort malnutrició
Nacionalitat Espanyol
Altres noms Juan Sebastián Elkano
Juan Sebastián de Elcano
Juan Sebastián del Cano
Juan Sebastián de El Cano
Ocupació navegant
Conegut per Primer navegant en circumnavegar el globus terraqüi
Religió Catòlica
Fills/es Domingo Elcano III
Pares Domingo Sebastián Elcano I i Caterina del Puerto
Parents Domingo Elcano II, Martín Pérez Elcano i Antón Martín Elcano

Juan Sebastián Elcano,[1] també escrit Elkano (Getaria, Euskadi, 1486 / 1487 - Oceà Pacífic, 4 d'agost de 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedició que va donar la volta al món, quedant al capdavant de la mateixa després de la mort de Fernão de Magalhães.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Getaria, Euskadi, el 1476, era fill de Catalina del Puerto i Juan Domingo Elcano. Des de molt jove s'enrolà en vaixells pesquers i comercials, per la qual cosa adquirí una gran experiència marinera. El 1509 formà part de l'expedició militar contra Argel que fou dirigida pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros. A la tornada s'establí a Sevilla, i fou allà on tingué coneixement del projecte que estava preparant el mariner portuguès Fernão de Magalhães per descobrir una ruta a les Índies per Occident, a través d'un pas o estret pel sud d'Amèrica i que portés a les Illes de les Espècies sense necessitat de vorejar el continent africà ni travessar dominis portuguesos.[2]

Va ser així com el 1519 Elcano s'allistà a l'expedició de Magalhães com a contramestre de la nau Concepción, una de les cinc que componien l'esquadra.

Primera circumnavegació al globus[modifica | modifica el codi]

El viatge sota el comandament de Magalhães[modifica | modifica el codi]

L'expedició havia salpat de Seilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Fernão de Magalhães. Descendint pel Guadalquivir van arribar fins a Sanlúcar de Barrameda, on durant unes setmanes acabaren de fer els darrers preparatius i arreglar altres assumptes. Finalment partiren el 20 de setembre amb la intenció de trobar el pas marítim cap als territoris de les Índies Orientals i buscar el camí que, recorrent sempre mars controlats per Castella, segons el Tractat de Tordesillas, arribar a les illes de les Espècies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat en Colom.

Elcano passa a ser el capità[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Magalhães, a Filipines, el 1521 durant un enfrontament amb els indígenes, Elcano es va posar al comandament. Tenia el problema de tornar a Espanya amb el que quedava de l'expedició sense conèixer el camí de tornada pel Pacífic, i semblava una bogeria intentar-ho, raó per la qual va decidir navegar gairebé com un pirata pels mars portuguesos cap a l'oest, vorejant Àfrica per rutes conegudes i tenint així la possibilitat de proveir-se d'aigua potable durant el viatge.

Va aconseguir dur a terme l'expedició, arribant a Sanlúcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522 amb la nau Victoria i 17 supervivents. Això va constituir l'assoliment d'una fita imponent: la circumnavegació de la Terra.

Supervivents de l'expedició[modifica | modifica el codi]

Inscripció que hi ha a l'Ajuntament de Sanlúcar de Barrameda, amb els noms dels supervivents que completaren la volta al món.
Aquests divuit homes tornaren a Sanlúcar de Barrameda en la nau Victoria el 1522 i la inscripció és posada a la façana del seu ajuntament.
Nom Càrrec
Juan Sebastián de Elcano, de Getaria Capità  
Francisco Albo, d'Axio Pilot  
Miguel de Rodes Pilot  
Juan de Acurio, de Bermeo Pilot  
Antonio Pigafetta, de Vicenza Sobrecàrrec  
Martín de Yudícibus, de Savona Mariner  
Hernando de Bustamante, d'Alcántara Mariner i barber  
Nicolás el Griego, de Nàuplia Mariner  
Miguel Sánchez, de Rodes Mariner
Antonio Hernández Colmenero, de Huelva Mariner  
Francisco Rodriguez, portuguès de Sevilla Mariner  
Juan Rodríguez, de Huelva Mariner  
Diego Carmena Mariner  
Hans d'Aquisgrà Canoner  
Juan de Arratia, de Bilbao Grumet  
Vasco Gómez Gallego el Portuguès, de Baiona Grumet  
Juan de Santandrés, o de Santander, de Cueto Grumet  
Juan de Zubileta, de Barakaldo Patge  
Tot i que Magallanes no intentà circumnavegar el món i va morir a mig camí, sovint és més recordat que Elcano.

El rei Carles I d'Espanya li va concedir un sou vitalici de 500 ducats d'or i, com a escut una esfera del món amb la llegenda en llatí: Primus circumdedisti me ("Vas ser el primer que em vas donar la volta"). Va morir el 4 d'agost de 1526, mentre prenia part en l'expedició de García Jofre de Loaisa a les Illes Moluques.

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

En honor seu el vaixell escola de l'Armada Espanyola duu el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Juan Sebastián Elcano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Juan Sebastián Elcano a Biografias de personajes célebres, El almanaque.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Sebastián Elcano