La nit a la Terra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Night on Earth
La nit a la Terra

Fitxa tècnica
Direcció: Jim Jarmusch

Producció: Jim Jarmusch

Guió: Jim Jarmusch

Música: Tom Waits

Fotografia: Frederick Elmes

Muntatge: Jay Rabinowitz

Protagonistes: Winona Ryder
Gena Rowlands
Armin Mueller-Stahl
Giancarlo Esposito
Roberto Benigni

Dades i xifres
Països: França
Regne Unit
Alemanya
Japó
Data d'estrena: 1991
Gènere: comèdia, drama
Duració: 129 minuts
Idioma original: anglès
francès
finès
italià
alemany

Companyies
Ingressos: 2.015.810$[1]

Pàgina sobre “Night on Earth a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

La nit a la Terra (títol original en anglès Night on Earth) és una pel·lícula de 1991 escrita i dirigida per Jim Jarmusch, i coproduïda entre França, Itàlia, el Regne Unit, Alemanya, Estats Units i Japó. El 1993 va obtenir el Premi Independent Spirit a la millor fotografia (per Frederick Elmes).[2] La banda sonora va córrer a càrrec de Tom Waits.

Seguint un esquema similar al de Mystery Train, que era un tríptic, la pel·lícula antològica La nit a la Terra presenta en 5 segments les històries paral·leles de diversos personatges que es troben en indrets ben diferents del planeta (Los Angeles, Nova York, París, Roma i Hèlsinki) i les seves vicissituds en una nit plena d'anècdotes. En aquest cas, l'element comú que les uneix és un taxi.

Argument[modifica | modifica el codi]

"Los Angeles"

Un vespre Victoria Snelling (Gena Rowlands), una agent de càsting, agafa un taxi a l'aeroport i es passa tot el viatge intentant solucionar negocis per telèfon. Corky (Winona Ryder), la conductora, refusa l'oferta de Victoria de convertir-la en estrella de cinema, assegurant-li que prefereix seguir amb la seva sòlida carrera al volant i convertir-se en mecànica.

Un taxi a la nit de Nova York.
"Nova York"

Helmut Grokenberger (Armin Mueller-Stahl), un immigrant de l'Alemanya Occidental, porta el taxi des de fa poc, ja que abans treballava de pallasso. Es perd constantment en una ciutat i una cultura que no enten i li costa dominar el cotxe, de transmissió automàtica. YoYo (Giancarlo Esposito), el seu passatger, acaba conduint ell mateix fins a Brooklyn i recollint la seva cunyada Angela (Rosie Perez) pel camí.

"París"

A la nit, un taxista de Costa d'Ivori (Isaach de Bankolé) es veu en la tesitura d'haver d'expulsar del seu taxi uns diplomàtics africans que van borratxos (Pascal N'Zonzi i Emile Abossolo M'Bo), i s'hi puja una bonica noia cega (Béatrice Dalle), amb qui intentarà parlar de la vida i la ceguesa. Però les seves diferències culturals i d'experiències de la vida dificultaran aquesta comunicació. Quan la noia baixa ell se sent fascinat i, despistat mirant-la, toparà amb un altre cotxe, el conductor del qual l'acusa d'estar cec.

"Roma"

Gino (Roberto Benigni) és un taxista excèntric que a l'alba recull un capellà (Paolo Bonacelli) i, de sobte, sent la necessitat de confesar-li els seus pecats. A mesura que va explicant-li amb detall i sense pudor tota la seva vida sexual, el passatger s'anirà incomodant cada vegada més fins a acabar patint un atac de cor al seient del darrere.

"Hèlsinki"

Mika (Matti Pellonpää) és el conductor del taxi al que pugen un vespre tres treballadors que van beguts (Kari Väänänen, Sakari Kuosmanen i Tomi Salmela), els quals es queixaran durant tot el viatge explicant-li històries desafortunades i parlant de la desolació i injustícia de l'amor, la vida i la mort. Però Mika té una història encara més dura per explicar.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Isaach de Bankolé al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary de 2009.
"Los Angeles"
"Nova York"
"París"
"Roma"
"Hèlsinki"
  • Matti Pellonpää: Mika (taxista)
  • Kari Väänänen, Sakari Kuosmanen i Tomi Salmela: passatgers

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Jarmusch va escriure el guió en uns vuit dies, i va triar algunes ciutats en base als actors amb qui volia treballar.[3]

Les històries giren en torn a la incomunicació i la soledat; el taxista, malgrat estar en permanent contacte amb altres persones per la seva feina, en realitat està aïllat dins el seu propi taxi.[4]

Jarmusch va voler retre homenatge als seus amics directors Mika i Aki Kaurismäki en el segment que transcorre a Hèlsinki, utilitzant els seus noms de pila per als personatges. Els finesos han treballat amb els actors que hi apareixen en diverses ocasions.[5]

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

Night on Earth és un àlbum de Tom Waits editat per Island Records el 1991 i gravat als Prairie Sun Studios. Waits va escriure tots els temes, i va arranjar-los juntament amb Francis Thumm. Els músics que hi van participar van ser el propi Waits (veu, harmònium, bateria, percussió, piano), Ralph Carney (trompeta, saxòfons, clarinets, baríton), Josef Brinckmann (acordió), Matthew Brubeck (violoncel), Joe Gore (guitarra, banjo), Clark Suprynowitz (baix) i Francis Thumm (harmònium, orgue).[6]

Waits aporta a la partitura un aire internacional molt adient al film de Jim Jarmusch. La principal influència del músic és Kurt Weill, i fa servir alguns instruments per tal de recrear l'estil esgarrifós i enganxós d'aquest. Tots els temes són instrumentals, a excepció dels coescrits amb Kathleen Brennan, i que Waits interpreta d'una manera calmada i melòdica.[7]

Taxi a la nit parisenca.

Els temes que apareixen a la banda sonora de la pel·lícula són:

  1. "Back in the Good Old World (Gypsy)" (coescrita amb Kathleen Brennan) - 2:30
  2. "Los Angeles Mood (Chromium Descensions)" (instrumental) - 2:35
  3. "Los Angeles Theme (Another Private Dick)" (instrumental) - 4:28
  4. "New York Theme (Hey, You Can Have that Heart Attack Outside Buddy)" (instrumental) - 4:03
  5. "New York Mood (New Haircut and a Busted Lip)" (instrumental) - 2:38
  6. "Baby, I'm Not a Baby Anymore (Beatrice Theme)" (instrumental) - 1:58
  7. "Good Old World (Waltz)" (instrumental) - 2:46
  8. "Carnival (Brunello Del Montalcino)" (instrumental) - 3:05
  9. "On the Other Side of the World" (coescrita amb Kathleen Brennan) - 5:19
  10. "Good Old World (Gypsy instrumental)" - 2:19
  11. "Paris Mood (Un De Fromage)" (instrumental) - 2:38
  12. "Dragging a Dead Priest" (instrumental) - 4:00
  13. "Helsinki Mood" (instrumental) - 4:10
  14. "Carnival Bob's Confession" (instrumental) - 2:17
  15. "Good Old World (Waltz)" (coescrita amb Kathleen Brennan) - 3:56
  16. "On the Other Side of the World" (instrumental) - 3:59

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La nit a la Terra a Box Office Mojo (anglès)
  2. Guardons, a IMDb (anglès)
  3. «Jim Jarmusch - part two» (en anglès). The Guardian, 15 de novembre de 1999. [Consulta: 11 de juny de 2013].
  4. «Noche en la tierra (Night on Earth)» (en castellà). Cineteca Nacional. [Consulta: 11 de juny de 2013].
  5. '"Trivia", a IMDb (anglès)
  6. «Tom Waits – Night On Earth (Original Soundtrack Recording)» (en anglès). discogs.com. [Consulta: 11 de juny de 2013].
  7. William Ruhlmann. «Night on Earth» (en anglès). allmusic.com. [Consulta: 11 de juny de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema