Luís Filipe Madeira Caeiro Figo
| Figo | ||
 |
||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Luís Filipe Madeira Caeiro | |
| Sobrenoms | Figo |
|
| Data de naixement | 4 de novembre de 1972 | |
| Lloc de naixement | Lisboa (Portugal) | |
| Alçada | 1,80 m. | |
| Pes | 76 kg | |
| Equip | ||
| Posició | Centrecampista (retirat) | |
| Equips juvenils | ||
| União Futebol Clube Os Pastilhas Sporting de Lisboa |
||
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1989-1995 1995-2000 2000-2005 2005-2009 |
Sporting de Lisboa FC Barcelona Reial Madrid Inter de Milà |
137 (16) 172 (30) 165 (36) 105 (9) |
| Selecció nacional | ||
| 1991-2006 |  Portugal |
127 (32) |
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga. |
||
Luís Filipe Madeira Caeiro Figo (Lisboa, 4 de novembre del 1972), conegut mundialment com Figo, és un futbolista internacional portuguès.
Biografia [modifica]
Luís Figo va començar la seva carrera esportiva al Barrocas B, un modest club del barri de treballadors on va néixer. Als nou anys va ingressar als infantils dels Os Pastilhas, un equip del barri que deu el seu nom al patrocinador, una marca de pastilles digestives, al 1985, va firmar pel Sporting de Lisboa, i després de deu anys vinculat a aquest club, el fitxà el FC Barcelona, on es convertí en una peça clau de l'equip.
El fitxatge de Figo pel FC Barcelona es va produir després d'una llarga lluita pel seu fitxatge entre els dos grans clubs del futbol espanyol i diversos equips italians de gran nivell. Amb el Barça va guanyar dues Lligues, dues Copes del Rei, una Supercopa d'Espanya, una Recopa d'Europa i una Supercopa d'Europa, arribant a ser el capità de l'equip.
_by_senalbuquerque.jpg)
L'any 2000, Figo deixa el FC Barcelona i recala en el Reial Madrid, després d'haver firmat un precontracte amb Florentino Pérez, en aquell moment candidat a la presidència del Reial Madrid, pel qual en cas de finalment ser escollit president fitxaria a Figo. El traspàs fou molt polèmic, ja que el jugador va jurar durant tot l'estiu que no fitxaria pel Reial Madrid. Els seguidors del Barça es van sentir molt ferits i Figo va passar a ser un dels jugadors més odiats a Can Barça. Des de llavors, per a Figo, trepitjar la gespa del Camp Nou es va convertir en un autèntic infern, ja que l'afició culer l'ha considerat un traïdor des del seu fitxatge per l'etern rival. Figo va arribar a fingir lesions i provocar sancions per acumulació de targetes per evitar jugar al Camp Nou i les seves visites a Barcelona les ha hagut de realitzar de manera fugaç i discreta des de llavors.
Amb el Reial Madrid, va guanyar la Lliga i la Supercopa d'Espanya en dos ocasions, la Lliga de Campions de la UEFA, la Copa Intercontinental i va tornar a guanyar la Supercopa d'Europa.
Figo va perdent protagonisme al Reial Madrid, i amb l'arribada del tècnic Vanderlei Luxemburgo a la Casa Blanca, el portuguès acaba a la banqueta. Després de cinc temporades com a jugador blanc, Figo és traspassat a l'Inter de Milà a l'estiu del 2005.
El 16 de maig de 2009, després de guanyar la seva quarta lliga italiana consecutiva, va anunciar la seva retirada del futbol de màxim nivell, encara que no descarta jugar fora d'Europa.[1]
Referències [modifica]
- ↑ «Luís Figo anuncia el final de la seva carrera» (en portuguès). Diari A Bola, 16/5/09.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luís Filipe Madeira Caeiro Figo |
- Dades i perfil de Figo (anglès)
- Estadístiques a transfermarkt.de (alemany)
