Michel François Platini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michel Platini
Michel Platini, el 2010
Informació personal
Nom complet Michel François Platini
Sobrenoms Platoche
Le Roi (El rei)
Data de naixement 21 de juny de 1955 (1955-06-21) (59 anys)
Lloc de naixement Jœuf (França)
Alçada 1,78 m
Equip
Posició Centrecampista
Equips juvenils
1966–1972 AS Joeuf
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1972–1979
1979–1982
1982–1987
AS Nancy
Saint-Étienne
Juventus FC
Total
181 0(98)
104 0(58)
147 0(68)
432 (224)
Selecció nacional
1976–1987 França França 072 0(41)
Equips entrenats
1988–1992 França França

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Michel Platini és un exjugador francès de futbol. En l'actualitat és el president de la UEFA.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Michel Platini va néixer a la ciutat de Joeuf el 21 de juny del 1955, i fou el segon fill d'un matrimoni Italià, de la regió de Piemont.

Platini era un gran llançador de faltes. La seva tècnica i la seva visió de joc el van enlairar fins al capdamunt del futbol europeu. És considerat el millor futbolista francès de la història fins a l'arribada de Zinedine Zidane.

Va començar la seva carrera a l'AS Joeuf, club de tercera divisió que dirigia el seu pare. Va debutar profesionalment amb l'AS Nancy al maig de 1973, on va jugar 181 partits de la Lliga francesa, marcant 98 gols. El 1979 va fitxar per l'AS Saint-Étienne, on va guanyar la Lliga l'any 1981. Això va fer que la Juventus FC es fixés en ell, i el va fitxar l'any 1982. Amb l'equip turinès va guanyar l'Scudetto la Coppa d'Itàlia, la Copa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental.

Va obtenir la Pilota d'Or com a millor futbolista d'Europa en 1983, 1984 i 1985. És l'únic futbolista que l'ha guanyat tres anys consecutius.

L'any 2007 va ser escollit president de la UEFA, guanyant l'altre candidat, i president sortint, Lennart Johansson.[1] En els Jocs Olímpics d'hivern de 1992 realitzats a Albertville (França) fou l'encarregat de realitzar, juntament amb el nen François-Cyrille Grange, l'encesa del peveter olímpic durant la cerimònia d'obertura.

El març de 2011 serà reelegit president de la UEFA, per un període de 4 anys més, fins al 2015, en ser l'únic candidat presentat al càrrec.[2]

Selecció nacional[modifica | modifica el codi]

Platini va debutar amb França en un partit davant Txecoslovàquia, l'any 1976, a l'estadi Parc dels Prínceps.

Michel va jugar els mundials d'Argentina 78, Espanya 82 i Mèxic 86.

El seu únic títol amb la selecció va ser l'Eurocopa de futbol de 1984, en una final contra Espanya.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Campionats nacionals[modifica | modifica el codi]

Títol Club País Any
Ligue 2 AS Nancy França 1975
Copa de França AS Nancy França 1978
Ligue 1 Saint-Étienne França 1981
Copa d'Itàlia Juventus Itàlia 1983
Serie A Juventus Itàlia 1984
Serie A Juventus Itàlia 1986

Copes internacionals[modifica | modifica el codi]

Títol Club (*) País Any
Recopa d'Europa Juventus FC Itàlia 1984
Supercopa d'Europa Juventus FC Itàlia 1984
Eurocopa Selecció Francesa França 1984
Copa d'Europa Juventus FC Itàlia 1985
Copa Intercontinental Juventus FC Itàlia 1985

(*) Incloent la selecció

Distincions individuals[modifica | modifica el codi]

Distinció Any
Premi France Football, futbolista francès de l'any 1976, 1977
Capocannonieri 1983, 1984, 1985
Onze d'Or, futbolista europeu de l'any 1983, 1984, 1985
Pilota d'Or 1983, 1984, 1985
Golejador de l'Eurocopa 1984
Premi World Soccer, millor futbolista del mon 1984, 1985
Escollit com un dels 125 millors futbolistes vius de la història (FIFA 100) 2004

Referències[modifica | modifica el codi]