Luisa Maragliano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuisa Maragliano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, música Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f96de948-d934-4935-971f-988e8384c1f3 Discogs: 1917928 Modifica el valor a Wikidata

Luisa Maragliano (Gènova, 1931) és una soprano italiana, activa entre el final de la dècada del 1950 i l'inici de la del 1980.

Biografia[1][modifica]

La seva carrera operística va començar en 1955 després d'una audició al Teatro Carlo Felice de Gènova, on va ser triada pel director d'orquestra Tristano Illersberg com una de les noies-flor de Klingsor de Parsifal de Richard Wagner. Amb aquest director va començar també una relació afectiva que acabaria en matrimoni.

Entre 1957 i el 1959 va treballar en teatres d'òpera italians. Va ser particularment important en aquella època el seu debut en 1959, en substitució d'Antonietta Stella, en La forza del destino de Verdi en l'Arena de Verona,[2] on des de llavors seria una presència constant durant la dècada del 1970.

A continuació va cantar en tots els principals teatres del món, com ara La Scala de Milà, el San Carlo de Nàpols, el Teatre d'Òpera de Roma, la Staatsoper de Viena, en Filadèlfia,[3] en el Metropolitan Opera de Nova York, l'Òpera de Chicago,[4] en Miami -cantant La forza del destino juntament amb Manuel Ausensi-,[5] el Convent Garden de Londres,[6] el Teatre Colón de Buenos Aires i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[7] El teatre napolità va ser un dels seus preferits: entre les seves nombroses aparicions en aquest teatre figuren les interpretacions de Simon Boccanegra en 1969 al costat de Piero Cappuccilli en el seu debut en el rol i l'Attila inaugural de 1971. Altres actuacions importants de la carrera va ser l'obertura de la temporada de La Scala amb Luisa Miller en 1969 (en substitució de Montserrat Caballé) i I masnadieri al Maggio Musicale Fiorentino sota la direcció de Riccardo Muti.

El seu repertori va del Giulio Cesare de Händel fins al verisme, amb predilecció per Verdi. A més d'Aida ha interpretat Il trovatore,[8] Un ballo in maschera, La traviata i en les ja citades Luisa Miller i La forza del destino.[9] També ha interpretat òperes primerenques de Verdi, com ara Attila, I masnadieri, Nabucco, La battaglia di Legnano, I due Foscari i Ernani. Del repertori de Puccini ha interpretat La bohème, Manon Lescaut, Tosca, Madama Butterfly, Suor Angelica, Turandot (Liù); de la veristes ha interpret Andrea Chénier, Cavalleria rusticana, Francesca de Rimini.

Després de retirar-se dels escenaris es va dedicar a l'ensenyament del cant.

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Intervista al soprano Luisa Maragliano» (en italià). liricamente.it, 25-06-2011. [Consulta: 18 agost 2017].
  2. «Arena di Verona stagioni liriche 1913-1985» (en italià). sanmartinoba.it. [Consulta: 18 agost 2017].
  3. «Musical Events». The Philadelphia Inquirer, 19-03-1961, pàg. 71.
  4. «Lyric Opera - Performance and Casting Archive: 1968» (en anglès). Lyric Opera of Chicago. [Consulta: 18 agost 2017].
  5. «Anuncis d'espectacles». The Miami News, 18-12-1968, pàg. 16.
  6. Hope-Wallace, Philip «Another Verdi revival - Otello». The Guardian, 20-06-1960, pàg. 5.
  7. «Liceo - Reposición de "Tosca", de Puccini, para presentación del tenor Franco Corelli». La Vanguardia, 05-11-1961, pàg. 52.
  8. «"Il Trovatore": le edizioni storiche cagliaritane» (en italià). Fundazione Teatro Lirico di Cagliari. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  9. «La forza del destino» (en italià). teatronovecento.it. [Consulta: 18 agost 2017].