Max von Sydow

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:34, 29 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMax von Sydow

Max von Sydow al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (2005)
Biografia
NaixementMax Carl Adolf von Sydow
10 d'abril de 1929 (1929-04-10)
Lund, Escània (Suècia)
Mort8 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Selhan (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França[1][2]
FormacióEscola Catedralícia de Lund (–1947)
Escola d'Art Dramàtic (–1951) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació i direcció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de televisió, actor de teatre, actor de cinema, realitzador, director de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –  2018 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChristina Olin (1951-1996)
Catherine Brelet (1997-present)
FillsCedric i Yvan[1]
ParesCarl Wilhelm von Sydow Modifica el valor a Wikidata  i Maria Margareta, Friherrinna Rappe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001884 Allocine: 424 Allmovie: p69424 TCM: 199905 IBDB: 61612 AFI: 252750 TMDB.org: 2201
Musicbrainz: 4ed3f802-9052-42e9-b6c6-a9c21caeb51b Discogs: 2320838 Find a Grave: 207755024 Modifica el valor a Wikidata

Max von Sydow (Lund, Escània, Suècia, 10 d'abril de 1929) és un actor suec. Ha col·laborat amb el director de cinema Ingmar Bergman en una dotzena de pel·lícules, i ha treballat en produccions en diversos idiomes.

Va estar nominat a l'Oscar al millor actor pel seu paper a Pelle, el conqueridor.[3]

L'actor, que quan es va enamorar de la francesa Catherine Brelet (amb qui en l'actualitat està casat i té dos fills) va traslladar-se a viure a França, va perdre la seva nacionalitat sueca en adquirir la francesa l'any 2002.[1]

Biografia

Nascut Carl Adolf von Sydow,[4] creix en una família de Lund. El seu pare, Carl Wilhelm von Sydow, era etnòleg i professor d'irlandès, la seva mare, la baronesa Greta, nascuda Rappe, era  institutriu.[4] Va aprendre anglès i alemany als nou anys, i, a més de suec parla també  francès, italià, espanyol,  danès i  noruec. A l'escola, forma amb alguns amics una tropa de teatre aficionat. És així com comença la seva carrera d'actor. El 1951, Max von Sydow es casa amb l'actriu Kerstin Olin, amb qui té dos fils, Claes i Henrik. Els seus fills han aparegut amb ell en la pel·lícula Hawai. Es divorciarà d'Olin el 26 de febrer de 1979. Max von Sydow viu actualment amb la seva dona Catherine Brelet (de qui va adoptar els seus 2 fils Yvan i Cédric) a París, on llegeix, escolta música i fa de jardiner. Ha declarat que no té cap intenció de jubilar-se mentre trobi papers interessants. Ha obtingut la ciutadania francesa l'any 2002 i Thierry Frémaux li ha posat les Insignies de Chevalier en l'Ordre Nacional de la légion d‘Honor en el Festival Lumière el 17 d'octubre de 2012.

Max von Sydow al festival de Bastons 1990.

Deu la seva notorietat en la història del cinema principalment al començament de la seva carrera, gràcies a Ingmar Bergman de qui és llavors un dels actors fetitxe, sobretot en El setè segell on encarna un cavaller existencial del segle XIV de retorn de les croades en plena epidèmia de pesta, i que es juga la seva vida als escacs amb la Mort.

El 1973, interpreta el paper d'un sacerdot exorcista en la pel·lícula L'exorcista, on semblava tenir més de 80 anys, tot i que en el moment del rodatge, no tenia més que 43 anys en realitat.

La seva notorietat li obre les portes de les cinematografies europees, després Hollywood. Envellint, el seu físic no ha perdut res del seu aspecte turmentat, com en pel·lícules com La mort en directe de Bertrand Tavernier el 1980 o Pelle, el conqueridor de Bille August el 1987. El 1975, ha escollit interpretar l'assassí a sou fred i oportunista que ha d'abatre « el Condor » (Robert Redford) en la pel·lícula Els tres dies del Còndor de Sydney Pollack. El seu paper reforça el de Redford i l'atmosfera opressiva que pesa sobre la pel·lícula. L'abril de 1997, es casa amb la documentalista francesa Catherine Brelet a la Provença. El 2008, roda sota la direcció de Francis Huster, al costat de Jean-Paul Belmondo i Hafsia Herzi, en la pel·lícula Un home i el seu gos.

Filmografia

Any Títol Personatge Notes
1949 Bara en mor Nils
1951 Fröken Julie Hand
1953 Ingen mans kvinna Olaf
1956 Rätten att älska Bergman
1957 Herr Sleeman kommer The Hunter Televisió
El setè segell (Det sjunde inseglet) Antonius Block
Maduixes silvestres (Smultronstället) Henrik Åkerman
1958 Nära livet Harry Andersson
Rabies Bo Stensson Svenningson
Ansiktet Albert Emanuel Vogler
1960 La font de la donzella (Jungfrukällan) Töre
The Wedding Day Anders Frost
1961 Såsom i en spegel Martin
1962 The Adventures of Nils Holgersson El pare
Älskarinnan Married Man
1963 Els combregants (Nattvardsgästerna) Jonas Persson
1965 4 x 4 Kvist (segment "Uppehåll i myrlandet")
The Reward Scott Swenson
The Greatest Story Ever Told Jesús de Natzaret
1966 The Quiller Memorandum Oktober
Hawaii Rev. Abner Hale Nominat − Globus d'Or al millor actor dramàtic
Här har du ditt liv Smålands-Pelle
1967 The Diary of Anne Frank Otto Frank Televisió
1968 Vargtimmen Johan Borg
Black Palm Trees Gustav Olofsson
Skammen Jan Rosenberg
1969 Made in Sweden Magnus Rud
Passió (En passion) Andreas Winkelman
1970 La carta del Kremlin (The Kremlin Letter) Colonel Kosnov
1971 Papegojan Salem
Utvandrarna Karl Oskar
Äppelkriget Roy Lindberg
Beröringen Andreas Vergerus
1972 Embassy Gorenko
Nybyggarna Karl Oskar
1973 L'exorcista (The Exorcist) Pare Lankester Merrin Nominat − Globus d'Or al millor actor secundari
1974 Steppenwolf Harry Haller
1975 The Ultimate Warrior Baron
Els tres dies del Còndor (Three Days of the Condor) G. Joubert
1976 Cuore di cane Professor Filipp Filippovich Preobrazenski
El viatge dels maleïts (Voyage of the Damned) Captain Schroeder
El desert dels tàrtars (Il deserto dei Tartari) Hortiz
Foxtrot Larsen
Excel·lentíssims cadàvers (Cadaveri eccellenti) Supreme Court's President
1977 Marxar o morir (March or Die) François Marneau
Exorcist II: The Heretic Pare Lankester Merrin
1978 Brass Target Shelley
1979 Hurricane Dr. Danielsson
1980 La Mort en direct Gerald Mortenhoe
Flash Gordon The Emperor Ming / Ming's Floating Servant Nominat − Premi Saturn al millor actor secundari
1981 Evasió o victòria (Escape to Victory) Major Karl Von Steiner—The Germans
1982 Ingenjör Andrées luftfärd Salomon August Andrée Copa Pasinetti Cup al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Venècia
Conan el Bàrbar King Osric
1983 Strange Brew Brewmeister Smith
Mai diguis mai més (Never Say Never Again) Ernst Stavro Blofeld Pel·lícula no oficial de James Bond
1984 Dreamscape Doctor Paul Novotny
Samson and Delilah Sidka Televisió
The Soldier's Tale El Dimoni
Dune Doctor Kynes
1985 Code Name: Emerald Jurgen Brausch
Christopher Colombus King John of Portugal Minisèrie de televisió
The Last Place on Earth Fridtjof Nansen Minisèrie de televisió
Kojak: The Belarus File Peter Barak Televisió
Quo Vadis? The Apostle Peter Minisèrie de televisió
The Repenter Spinola
1986 Duet for One Dr. Louis Feldman
Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters) Frederick
The Second Victory Dr. Huber
The Wolf at the Door August Strindberg
1987 Pelle, el conqueridor (Pelle erobreren) Lassefar Premi Bodil al millor actor
Premi de Cinema Europeu al millor actor
Nominat − Oscar al millor actor
1988 Ved vejen N'és també el director
1989 Red King, White Knight Szaz Nominat − Primetime Emmy al millor actor secundari de minisèrie o televisió
Ghostbusters II Vigo the Carpathian Veu, dubbed Veu
1990 A Violent Life Papa Climent VII
Hiroshima: Out of the Ashes Pare Siemes Televisió
Father Joe Mueller
Despertar (Awakenings) Dr. Peter Ingham
1991 The Ox Vicar
Bis ans Ende der Welt Henry Farber
Europa Narrador (Veu)
A Kiss Before Dying Thor Carlsson
The Bachelor Von Schleheim
1992 Den goda viljan Johan Åkerblom, pare d'Anna Millor actor al Festival de Cinema Internacional de Tòquio
1993 Och ge oss skuggorna Eugene O'Neill Televisió
La botiga (Needful Things) Leland Gaunt Nominat − Premi Saturn al millor actor
1994 Time Is Money Joe Kaufman Millor actor al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary
1995 Citizen X Dr. Alexandr Bukhanovsky Televisió
Judge Dredd Judge Fargo
1996 Enskilda samtal Jacob Televisió
Samson and Delilah Narrador Televisió (Veu)
Hamsun Knut Hamsun
1997 Solomon David Televisió
The Princess and the Pauper Epos Televisió
Hostile Waters Almirall Chernavin Televisió
1998 What Dreams May Come The Tracker
1999 Snow Falling on Cedars Nels Gudmundsson
2000 Nuremberg Samuel Rosenman Minisèrie de televisió
2001 Intacto Samuel
Vercingétorix: La légende du druide roi Guttuart
Non ho sonno Ulisse Moretti
2002 Minority Report Director Lamar Burgess Nominat − Premi Saturn al millor actor secundari
2004 Dark Kingdom: The Dragon King Eyvind Televisió
2005 Heidi Oncle Alp
2006 L'inchiesta Tiberius
2007 Hora punta 3 (Rush Hour 3) Reynard
Emotional Arithmetic Jakob Bronski
Le Scaphandre et le Papillon Papinou
2009 The Tudors Cardenal Von Walburg Sèrie de televisió (4 episodis)
Solomon Kane Josiah Kane
2010 Shutter Island Dr. Jeremiah Naehring
Robin Hood Sir Walter Loxley
The Wolfman (Extended Cut) Home del tren amb bastó de plata No surt als crèdits
2011 Truth & Treason Frank Fikeis
The Elder Scrolls V: Skyrim Esbern Veu
Extremely Loud and Incredibly Close Esbern Nominat − Oscar al millor actor secundari
2012 Branded Gurú de màrqueting
2014 The Letters Celeste van Exem

Guardons

Premis

Nominacions

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Sydow