Operació de falsa ensenya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les operacions de falsa ensenya o bandera falsa són operacions amagades i encobertes, dutes a terme per governs, corporacions i d'altres organitzacions, que mitjançant enganys i propaganda, fan creure a l'opinió pública que han sigut realitzades per altres col·lectius. El nom es deriva del concepte militar d'aixecar colors falsos, que significa dur hissada una ensenya d'un altre país, tàctica molt utilitzada en les batalles navals.

Sovint s'ha descobert que atacs terroristes a diferents països han sigut duts a terme pel govern del propi país que els ha patit, amb l'objectiu de fer creure a l'opinió pública quelcom que beneficia els objectius d'aquest govern. Per exemple, uns dels casos d'operacions de falsa ensenya més clars varen ser els que van succeir als anys 70 a Itàlia, quan diverses bombes van fer explosió i el govern les va atribuir a organitzacions d'extrema esquerra, però en realitat va ser una estratègia de les organitzacions d'extrema dreta, en col·laboració amb els serveis secrets italians, amb l'objectiu de causar crispació i tensar els aires polítics del moment, alhora que desacreditava i acusava de terroristes als moviments socials, i així justificar la repressió sobre aquests. Aquesta operació de bandera falsa és coneguda com a estratègia de tensió d'Itàlia.

Ús de falsa ensenya contra l'adversari[modifica | modifica el codi]

La falsa bandera s'utilitza tot sovint en els conflictes bèl·lics d'arreu amb l'objectiu de confondre a l'enemic o enganyar-lo, sense el propòsit de conspirar contra la població civil. Aquests en són els exemples més usuals.

Espionatge[modifica | modifica el codi]

Les tècniques de falsa ensenya són àmpliament utilitzades en l'àmbit de l'espionatge, habitualment es recluten agents convencent-los que treballen per a governs amics o organitzacions en què confien. Es creu que EUA fa servir sovint aquesta tàctica a l'orient proper, fent pensar als agents que recluta que treballen per a grups islàmics, però en realitat ho fan per al govern americà.

Guerra naval[modifica | modifica el codi]

Als conflictes marítims aquesta pràctica és considerada acceptable, i es permet lluir la falsa bandera, hissant l'ensenya nacional pròpia just abans del combat, per confondre l'enemic.

Els creuers auxiliars van operar d'aquesta manera en ambdues Guerres Mundials. Els Q-boat anglesos van emprar aquest comportament, i va dur a Alemanya a una guerra submarina sense límits. L'exemple més notable va ser el creuer alemany Kormoran, que atacava els vaixells comercials anglesos, i que va sorprendre i enfonsar el creuer auxiliar HMAS Sydney el 1941, llevant el nombre més elevat de vides registrat mai en un vaixell de guerra australià.[1]

Guerra terrestre[modifica | modifica el codi]

A la guerra terrestre l'ús de falsa ensenya és semblant a la guerra marítima, però a terra, sense intencions conspiratives, és molt menys útil. Un clar exemple és quan el 2008 l'exèrcit de Colòmbia va fer veure que pertanyia a la Creu Roja, enganyant a la guerrilla de les FARC per alliberar a quinze hostatges, entre ells la política Íngrid Betancourt a la coneguda com Operació Escac(Operación Jaque). L'assumpció més estesa és que aquesta pràctica va ser presa primàriament per la Llei humanitaria internacional al judici de 1947 del planificador i comandant de l'Operació Greif, Otto Skorzeny.

Exemples d'Operacions de falsa ensenya amb conspiració[modifica | modifica el codi]

Operacions de falsa ensenya presumptes[modifica | modifica el codi]

  • 1882-1883 - Entre finals del 1882 i principis del 1883, a la regió rural d'Andalusia van succeir incendis de collites i edificis, a més de quatre assassinats. Aquests fets van ser atribuïts per part del govern i l'església a una suposada organització anarquista secreta i violenta anomenada Mano Negra. Basant-se en aquest pretext, i tot i que els grups anarquistes (molt nombrosos a Andalusia durant aquesta època) varen negar qualsevol relació amb els atemptats i l'absència absoluta de proves, l'estat va dur a terme una repressió duríssima i quinze camperols van ser condemnats a mort i executats públicament a la plaça del mercat de Jerez de la Frontera. Avui es coneix que la Mano Negra va ser una operació de falsa ensenya del govern de Sagasta per tal d'esclafar les revoltes a la zona rural del sud d'Espanya.[2][3]
Advertència de l'ambaixada alemanya al NYT als passatgers del Lusitania
  • 1915 - El 1914 va començar la Primera Guerra Mundial, i el president de USA, Wilson va declarar la neutralitat de la nació. No obstant això, l'administració estatunidenca cercava qualsevol excusa per justificar l'entrada a la guerra. L'assessor del president Wilson, Coloniel Edward Hose, i el secretari d'assumptes exteriors anglès, Sir Edward Grey, ambdós relacionats estretament amb els banquers internacionals, van pactar l'entrada d'un vaixell de passatgers, anomenat Lusitania, a aigües controlades militarment pels alemanys. L'ambaixada d'Alemanya va publicar al New York Times una advertència, recomanant als passatgers del Lusitània que no pugessin al creuer, i que sí ho feien era sota la seva responsabilitat, car s'endinsaria en zona de guerra i seria propens a ser destruït. Finalment, el 7 de maig de 1915, el Lusitània va entrar a una zona patrullada per vaixells militars alemanys i va ser bombardejat, fent esclatar càrregues explosives i municions col·locades prèviament a la bodega del creuer, matant a 1200 passatgers estatunidencs. Amb aquest pretext i amb la població convençuda a voler atacar Alemanya, USA va entrar a la Primera Guerra Mundial.[4][5]
« "Les grans corporacions bancàries estan profundament interessades en la Guerra Mundial, degut a les múltiples oportunitats d'obtenir un enorme profit financer". »
William Jenning Bryan, Secretari d'Estat dels Estats Units, fent referència al Lusitania.

[6]

  • 1931 - El 1931 va succeir l'Incident de Muken, en el que oficials japonesos varen fabricar un pretext per a permetre l'annexió de la Manxúria, fent explotar una secció de la via de ferrocarrils. Després, van reclamar el fals segrest d'un dels seus soldats a l'incident del Pont de Marco Polo com a excusa per justificar la invasió de la Xina.
  • 1933 - L'incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933 va ser atribuït pel govern acabat d'elegir d'Adolf Hitler als comunistes i socialistes, però realment va ser orquestrat pels nazis tal com es va demostrar mitjançant documents i confessions obtinguts als judicis de Nuremberg.
  • 1939 - El 1939, la Unió Soviètica va canonejar Mainila al límit de Finlàndia, provocant baixes. Aquest atac preparat va servir com a justificació per a envair Finlàndia, tot i que la invasió de Finlàndia ja havia sigut pactada amb anterioritat amb l'Imperi Alemany de Hitler.
  • 1939 - L'incident Gleiwitz de 1939, Reinhard Heydrich de l'Alemanya Nazi va fabricar falses evidències d'un atac polonès amb l'objectiu de mobilitzar l'opinió pública alemanya, i construir un pretext absolutament fals per entrar en guerra amb Polònia. Aquesta amb moltes altres operacions de falsa ensenya de l'Operació Himmler van mobilitzar el suport de la població alemanya per a l'inici de la Segona Guerra Mundial.


Pinhas Lavon, ministre de Defensa israelià durant l'Operació Susannah.
  • 1954 - L'assumpte Lavon (Lavon Affair) és el gran tràfec generat per l'operació encoberta israeliana a Egipte, coneguda com a Operació Susannah, en la que béns egipcis, estatunidencs i britànics a Egipte van ser atacats durant l'estiu de 1954. Es va conèixer amb l'eufemisme «assumpte Lavon» després que el ministre de Defensa israelià Pinhas Lavon fos obligat a dimitir per causa de l'incident, que va ser realment terrorisme d'Estat de falsa ensenya. Israel no va admetre la seva responsabilitat fins a l'any 2005.[7]
  • 2005 - El 2005 a Bàssora a l'Iraq la policia iraquiana va detenir dos soldats britànics del Regiment de Reconeixement Especial disfressats d'àrabs (amb barbes postisses i turbants) que disparaven contra civils i contra les forces de seguretat tot intentant col·locar explosius, simulant ser terroristes sectaris. Els soldats van ser alliberats per la força quan l'exèrcit britànic, mitjançant un atac directe, va destruir la presó on es trobaven detinguts els dos soldats. Aquest succés tan greu encara no ha tingut explicacions per part del govern britànic, i molts periodistes i intel·lectuals han expressat la seva opinió, admetent que creuen que aquest no n'és un cas aïllat al conflicte de l'Orient Proper.[9][10][11][12]

Operacions de falsa ensenya planificades però no executades[modifica | modifica el codi]

Operacions no aclarides a les que s'ha acusat de ser operacios de falsa ensenya[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]