Protoberber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaProtoberber
Tipusprotollengua Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deÀfrica del Nord
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ber
ISO 639-2ber
ISO 639-3ber
SILber

El protoberber és una llengua afroasiàtica antecessora de l'amazic modern. Com totes les protollengües, l'absència de testimoniatges escrits implica que només es pugui conèixer indirectament mitjançant la reconstrucció lingüística.

Història[modifica]

Les llengües amazigues i el protoberber hipotèticament reconstruït a partir d'elles mostra característiques que la distingeixen sistemàticament de la resta de branques afroasiàtiques. Tanmateix les modernes llengües amazigues són bastant similars, la qual cosa suggereix que si bé la separació del protoberber de la resta de les altres llengües afroasiàtiques és molt antiga (s'estima entre el 8000 i el 7000 aC),[1] la diversificació dins de l'amazic és molt més recent (s'estima que va començar cap al 1000 aC). Louali i Philippson (2003) van proposar, sobre la base de la reconstrucció del lèxic relacionat amb la ramaderia i el pasturatge, que el primer estat del protoberber (protoberber I s'hauria parlat al voltant del 5000 aC), mentre que el següent estadi (protoberber II) s'hauria parlat molt més recentment.[2]

En el III mil·lenni aC, els parlants de protoberber estarien dispersos en una àrea que abastava des del centre d'Àfrica del Nord al Regne Mitjà d'Egipte. En l'últim mil·lenni aC, una expansió amaziga ulterior hauria estat reflectida pels historiadors de l'antiga Roma. L'última fase d'aquesta expansió hauria ocorregut en el primer mil·lenni aC, quan els tuaregs haurien ocupat part del Sàhara central gràcies a la cria de camells[3] (en el passat, les regions septentrionals del Sàhara haurien estat molt més habitables del que ho són actualment).[4] El fet que el lèxic reconstruït inclogui la major part d'espècies domèstiques de remugants de la regió (excepte el camell), suggereix que els parlants de protoberber ja practicaven àmpliament la ramaderia i eren pastors nòmades.[5]

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

Alguns intents primerencs de reconstruir l'inventari fonològic del protoberber estaven molt influïts pels estudis sobre les llengües tuàregs, a causa de la percepció que aquestes llengües presentaven un gran arcaisme.[6] Aquesta percepció ha estat qüestionada i les reconstruccions més modernes no depenen tant de les dades de l'amazic tuàreg.

Vocals

Karl G. Prasse i Maarten Kossmann reconstrueixen, per al protoberber, un vocalisme basat en tres vocals breus /a, i, o/ i quatre vocals llargues /ā, ī, ū, ē/.[6][7] Aquests protofonemes tenen els següents reflexos en les llengües amazigues modernes:

Reflexos de les vocals del protoberber en l'amazic modern[8]
*Protoberber Zenaga Tuàreg /
Ghadamès		 Figuig
i altres varietats
*a a ӑ ə
*i i ə ə
*u u ə ə
*ā a a a
*ī i i i
*ē i e i
*ū u u u

El tuàreg i el ghadamès també tenen el fonema /o/, que sembla haver-se originat com a desenvolupament secundari d'/u/ per harmonia vocàlica[7] i de l'*a, en el cas del ghadamès.[9][10]

D'altra part, Allati (2002) reconstrueix un vocalisme primitiu basat en /a, i, u, e, o/,[11] mentre que Alexander Militarev (1984) només usa tres vocals /a, i, u/ en el seu lèxic reconstruït.[12]

Consonants

Maarten Kossmann reconstrueix el següent inventari consonàntic per al protobereber:

Fonemes consonàntics[6][10][13]
Tipus Labial Dental Postalveolar/
Palatal 		Velar Uvular Glotal
simple faring. simple labial.
Oclusiva Sorda t̪, t̪ː c?, cː? k, kː qː ʔ
Sonora d̪, d̪ː d̪ˤ, d̪ˤː ɟ?, ɟː? ɡ, ɡː ɡːʷ
Fricativa Sorda f, fː s̪, s̪ː
Sonora β z̪, z̪ː z̪ˤ, z̪ˤː ɢ
Nasal m, mː n, nː
Vibrant r, rː
Aproximant l, lː j, dʒː w

Com en la major part de llengües amazigues modernes,[14] la major part de consonants del protoberber tenen una contrapartida homorgànica tensa que es fonològicament distintiva, amb algunes excepcions com *β, *ʔ.[6] Les consonants del protoberber designades com /*ɟ/ i /*g/ es mantenen com a fonemes en algunes llengües zenati.[6]

Protoberber Tamazic Ghadamès Rifeny Chenoui
*ɟ g ɟ ʒ ʒ
*g g ɟ y g

Referències[modifica]

  1. ↑ Militarev, A. «Sovremennoe sravnitel'no-istoricheskoe afrazijskoe jazykoznanie: chto ono mozhet dat' istoricheskoj nauke?». A: Lingvisticheskaja rekonstrukcija i drevnejshaja istorija Vostoka. 3, 1984, p. 3-26, 44-50. 
  2. ↑ Louali, N.; Philippson, G. «Les Protoméditerranéens Capsiens sont-ils des protoberbères ? Interrogations de linguiste». A: GALF (Groupement des Anthropologues de Langue Française), Marrakech, 22-25 septembre 2003. 
  3. ↑ Heine, 2000, p. 192.
  4. ↑ Heath, 2005, p. 4-5.
  5. ↑ Blench, 2006, p. 81.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Kossmann, 1999.
  7. ↑ 7,0 7,1 Prasse, K.-G.. «New Light on the Origin of the Tuareg Vowels E and O». A: H. G. Mukarovsky. Proceedings of the Fifth International Hamito-Semitic Congress. 1, 1990, p. 163-170. . En publicacions anteriors Prasse argüeix que /e/ i /o/ no es remuntarien al protoberber.
  8. ↑ Kossmann, 2001a.
  9. ↑ Kossmann, 2001b".
  10. ↑ 10,0 10,1 Kossmann, 2001b.
  11. ↑ Allati, 2002, p. 42.
  12. ↑ Berber etymology
  13. ↑ Kossmann, 2020.
  14. ↑ Kossmann, M.G.; Stroomer, H.J. «Berber Phonology». Phonologies of Asia and Africa, 1997, pàg. 461-475.

Bibliografia[modifica]

  • Allati, Abdelaziz. Diachronie tamazighte ou berbere (en francès). Publications de L'Universite Abdelmalek Essaâdi, 2002, p. 296. ISBN 9981-61-015-1. 
  • Blench, R. Archaeology, language, and the African past. Rowman Altamira, 2006, p. 361. ISBN 0-7591-0466-2. 
  • Boukouss, Ahmed. Phonologie de l'amazigh. Institut Royal de la Culture Amazigh, 2009, p. 445. ISBN 9954-28-019-7.  Arxivat 2020-12-09 a Wayback Machine.
  • Ehret, Christopher. Reconstructing Proto-Afroasiatic (Proto-Afrasian): vowels, tone, consonants, and vocabulary. University of California Press, 1995, p. 557. ISBN 0-520-09799-8. 
  • Heath, Jeffrey. A grammar of Tamashek (Tuareg of Mali). Walter de Gruyter, 2005, p. 745. ISBN 3-11-018484-2. 
  • Heine, Bernd; Derek Nurse. African languages: an introduction. Cambridge University Press, 2000, p. 396. ISBN 0-521-66629-5. 
  • Kossmann, Maarten. Essai sur la phonologie du proto-berbère. Rüdiger Köppe Verlag, 1999. ISBN 978-3-89645-035-7. 
  • Kossmann, Maarten. «L'origine du vocalisme en zénaga de Mauritanie». A: Etudes berbères, 2001a, p. 89–95. 
  • Kossmann, Maarten «The Origin of the Glottal Stop in Zenaga and its Reflexes in the other Berber Languages». Afrika und Übersee, 84, 2001b, p. 61–100.
  • Kossmann, Maarten «Proto-Berber phonological reconstruction: An update». Lingüistique et Languages Africaines (LLA), 6, 2020, pàg. 11–42.
  • König, Christa. Case in Africa. Oxford University Press, 2008, p. 343. ISBN 0-19-923282-2. 
  • Prasse, Karl G. Manuel de grammaire touarègue (tăhăggart). 3, 1972-1974. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Protoberber&oldid=33062702»