Tamazic

Tamazic

tamazight of Central Atlas, Tmaziɣt n waṭlas anammas i ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵏ ⵡⴰⵟⵍⴰⵙ ⴰⵏⴰⵎⵎⴰⵙ
Tipus	dialecte, llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	3.000.000  (1998 )
Autòcton de	Marroc
Estat	Marroc
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües amazigues de l'Atles
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí, tifinag i alfabet àrab
Codis
ISO 639-3	tzm
Glottolog	cent2194
Ethnologue	tzm
IETF	tzm

El tamazic o tamazight (amazic: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, tamaziɣt, /tamaˈzɪʁt/ [θæmæˈzɪxθ]) és una variant de llengua amaziga pertanyent a la família lingüística afroasiàtica i parlada principalment al Marroc a la zona de l'Atles Mitjà per uns 3.600.000 parlants, més uns pocs a Algèria i França. A partir del segle vii va començar un procés d'assimilació amb l'arribada de grups de llengua àrab.

En amazic, el terme tamaziɣt o tamazight s'usa tant per la llengua amaziga en general com per la parla del Marroc central en particular, a més del gentilici femení. Per això també s'anomena tamazic del Marroc Central, tot i que en català no és necessària la distinció perquè el terme amazic prové del gentilici masculí.

Percentatge de parlants de tamazic (ús quotidià, en 2004)

Originalment el tamazic, com altres llengües amazigues, s'escrivia molt poc. No obstant això, actualment existeixen tres sistemes d'escriptura per a la llengua: el tifinag, l'alfabet àrab i l'alfabet llatí. Al setembre de 2003, el tifinagh va començar a ser ensenyat als nens a les escoles marroquines, mentre que l'alfabet llatí és preferit pels lingüistes amazigh i els investigadors. L'alifat o alfabet àrab predomina en la literatura amaziga del Marroc.

El tamazic és una de les quatre llengües amazigues més parlades al costat del cabilenc, el rifeny i el taixelhit, rivaliza amb aquest últim com la llengua amaziga més parlada al Marroc. El tamazic és parlat principalment per la tribu dels Ait Atta i la variant meridional pels Ait Haddidu, Ait Sadden, Ait Ayach (tribu composta per 22 pobles al llarg del riu Ansegmir als peus de la muntanya Ayachi a 22 km a l'oest de la ciutat de Midelt) i altres tribus. El taixelhit és parlat en l'Alt Atles occidental i bona part del sud-oest del país, i el rifeny, parlat al nord, sobretot al Rif. El tamazic és molt proper al taixelhit, de manera que parlants de tots dos dialectes poden comunicar-se sense majors problemes; el rifeny és del grup zenata i n'és més allunyat.

Diferenciar aquests dialectes pot ser complicat a causa del fet que parlants d'altres llengües es poden referir també a la seva llengua pròpia com tamaziɣt. Addicionalment, la diferència entre aquests tres dialectes és majorment fonològica i lèxica més que sintàctica. El tamazic pròpiament posseeix un alt grau de diversitat interna, incloent si ocorre lenició. Com és típic en les llengües afroasiàtiques, el tamazic té una sèrie de consonants emfàtiques, així com uvulars i faringeals. Aquest idioma posseeix un sistema fonèmic trivocàlic, però també posseeix moltes paraules sense aquestes vocals fonèmiques.

Gramàtica

Article principal: Gramàtica del tamazic

Bibliografia

• Becker, Cynthia «Amazigh textiles and dress in Morocco: metaphors of motherhood». African Arts. James S. Coleman African Studies Center [Los Angeles], 39, 3, 2006, pàg. 42–55. DOI: 10.1162/afar.2006.39.3.42 [Consulta: 18 desembre 2009].
• Ben-Layashi, Samir «Secularism in the Moroccan Amazigh Discourse». The Journal of North African Studies. Routledge, 12, 2, 2007, pàg. 153. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2010. DOI: 10.1080/13629380701201741. ISSN: 1362-9387 [Consulta: 19 desembre 2009].Arxivat 23 de setembre 2010 a Wayback Machine.
• Bouhjar, Aicha (2008). "= 19 desembre 2009 Amazigh Language Terminology in Morocco or Management of a 'Multidimensional' Variation" a International Conference on Language Resources and Evaluation (LREC). , Rabat: IRCAM 
• Chaker, Salem. «Le TAMAZIGHT (Maroc central) – Tamaziɣt» (en francès). París: INALCO. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2010. [Consulta: 17 desembre 2009].
• Chaker, Salem (1996). "Tira n Tmaziɣt – propositions pour la notation usuelle a base latine du berbere" a Problèmes en suspens de la notation usuelle à base latine du berbère. , Paris: INALCO [Consulta: 20 desembre 2009] (en francès)  Arxivat 29 de novembre 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-11-29. [Consulta: 4 juny 2017].
• Chaker, Salem (2003). "Berber, a "long-forgotten" language of France" a Language and (Im)migration in France, Latin America, and the United States: Sociolinguistic Perspectives. [Consulta: 20 desembre 2009]  Arxivat 18 October 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-18. [Consulta: 4 juny 2017].
• El Aissati, Abderrahman «Berber in Morocco and Algeria: Revival or Decay?». AILA Review (Association Internationale de Linguistique Appliquée), 10, 1993, pàg. 88–109. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2006 [Consulta: 4 desembre 2009].
• El Aissati, Abderrahman «Ethnic identity, language shift and The Amazigh voice in Morocco and Algeria». Race, Gender & Class. an Interdisciplinary and Multicultural Journal, 8, 3, 2001. Arxivat de l'original el 7 de juny 2009 [Consulta: 20 desembre 2009].
• Ennaji, Moha. Multilingualism, Cultural Identity, and Education in Morocco. University of Fes, Morocco, 2005. ISBN 0-387-23979-0. 
• Hoffman, Katherine E. «Berber language ideologies, maintenance, and contraction: Gendered variation in the indigenous margins of Morocco». Language & Communication, 26, 2006, pàg. 144–167. Arxivat de l'original el 9 de juny 2010. DOI: 10.1016/j.langcom.2006.02.003 [Consulta: 4 desembre 2009].Arxivat 9 de juny 2010 a Wayback Machine.
• Kossmann, Maarten G; Stroomer, Harry J. «Berber Phonology». A: Phonologies of Asia and Africa. Eisenbrauns, 1997, p. 461-475. ISBN 1-57506-019-1 [Consulta: 4 desembre 2009]. 
• Lucas, Christopher (2007a). "Contact-induced grammatical change: towards an explicit account" a UK Language Variation and Change Conference. [Consulta: 19 desembre 2007] 
• Lucas, Christopher «Jespersen's Cycle in Arabic and Berber». Transactions of the Philological Society, 105, 3, 2007b. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2009 [Consulta: 19 desembre 2009].
• Moustaoui, Adil. «Dossier no. 14 – The Amazigh language within Morocco’s language policy». Barcelona: Ciemen. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2009. [Consulta: 18 desembre 2009].
• Ross, Samantha. «The Mother Tongue in Morocco: The politics of an indigenous education». University of East Anglia, 2004. Arxivat de l'original el 19 de març 2012. [Consulta: 20 desembre 2009].
• Sadiqi, Fatima. Studies in Berber Syntax. Würzbug: Königshausen und Neumann, 1986. ISBN 3-88479-295-4. 
• Souag, Lameen. «Writing Berber Languages: a quick summary». L. Souag, 2004. Arxivat de l'original el 30 juliol 2005. [Consulta: 4 desembre 2009].
• Souag, Lameen (2007). "The Typology of Number Borrowing in Berber" a CamLing 2007. : 237–244, Londres: School of Oriental and African Studies [Consulta: 19 desembre 2009] 
• Stoyanova, Marina (2004). "The typology of multiple wh-questions and language variation" a ConSOLE XII. Proceedings of ConSOLE XII: 171–184, University of Leiden [Consulta: 19 desembre 2009] 
• van Heelsum, Anja (2002). "Explaining trends, developments and activities of Moroccan organisations in the Netherlands" a Sociaal Wetenschappelijke Studiedagen. [Consulta: 20 desembre 2009]  Arxivat 25 de febrer 2007 a Wayback Machine.

Vegeu també

• Amazic
• Amazics
• Amazic estàndard marroquí

Enllaços externs

• INALCO report on Central Morocco TamazightArxivat 2010-07-27 a Wayback Machine.: maps, extension, dialectology, name]
• UCLA Arxivi for Tamazight
• Tamazight Dictionary (varietat meridional)