Pteroclidiforme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pteroclidiformes
Pterocles lichtensteinii fotografiada a Kenya.
Pterocles namaqua fotografiada a Namíbia.
Pterocles namaqua fotografiada a Namíbia.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Infraclasse: Neognathae
Ordre: Pteroclidiformes
Família: Pteroclididae
(Bonaparte, 1831)
Gèneres

L'ordre dels pteroclidiformes està format per una sola família d'aus que poden recordar les perdius o els coloms. De fet, estan més emparentades amb els coloms.[1]

Il·lustració de Pterocles quadricinctus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mesuren entre 24 i 40 cm de llargària total.
  • Pesen entre 150 i 500 g.
  • Presenten escàs dimorfisme sexual, tot i que els mascles són lleugerament més grossos.
  • Ales punxegudes.
  • Potes curtes.
  • Plomatge mimètic amb l'entorn.
  • Les plomes del ventre estan adaptades per poder amarar-se d'aigua i portar-la als pollets que són al niu.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els pteroclidiformes són monògams i acostumen a fer el niu en una petita depressió del sòl. Hi ponen 3 ous (rarament quatre) i els progenitors es reparteixen les tasques d'incubació: els mascles ho fan a la nit i de matinada mentre que les femelles se n'encarreguen durant el dia. Els pollets eclosionen al cap de 20-25 dies i són capaços d'alimentar-se per si sols des del primer dia imitant els pares durant alguns mesos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen llavors.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen en zones àrides i calentes, ja sigui a les estepes i a les sabanes africanes o a les zones semidesèrtiques i a les planures de camps de cereals d'Europa. Aquest tipus d'ambient condiciona totalment la seua anatomia i el seu tipus de vida, puix que s'han de protegir de les altes temperatures i s'han hagut d'adaptar a menjar llavors i gra, aliments que no els proporcionen l'aigua necessària. Quant al primer problema, l'han solucionat amb una pell dura i amb un plomatge dens, que també recobreix la part anterior dels tres dits amb els quals acaben les curtes potes. D'altra banda, la necessitat d'aigua condiciona la seua vida diària. A la matinada o al capvespre han de desplaçar-se, sens falta, als abeuradors, amb una freqüència superior a la dels altres ocells. Hi arriben en grans bandades i beuen xuclant el líquid, de la mateixa manera que els coloms. Fins i tot, poden aprofitar aigua salobre.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Les espècies d'aquest ordre viuen a Àfrica, Madagascar, Pròxim Orient, Índia, Àsia Central i la Península Ibèrica.

Costums[modifica | modifica el codi]

Il·lustració de la ganga estepària (Syrrhaptes paradoxus)
  • Són aus terrestres, tot i que tenen un vol molt potent, amb fortes i constants sacsejades d'ales que els obliguen a fer una gran despesa energètica.
  • Són gregaries i poden arribar a formar bandades de fins a 100 individus.

Gèneres i espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 60. ISBN 84-315-0434-X.
  2. [enllaç sense format] http://www.damisela.com/zoo/ave/otros/columb/pteroclididae/nombres.htm (castellà)
  3. [enllaç sense format] http://www.oiseaux.net/birds/pteroclididae.html (francès) i (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]