Salvador Sostres i Tarrida
 |
La redacció d'aquest article (o d'aquesta secció) no és pròpia d'una enciclopèdia. (Col·laboreu-hi!) Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. |
Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) és un escriptor i periodista català.
Alumne del col·legi Aula, cursà un any a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB i abandonà a continuació els seus estudis universitaris per dedicar-se plenament a l'escriptura. S'ha dedicat de forma exclusiva als articles d'opinió i a les novel·les de ficció, al principi algunes d'elles en llengua castellana.
Actualment dirigeix el bloc literari salvadorsostres.com, tot i que participà al periòdic Avui, amb la redacció a diari de la columna «Llir entre cards», entre el 2000 i 2009.[1] També va ser col·laborador de Crónicas Marcianas, un late night de Telecinco presentat per Xavier Sardà, i presentà el guinyol Les Nines a Canal Català. És digna d'esment també la seva col·laboració anterior amb Joan Barril a COM Ràdio, i amb Alfons Arús a AruCitys.
Actualment col·labora amb el diari El Mundo.
Taula de continguts |
[modifica] Ideari
Ell mateix es descriu com a "home blanc, catòlic i català", fent mofa d'una condició social que creu que avui no està de moda (en contraposició a ser dona, ser homosexual, musulmà, etc).[2] La característica principal dels seus articles és el que ell mateix ha anomenat alguna vegada com la "mala llet còsmica", amb unes opinions gens políticament correctes (una altra de les seves dianes) molt inusuals dins el panorama comunicatiu català.
Mai no ha amagat les seves tendències polítiques; es declara votant de Convergència Democràtica de Catalunya.[3] També és independentista i sovint ataca postures que ell considera espanyolistes com el PSC (a qui anomena "quinquis del Baix") o el tripartit.
Sovint parla de la "nació Catalana" i de la seva política. De qüestions que sovint debaten els sectors més catalanistes. Per exemple, que no es pugui anomenar xarnego aquell qui no s'ha adaptat,[4] valoracions sobre la immigració,[5] el racisme[6] o el terrorisme.[7] També són destacables les seves idees contra el que ell anomena ressentiment social d'algunes persones en els segments de població menys afavorits econòmicament,[8] així com de llurs reivindicacions salarials i laborals mitjançant eines com els Sindicats[9] o els Comités d'Empresa[10] Aquestes declaracions foren rebudes amb més o menys curiositat al començament de la seva carrera.[11]
La seva crítica del feminisme,[12] les seves valoracions sobre les relacions home-dona i la seva posició en contra de les quotes de gais, lesbianes [13] i dones en els partits polítics[14], són alguns dels altres punts polèmics de la seva obra escrita, i li han motivat molt freqüents acusacions de masclista, misogin i homòfob.[15]
[modifica] Polèmiques concretes
Al llarg de 2003 publicà articles summament polèmics a la seva secció habitual Lliri entre cards. D'entre ells són dignes d'esment Tocar per tocar i Pagar d'entrada, que motivaren que l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya li atorguessin el premi "El Card" per llur missatge misogin.[16] També és d'aquesta època l'article La puta dedicat a la periodista Júlia Otero, així com El club de la mentida, escrit poc després de les eleccions del club, dedicat a Joan Laporta i molt en contradicció amb la seva posterior defensa aferrissada del President del Barça.
Sostres escrivia una columna diària a E-notícies fins desembre de 2004, quan va abandonar el diari perquè el director li va censurar un article on emetia greus acusacions envers el setmanari El Triangle.[17][18]
L'abril de 2005 va publicar un article a l'Avui on deia que el castellà és de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota.[19] Tot i això, Sostres ha publicat llibres en aquest idioma i ha participat en tertúlies televisives de cadenes espanyoles.
El juliol de 2006 el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, es va querellar contra l'escriptor per dos articles apareguts al seu bloc personal. Sostres qüestionava Maragall sobre una suposada addicció a la beguda i les seqüeles mentals que li hauria deixat.[20]
L'octubre de 2007 va deixar de col·laborar al diari digital El Singular Digital, on escrivia un article diari des de feia uns mesos. Sostres va publicar sencer al seu bloc un article que el director de l'esmentat diari digital, Jordi Cabré, havia retallat i que criticava durament l'aleshores director de l'Oficina de Comunicació de la Generalitat, Antonio Bolaño, i al periodista de La Vanguardia Francesc-Marc Àlvaro.[21] Segons Sostres, les possibles subvencions que podia rebre El Singular Digital, i que les critiques a Bolaño posaven en perill, eren el motiu de l'acomiadament. Tot i això poc després va publicar un altre article mostrant-se dolgut i reconciliador.
El 17 de novembre de 2009 publicà una nota anunciant la seva renúncia a escriure més pel diari Avui, que quedaria exposada més extensament l'endemà en la columna que tenia reservada al rotatori.[1]
El 20 de setembre de 2010 realitza, pel diari El Mundo, un polèmic article[22] sobre José Antonio Labordeta, finat el dia abans.
L'11 de novembre de 2010, al programa de debat de Telemadrid Alto y Claro, dirigit per Isabel San Sebastián, Salvador Sostres -durant una pausa publicitaria- va comparar les dones madures i les joves tot afirmant que les noies de 17, 18 i 19 anys "encara no fan olor d'àcid úric, estan netes, tenen una olor a sanitat". Aleshores, la moderadora el va intentar intimidar advertint-li de la presència d'escolars al plató i, a la pregunta d'on venien, els nois contestaren que de Rabat, Tarragona i Cadis. Sostres respongué "de Marroc i de Catalunya? Això és un col·legi o una ONG?". Les seves paraules van indignar la presentadora.[23] Uns dies després, el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, Arturo Calanda, va obrir un expedient a Salvador Sostres per "apologia de la pedofília", un delicte inexistent a l'Estat espanyol.
El 17 de febrer de 2011 va escriure una necrològica amb motiu de la defunció inesperada del cuiner Santi Santamaria on, entre d'altres coses, el va considerar "mort, com a cuiner, des de fa 10 anys", a més de dedicar-li diferents insults al llarg de l'escrit.[24]
El 7 d'abril de 2011, el seu polèmic article Un chico normal sobre el presumpte assassí d'una noia romanesa, que va haver de ser retirat de la web del diari El Mundo[25], va tenir el trist honor de ser tema destacat ("trending topic") mundial a twitter.
[modifica] Obres publicades
- Libro de los imbéciles (1999, ISBN 978-84-350-0836-5)
- Lucía (2000, ISBN 978-84-350-0886-0)
- Escric molt bé (2003, ISBN 978-84-96201-01-9)
- Ara sí que som plurals (2004, ISBN 978-84-664-0440-2)
- Sóc Convergent: i què? (2005, ISBN 978-84-8437-847-1)
- Jo (2006, ISBN 978-84-9734-418-0)
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 L'Avui prescindeix de Salvador Sostres, Vilaweb.cat, 17 de novembre 2009 (consulta: 17-11-09).
- ↑ «Noi blanc, catòlic i català», 28 de febrer de 2008.
- ↑ SOSTRES, Salvador. Sóc Convergent, i què?. Barcelona: Proa, 2005. 168 p. ISBN 978-84-8437-847-1.
- ↑ Articles publicats al seu bloc, 2-11-2007.
- ↑ Article "Mà d'obra"
- ↑ Article "Jo, el racista"
- ↑ Article "Zapatero i el terrorisme
- ↑ «Article El noi de la mare».
- ↑ «Article Tu i el teu sindicat».
- ↑ «Article Els comitès d'empresa».
- ↑ Article d'Hèctor Bofill, a e-barcelona.
- ↑ Article sobre Ségolène Royal, publicat al seu bloc.
- ↑ Article "La discreció lèsbica"
- ↑ Article "Fes-te maricon i et forraràs"
- ↑ Premi Card 2004 de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya
- ↑ «Salvador Sostres, un card per a les dones periodistes».
- ↑ Salvador Sostres abandona e-noticies envoltat de polèmica (Message in a bottle...)
- ↑ Coses d'e-notícies
- ↑ Parlar espanyol és de pobres (AVUI)
- ↑ Maragall es querella contra l'escriptor Sostres per la seva web (AVUI)
- ↑ Salvador Sostres plega del Singular Digital (directe.cat)
- ↑ «España después de Labordeta» (en castellà), 20 de setembre de 2010.
- ↑ «Polémica en Telemadrid por los comentarios sexuales y machistas de un tertuliano» (en castellà). cadena SER, 17 de novembre de 2010.
- ↑ Necrològica per Santi Santamaria
- ↑ «La fiscalía estudiará el artículo de Sostres en el que justifica la violencia doméstica».
