Sanà

Infotaula d'edificiLa Ciutat vella de Sanà
	Sanà
Nom en la llengua original	(ar) صنعاء
Dades
Tipus	Ciutat, capital i gran ciutat
Cronologia
	setge de Sanà de 1967
	setge de Sanà de 570
Característiques
Superfície	3.450 km²
Altitud	2.150 m; 2.253 m
Localització geogràfica
Regió	Països Àrabs
Localització	Iemen
	15° 21′ N, 44° 12′ E / 15.35°N,44.2°E{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Cultural → Països àrabs
Data	1986 (10a Sessió), Criteris PH: (iv),(v),(vi)
Identificador	385
Activitat
Fundador	Sem
Lloc web	sanaacity.com

Sanà
	صنعاء (ar)
Localització
	15° 21′ N, 44° 12′ E / 15.35°N,44.2°E
Estat	Iemen
Governació	Sanà
Enclavament a	Governació de Sanà
Capital de	Iemen (1990–)
Conté la subdivisió	Al Wahdah District (en) ; As Sabain District (en) ; Assafi'yah District (en) ; At Tahrir District (en) ; Ath'thaorah District (en) ; Az'zal District (en) ; Bani Al Harith District (en) ; Ma'ain District (en) ; Shu'aub District (en) ; casc antic de Sanà
Població humana
Població	2.957.000 (2015) (857,1 hab./km²)
Llars	254.866 (2004)
Llengua utilitzada	Judeo-Yemeni Arabic (en) ; sokotri
Geografia
Superfície	3.450 km²
Altitud	2350
Limita amb	Governació de Sanà
Dades històriques
Fundador	Sem
570 (Gregorià)	Esdeveniment clau
570 (Gregorià)	setge de Sanà de 570
novembre 1967	setge de Sanà de 1967
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	01
Altres
Agermanament amb	Bagdad ; Teheran ; Duixanbe ; Ankara ; Konya ; Amman (1989–)
Lloc web	sanaacity.com

Sanà (en àrab صنعاء, Ṣan‘ā’, de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen. Està situada a 2.350 metres d'altitud; col·locada estratègicament en la ruta entre Aden i la Meca, és el centre d'una regió vitícola. La ciutat vella de Sanà està inscrita des del 1986 a la llista del patrimoni de la Humanitat, i a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill des del 2015.

La budda min Şan‘ā’ ('Sanà s'ha de veure') són les famoses paraules atribuïdes a l'imam Aix-Xafií (768-820), que va visitar l'antiga capital diverses vegades. Com ell, molts viatgers de l'antigor quedaren impressionats per la bellesa de Sanà. El conegut geògraf i historiador iemenita Al-Hamdaní es meravellava de la netedat de la ciutat, i el viatger persa Ibn Rusta, contemporani seu, en destacava sobretot el menjar. La ciutat vella de Sanà és considerada el museu a l'aire lliure més gran del món, i fou declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 1986: conté més de cent mesquites, dotze hammams i 6.500 cases d'arquitectura molt especial, amb torres de pisos, tot plegat construït abans del segle XI. Hi destaquen també la ciutadella de Qasr as-Silah i el mercat de Bab al-Yaman. La ciutat de Sanà és un centre cultural musulmà, amb una universitat islàmica i diverses mesquites i escoles alcoràniques.

Història

El mot sanà podria voler dir 'plaça ben fortificada'; es creu que deriva del sabeu, però també podria derivar del femení àrab asna. Sanà és una de les ciutats més antigues de la península d'Aràbia i data d'època preislàmica: segons la tradició, va ser fundada per Sem, un dels tres fills de Noè. El seu primer nom hauria estat Azal. Al segle II, era la guarnició més important de les terres altes del Regne de Sabà i es creu que era un lloc sagrat o d'accés limitat per alguna raó. El palau de Ghumdan és esmentat a les inscripcions. Va estar sota poder etíop al segle VI, quan Abraha hi va construir una gran basílica bizantina, que fou destruïda quan el Iemen es va convertir a l'islam al segle VII. Del segle VII i VIII, gairebé només se saben els noms dels governadors del califat.^[1] Del 847 al 997, fou dominada pel yufírides (procedents de Shibam), al final dels quals va seguir un període d'anarquia, del 1047 al 1099 pels sulàyhides (profatimites, fins poc després de la mort del dai Saba ibn Ahmad el 1198), del 1099 al 1173 pels hamdànides del Iemen o Banu Hamdan de Yam (també ismaïlites), representats per tres famílies (Banu Hàtim, Banu l-Lulayb i una segona branca dels Banu Hàtim); del 1173 al 1230 pels aiubites (encara que en alguns moments la van perdre contra els Banu Hamdan, i després els zaidites del Iemen), i del 1230 al 1381 pels rassúlides, però amb llargs períodes en mans dels zaydites. Des del 1381 fins al 1546 va estar en mans dels imams zaidites.

Del 1547, en què fou ocupada per Özdemir Pasha, fins al 1629, Sanà fou la capital de l'eyalat otomà del Iemen. Els otomans foren expulsats pels zaydites, que van controlar Sanà fins al segle xix, quan els otomans van fer una segona ocupació, del 1872 (Ahmad Mukhtar Pasha) el 1918. El 1918, quan el Iemen va recuperar la seva independència, Sanà va esdevenir la capital de l'imamat, fins que fou traslladada a Taizz el 1948, però va tornar a Sanà el 1962. L'imam Badr fou enderrocat en un cop d'estat republicà al cap de poc de pujar al tron i, encara que va resistir a les muntanyes, Sanà va passar als republicans. Tropes egípcies van estar al país fins al 1967. El 1990, amb la unificació dels dos Iemens, va passar a ser-ne la capital única.